La identitat sempre ha marcat l'existència humana i al segle XXI, més que mai cada persona necessita no sols saber com és i qui és ella mateixa sinó també qui i com és l'altra i les altres persones amb les quals s’hi relaciona.
Per a complicar encara més aquest “marc de relacions”, els subjectes se senten “envaïts pels seus cossos” de manera que es perceben vertebrats entorn d'una sèrie de percepcions, valors, comportaments, actituds i aptituds diferents de les que la societat ha projectat, a través de l'Educació, per a ell o per a ella atenent les seves característiques sexuals biològiques.
És a dir, que mentre que la societat espera que un ésser humà nascut home tingui comportaments associats a la masculinitat o que, si neix dona, es comporti de manera femenina, hi ha éssers humans que se senten radicalment estranys a aquestes demandes contra les quals es rebel•len,ai las! i es posicionen en contra fins al punt de necessitar canviar la seva condició sexual biològica per a sentir-se éssers humans íntegres, persones amb una Identitat ajustada al seu ésser, al seu sentir, al seu estar en el món.
Entre aquesta bipolarització produïda entre els qui es pleguen sense donar cap resposta al paper que els ha estat assignat a partir de la seva condició sexual i els qui s'hi rebel•len absolutament, hi ha força matisos que afecten totes les persones, perquè cap home és estrictament masculí ni hi ha cap dona que respongui, una per una, a totes les característiques associades a la feminitat (sic): es fa el que coneixem com “subjectivitat”,una subjectivitat que la societat obvia”, perquè s'organitza en funció d'una suposada “objectivitat” sostinguda per estereotips a partir dels quals es regula què és “ésser normal” i què no n’és, quines són les “relacions normals” i quines no, amb la qual cosa s'obrin enormes bretxes que distancien unes persones d'altres, que les discriminen, que les posen en risc d'exclusió o que les sotmeten a insofribles graus d'infelicitat-.
La incursió de la Tecnologia i la Societat del coneixement provoquen transformacions en l'imaginari col•lectiu i generen nous codis comunicatius que modifiquen els models no sols de relació personal, sinó també social, cultural, econòmica i científica, que afecta fins i tot al transcórrer de la història i configuren noves dimensions en les mesures de “temps i espai”.
Altrament, l'entrada massiva de les dones en l'escena pública està produint impactes que estan provocant substantives i sensibles transformacions que transcendeixen les tradicionals “Relacions de Gènere”, afectades per la divisió sexual del treball-.I en l'àmbit del coneixement, l'impacte de les teories crítiques feministes està revolucionant la idea unicista de raó, saber i veritat, i està incorporant, dinàmiques, didàctiques i epistemologies més plurals i participatives.
L'amplitud de la normativa en matèria d'Igualtat de Gènere,s’ està facilitant l'entrada de subjectes diversos en els espais de presa de decisions, que tindran repercussions tan imprevisibles com positives sobre la forma d'exercir el poder que tindrà en compte l'existència de diversos models de persones i les diferències de les seues necessitats i desitjos-.S'està desenvolupant en un context social i econòmic en què es confonen els conceptes “tenir” i “ésser”, de manera que sembla que som el que tenim o, al contrari, que tenim el que som, amb la qual cosa es genera més desigualtat, més vulnerabilitat i més dolor.
Ens hi cal obrir un espai de reflexió sobre com la “Creació de la Construcció de la Identitat personal” des d'un únic model afecta cada persona, la Identitat col•lectiva i, per tant, el conjunt de la societat.Un espai des d'on facilitar la trobada de les diferents alternatives que s'articulen amb la finalitat de superar els obstacles, d'identificar els aspectes positius de la diversitat i de donar rang de “normal” a qualsevol conducta i/o comportament humà, marcant com a únic límit el respecte de la voluntat de l'altre.
Des de la perspectiva dels Drets Humans, mantenint els principis que els alimenten, perquè una societat rica en drets és una societat més lliure, justa, respectuosa i democràtica, perquè els drets no obliguen a ser allò que no es desitja ser, ni a relacionar-se des de valors aliens a cada ideologia; al contrari, els drets garanteixen la diversitat, el respecte a la diferència i al desenvolupament integral de les indivídues i els individus.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada