El Consell Reial del la Monarquia Medieval de Catalunya

L'Administració Reial de la Monarquia Medieval de Catalunya,tenia el seu Consell Reial, per a l'assessorament i adjutori de la qual els Reis Catalans resolien les grans qüestions i afers polítics. Tot amb tot, malgrat la seva importància, el Consell Reial apareix encara al segle XXI molt poc definit, sense gaire concretesa, sense que hom pugui traçar la seva estructura ni tampoc el seu funcionament.El professor J.M. Font i Rius diu l'any 1955: "Anàlogament a la Cort,en resta organitzat des de Pere IV l'estructura i funcionament del Consell Reial, doblat de naturalesa judicial en la dita Audiència.Seria més que interessant de precisar la composició d'aquest Consell Reial i la seva integració al si de la Cancelleria".


*Els autors dels "Fueros de Catalunya", del segle XVè tracen en la dita obra un "escalaborn del Consell RNEial, fent-ne la descripció següent: "d’aquí que el Consell Reial es dividía en dos diferents grups , essent el primer el dels magnats i notables, derivat del Consell Àulic i el segon, la pròpia Cancelleria”.

*El grup de notables era compost pels Prínceps de la Casa Reial, els Governadors i els seus Lloctinents, Almiralls, Grans Capitans, els Representants de les grans ciutats i tots aquells que el Rei de Catalunya designava. Una altra cosa era l'Administració d'aquest Poder i així, la segona part del Consell i la més important era la Cancelleria.

*Ll'alemany Schwarz, escriu: "La suprema Autoritat de Govern a Aragó és el Consell Reial; al Canceller hom li confia la direcció de les seves negociacions" i també: "L'Autoritat de Justícia a la Cort Reial és I'Audiència Reial. La suprema direcció de la justícia la tenen el Canceller i el Vicecanceller, als quals és confiada alhora la direcció del Consell Reial.

*Com podem veure,heus ací el doble paper que juga el susdit Consell Reia, el de Tribunal i el d'Òrgan Superior de Justícia però sense definir gaire les seves funcions ni tampoc explicar, com molt bé assenyala en Font i Rius, la seva integració al si de la Cancelleria.

*Altrament, el Consell Reial,definit pel Rei Pere III a les seves Ordinacions i podem saber força bé com era. El Rei informa: "A tant gran Ofici de Consellers de la nostra Serenitat Reial siguin cridats, Canceller e Vicecanceller, Majordoms, Camarlencs, Mestre racional, Tresorer i Promovedors i encara Secretaris i altres que a això considerarem mereixedors". I tot seguit continua el Rei: "De la manera de ser i proposar en el nostre Consell Reial".

*Com podem comprovar el problema del Consell Reial és el de la seva integració al si de la Cancelleria, com encertadament ha assenyalat Font i Rius, i en el fons, la determinació de la seva actuació judicial,perquè si a Catalunya la Cancelleria Reial havia estat I'Òrgan Suprem de Justícia, i si en ésser suprimida per Ferran II es va conservar el nom de Canceller pel president de la nova Audiència Reial, i aquesta fou anomenada Consell Reial, tant pel Sobirà com per les Corts catalanes, regularment i oficial, ens trobem amb els dos noms fonamentals en la governació general de l'Estat, vius tots dos, l'un, el de Canceller al davant de l'Audiència, i l'altre, el Consell Reial, conservat després de l'extinció de la Cancelleria i adjuntat a I'Audiència de Barcelona.

*Tot això assenyala dues coses essencials:a) Que totes dues institucions ,la Cancelleria i el Consell Reial, estaven situades a Catalunya. . I pel que fa al Consell Reial, a la força de la circumstància de la conservació del seu nom per la nova Audiència de Catalunya, hi ha el fet de la seva imbricació amb la Cancelleria. I encara, no sols que aquesta hagués estat una institució pròpia del Principat, sinó que així mateix les altres grans magistratures i els seus subordinats, el camarlencs, els promovedors i secretaris, tots els quals eren Consellers nats del rei.

*Altrament, aquella relació que Schwarz va saber fer entre el Canceller i el Consell reial, fa que la ubicació d'aquest darrer a Catalunya, sigui una conseqüència de la de l'altre.En Ramon d'Abadal, a la seva obra "Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya" diu: "el Consell Reial és una institució permanentment activa de la qual fóra debades de cercar una regulació jurídica als textos legislatius; a les Constitucions de Catalunya no n'apareix el nom fins el temps de Ferran el Catòlic i, encara, aleshores és aplicat a una institució diferent, de caràcter més aviat judicial".

* Ara bé, ni a les Constitucions de Catalunya ni als Furs d'Aragó ni als de València, no hi ha cap regulació del Consell Reial, com tampoc no hi ha gaire més a les Ordinacions. Tanmateix, el manteniment a les Constitucions de Catalunya de la designació del Consell Reial, des de la seva primera estampació pel susdit rei l'any 1494, fins a la fi de l'antic règim català, ajustat això a les altres circumstàncies ja exposades, té un significat que debades hom pot esborrar.

*Al Regne d'Aragó, la Justícia Reial va restar arraconada per la creació o l'enfortiment d'una jurisdicció paral·lela i adversativa a la reial, institucionalitzada ja en temps de Pere el Gran, a les Corts aragoneses de 1283 mitjançant el "Privilegio General", on es disposa a l'apartat 3: "Que el Justícia de Aragón juzgue todos los pleitos que vinieren a la Cort con Consello de los Ricos-Hombres, mesnaderos, infanzones, caballeros, ciudadanos i hombres buenos de las villas según antiguamente fue acostumbrado".

*En unes altres paraules, en oposició a la justícia impartida per la Cancelleria Reial, hom va instaurar al Regne d'Aragó, una jurisdicció distinta de la que tenia per cap el Rei, i això es feia perquè aquesta darrera, la Justícia del Rei era considerada aliena i forastera al regne. Amb la qual cosa hom percep clarament que la monarquia que regnava a l'Aragó era semblantment considerada forastera.

*El Consell no significava en el millor dels casos, sinó Consell de Guerra, i atès que la Noblesa Catalana prenia més part que l' Aragonesa en les empreses exteriors dels seus Prínceps, assolia, naturalment, majoria en el Consell de Guerra". I a la Revista Jurídica de Catalunya de 1930, diu : "Tant si com no els catalans tingueren una influencia molt forta, gairebé una preponderància en el Consell Reial" i més endavant en la mateixa revista, tot estudiant la gènesi de la institució escriu: "Existia al costat del rei una autoritat administrativa suprema col·legiada?

*No pas formulat així en temps d'Alfons II, però així i tot el regnat d'aquest monarca representa un pas enèrgic en aquest sentit. Així com en Jaume I era en certa manera local i el de Pere II, consell de guerra, aleshores veiem un esbart de subjectes actuant permanentment com a consiliaris del rei". Afegint-hi l'autor que “un Consell independent davant o en front del rei, tal com el pretenien posar els de la unió, no tingué importància en la vida real”. En altres paraules, el Consell Reial veritable no era pas aragonès, sinó que era eminentment català, i és per això que els de la Unió aragonesa van maldar per substituir-lo.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges