En el llibre “El Pensament de Gaudí”,l’ Arquitecte de Déu fa un elogi arquitectònic genial de l’espardenya,i dic genial perquè no és un elogi arquitectònic en el sentit de veure l’espardenya com un edifici,sinó arquitectònic en el sentit de veure l’espardenya com una espardenya,que és una cosa que no és una casa però en certa manera també hi vivim a dins.
*Un altre artista català de fama universal que porta la barretina i les espardenyes posades,i especialment quan es muda (en això de posar-se la barretina en les grans ocasions),coincideix amb l’Antoni Gaudí és en Salvador Dalí,que sent l’amor tant per l’espardenya com per la barretina-.
*Alguns posen el crit al cel contra el català de barretina i espardenyes sense voler-se adonar que al segle XXI el més nociu és “el catalanoide que porta sabates cares i s’emmiralla en l’europeisme de l’oest americanista del nord en comptes de prendre com a model els vietnamites o el indígenes mexicans”,és a dir, els pobles que encara porten el calçat artesà tradicional,els que a la llarga,quan s’enfonsi l’imperi del petroli,no quedaran descalços-.
*En penso que la major part dels artistes catalans que han estat i són escoltats i respectats arreu d’Europa i del món són allò que se’n diu de barretina i d’espardenya.I si indaguem,doncs,que hi ha darrere de tot això -que en crida tant l’atenció- inevitablement anirem a parar al mossèn Jacint Verdaguer,un dels pensadors catalans més penetrants,més profunds i més intuitius del primer moment del canvi que ha fet desaparèixer el món antic de la barretina i les espardenyes i ens ha acabat duent a la Informàtica,als llibres de text digitals i als parquings subterranis-.
*Aquest canvi català comença amb la industrialització,que a Catalunya va ser especialment dolorós i violent-.I aquest dolor i aquesta violència es van encarnar de forma simbòlica i alhora ben real en la persona i l’obra del català universal mossèn Jacint Verdaguer-.A part o no, d’això,com a poeta religiós,com a poeta metafísic.o com a poeta i prou,és el més ambiciós que hi ha hagut a Catalunya: la seva visió de la maquinària de l’univers-de la gesta dels estels- o més ben dit,la seva pregunta a la maquinària de l’univers,encara l’any 2011 és candent i viva en els lectors,ateus o no,dels actuals temps,i fins en els que ni els importa gaire,això-.
*Mossèn Jacint Verdaguer va obrir un programa que encara l’any 2011 està actiu,un programa que potencia i fa augmentar l’abast de tots els programes que hem anat obrint després-.Clar i català -totalment convençut- si només hi hagués hagut l’autoritat del Bisbe Morgades i la fortuna del Marquès de Comilles empresari,l’any 2011 no tindria pràcticament cap prestació,s’haria acabat,però hi hagué mossèn Verdaguer... hi hagué el Verdaguer cantant la cançó del barretinaire,cantant el final (sic) dels barretinaires,i el conflicte va agafar unes dimensions que encara duren i que volen dir que no és tan fàcil callar l’esperit autènticament religiós,que no és tan fàcil fer plegar un poble,que no és tan fàcil reduir l’home a un rol,a una etiqueta,a una mercadetia-.La guerra continua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada