Diada de les Llengües Europees (26 Setembre 2011)

Catalunya versus Occitània (1213/ 2009)
Catalunya i Occitània,els catalans i els occitans, mai no s’han refet de la catàstrofe de Muret i encara al segle XXI aquesta catàstrofe fa revifar la germanor més actual entre les dues esmentades Nacions-.Dia 12 de Setembre 1213 (s.XIII) a la Batalla de Muret, va morir el Rei català Pere I el Catòlic en un desigual combat a mans d'un exèrcit convocat pel Vaticà (Roma) i impulsat pel Rei de França-.D’aquesta manera va ésser que els Catalans vàrem ser expulsats d’Occitània,terra bessona de Catalunya i germana de sang-.Occitània va passar a mans dels francesos-.

*Els Comtats Occitans (germans de sang dels Comtats Catalans) gaudien d'una molt notable Sobirania respecte als Reis de França,també d’una esponerosa cultura i d’una certa estabilitat econòmica-.En certa mesura,segons alguns historisadors, sembla que aquests factors varen ésser fonamentals a l’hora d’encetar el cobejament d’aquestes terres per part de la Monarquia francesa-.Ara bé,tot i estudiant una mica més, no tan sols hi havia aquestes causes,perquè la Llengua d’Oc i la Religió eren també un notable escull-.

*El límit lingüístic que imposava l’Occità o la Llengua d’Oc davant l’expansió de la llengua francesa a la mateixa Europa esdevenia, també, una altra frontera,però política-.I així al bell mig d'aquest “Joc d'identitats”, apareixen els Càtars,el Catarisme,que era un fort corrent religiós i místic que rebutja l’Església Catòlica,és a dir,el Vaticà tot i considerant-lo basat en mentides-.El Catarisme i la seva creixent popularitat tant en terres occitanes com en terres catalanes – els homes perfectes, practicants d’una ètica i una espiritualitat sense taca – amenaçava de ple el monopoli religiós del Vaticà (Roma)- i, per tant,ben bé l'extracció de rendes-.Aquest fet va ser aprofitat per la Monarquia francesa per incentivar i animar el Papat de Roma a declarar “heretges els càtars i els seus possibles protectors”-.

*Quan els Comtes catalans i Comtes occitans varen intentar defensar protegir les seves terres d’Occitània i de Catalunya, les seves gents, els seus costums i les seves espiritualitats,s’hi van trobar que la persecució militar francesa,a més d’horrible,era avalada per l’Excomunió Papal i per l’excusa de l’Heretgia-.Passava,ben bé que l’Imperialisme polític i militar s’ajuntava a l’Imperialisme de la Fe i de la Religió-.
.
*Des de Catalunya en Pere I el Catòlic va haver d’afrontar una situació molt tràgica i força delicada-.En Pere,que era popularment conegut com Pere el Catòlic, veia astorat com alguns dels seus vassalls catalans eren excomunicats per l’Església de Roma, desposseïts de les seves terres i de les seves pertinences i soldats-.

*Pere I el Catòlic va haver d'escollir –vulguis que no vulguis- entre la Fidelitat a l'Església de Roma i la Lleialtat a la seva gent,a Catalunya-.El Papa de Roma Innocenci III estava militarment compromès amb França i la seva Monarquia (els mercenaris que integraven les Creuades,és a dir,els croats s’ajuntaven a l’exèrcit francès per estendre la Fe catòlica on fos a capa i espasa),el Rei català Pere I el Catòlic,no faltaria més... va considerar que el -Vicariat de Crist a la Terra- l’obligava a ajudar la seva gent, “amb la tranquil•litat que desobeir al Papa no implicava cap infidelitat a Déu” (sic).

*Pere I el Catòlic,però, va confiar massa en les seves pròpies forces, i es va esposar excessivament, llançant-se –personalment- a la batalla. Però la batalla es va perdre, i Pere I va ser mort-.No va imaginar-se mai el català que l’aliança franco-papal representava un poder formidable.

*Simó de Montfort va guanyar la Batalla de Muret, convertint-se així en Duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de Vescomte de Besiers i Carcassona i malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrabassar en poc temps el poder a Simó de Montfort, la Batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de Catalunya a Occitània,ja que Pere I el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge-.El cadàver del Rei català Pere I el Catòlic va ser recollit pels Hospitalers de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos a Santa Maria de Sixena.
El papa Innocenci III obligà a Monfort a cedir la tutela de l'Infant Jaume I als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruïren com a Rei al Castell de Montsó-.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans.
Froilan Franco.Àlies el Mestre. Sitges