Vaig veure per televisió “La Dona Papessa”, una pel.lícula de Nacionalitat alemanya filmada l’any 2009.Havia sentit a parlar de la "Papessa Joanna" en la Història de l’Església Catòlica, per a uns, un personatge real i històric, per a uns altres, la Majoria, un Personatge Llegendari.
S’explica que la Papessa Joanna va néixer al segle IX a Ingelheim am Rhein, a prop de Magùncia,filla del monjo Gerbert, un predicador arribat del país dels anglos per difondre l’Evangeli entre els saxons.Una intel.ligència privilegiada i l’ambient que va viure van permetre a la Joanna estudiar en un temps en què estava prohibit a les dones.
Després de diversos avatars,a la pel.lícula del director Sonke Wortman es relaten de manera potser una mica fantasiosa:que va entrar, vestida de noi, en un Monestir com a Copista,on va prendre el nom de Johannes Anglicus (Joan l’Anglès).I,sembla que des d’aquesta condició, la “Joanna-Joan” va poder viatjar de Monestir en Monestir i conèixer grans personatges de la seva època fins que l’any 848 va arribar a la ciutat de Roma.
A Roma va practicar la docència,tot i dissimulant "sempre la seva condició femenina" i, com es veu a la pel.lícula inspirada en el llibre d’Emmanuel Royidis, segurament protegida per aquells homes la clarividència dels quals els feia adonar dels beneficis que aportava a la comunitat "una ment tan preclara com la de Johannes Anglicus".Si la "Història de la Papessa Joanna" és ben bé certa,seria evident que va trobar aquesta complicitat masculina-.Altrament mai no hauria arribat a seure al Tron de Sant Pere.
Clar i català,els prejudicis en contra de les dones en aquella època del segle IX "eren tan ferotges" que els impossibilitaven qualsevol tipus de formació, i molt menys arribar als medis eclesiàstics en aquell temps tan contraris al gènere femení de l’existència.
Ara bé,l'erudita i sàvia de la Johannes Anglicus va arribar a les oïdes del Vaticà,concretament regnant el Pontífex Lleó IV, que de seguida va convertir la Johannes Anglicus en el seu Secretari particular per als assumptes internacionals.
Al juliol de l'any 855,un cop mort aquest Pontífex, Lleó IV,tot i les intrigues habituals,la Johannes Anglicus va ser elegit "Papa amb el nom de Benet III o Joan VIII".Dos o tres anys més tard,questa història-llegenda no precisa bé les dates, sembla que la "Papessa Joanna" va donar a llum en públic, com es veu en algunes pintures i gravats que reprodueixen aquest fet.Segons el Relat del Jean de Mailly, aquesta "Dona Papessa" va ser lapidada per la Gentada fortament i molt enfurismada.
Lògicament,es conceptuï com es conceptuï, "Aquest Final tan tràgic",la història-llegenda de la Papessa Joanna fa reflexionar molt sobre el “Vell tema de l’accès de les dones al sacerdoci”,al segle XXI encara en un “Carreró sense sortida”, tot i que per a un creient i catòlic, “Per què no pensar que una dona pot ser beneïda amb els Dons de l’Esperit Sant”, tot i seguint, tammateix, la mateixa Doctrina del Jesucrist, que com es recull als Sants Evagelis sempre les va tenir en consideració?
Sota una greu ofuscació, que als ulls moderns sembla tan absurda i irracional, i que segrega la Meitat de la Humanitat, l’Església Catòlica ha negligit el Paper Sacerdotal per a les dones encara que sigui de sentit comú que “són aptes per a qualsevol càrrec eclesiàstic”, per més elevat que sigui.
Amb un treball i una intel.ligència força ben aplicada, en aquesta part del món en els últims dos segles “Les dones han anat trencant sostres de vidre”, però les Cúpules de les Esglésies Catòliques encara els estan vedades.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada