El territori d'Aiguamúrcia (2012)

Les dues fites històriques inicials són els Castells d´Albà i el Castell de Selma , que comprenien tot el Terme jurisdiccional,llevat de les Ordes, que depenia de Montagut.El Castell d´Albà va ser repoblat, abans del segle X, per l´Església de Barcelona, que se´n va reservar el domini superior del castell i alguns drets.A mitjan s. XII, quan va establir-se dins el Terme jurisdiccional la Comunitat de monjos benedictins de Santes Creus, n´eren Feudataris l’Albert de Castellvell i Guillem d´Ollers, i Castlanes les Famílies Espiells i Albà, aquesta última amb Residència al Castell d’Albà. Des del s. XII, l´antic Domini del Castell d’Albà s´havia fraccionat en diferents Dominis i quadres, entre els quals Santes Creus,Aiguamúrcia i les Pobles, que des del segle XII van pasar a dependre de la jurisdicció dels Abats Cistercencs. A finals del s. XIII, l´Església de Barcelona perd el domini sobre el Castell i queda com a Senyoria de la Família Albà, a la qual succeeix Bertran de Gallifà. Més tard, passa a la Família Sant Vicenç i després, per una Aliança, als Marquesos de la Manresana, que hi van tenir el domini fins al s. XIX. El Castell de Selma va ser cedit, l´any 978, en Feu pel Bisbe de Barcelona a en Guitard de Mura, que hi havia bastit un castell. L´any 1142, Guillem de Sant Martí cedeix el Castell de Selma i el Terme jurisdiccional als Templers, i l´any 1171 el bisbe de Barcelona els cedeix també els Drets que tenia sobre la parròquia.L’Orde del Temple hi va crear la Comanda de Sant Cristòfol de Selma i, en extingir-se l´Ordre dels templers, el Terme jurisdiccional va pasar als Hospitalers. Durant la Guerra contra el Rei Joan II, el Castlà hospitaler del Castell de Selma va restar força fidel a la Generalitat de Catalunya.L’any 1834 s´hi va refugiar el Cap dels Carlins,en Romagosa, que hi seria afusellat junt amb el Rector de la parròquia del poble.L’any 1847 el Castell de Selma,dissortadament ja es trobava ja en ruïnes i el 1930 el poble de Selma ja era abandonat. Orígens del nom Aiguamúrcia El poble d´Aiguamúrcia s´origina dins l´Antiga Jurisdicció del Castell de l´Albà.Al segle XII, les Senyories d’Eimeric d´Espiells i de Bernat d´Albà,hi disputaven la seva Jurisdicció al Monestir Cistersenc de Santes Creus,però llavors va ser sempre més, un Lloc de Domini del Monestir de Santes Creus. Ara bé,n’hi ha dues versions sobre els orìgens del Nom Aiguamúrcia.Una versió l´atribueix a un Origen Romà,ja que en aquell temps les aigües del Riu Gaià hi eren consagrades a la Deessa Murtra (un dels nom de Venus) i per això el Lloc es va anomenar “Aquae Murtra”, que per l´evolució natural es convertiria en l’actual nom Aiguamúrcial.Una segona versió,també, té origen en el Riu Gaià,és a dir,que les aigües del Riu Gaià quan hi arriben a l´altura del poble s´estanquen i perden la verdor del fons, és a dir, es marceixen o es moren. D´aquí vindria la denominació d´Aiguamorta,que amb el temps,per evolució natural, esdevindria Aiguamúrcia. Ep!!.L’antiga Documentació molt sovint dóna “altres variants del nom Aiguamúrcia, com ara la de "Dayna Murcia" al segle XII. El poble de Santes Creus, format bàsicament pel seu famós Monestir Cistercense, també va originar-se amb un grup de 13 famílies, que l´any 1843, passada l´Etapa Revolucionària, van instal.lar-se a les cases dels Monjos benedictins ja jubilats.Sobre els altres “Nuclis de Població” o actuals o deshabitats que formen el Municipi d’Aiguamúrcia, cal destacar com a Tret històric característic, la seva total dependència al Monestir Cistercense. Ara bé,l´origen real del Monestir de Santes Creus cal cercar-lo,al segle XII -l´any 1150-, quan la Senyoria de Guillem Ramon de Montcada i els seus fills fan una donació a l´Abadia de la Grand Selva, al Llenguadoc, unes terres a Valldaura (Cerdanyola del Vallès), per a la construcció d´un Monestir benedictí.L´any 1152, aquest monestir ja funcionava, però aviat els monjos van buscar un indret molt més apartat del món sorollós, i, l´any 1158, es van traslladar a Santes Creus. El Monestir de Santes Creus,ja des dels primers “Decennis el Monestir té una gran vitalitat”, avancen les construccions i la biblioteca és ja important.Durant el s. XIII, el Monestir va tenir dos Abats, que donaren un definitiu impuls a la Comunitat Cistercense: Sant Bernat Calbó, Conseller de Jaume I, al qual acompanyà en les Conquestes de Mallorca i València, i l´Abat Gener, que obtingué la protecció del Rei Pere III el Gran.Durant l’Abadiat de Sant Bernat Calbó,va prendre un gran increment la Vida Cultural, la Biblioteca i l´Escriptori, i es va formar l´Escola Historiogràfica i Èpica. Santes Creus va tenir un importantíssim paper en la fundació de l´Orde Militar de Montesa,al segle XIV,que va substituír en part l’Orde del Temple.A mitjan s. XV, Santes Creus havia culminat la seva expansió territorial i exercia Domini Senyorial sobre Castells, Lloc i Pobles del Camp de Tarragona i Comarques veïnes.Els abats continuaran jugant un paper força important en la Política catalana, malgrat la nova condició de Poblet com a “Panteó Reial”. Van ser Consellers dels Reis i sempre al costat de les Institucions de Catalunya durant les guerres que se succeiren.Amb la incorporació al segle XVII a la Congregació Cistercenca d´Aragó, els Abats deixaren de ser vitalicis. Però la veritable decadència no comença fins al s. XIX, amb la guerra de la Independència. Durant el Trieni Constitucional (1821-23) va ser suprimida la comunitat i es van subhastar els seus béns.I abandonant els monjos el Monestir, que va ser incendiat i saquejat. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges