Catalunya versus Polònia

*L’any 1795 i un dia com el 24 Octubre,Polònia desapareix del Mapa d’Europa,a causa de l’esquarterament fet pels tres colossos en expansió:Àustria,Prússia i Rússia-.
Mutatis mutandis,a principis d’aquesta mateixa centùria,Catalunya també havia estat víctima del Joc d’Interessos de l’equilibri europeu-.En ambdós casos de Polònia i de Catalunya,els mals venien de les crisis socials i civils del Segle XVII,un segle de ferro i foc,segons l’Antoni Simon a “Construccions polítiques i identitas nacionals”-.Tan competitiu va resultar
Que moltes Formacions Històriques d’origen Medieval no havien pogut consolidar una “Modernitat” massa exigent en Recursos fiscals i militars-.Tan sols alguns Estats havien sobreviscut-.Molt sovint,a costa de vampiritzar els seus veïns-.
Mancades d’estructures polítiques prou sòlides per extreure recursos suficients dels seus súbdits-o,senzillament,a causa del seu escàs pees demogràfic relatiu-,Catalunya i Polònia no havien disposat de l’imprescindible Poder Militar per evitar que els seus veïns les espoliessin fins a dessagnar-les-.Un cop rere un altre-i,gairebé vsempre,amb una contundència esgarrifosa-,la Història ens ensenya que l’Economia i la Guerra són dues indestriables variants en qualsevol equació política-.
Anteriorment,Catalunya i Polònia havien viscut veritables moments de plenitud-.Al segle XVI,per exemple,mentre bona part d’Europa protagonitzaven cruels conflictes religiosos,Polònia havia estast una Terra sense fogueres,que garantia la convivència entre Catòlics,Protestants,Ortodoxos i Jueus-.Una època caracteritzada,en bona mesura,per un marc de relacions Confederals amb Lituània-.I,curiosament,l’esplendor Medieval catalana també apareix associada a un entorn polític Confederal:primer amb els aragonesos,després amb les terres germanes de Mallorca i de València i,finalment amb els Regnes de Sicília,Sardenya i Nàpols-.
En canvi,al Segle XVII,Catalunya i Polònia anaven pel pedregar-.En concret,a Polònia,els tradicionals conflictes amb els suecs,moscovites,cosacs,tàtars,turcs i teutons havien deixat pas aa la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)-.Mentrestant,Catalunya havia un Perìode bèl.lic gairebé continu entre la Guerra dels Segadors i,ja al segle XVIII,la Guerrs de Successió-.El mateix segle XVIII,en què les estructures estatals de Polònia i de Catalunya són anihilades per les Potències Militars que les envolten: austriacs,prussians i russos,en el cas de Polònia,i França i Espanya en el cas de Catalunya-.
Els paral.lelismes entres les dues Històries de Polònia i de Catalunya resulten especialment suggeridors-.Els polonesos també apel.len al record dels seus mítics Segadors,que sota el lideratge de Tadeusz Kosciusko van assolir la magnífica victòria de Raclawice el 24 Març de 1974,poc abans del definitiu repartiment de l’any 1795-.Tot plegat,en el mateix moment que els catalans lluitaven per recuperar la Catalunya Nord,durant l’anomenada Guerra Gran contra la França revolucionària-.
I,justa la fusta,ni Polònia ni Catalunya no han acabat de perdre mai la seva personalitat nacional-.Tant és així que Napoleó farà lleva sobre les seves respectives Identitats Col.lectives,en l’intent de posar-les al servei de la seva ambició-.A Polònia,amb la creació de l’efímer Gran Ducat de Varsòvia (1807-1815);i pel que fa a Catalunya,separant-la d’Espanya i integrant-la a l’Imperin Francès,amb algunes concessions tan significatives com la Cooficialitat de la llengua catalana i l’adopció de la Senyera com a bandera-.
En qualsevol cas,més enllà del Parèntesi napoleònic,ja en època contemporània,Polònia i Catalunya,com a Nacions europees,són fruit tant dels valors culturals del Romanticisme com del Principi de Sobirania Nacional Democràtica de la Il.lustració-.Aquells valors i aquells principis traïts per les Democràcies Occidentals i per la Unió Soviètica,tant a la Conferència de Munic el 30 Setembre de 1938,en plena Batalla de l’Ebre,com pel Pacte secret entre Hitler i Stalin el 28 Setembre de 1939,que també liquida les Repúbliques Bàltiques-.
Dissortadament per a Catalunya i els catalans,però,l’herència franquista és incomparablement més viva que la de qualsevol delñs altres genocides de la Història d’Europa-.La Humanitat,el món encara no ha fet justícia a Catalunya i els catalans,i també els catalans del segle XXI encara no els l’han sabuda prendre-.