Una Nació que porta una història de resistència i de lluita "en moments històrics determinats",és a dir,de les dissortades dates del 25 d'abril de 1707 i l'11 de setembre de 1714, en les quals en van arrabassar les Libertats Nacionals.
Els anys finals de la dictadura van veure la "Formació de l'Assemblea de Catalunya": Plataforma unitària catalana i antifeixista,que s'ha convertit en un "Model exemplar a reivindicar".
La dictadura va intentar un Genocidi Cultural als Päïsos Catalans,però que en canvi va comprovar com esclatava un nou "Segle d'Or" les lletres Catalanes.Ja entrat el segle XXI, la "Plataforma pel Dret a Decidir",a més de les Consultes per la independència... "Van liderar el camí cap a la Manifestació del juliol del 2010, organitzada per Òmnium Cultural,pal i paller de les reivindicacions catalanes.
L'Independentisme ha crescut als Països Catalans tant en nombre com en capacitat organitzativa, ha experimentat una revifalla.Tanmateix, l'Autonomisme ha caigut en un atzucac des del fracàs de la reforma estatutària.
El pacte "ZP-Mas" va enterrar l'Estatut i les possibilitats de relectura de l'Estat autonòmic. Hi creu algú en les possibilitats de l'estatut català? Sortiria algú al carrer a defensar l'Estatut?
I,ara,amb la greu crisi econòmica que atravessa els Països Catalans,n'hi ha la sensació que no es pot fer res amb el marc legal actual i els constants atacs contra el poder polític català són imatge de la defunció del model polític que ha imperat en les darreres tres dècades.
L'espoli econòmic és un dels drames nacionals.Sense un Estat propi, ni la cultura de l'esforç en permetrà sortir del pou on ens han abocat un model polític insostenible, una classe econòmicament molt poderosa que ha girat l'esquena als Països Catalans i un Estat espanyol que mai no ha entès aquests Països Catalans del Rosselló a Oriola i de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
L'Assemblea supera el marc dels partits polítics, tot i comptar amb la col•laboració d'independents i militants de partits molt diversos, cosa que és una mostra més la transversalitat de la ideologia independentista. La unitat d'acció és la clau novament, i des de les Terres de l'Ebre també aconseguirem articular un moviment que ens encamini cap a la llibertat nacional i la reunificació territorial dels Països Catalans. Un moviment on hi cap tot aquell que cregui necessari que el país necessita un pas endavant ferm políticament.
Els catalans, són innovadors...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada