"Hom es planteja d’apujar l’exigència lingüística a les aules catalanes amb el noble fi que els Mestres del segle XXI i del futur no permetin les faltes a la pissarra.
"Matem l’Ortografia",era un títol d’un Crèdit Trimestral de llengua catalana, presentat en un dels Cursos de Formació dels Mestres i els Professors per a la Reforma Educativa, i formava part d’una llista d’altres títols nous que pretesament havien de servir per motivar l’alumnat i fer que els mestres i els professors de català deixéssim d’obsessionar-nos amb qüestions menors, com ara la Vocal Neutra i l’Accentuació, per passar a centrar-nos en el més important: la llengua com a eina de comunicació, la producció de textos orals i escrits, el plaer de l’escriptura.
La teoria, benintencionada,era que si s'aconsegueix que els adolescents s’interesséssin pels aspectes més amens, de l’ús de la llengua catalana,com ara aprendre a confeccionar un telenotícies, un diari personal, fins i tot un diàleg divertit que pogués servir per lligar amb aquell noi o aquella noia., després l’aprenentatge dels aspectes formals, com la Sintaxi o l’Ortografia, vindrien per si sols, gairebé per ciència infusa: memòria visual, al capdavall.
Davant del raonable escepticisme de molts,l'entusiasme dels "Predicadors de la Reforma Educativa dels anys 1990, que presentaven tot allò com si haguessin descobert la sopa d’all i, en la majoria de casos, amb un aire de superioritat aclaparador.
A la pràctica, el que vam fer, obligats per les circumstàncies i després de múltiples cursets, reunions, discussions, i d’una infinitat d’hores perdudes, va ser trossejar i desordenar aquells coneixements que abans ensenyàvem d’una forma ordenada, i distribuir-los per trimestres que no podien ser correlatius, o bé t’exposaves a incórrer en la il•legalitat.
Els dossiers, primer, i els llibres després (les editorials ben aviat es van adaptar a la demanda, encara que la recomanació inicial era que cada professor es fes el seu propi material, de l’estil de "Matem l’ortografia" es van convertir en un aiguabarreig que incloïa, tot en un, tipologia textual, vocabulari, unes gotetes de sintaxi, unes miques d’ortografia i una pinzellada de literatura, com més 'light' millor, que no fos dit.
El resultat és, deu anys després, el següent: hom es planteja d’apujar l’exigència lingüística a les proves de Selectivitat per als alumnes que vulguin estudiar Magisteri, amb el noble fi que els mestres del futur no facin faltes a la pissarra.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada