El Tractat dels Pirineus (1659) va determinar l'Annexió dels Comtats Catalans septentrionals al Regne de França.
Des de l'any 1662 van esclatar nombroses rebel•lions entre la població però van ser ràpidament contro (segle XVII)per les noves autoritats. Dins aquest context, la defensa de la la desllengua catalana constituïa un dels pilars de la resistència a l'annexió.
Fins als últims anys del segle XVII l'ús del francès era excepcional, atès que la llengua catalana encara era la llengua principal dels Documents oficials. A partir de 1682, però, va començar el procés de francització en el Sistema Educatiu, procés que es va estendre després en els diferents àmbits de la vida pública i fins i tot de la vida privada.
L'ús exclusiu del francès en l'administració a partir de 1700 (segle XVIII) va anar erosionant progressivament la base escrita de la llengua catalana, tot i que la llengua va continuar essent utilitzada en els Usos orals dels pagesos, del Baix clergat i en les Escoles rurals religioses.
El procés de francització es pot dividir en tres etapes: (1) una francització horitzontal i selectiva que va permetre a alguns grups socials mantenir la seva posició hegemònica, sense que fossin aplicades polítiques repressives generals; (2) després, la francització es va estendre espontàniament cap a baix atès que les classes mitjanes van intentar emular el model de les classes dominants; (3) finalment, es va donar un procés de francització cada vegada més coercitiu, ja que el procés d'imitació en les classes populars es feia massa lentament des del punt de vista de les autoritats.
El Sistema Educatiu va ser el principal instrument d'aquest procés, sobretot a partir de la Reforma Escolar de Jules Ferry . Finalment, l'encaix de l'economia rossellonesa al mercat nacional i la participació a les dues guerres mundials van acabar de consolidar el procés d'integració.
L'any 2012,hi ha nombroses Organitzacions de Defensa de la Llengua Catalana que
tenen com a objectiu la introducció i l'ús del català en el Sistema Educatiu, com ara la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes (associació que integra una cinquantena de petits grups catalanistes) que ha dut a terme un bon nombre de campanyes de catalanització.
L'any 1968 es va crear l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans (IREC), a la vegada que el GREC organitzava la primera Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent (1969). Altres organitzacions importants en la defensa i promoció de la llengua catalana són: Òmnium Cultural Catalunya Nord (que col•labora activament a les iniciatives dutes a terme pels seus companys del Principat) i la Federació Sardanista (que aplega cada cap de setmana unes 300 persones de les quals vora la meitat són catalanoparlants).
Les accions dutes a terme en el sector educatiu per les Associacions La Bressola (fundada al 1976) i Arrels (fundada al 1980) s'han anat estenent a tots els àmbits de la vida diària.Un bon exemple n'és la creació de Ràdio Arrels, que emet totalment en català. Finalment, cal esmentar l'associació APLEC que integra totes les associacions dedicades a la promoció del català a l'ensenyament.
Algunes d'aquestes associacions han rebut aquests darrers anys subvencions de la UE destinades a endegar activitats de desenvolupament de la cultura catalana, de les edicions en llengua catalana, de suport a la creació literària i artística, a generar intercanvis culturals entre les dues bandes dels Pirineus, i a iniciar projectes de promoció de la llengua a l'ensenyament primari.
Estatus jurídic i política oficial de la Llengua Catalana.
Tot i que el català sigui considerat com una llengua regional de França, no disposa de cap Estatus Jurídic específic. Això no obstant, la regió Llenguadoc-Rosselló ha creat un organisme oficial que té com a funció la promoció de la llengua i de la cultura catalana i occitana. També existeix un Intergroupe Langues et Cultures Régionales al si del Consell regional.
Pel que fa a l'administració local, l'Ajuntament de Perpinyà ha promogut la llengua i la cultura catalanes per mitjà de diferents iniciatives, d'entre les quals destaca la creació (1978) del Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana (CEDACC), que es composa d'una biblioteca, d'un servei de documentació i d'una sala d'exposicions.
El CEDACC ha incrementat recentment les seves activitats gràcies a la creació d'un servei de català i d'assessorament lingüístic, l'organització de cursos de català per als funcionaris municipals i per a adults, i també cursos de català a l'ensenyament preescolar i primari (1.000 alumnes en total per al curs 1993-1994). De més a més, des de 1981 l'Ajuntament de Perpinyà atorga premis anuals de literatura i d'audiovisuals.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada