La Guerra Civil,el Franquisme i la Transició.

La Guerra Civil espanyola, que s’inicia el 18 de juliol de 1936, significa per als Països Catalans una nova Derrota Social i Nacional.La Burgesia espanyola –terratinent a Castella i a Andalusia,Industrial en Catalunya i Financiera al País Basc –i,l’Església Catòlica “auspiciant-ne l’Aixecament militar contra la II República”,vigent des de l’any 1931.Al Principat de Catalunya i el País Valencià la Legalitat Republicana es va mantenir des dels primers moments de la Revolta feixista, però a les Illes Balears i Pitüses,llevat de Menorca va triomfar el Cop d’en Franco.Durant la Guerra Civil s’ìnicien algunes experiències revolucionàries, com ara la “Col.lectivització de terres i fàbriques”, que a pesar de ser parcial,en genera grans enfrontaments entre Anarquistes i altres grups,així com amb els partits petitburgesos.
S’hi planteja,doncs,la diferència entre els qui entenen que únicament es guanyarà la guerra si també va acompanya de canvis revolucionaris (postura defensada per la CNT-FAI i pel POUM, entre altres), i els qui creuen que en primer lloc s`havia de constituir un Bloc Antifascista que hi permetés guanyar la guerra per després hi acometre els canvis socials, econòmics i polítics necesaris.Aquestes diferències provocaran grreus conflictes dintre de la Zona Republicana,com ara enfrontaments armats, seqüestros, desaparicions i depuracions, com és el cas de la persecució al POUM i de l’empresonament (i mort) dels seus Dirigents.
Mentrestant l’Alemanya nazi de Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini oferien ayudes militar i financera a en Franco, Els Països europeus negaren qualsevol tipus d’ajuda a la República,tot i al.leegant el cumpliment del “Pacte de No-Intervenció”, que l’EIX feixista ignorava.Mercès a aquesta ajuda d’en Franco puc bombardejar continuament les Ciutats dels Països Catalans,i assassinant milers de civils. Així les Tropes franquistes avanzaren per la Península Ibèrica,tot i entrant a Lleida el 3 d’abril de 1938 i, finalment, a Alacant el 31de març de 1939; era la fi de la guerra i l’inici de 40 años de dictadura feixista.
En primer lloc la Guerra Civil espanyola va suposar la mort de mils de catalans,l’exili, la desmembració del teixit associatiu, la desaparició dels quadres polítics i sindicals del país, la represión de toda disidncia política, la persecució de la llengua i la cultura catalans i la seva sustitució per l’espanyola,l’auge del Nacionalcatolicisme i de la preeminència de l’Església a la vida pública..fins 300.000 persones foren a fusellades, un cop acabada la guerra.El franquisme i els seus 40 anys de “Pau de cementiri” portaran els Països Catalans als límits de la desaparició i anihilació nacionals. La Llengua i la Cultura catalanes foren prohibides i rebaixades al nivell de “Curiositats Locals”,els recursos naturals greument explotats i expoliats,el territori dividit, enfrontat i ocupat per l’exèrcit espanyol.
A partir de la segona meitat dels 50 comença un Procés de Creixement econòmic i desenvolupament industrial i urbà lligat a una important Onada Migratòria provinent de l’Estat espanyol, que transforma la Societat catalana.El dictador espanyol, mort al seu llit el 20 de novembre de l’any 1975,va delegar com al seu Successor en Joan Carles I, l’actual Cap d’Estat espanyol.Aquest Rei inaugura l’actual Periode de Democràcia liberal-burgesa, un periode (conegut com la Transició o la Reforma) que no ha suposat cap ruptura amb el franquisme.
El Bloc de Classes Dominant,aconsegueix amb el vulgo dicto “Procés de Transició Democràtica” mantenir-s’hi al Poder,bo i fent-ne les concessions justes per a poder transformar el vell estat franquista en un altre homologable als Estats liberals de l’Europa Comunitària.Així és com l’Oposició política (sobretot L’Eurocomunisme) accepta un Rei, un Himne, uns símbols, un marc territorial, exèrcit, policía, bandera i estructura jurídica heretats del franquisme.Així, el Procés de Reforma no deixa de ser un formal canvi de l’Estat feixista a una Democràcia burgesa,amb la qual cosa les classes Dominants espanyoles es doten d’un Sistema Polític que les permet insertar-se en les Estructures de Poder Occidental i, tanmateix, desactivar les lluites populars que començaven a optar per “Opcions clarament Rupturistes”.
Als Països Catalans,les movilitzacions populars, que giraven al voltant del Moviment Obrer, el Moviment veïnal, les Reivindicacions d’Autodeterminació i d’Amnistia perr als presos, foren desactivades quan els principals Partits (PSOE, ERC, PSUC) hi pactaren amb les restes del Règim franquista i optaren per abandonar les Posicions rupturistes i desfer les principals Plataformes de Lluïta del Principat, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses.Els “Pactes de la Moncloa” seran la fletxa enverinada per al Moviment Obrer,mentres que els “Estatuts d’Autonomia n’hi aniran amb destinació a desactivar la Conciència Nacional que s’hi havia forjat als Països Catalans,a l’entorn de la reivindicació del Dret d’Autodeterminació i de la Unitat de la Nació Catalana.N’és en aquest marc que,l’any 1986, se signa l’Entrada de l’Estat espanyol en la Comunitat
Econòmica Europea (l’any 2012 la Unió Europea) i s’entra en la OTAN.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges