dimarts, 20 de març del 2012

Apàtrides,Incultes i (de vegades) Analfabets (2012)

Són paraules ben poc agraïdes.Costarà molt, si és que s'arriba a aconseguir, superar l'actual estat de coses a l'Educació i l’ensenyament públic.

*I costarà molt perquè és un Sistema sotmès a la dictadura dels Sindicats que sembla que tan sols pretenen mantenir els suposats privilegis de mestres i professors?. Els Sindicats mai no expliquen per què s'oposen sistemàticament a millorar de veritat les condicions de l'Ofici amb més autonomia per als centres i més responsabilitat per als Directors de centre per formar un equip amb un projecte formatiu i instructiu avaluable objectivament avaluable.

Qui, i per què, va decidir, fa cosa de catorze cursos i anys, que els adolescents d'ara no són capaços d'aprendre el que diverses generacions havien après sense problemes?. Quan fas aquesta pregunta et solen respondre que en comptes de coneixements ara els proporcionen eines d'aprenentatge-.

Tota una errada!.I,un error perquè, si això fos veritat, encara mai no s'han sabut quines són aquestes eines i com han funcionat fins ara-. Bé, com han funcionat sí, perquè no es noten-. Amb aquest sistema de les eines, els alumnes de baix queden penjats i els de dalt, orfes-. Aquest sistema ens ha acostumat a tots, societat inclosa, a la Llei del Mínim Esforç, a relativitzar-ho tot, a menystenir les Creences, a desprestigiar la memòria i l'ortografia, a oblidar que un dia formàrem part de l'Occident civilitzat, amb ordre, higiene, bon gust, disciplina, estudi i esforç-.

Una societat i, per tant, una Educació que ja fa temps que va decidir desfer-se de Déu i ara no creu en res-. Rodolem per un pendent boirós i profund sense aturador el fons del qual no s'albira-. Sitges ha passat de ser la gran encisera a ser la gran descreguda-. Què transmetem a les escoles? Tics i tacs, això sí, però això sol no porta enlloc-. I no val en absolut l'excusa de la immigració i els nouvinguts a Sitges i Catalunya-.

Alemanya i Suïssa se'n van fer un fart de rebre emigrants espanyols, per exemple, la dècada dels seixanta-. I Alemanya ho ha continuat fent amb els turcs-.Però van ser aquests emigrants que van haver d'espavilar-se, que van haver d'aprendre les llengües, alemany, francès o italià-. Països com cal, que no van adaptar-se als costums i les tradicions dels qui hi arribaven, sinó que van ser aquests que, si volien, havien de fer l'esforç d'integració.

Aquí, a Catalunya, amb aquest bonisme atroç, fals i mentider, ho fem al revés: mirem d'adaptar-nos als immigrants per tal que no se sentin desplaçats de la vida, les llengües i els costums dels països dels quals han fugit per cames-. I el cas és que ningú no en respon, ningú no pren mesures-. I així la barca s'enfonsa sense remei per manca de timoner, per manca d'il•lusió,de compromís, perquè no tenim cap projecte i no sabem on volem anar com a país i com a catalans i sitgetans-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada