El 600 Aniversari del Compromís de Casp.L’any 2012 i al mes de juny,es compleix i Sisè Centenari del Compromís de Casp,pel qual va ser elegit en Ferran d’Antequera Rei de la mal anomenada Corona d’Aragó.Quan l’any 1410 (segle XV) mor el Rei Martí l’Humà sense descendència,s’va plantejar un greu problema: elegir un successor. Eren 5 els Pretenents:Jaume d’Aragó,Comte d’Urgell; Ferran de Castella,anomenat d’Antquera; un noi de curta edat,Fadrique;Lluís,Comte de Guisa i Alfons d’Aragó,Comte de Gandia.
Els nobles d’Aragó,Catalunya i València s’hi van posar a favorm d’un o altre Pretenent,cosa que va produir enfrontaments i guerres entre els Pretenents.Es va recórrer a solucionar el conflicte per Via Diplomàtica,però tots els intents van fracassar, i finalment,després de diverses reunions entre els diferents Parlaments,es va arribar a allò que es va dir la Concòrdia d’Alcanyiz entre Aragó i Catalunya, per la qual cosal s’elegirien Tres compromisaris per cada Regne i Catalunya.
Per Catalunya es van nomenar com a Compromisaris en Micer Guillen de Valseca, l’Arquebisbe de Tarragona i Bernal de Gualbes.Per Aragó es van nomenar en Berenguer de Bardají, el Bisbe d’Osca i Francesc d’Arana.Per València es van nomenar el Fray Vicent Ferrer, Bonifaci Ferrer i Giner Rabaza, aquest darrer és recusat i substituït per Micer Pedro Beltrán.
Els compromisaris s’hivan reunir al Castell de la Vila de Casp. En abril de 1412 va quedar Constituïda l’Assemblea, als 30 dies es van tancar al Castell per tal de deliberar i elegir el futur Rei de la Corona de Aragó. L’acord es va mantenir en secret fins el 28 de juny de 1412.A l’explanada de l’Església de Santa Maria la Major se ccelebrà una Missa Solemne presidida pel Bisbe d’Osca,l’Homilia la va tenir Sant Vicenç Ferrer, tot i proclamant-ne les qualitats d’En Ferran d’Antequera; el qual va ser proclamat solemnement Rei dels, Parlament, Súbdits i Vassalls, qui el van reconèixer com a Rey i Senyor.
Un altre afer és el Vuitanta Aniversari de l’Estatut de Núria.
Es va complir el 80è Aniversari del Punt Final de l’Avantprojecte d’Estatut redactat a Núria. La sala de l’Estatut de l’Hotel Vall de Núria recorda l’esdeveniment històric que va viure, ara fa 80 anys, amb tot un seguit de fotografies dels ponents treballant en l’antiga habitació 202 i fent petar la xerrada, d’una manera distesa, al voltant d’una taula al bell mig de la vall. La ponència era presidida pel venerable patriarca del republicanisme penedesenc Jaume Carner (avi del dirigent socialista Joan Reventós), que pocs mesos després seria nomenat ministre d’Hisenda per Manuel Azaña, acompanyat del socialista Rafel Campalans, el nacionalista radical Josep Dencàs i els republicans d’esquerres Pere Coromines, Martí Esteve i Antoni Xirau.
La ponència redactora havia estat elegida tan sols deu dies abans per l’assemblea dels representants dels municipis, que va prendre el nom de Diputació Provisional de la Generalitat. La ponència redactora va elegir Núria no tan sols per trobar el recolliment necessari (Tony Judt parlaria de paradís) per reeixir en la tasca encomanada, sinó com a símbol de la nova Catalunya moderna i emprenedora.
Tot just el diumenge 22 de març s’havia inaugurat, a bombo i platerets i amb vagó/saló de luxe, la línia del ferrocarril de cremallera Ribes de Fresser-Núria, el segon cremallera de l’Estat després del que donava accés al monestir de Montserrat, de 12,5 quilòmetres (7,5 de cremallera), que superava un desnivell de més de mil metres, totalment electrificat. Les obres havien començat tres anys enrere a càrrec de l’empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. L’establiment hoteler va servir un banquet per a 300 persones. La vall, que frega els 2.000 metres d’altitud, estava enfarinada de neu.
L’avantprojecte va ser aprovat, amb petites modificacions, el 14 de juliol (aniversari de la Revolució francesa) i plebiscitat pels ajuntaments i el poble de Catalunya (les dones a través de signatures) el 2 d’agost. L’Estatut de Núria apostava per la República federal, l’escola pública, l’abolició del servei militar i el recurs de les armes en els conflictes internacionals.
Froilan Franco,àlies El Mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada