Escola comuna? Escola catalana
Voldria fer algunes puntualitzacions a l'escrit del senyor Jordi Font, publicat en aquest diari El Put AVUI el dia 17 de setembre de 2011.
A part de les negociacions i pactes parlamentaris, l'obra de govern des de la Generalitat provisional, 1978, i de l'estatutària, 1980, sempre en mans de Convergència Democràtica fins al 2003, va ser assumir i difondre el model d'escola catalana en llengua, continguts i actituds per a tots els alumnes independentment de la seva llengua familiar, respectant el dret dels pares castellanoparlants que ho volguessin a escollir l'ensenyament en castellà en els primers ensenyaments.
La Llei de Normalització Lingüística (1983) va oferir una base legislativa que va permetre un nou impuls en l'ensenyament en català segons el model esmentat. Va ser quan, des de l'administració educativa, es va formular el Programa d'Immersió, per fer possible la incorporació eficient i accelerada dels nens de família de parla castellana a l'escola catalana en llengua i continguts. La pedagoga Marta Mata, de reconeguda solvència a favor de la llengua pròpia a l'escola i a la societat, havia treballat i orientat en un altre model, el de bilingüisme escolar, consistent en la docència a cada nen en la seva llengua habitual i en la mateixa classe. Ella mateixa, en una visita al Servei d'Ensenyament del Català el mateix any de la llei de N.L., va manifestar el seu desacord amb la immersió lingüística amb aquesta frase referida al model d'escola catalana que la Generalitat, regida pel president Pujol, havia assumit. “Aquesta escola que us heu inventat...”, va dir. També es va interessar per les dificultats que hi devien posar els pares dels alumnes que no parlaven català quan, de fet, les dificultats provenien dels sectors dels ensenyants funcionaris que desconeixien el català.
La pedagoga en qüestió va fer i dirigir una feina extraordinària conscienciant mestres i escoles perquè els alumnes de parla habitual catalana poguessin rebre l'ensenyament en català i, des de l'escola de mestres Rosa Sensat, va propiciar la creació de materials didàctics de gran qualitat en aquest sentit. En la formulació i la introducció de la immersió lingüística a l'escola catalana en llengua i continguts mai no hi va tenir part. No era el seu projecte.
La immersió lingüística va ser possible perquè l'administració educativa, presidida pel conseller Joan Guitart, va posar-hi els mitjans tant d'informació pedagògica com tècnica i de recursos humans. També és cert que, sense la resposta positiva de molts mestres, aquesta obra gegantina no hauria estat possible. En aquells anys, jo mateixa era cap del Servei d'Ensenyament del Català, en el qual vaig succeir la senyora Sara Blasi, i posteriorment n'assumí la responsabilitat en Joaquim Arenas. Tots vàrem ser testimonis d'aquests fets i col·laboradors d'una política educativa a favor d'una escola catalana i en català per a tots el nens i nenes liderada per l'administració educativa, aplicada amb entusiasme pels mestres i secundada per molts municipis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada