La relació de la Vila i de l’Escola pública de Sitges amb França ve de lluny.El Migdia francès,és a dir,l’Occitània amb la llengua d’Oc era la predilecció de l’intel.lectual i escriptor,en Josep Carbonell i Gener,en contacte amb l’occità en Löis Alibert,com consta en la correspondència mantinguda entre tots dos sobre la problemàtica de la Renaixença Catalunya-Occitània conservada a l’AHMs i estudiada,com a Tesi Doctoral,l’any 1981,en Manel Alquèzar i Montañés.
*La llengua francesa és l'única en l’ensenyament d’idiomes estrangers a Sitges,fins l’any l’any 1985 que se’n foragita,escolarment,per tal de donar l’alternativa a l’idioma anglès.Les arrels de la desaparició s’han de buscar en la formació dels mestres i l’obsessió,en sectors concrets,contra l’imperialisme del francès i del castellà contra la llengua catalana.
*En Jordi Serra i Villalbí,durant la seva primera etapa com a president de la Corporació municipal (1979-1983),lider-lluitador per l’Ensenyament primari i la Formació Professional a Sitges,es declara un excel.lent expert en el coneixement en l’ésser un per tal de contribuir a la ciutadania europea,basada en els valors comuns de la solidaritat,la democràcia,el respecte mutu,i la igualtat d’oportunitats.
*L’Agermanament de la Vila de les flors,Banyéres-de-Luchon (França) amb la Vila de les Catifes de Flors,Sitges (Catalunya) el 5/Juliol/1982,consistent en l’intercanvi escolar i cultural entre les dues viles,n’és la prova del caliu europeïsta dels alcaldes europeus,en Jordi Serra i Villalbí i en Jean Peyrefitte,també Senador de la República francesa.
*Sitges,amb el seu Alcalde, en Jordi Serra i Villalbí,de cara al segle XXI té uns Objectius Educacionals com ara un sentiment de pertinença a Europa des d’una pròpia pàtria que és Catalunya,una nació sense Estat,com són la importància de la competitivitat en la formació,la mobilitat escolar per les contrades de Catalunya i França,la formació bàsica que valora tant la llengua catalana com la francesa.
*Que hi hagi una interacció sitgetana-francesa-europea amb intercanvis culturals entre els escolars sitgetans i els escolars francesos de Banyéres-Luchon per tal d’afavorir l’intercanvi escolar a partir dels idiomes català i francès,una mena d’avançament del Projecte Comènius de la CEE dels anys 90-.En Jordi Serra i Villalbí vol que els alumnes de 13 a 18 anys siguin els protagonises del projecte escolar europeu,l’any 1879-.
El Batlle-líder de l’intercanvi escolar europeu no s’atura gens ni mica-.El 31/Octubre/1981,acompanyat de mestres fa les oportunes entrevistes a Luchon,ja agermanada amb la Vila de Sitges,pels jadins,flors i laminadures,i ara pels intercanvis escolars-.Els veritables animadors del Projecte “Sitges-Banyéres-Luchon” és l’Escola pública “Esteve Barrachina” col.laborant amb en Jordi Serra,en Manuel Alquèzar,Regidor de Dinàmica Educativa,en Paulino Garcia,director,el Cap d’estudis,en Josep Porcel,la Coordinadora general,la Vinyet Rosés i una Comissió de 4 mestres-.Al cap i a la fi és un programa de cooperació entre escolars de diversos països europeus,que permet als alumnes iniciar contacters interpersonals,interculturals i poder aprendre el català i el francès-.
Per a l’Escola sitgetana és una oportunitat,no només d’un agermanament,sinó d’obvrir-se al context europeu-.De fet,una de les preocupacions de Sitges és adoptar una política d’obertura cap a la resta d’Europa-
El primer intercanvi escolar,al gener-1980,patrocinat per l’Ajuntament de Sitges és entre l’Institut de Sitges amb l’Institut de Thonon,localitat als Alps francesos durant deu dies,sota la direcció del professor sitgetà,l’Antoni Fernàndez,amb 30 alumnes-.Tant la Delegada provincial del MEC com la Inspectora de zona,Sara Gutièrrez hi estan d’acord amb aquesta “Setmama blanca”-.En Jordi Serra acabava de crear la Formació Professional al C/ Sant Honorat-.
Però,quan més avantguardista apareix Sitges en educació i cultura és amb el naixement de l’agermanament,el 5/Juliol/1982,entre la Vila de les Flors, Bangéres-de-Luchon i la Vila de les Catifes de flors,Sitges,bo i buscant noves experiències en els projectes educatius,és a dir facilitar intercanvis escolars i juvenils entre les dues localitats europees.
*Tant en Jordi Serra com en Jean Peyrafitte expressen que la rica experiència serveixi per a la convocatòria europea dels artistes a les dues Viles agermanades.L’agermanament projecta una plataforma de confrontació d’experiències socials,culturals i folclòriques,així com d’europeïtat a llarg termini.Facilita,a més,que estiguin en contacte,molt sovint, els centres escolars,les entitats locals i associacions que vulguin participar-hi.
En el fons, és crear un espai de Cooperació Europea més estreta.
*En passar els anys-80,al setembre de 1991,durant la segona època política (1987-1995)al Municipi de Sitges,la Regidora municipal d’Ensenyament,l’Antonieta Montserrat i Robert,premonitora d’una Educació europea,anuncia que durant aquest Curs,1991-92 seguirà un altre intercanvi escolar amb els alumnes del Curs de 8è d’Egb,concretament el 24/Maig/1992 per tal de celebrar el desè aniversari de l’agermanament entre Bangéres -de-Luchon i Sitges,tot insistint-hi en les tesis d’en Jordi Serra i Villalbí:creació del sentiment de pertinença a Europa des d’una perspectiva catalano-sitgetana-.
*Una setmana abans,una Delegació de Primària i de Secundària,presidida per la Regidora municipal,l’Antonieta Montserrat i Robert viatja a la Vila francesa per tal d’establir i estudiar la celebració, a dues bandes,del desè aniversari d’agermanament entre els escolars de Sitges-Luchon-.La “Reina dels Pirineus” i la “Joia del Mediterrani” protagonitzarien sengles activitats,amb moltes lloances en cada Vila-.
*Un conjunt d’actes culturals,folclòrics,festius i esportius s’hi organitzen a Sitges per tal de celebrar l’aniversari-.L’expedició francesa supera les 120,presidides per en Jean Peyrafite-.Una carrosa francesa de Banyeres-de-Luchon,va participar tradicionalment al Carnaval de Sitges com a penyora,a més d’unes altres activitats.
Al Centre Maragall de la Vila s’hi inaugura l’Exposició cultural-artística de la ciutat pireneneca i occitana de les flors-.Partides de tennis a les pistes del Club Natació Sitges;partides de botxes entre els col.lectius a les Pistes municipals del C/ La una Cercavila a càrrec de la Fanfarrie de Luchon,a més dels Balls populars de Sitges,gegants i bastons.
*A la Casa de la Vila,un Acte oficial commemoratiu de l’agermanament cultural,escolar,juvenil i ciutadà,tot finalitzant amb un Concert al Saló d’Or Maricel a càrrec de Les fils de Luchon i la Coral del Patronat de Sitges,amb un sucós sopar al Casino Retiro,tot el dia de dissabte-.Diumenge, a Mas Mayol ,el Tir al plat,al Camp Blanca Subur,un partit de futbol,finalitzaran el Festival dels 10 anys d’Agermanament-.
Hom diu que els Aniversaris són la Memòria Històrica de les persones i dels pobles
*El 7/V/1993,en aquesta ocasió li toca a la Vila de Sitges-.Diferents Grups folclòrics de la Vila es desplacen a Banyéres-de-Luchon-.En Jordi Serra i Villalbí inaugura l’Exposició “Això és Vida” sobre Sitges-.Una recepció oficial a l’Ajuntament de Luchon finalitzarà amb la signatura de l’Agermanament en el seu desè aniversari,en la Diada més florida de les Festes de Maig-1993-.El Consistori municipal,presidit per en Jordi Serra complia amb el repte de la cooperació europea,fins que l’any 1995 va ser substituït a l’alcaldia per en Pere Junyent i Dolcet,així com en Jean Peyrefitte per en René Retting-.
*Clar i sitgetà,els Agermanaments de la Vila de Sitges amb Andorra (Aragó),Banyéres-de-Luchon i Sóller (Balears) són l’Acció educativa,com a peça primordial,més pedagògica de l’Ajuntament de Sitges al segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada