Al Rosselló hi ha una Mantinença Catalana, de la qual han estat Síndics en Carles Grandó, l’Emili Foxonet,i la Joanna Mauresó,que va dimitir l'any 1976 per desavinences amb el capolièr Renat Jouveau.
Amb la Segona Renaixença de la Llengua Occitana al segle XIX,en senyal d’amistat entre Occitània i Catalunya,a més de “La Copa Santa”,que és un cant en honor a l’ amistat entre Felibres i Precatalanistes, escrit per en Frederic Mistral,és ben sabut que El Felibritge era una Associació creada l’any 1854 per l’occità Josep Romanilha,qui va envoltar-se d’uns quants lletraferits,àlies Felibres de força instint literari,entre els quals van destacar-se dos joves Frederic Mistral i Teodor Aubanel.
L’objectiu del projecte era forjar una Llengua culta i literària que s’alliberés del “patés” i amb voluntat d’arribar als lectors,alfabetitzats en francès.Segons l’Editorial de l’Armana Prouvençau s’adaptaria una grafia tècnica.El Felibritge,amb tot,no trigaria gaire a imposar-se,arran d’una espectacular revelació de Mirelha.El moviment es va institucionalitzar l’any 1876,tot i dotant-se d’uns Estatuts i fixant-se un territori que abastava els Països d’Oc i els Països Catalans,dividits en 7 Mantinences:Provença,Llenguadoc,Llemosí,Gascunya,Catalunya,València i Majorca,a l’interior de les quals hi operaven les Escòlas.
La figura clau en un context com el francès,haria estat quimèrica vers la reivindicació de la llengua,sense Frederic Mistral,que amb els seus excel.lents poemes en llengua occitana depassava de molt la “Il.lustració” legítima amb el seu geni el Dret de l’Occità a esdevenir una Llengua literària com la llengua catalana.Va rebre l’any 1904 el Premi Nobel.Heus ací el Drama de la “chata” que mor en accedir al desvetllament del desig:
“Lou mas di Falabrego”: Cante una chata de Provènça./Dins leis amors de sa jovènça,/a travèrs de la Crau,vèrs la mar,dins lei blats,/umble escolan dau grand Omèra/ieu la vòle seguir.Come èra/rèn qu’una chata de la tèrra,/enfòra de la Crau se n`es gaire parlat.E mai son frònt non lusiguèse/que de joinessa; e mai n’aguèsse/ni diadèma d’òr ni mantèu de Damàs,/vòle qu’en glòria fugue auçada/come una rèina,e careçada/ pèr nòsta lenga mespresada,/car cantam que pèr vautre’ , ò pastre’ e gènts dei mas!.
D’en Frederic Mistral,però,cal esmestar també que va ser l’incansable treballador,que era l’anima i vida del Felibritge,sotmès a constants tensions ideològiques i polítiques.Tanmateix,al costat de Frederic Mistral,destaquen d’altres literats,com el seu íntim amic Teodor Aubanèl,estitzant i suggerent,amb els reculls “Lei filhas d’Avinhon” l’any 1885 d’un sensual lirisme.
Contactes entre felibres i precatalanistes.
Els primers contactes els va mantenir en Frederic Mistral amb el vilanoví en Víctor Balaguer, qui s'havia exilat del 1865 al 1867 a Occitània per les seves idees republicanes, i que hi va ser rebut com a representant dels Poetes i Escriptors catalans. Poc abans, el 1864, l'Armana Prouvençau havia proposat com a “Llengua Literària Panoccitana” el dialecte rodanenc, parlat a la línia Arle-Avinhon, alhora que el 1861 el Poeta català en Damas Calvet de Budalles havia participat en el Felibritge de Tarascon.
L’any 1867 en Victor Balaguer i alguns Polítics Catalans van regalar als Felibres Provençals la Copa Santa, feta d'argent cisellat, en agraïment a l'acollida dispensada pels occitans Frederic Mistral,Aubanel, Loïs Romieu, i William Bonaparte-Wyse.
En tornar Victor Balaguer de l’exili occità,els Felibres provençals visten Barcelona,on Frederic Mistral va ser Mantenidor dels Jocs Florals del 1868.També va composar L’Himne d’Occitània,àlies la “Cançon de la Coupo”, amb música d'una Nadala de Sàboli, i que serà cantat a totes les cerimònies occitanes, i en especial, als banquets de Santa Estèla.
El mateix any, Frederic Mistral demanava, oficialment, al govern francès, -en nom dels Felibres-, l'Ensenyament de la Llengua Occitana a l'Escola pública.
Dos fets van estroncar aquesta amistat.Per una banda, la revolució contra Isabel II del 1868-1869, que va dur en Victor Balaguer , ja dedicat plenament a la política, a instal•lar-se a Madrid, alhora que el 1870 es fundava a Barcelona la -Jove Catalunya-, de caire reivindicatiu i polític.Per l'altra banda, l'Alçament de la Comuna de París del 1870, que va dur els Felibres a adoptar un to més conservador i purità.
L'any 1983 hom va celebrar a Perpinyà una gran Festa conjunta (catalans i occitans) en què s'hi van aplegar les “Copes Santes de Catalunya i Occitània”. Any rere any,Catalunya i la Mantinença catalana hi participen a la Santa Estela i organitzen una reunió, el matí dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or, a Perpinyà.
L’any 1987 s’hi va celebrar al Rosselló la Santa Estela, cosa que només havia succeït un cop, l'any 1910. D'ençà del 1982, la Mantinença Rossellonesa publica el butlletí trimestral en llengua catalana "Tradició i cultura".Visca la Nació Europea,àlies els Països Catalans !!.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada