La Comtessa Ermesenda de Carcassona,
Estadista feudal als Països Catalans (segle XI)
La Comtessa Ermessenda era filla de Roger I de Carcassona i d’Adelaida de Gavaldà,molt poc coneguda al segle XXI als Països Catalans,malgrat governar durant seixanta anys i ésser coetània de l’Abat Oliva,ara bé la Història dels Països Catalans ens la presenta com una dona complexa i apassionant,que sedueix encara per la seva força,per la seva intensitat,perquè era una Comtessa en la que s’hi conjuminava “l’equilibri entre el poder i els sentiments”,que no sempre l’afavoreixen.
Ermessenda de Carcassona, será comtessa de Barcelona, Girona i Osona i va governar com a Regent ,primer del seu fill Berenguer Ramon I,(1017-1023), amb qui va regnar després fins la mort d'ell, i després va ser també Regent del seu nét Ramon Berenguer I (1035-1041),fill de Ramon Borrell,Comte de Barcelona, “qui mort l’any 1017”, un cop vídua va governar durant seixanta anys, imposant-se al seu fill, Berenguer Ramon I, i al marge del seu nét, Ramon Berenguer I, el Vell.
Va ser una de les dones amb més autoritat dins la política catalana del segle XI i també dins la Història de Girona-.La seva vida és un exemple de l'evolució de la condició de la dona aristocràtica: la dona de sang noble que va passar de gaudir d'una situació privilegiada a la pèrdua de poder dins un món en guerra (sic).Políticament va tenir un paper molt important als Països Catalans, sobretot després de la mort del seu marit, el 1017-.Casada l’any 993 amb Ramon Borrell, va participar de valent amb ell en el govern dels seus Comtats, en la Presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus-.
En morir el seu marit, segons els costums de la Llei Visigoda, va quedar com a Usufructuària dels béns del seu difunt marit; i a més es va encarregar del Tutelatge del seu fill Berenguer Ramon I fins la seva majoria d'edat,l’any 1023.Aleshores lluitaria contra el Comte d'Empúries i, més tard, contra el seu propi fill Berenguer Ramon I per conservar el Poder als Països Catalans i quan aquest va morir l’any 1035, la Comtessa Ermessenda de Carcassna,va ésser de bell nou Tutora del seu nét Ramon Berenguer I, perquè la seva mare, Guisla de Lluçà, havia perdut tots els drets sobre el Govern Comtal arran del casament amb el Vescomte de Barcelona, Udalard II. Altrament,a partir de 1053 va lluitar amb Ramon Berenguer, que havia estat Excomunicat pel Vaticà a causa del casament amb Almodis de la Marca i que es trobava en una situació difícil davant Mir Geribert i la Noblesa revoltada-.
Clar i català,aquesta dona catalana que va tenir un poder polític molt important per als Països Catalans,és extraordinària,jo diria que insòlita en alguns aspectes com ara poder governar en solitari en una època en què els homes eren els qui exercien el poder arreu de Catalunya i,és que la Comtessa Ermessenda de Carcassona va ser una dona catalana amb un projecte polític-social molt gran,tot i intentant unir territoris i comtats mitjançant la Llei Visigoda o Goda,que no aprovava que els negocis es discutissin per mitjà de la lluita i la violència,per això passa a la Història de Catalunya com una gran Estadista,cosa que li permet ésser-ne paral.lela amb els estadistes històrics i una autèntica volcà català del segle XI.La seva tomba és a la Catedral de Girona,un dels llocs on apareixen per primer cop les Quatre Barres de l’Escut Comtal de Barcelona :els pals vermells sobre fons daurat-.
I,com tot s’ha de dir,l’Ermessenda de Carcassona,també va tenir una relació estretíssima amb l’Església catòlica i catalana de la seva època medieval,per exemple l’any 1015 va fer un donatiu a la Catedral de Girona de 100 Unces d’Or per a la construcció de les parets i la coberta de la nova Catedral romànica,tot i essent l’animadora de les Fundacions dels Monestirs femení de Sant Daniel de Girona i masculí de Sant Feliu de Guíxols,sense oblidar-nos-en que al seu Testament va fer sucodses donacions al Vaticà.
Durant les seves dues Regències,l'Aristocràcia catalana va iniciar el procés de Feudalització de Catalunya,tot i enfrontant-se de ple als Prínceps i a l'Església,però recolzada per Consellers com Gombau de Besora, el jutge Ponç Bonfill Marc i els bisbes partidaris de la Reforma Gregoriana com l'Abat Oliba, Bisbe de Vic i l’Abat de Ripoll i Cuixà, o el seu germà Pere Roger de Carcassona, Bisbe de Girona-.Ara no podem oblidar-nos-en que el seu gran Poder a Catalunya, provenia de l'immens dot que va rebre de manera usufructuària, que comprenia els dos Comtats de Girona i Osona,és a dir, que l’economia funcionava a la perfecció.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada