Tret d’anteriors experiències, els mestres progressistes ,alies “clergue republicà” van intentar a partir de 1.931 i d’acord amb els responsables de la política educativa, potenciar la personalitat dels infants i formar individus d’esperit propi i crític, a través d’un ensenyament científic i no confessional.
*Unit al criteri de "Justícia Social",engegaria La política Educativa,com ara les missions pedagògiques,les colònies escolars a la Vall de Reis,la biblioteca pública com ara la Santiago Rusiñol,la millora de l’Educació de la dona, la coeducació, les classes de les Persones adultes,els jardins i cantines escolars com a Vallcarca i d’altres-.
*La mateixa filosofia va permetre un sitgetanisme escolar, minoritari sí, però força significatiu, que treballaria per una Escola Sitgetana "sense localismes ni folclorismes"i també en aquest cas la Vila de Sitges es va trobar amb la manca d’infraestructura escolar pròpia (ni un sol edifici escolar propi),el desacord entre els mateixos sitgetanistes, la regular preparació dels mestres i l’actitud contrària dels cercles conservadors sitgetans.
*Les dolentes condicions laborals dels mestres públics de l'antic règim, exigien, més enllà d’aspectes laborals propis, la millora de la qualitat de l’ensenyament primari i, a partir del primer bienni republicà (1931-1932), s’impulsaria un reciclatge professional del col.lectiu docent, en un marc de pedagogia activa i motivadora.
*A més de la nul.la millora de les instal.lacions escolars , els cursets de selecció professional,van incorporar temes socioeducatius adaptats a les circumstàncies-.El nou Pla Professional del Magisteri Republicà regenerava així el món escolar amb una formació més sòlida, culta, universitària, permanent i compromesa, demandada i necessitada de feia temps pels mateixos ensenyants, força conscients de les seves mancances-.
*Les resistències retrògrades a la reforma escolar, en canvi, no van permetre consolidar una ensenyament consensuat i, a més, propiciarien el desgast de la innovadora empenta educativa de la República. Clar i sitgetà,la política i pedagogia enfrontaven els intel.lectuals,les organitzacions de tot tipus, partits, sindicats i movimients associatius preocupats per l’educació ja que, també entre 1.931-33,
*l’Escola Pública era considerada fonamental per als canvis socials, polítics i culturals que Sitges esperava. La Comarca del Garraf,dins el Gran Penedès,va viure aquella guerra escolar i, si els catòlics d’influència, exigien l’aturada de la secularització escolar i afavorir els centres privats-religiosos amb principis dogmàtics, les posicions avantguardistes buscaven l’alliberament cultural i religiós de la classe treballadora.El protagonisme catòlic, un cop més,es manifestaria, clarament, en la defensa interessada dels seus privilegis perquè, lògicament, veia amenaçats el seu exclusivisme moral.
*Si la Constitució Republicana limitava, legalment, l’acció dels Ordes Religiosos dedicats a l’ensenyament, sense prohibir-los (sic), les seves escoles catòliques van continuar escolaritzant i la substitució de l’ensenyament religiós no es va arribar a generalitzar a Sitges-.
*La campanya del clergat i dels catòlics confonien,hàbilment els seus correligionaris i, si no podien perpetuar formalment les desigualtats socials, sí que van prendre la Religió com a bandera de combat més fàcil i populista i, així, perpetuar la discriminació dels alumnes. La repetició, més sistemàtica que argumentada, d’injúries i calúmnies contra la Reforma Escolar Republicana o primera Llei Catalana de l’Educació, així com la criminalització dels mestres progressistes,àlies “clergue republicà”, convidava fins i tot els seus seguidors a la desobediència civil, tot mostrant l’integrisme contrari a la neutralitat religiosa i la fòbia reaccionària i conservadora vers les altres cultures.
*Aquella constant hostilitat fou encara més agressiva en el cas dels Ordes Religiosos,la qual cosa ocasionaria aldarulls en la societat sitgetana i representava, un exemple més del trencament social per motius educatius i escolars-.
*En definitiva, la "política educativa del primer bienni republicà (1931-1933)" va ser, també a la Vila de Sitges, una excepció històrica que, abans i després, emmarcaria el règim de la República. Així i tot, els ideals democratitzants d’aquell bienni sitgetà, encara ressonen i són reivindicats com a pioners i models d’una Escola Pública de qualitat, laica i arrelada al medi sociocultural; una ensenyament lliure i amb personalitat-.Només cal esperar que posteriors treballs valoren i investiguen més aquest camp educatiu que, de segur, resultarà molt interessant i profitós per a la historiografia sitgetana-.El CENU (Primera Llei Catalana d'Educació),amb una Delegació a Sitges,va crear a la Vila un entorn de “saviesa malgrat la misèria i la gana de l’entorn”.
*En aquests moments del segle XXI que Catalunya i la Generalitat malden per inciar la Llei Catalana de l’Educació,ressò del Pacte Nacional per l’Educació,és molt bo assenyalar que no és aquesta la primera Llei Catalana d’Educació,sinó la segona en un ordre de confirmar els Moviments de Renovació Pedagógica-.
*La Cronologia republicana té dues etapes ben diferenciades,que hom les anomena etapes de pau i de guerra,respectivament.La primera comprèn des de la proclamació de la República l’abril de 1931 fins a la segona meitat del juliol de 1936 i s’acaba amb l’aixecament militar,que tindrà com a conseqüència l’inici d’una llarga i sagnant guerra civil-.La segona etapa és la d’una República en guerra; República revolucionària que es va extingint a mesura que l’exèrcit franquista va ocupant el territori dels Països Catalans.
*Durant el perìode de guerra a Catalunya,es van produir les aportacions més radicals tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit escolar,i abastarien no només l’escola obligatòria amb l’obra del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU),amb una delegació a l’Ajuntament de Sitges amb uns pressupòsits ideològics,sinó també la Formació de les Persones Adultes amb la creació de les Milícies de Cultura.
*El CENU va ser creat el 27 Juliol 1936 amb una triple finalitat:
En primer lloc,organitzar,en els edificis apropiats per la Generalitat el nou règim docent que substituïa l’escola confessional:a Sitges el Grup Escolar Mèxic a l’edifici el Paztronat d’Acció Social,el Grup Escolar URSS a l’edifici can Vidal Quadras i el Grup Escolar “Pueblo de Cuba” a la Residència Helvètica-.
En segon lloc,intervenir i regir aquest nou règim docent assegurant que en tots els aspectes respongui al nou ordre imposat per la voluntat del poble,és a dir,inspirat en els principis racionalistes del treball i per tant que qualsevol obrer amb aptituds,pugui arribar des de l’escola primària als estudis més superiors-.
En tercer lloc,intervenir en la coordinació dels serveis d’ensenyament de l’Estat,de l’Ajuntament de Sitges i de la Generalitat de Catalunya-.
*“La voluntat revolucionària del poble suprimeix l’Escola de tendència Confessional-.És l’hora d’una nova escola inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana,d’acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressió de tota mena de privilegis”-.Per primer cop a Catalunya (Primera Llei Catalana d’Educació),la República revolucionària assumia el Sistema Educatiu com a universal i gratuït i abastava tot el cicle formatiu de l’individu fins als 15 anys,és a dir,des del seu naixement fins a la seva integració en el món del treball en règim d’escola única ,gratuïta i coeducativa.
*Així,les Escoles Bressol van ser una de les realitzacions més notables de la primera Llei Catalana d’Educació o el CENU,amb la finalitat d’aconseguir la convivència sense cap distinció de procedències socials ni de gènere-.D’aquesta manera,al Pla apareixia el concepte d’integració i inclusió de disminuïts físics i psíquics basat en el principi del Dret de tothom a una Educació única-
*L’organització del Sistema Educatiu del CENU com a primera Llei Catalana d’Educació reformulava l’ensenyament secundari,que esdevindria finalista i pretenia evitar els plantejaments dualistes,enllaçant estretament la Formació Professional i la més acadèmica-.A destacar la nova orientació de l’escola rural com ara el cas de l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó (Ribes del Penedès) (1931-1983),que va deixar de ser una còpia servil i empobrida de l’escola urbana per tenir la pròpia vida a partir de l’arrelament al medi que l’envoltava:els infants de les masies dels voltants i els Cards,bo i assajant nous plans de treball a partir dels recursos que oferien la naturalesa i la vida-.Va ser la creació de l’escola del barri al servei del mateix barri-.
El que sí vull destacar-ne és que el CENU era una escola eminentment formativa,m’atreveria a dir: iniciàtica-.Es pretenia que l’infant desenvolupi la seva personalitat des del primer moment i volia servir-lo perquè demà pel seu compte pogués entregar-se en el si de la societat-.Si bé es formava la personalitat de l’individu,el CENU,és a dir,l’Escola Nova Unificada i primera Llei Catalana d’Educació,no formava individualitats,formava una personalitat que conjugada amb la societat ,pogués ésser mútuament cosa fructífera socialment parlant i personalment parlant-.És a dir,el Pla del CENU seria innovador i,en un clima de revolució i guerra civil,preteniia (a Sitges seria,paradoxalment,la millor escola malgrat la misèria i la gana),pretenia l’acostament de totes les persones mitjançant la cultura.
I ara,una reflexió amb la millor voluntat educativa i amb el màxim respecte a qui li toqui: “Sitges aguantaria amb la Segona Llei Catalana d’Educació que uns alumnes nouvinguts siguin separats de l’escola normal i que ni al pati ni als passadissos no hi convisquin…només pel seu reciclatge del català i coneixements de Catalunya…?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada