dijous, 29 de març del 2012

Imposar els sentiments no pas les raons (2012)

Resulta que ara són radicals,els que pretenen canviar, com sigui, la realitat social imposant els seus sentiments, que no les seves raons, a la resta de ciutadans.

Per descomptat que els catalans no es considere radicals en cap de les acceptacions etimològiques de la paraula,llevat de la defensa dels sus principis democràtics i nacionalistes, com no pot ser d'altra manera

Globalment, per activa i per passiva, qualsevol Nacionalisme és excloent, necessita ressaltar la diferència i supedita la llibertat individual a la col•lectiva, i no precisament per a la superació d'injustícies socials, justificat en un sentiment de pertenència, la majoria de les vegades manipulat mitjançant la desmesurada exaltació del que entenen "fets diferencials".

Els segles XIX i XX, respectivament, estan plens d'Exemples que la major de les vegades ha acabat en tragèdies per a les societats que han patit el Nacionalisme com a base de la seva Convivència. Només en les Nacions,on el valor de la llibertat individual ha impregnat les Lleis han aconseguit el desenvolupament de societats democràtiques i han estat capaços d'assimilar tota mena de races i cultures, i això és el que hom vol per a Catalunya i a l'Estat espanyol.

D'altra banda, un "insigne" columnista habitual en aquest setmanari, que en el seu moment no va tenir inconvenient a col• laborar en el nostre Ajuntament de la mà del Partit Popular, s'ha permès fer escarni i mofa d'un símbol, que per a alguns ciutadans d'aquesta Villa representa el sentiment de pertinença a Catalunya i Espanya de forma unívoca. Pel mateix que al columnista li molestaria que es poguessin utilitzar frases pejoratives envers els símbols que el representen, li recomanem defensi i divulgui com vulgui els seus sentiments i raons, però alhora s'abstingui de fer-ho vexant els d'altres. La utilització demagògica de les paraules pot ser divertit i simpàtic per a un mateix, però no ajuda a la convivència en una societat tan oberta i plural com la sitgetana.

Per acabar, reafirmem, un cop més, que igual que en el seu moment la pertinença a Europa va ser i segueix sent una garantia per a la llibertat, igualment l'any 2012, considerem que la pertinença a la Nació catalana i a la Nació espanyola ens garanteix aquesta mateixa llibertat, davant dels que des d’alternatives identitàries o messianismes esquerrans pretenen imposar els seus sentiments i concepcions polítiques per sobre de la llibertat individual de cada ciutadà.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada