No usar les Farmàcies com "Ostatges" a Catalunya

La colíder, Dolors Camats, ha reclamat aquest dissabte dia 31 de 2013 al Govern espanyol i la Generalitat que no utilitzin els ciutadans i a les farmàcies com a "ostatges" de les seves disputes, referint-se al pagament a proveïdors. En declaracions als mitjans des de Girona, ha recriminat a l'Executiu central que faci "una instrumentalització política quan sap que la Generalitat no té accés al crèdit". També ha indicat que aquesta "situació surrealista" és conseqüència d'haver passat un any amb els pressupostos prorrogats, pel que ha demanat al Govern que aclareixi les seves prioritats. En aquest sentit, ha subratllat que els pressupostos presentats aquesta setmana pel conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, "continuen sent terriblement injustos" i falsegen les previsions d'ingressos. Per a colider Dolors Camats, prioritzen la privatització, desmantellen la gestió dels mitjans públics i aposten per la venda de patrimoni de la Generalitat, que "hipotecarà a futurs governs catyalans".

Els -piercings- poden provocar lesions.

Els 'piercings' a les celles i parpelles poden provocar lesions als ulls i fins i tot trencar les muntures de les ulleres. Els 'piercings' que es col·loquen a les celles i a les parpelles poden provocar lesions als ulls,segons ha advertit Multiópticas, que ha recordat que la zona que envolta als ulls és "especialment sensible" i, per tant, perillosa. En ocasions, aquestes arracades es col·loquen al lloc en el qual s'allotgen els músculs simpaticomimètics, encarregats de dirigir molts dels moviments facials com, per exemple, les expressions.Per aquest motiu, Multiópticas ha alertat de la importància de no col·locar en aquestes zones els 'piercings' i, especialment, aquelles persones que tenen ulleres ja que tendeixen a fregar amb les muntures i produeixen una progressiva irritació de la cella, com a conseqüència del continu moviment i de la pressió que exerceix sobre les ulleres. "A això se suma el risc de lesions o ferides en cas de patir un cop o caiguda", ha postil·lat. Les arracades a la parpella posen també en "permanent" perill l'ull i solen causar rebuig, cosa que s'aprecia amb infamació a la zona o amb un blau a la mateixa. A més, en funció de la mida, pot produir-se el fregament o xoc amb la lent de les ulleres, causant infecció. Multiópticas ha aconsellat no posar-se l'arracada al pont del nas a l'altura de les pupil·les ja que, per a usuaris d'ulleres graduades, suposa un "verdader problema" diari a causa que està en permanent contacte amb la muntura. "Això suposaria la necessitat d'utilitzar lents de contacte exclusivament, quelcom poc recomanable", ha conclós.

Parlar de "Raça catalana" produeix incredulitat (2013)

Si el Moviment Sobiranista és incapaç de ser crític amb les al•lusions racistes del seu líder, preocupa pensar quin pot ser el pas següent. *L'Artur Mas lloava el President Macià al diari El Punt Avui i el qualificava com a "un dels discursos més brillants de la seva història" el que va pronunciar el 6 de desembre del 1932 al Parlament de Catalunya en iniciar-se un període de sessions. *I n’esmentava les primeres frases: "Em plau saludar-vos, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats. *Renascut l’esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra". Els catalans no només som una raça sinó que som una raça immortal. *Segons Artur Mas, "són paraules que retraten fidelment el seu moment i que molt bé se’ns podrien aplicar ara, encara que el llenguatge seria en part diferent". *Què vol dir el President Mas quan parla de "llenguatge en part diferent"? Que potser no queda bé utilitzar la expressió "raça immortal"? *Què falla, la raça, la immortalitat o les dues coses? Si és aquesta la raó del matís, hauria d'haver-ho dit explícitament. Parlar de "raça catalana" produeix incredulitat. *Com pot ser que el president de la Generalitat utilitzi aquesta expressió, just uns dies després de comparar-se amb Nelson Mandela?-.No ens ho podem prendre a broma. Els que acompanyen el President Mas en el seu camí cap a la independència de Catalunya però no en comparteixen la ideologia ni l'exabrupte racista haurien de posar el crit al cel. No es pot apel•lar a la "raça catalana" i quedar-se tant ample. Si el moviment sobiranista és incapaç de ser crític amb les al•lusions racistes del seu líder, preocupa pensar quin pot ser el pas següent.

L'Església,la Nació i l'Avortament (2013)

El Magisteri de l'Església Catòlica sobre aquestes matèries és hores d’ara convincent i desconegut, i seria força bo que se'n parlés molt més amb més pedagogia.En aquest sentit,me’n lamento les declaracions del nou Secretari de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que, dissortadament, no fa res més que tornar a repetir les declaracions de l'anterior Secretari de la CEE.Clar i català,unes declaracions estranyes. Tot i canviant de tema, jo diria que també són lamentables, per bé que potser no gaire, les puntuals declaracions d'alguns Bisbes de l’Estat espanyol que han saludat favorablement el nou -Projecte de Llei sobre l'Avortament-.En aquest aspecte, és innegable el “Rerefons Ideològic de totes les Posicions”. En penso que és una llàstima que s'hagi perdut la -Perspectiva que la Legislació sobre l'Avortament es refereix a la despenalització d'aquesta pràctica-, atès que és un fet que les dones avorten i que, si el fan fora de la Llei, el faran en condicions força desfavorables. No m’agrada entrar en l'anàlisi dels continguts del “Projecte de Llei”, però,sempre i en qualsevol cas, lamentem que “Una Despenalització, que equival de fet a una Legalització, s'hagi confós amb una Legitimació”, que és un concepte més a prop a l'Ètica que al Dret -com que l'avortament és legal, això vol dir que ja podem avortar!-. En la posició de les avortistes, que es basen en el dret a fer del seu cos el que vulguin, personalment hi veig un rerefons clarament ideològic -el fetus és en el cos de la dona, però no és del cos de la dona-; però també hi ha un rerefons ideològic en la posició de l'Església Catòlica, per tal com, per imposar o per fer més eficaç la prohibició “moral” de l'avortament, saluda el suport dels Poders públics, els quals, com és evident, han de legislar al marge de qualsevol Confessió Religiosa.

Primera Grossa amb Impostos (2013)

La Grossa de la Rifa Extraordinari de Nadal, el número 62.246, ha canviat la sort de Leganés (Madrid), Mondragón (Guipúscoa) i Bailèn (Jaén), on ha anat a parar la majoria dels 640 milions d'euros repartits pel primer premi d'aquesta rifa, dotat amb 400.000 euros al dècim. A Leganés ha anat a parar uns 360 milions d'euros, mentre que a la localitat guipuscoana de Mondragón, municipi especialment castigat aquest any per la situació de Fagor Electrodomèstics, han caigut uns 180 milions d'euros i a Bailèn, població també afectada per la crisi, ja que ha vist com el seu principal mig econòmic, la producció de totxos, s'ha desplomat amb l'explosió de la bombolla immobiliària, altres 60 milions d'euros. "El poble estava una mica trist veient el que ha passat en els últims mesos. Ha estat una notícia agradable. Espero que estigui ben repartit perquè hi ha bastantes persones que ho estan passant malament", ha asseverat l'alcalde de Mondragón, Inaxio Azkarraurizar. El responsable de l'Administració de Loteria, José María Garay, ha confirmat que el premi està "molt fraccionat" i repartit entre "gent del barri". El Grossa, cantada pels nens de San Ildefonso Joel Fernández i Andrea Ladrón s'ha fet esperar una mica més que l'any passat i va aparèixer a les 10.46 hores en el sisè filferro de la quarta taula, una hora i mitja després que comencés la rifa. L'any passat va sortir a les 10.07 hores en el segon filferro de la tercera taula. A Leganés, la lotera de l'administració número 8 de Leganés, María Luisa Ron Sánchez, ha assegurat que se sent "l'àngel de la guarda" després de repartir 356 milions d'euros del Grossa de Nadal. Alhora, ha assegurat que el premi "està repartidissimo, ja que s'ha venut tot el número per finestreta, i el que més s'haurà portat tres dècims". L'anècdota durant la rifa, que ha començat a les 09.15 hores i ha acabat al voltant de les 13.20, l'ha protagonitzat un home que havia acudit al Teatro Real de Madrid, on s'ha celebrada la rifa, i que no ha pogut evitar cridar a l'adonar-se que portava el segon premi. Immediatament s'ha generat un enorme enrenou a la sala i l'home, després de respondre a la premsa, ha estat tret del saló. Aquest any, les vendes de la Rifa Extraordinari de Nadal han caigut un 4,18%, fins a 2.363 milions d'euros, segons ha informat la presidenta de Loteries i Apostes de l'Estat (LAE), Inmaculada García, que ha ressaltat que es tracta d'un bon resultat tenint en compte "la situació com la que hi ha", de "crisis de demanda" pel retrocés del consum. PRIMER GROSSA AMB IMPOSTOS A més, aquest any és el primer que els guanyadors hauran de pagar el nou impost, en vigor des d'aquest any, que grava amb el 20% els premis majors de 2.500 euros. Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) recorden que el nou tribut s'aplicarà a la part del premi que excedeixi els 2.500 euros, és a dir, que si el premi obtingut fos de 6.000 euros per un dècim, la quantitat afectada pel tribut seria 3.500 euros i Hisenda ingressaria 700 euros, el 20%. Una altra consideració important que s'ha de tenir en compte per aquells que resultin premiats és que la quantia dels premis s'integrarà en la declaració de la renda, però no s'inclourà en la base imposable de l'IRPF, per la qual cosa no els afectarà a l'hora de demanar una beca, prestacions assistencials o no contributives o qualsevol altra ajuda pública.

El Venedor de Loteria de Sort augura que la Grossa acabarà en 510.

El venedor de loteria de Sort augura que la grossa de Nadal acabarà en 510 El propietari de l'administració de loteria de Sort 'La Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, ha augurat que la grossa de la loteria de Nadal que se sorteja aquest diumenge acabarà en 510. "Vaig a dir el número complet: 19.510" ha afirmat Gabriel en declaracions a Europa Press sobre un número que ell ha venut en finestreta i per Internet, i que segons el venedor de loteria està molt repartit i és a Màlaga on més dècims ha venut. El popular venedor de loteria està convençut que la seva contínua diversificació del negoci, amb l'entrada en el món de la moda, l'aposta per franquícies de botigues de 'La Bruixa', la reunió a Sort el novembre de 1.700 persones vestides de bruixa i 'l'espot' rodat a un bosc en el qual una veïna de Salou es converteix en una nova 'Alicia al país de la Meravelles' contribueix a mantenir les seves xifres de vendes. "Tot i que moltes accions no tinguin res a veure amb la loteria, porten un segell darrere" ha afirmat Gabriel per a qui el més important era que les vendes no minvessin. La Bruixa d'Or ha venut aquest any loteria per valor de 50 milions d'euros, gairebé igual que l'any passat, ha assegurat Gabriel, per a qui comença a detectar-se la sortida de la crisi. "A l'administració tenim el 18,6% de possibilitats de donar-lo cada vegada que surti un premi", ha assenyalat.

Càritas alerta de l'alarmant deteriorament social.(2013)

La cronificació de la pobresa i els problemes d'accés a un habitatge digne estan provocant un "alarmant" deteriorament de la salut física i emocional de les persones vulnerables que atén Càritas a través de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, que han augmentat un 7% en un any, fins a superar les 64.000. Informa el director general de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglà, a la llum de l'avanç de la Memòria 2013 de l'entitat i de l'Informe -Llar, habitatge i salut-. Acció i prevenció residencial, elaborat al costat de l'Agència de Salut Pública de Barcelona després de l'augment dels desnonaments. L'estudi, amb una mostra de 300 llars, posa de manifest que el principal problema social actual és l'accés a un habitatge digne, el que ha repercutit que l'entitat hagi hagut de duplicar des del 2007 les ajudes directes que ofereix a famílies en matèria d'habitatge, fins a arribar als dos milions d'euros, sobretot per pagar factures i deutes hipotecaris. La responsable d'Acció Social de la diòcesi barcelonina de Càritas, Carme Trilla, ha destacat l'"especial fragilitat" de les persones que viuen de lloguer, i ha revelat un augment de les persones que han d'allotjar-se gratuïtament a casa d'amics i familiars, un fenomen que no es donava abans del 2009. Això provoca que el 70% dels usuaris de Càritas presentin problemes de salut mental --respecte del 18% de la població barcelonina--, sobretot per depressions i ansietat derivades de la impossibilitat de poder fer front a les despeses bàsics i del risc de perdre l'habitatge. En el cas dels nens i les nens, els problemes de salut mental afecten un 50% dels usuaris: "La crisi està portant aquestes famílies a una situació d'epidèmia des del punt de vista de la salut, especialment la mental". L'estudi destaca que el 20% de les famílies han viscut alguna vegada en una barraca, un alberg, al cotxe o al carrer, mentre que una de cada cinc viu en llars insalubres, i la meitat d'elles no pot mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. Tot això deriva en complicacions de l'estat de la salut física i emocional, per la qual cosa l'entitat potenciarà el seu equip de psicòlegs: "L'estat dels usuaris de Càritas és molt pitjor que el del conjunt de barcelonins, fins i tot els de classe més desafavorida". Augmenta la Fractura social Hom ha lamentat l'augment de la fractura social, i ha lamentat que en època de bonança no es fes res per evitar la pobresa estructural del 16% ni per potenciar llocs de treball amb qualificació; la meitat de les persones que atén Càritas són immigrants, en una tendència que "cada vegada són més" els de nacionalitat espanyola. El Delegat Episcopal Salvador Bacardit, ha afirmat que els efectes de la crisi "ja són demolidors per a milers de persones", i ha destacat que els usuaris de Càritas són especialment vulnerables.

La Generalitat convertirà "Mas de Melons" d'Aus estepàries

El Govern convertirà la finca Mas de Melons (Segarra-Garrigues) en referent d'aus estepàries El Govern vol convertir la zepa --zona d'especial protecció per a les aus-- de Mas de Melons, situada a Castelldans (Lleida) i, per tant, a l'àmbit del canal Segarra-Garrigues, en un centre de referència de les aus estepàries, i per a això ha impulsat un pla de gestió que començarà a començament deL 2014 i que es desenvoluparà en els pròxims cinc anys amb una dotació pressupostària que puja a 450.000 euros en la primera fase. Així ho ha explicat en roda de premsa aquest dilluns el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del zoòleg Jordi Sargatal, a qui es va encarregar el pla l'any passat; del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, i del de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares. "Volem convertir Mas de Melons en un centre de referència per a l'estudi i l'observació de les aus estepàries típiques de la zona", ha destacat el conseller, que ha indicat que la finca té una superfície de 1.300 hectàrees. L'objectiu del Govern és el de construir un corredor biològic al llarg de tot l'àmbit del canal Segarra-Garrigues, de manera que la Generalitat anirà assumint noves hectàrees --"més de lloguer que no de compra per les dificultats pressupostàries", segons el conseller--, amb el propòsit inicial d'arribar a unes 300 hectàrees per any. Garantir la preservació de la biodiversitat, per la qual cosa s'intentarà augmentar el nombre d'espècies i d'exemplars de cadascuna d'elles en aquesta zona.Es tracta d'aus com l'ortega, la ganga, la carraca, l'alosa de dupont, el terreller comú i el terreller marismeny, la trenca, el xoriguer i l'esparver cendrós, de les quals s'ha aconseguit frenar la caiguda i recuperar exemplars des dels anys 90. El pla gira al voltant de sis eixos centrals que són la conservació i recuperació dels hàbitats naturals i pseudoesteparis, també de les poblacions d'aus estepàries protegides o en perill, definir un model d'explotació agrícola i ramadera compatible amb la conservació, fomentar la coordinació d'entitats i potenciar la investigació i la divulgació, així com el turisme basat en el valor ornitològic i paisatgístic de la zona.

Versus el dia 9 de desembre de l'any 2014

Mutatis mutandis,amb tota lògica...! *L'any 1952 es va celebrar a Barcelona un Congrés Eucarístic Internacional que va ser un èxit de masses fenomenal i molt important per al reconeixement internacional de Catalunyal.L'alegre rotllana de la patata del passat 11 de setembre 2013 i la manifestació de l'anterior Diada de Catalunya, i les previsions per a la propera Diada-2014, me’n recorden poderosament el Congrés Eucarístic de Barcelona!. *El règim de la dictadura va preparar amb cura i minuciosament el Congrés Eucarístic Internacional des de mesos abans els Mitjans de Formació de Masses es van aplicar amb tenacitat a repetir per activa i per passiva les consignes adequades, fins provocar un estat d'ànim general hipnòtic,embriagador. *Des de mesos abans de la Celebració del Congrés Eucarístic Internacional, cada matí apareixia en la portada del diari el Correo Catalan una trucada per recordar els lectors que "ja només falten 160 dies per a la Celebració del Congrés Eucarístic", "ja només falten 159 dies...", "ja només falten 158 dies,etc,etc, i acaba de confirmar la seva participació l'Arquebisbe de Ricochampa, Perú, el Reverendíssim i Il•lustríssim Senyor Doctor don Felisberto Guzmán de Pisco", "ja només falten 58 dies...", "falten 57 dies, i ha quedat confirmada la presència del coadjutor de Manila...", "falten només 12 dies...", "falten vuit dies", "falten 7", "falten 6", "falten 5..." i així fins a l'Apoteosis Inaugural...! *La bona gent de Barcelona i comarques, magníficament representada per monges seglars com les senyoretes Muriel Casals,Carme Forcadell i monja benedictina Teresa Forcades, doncs ja se sap que les dones sempre han tingut una gran tradició a l'Església Catòlica..són les protagonistes del 9 de novembre...!! *A mesura que s'anava apropant la data, la premsa del Règim de la Dictadura anava multiplicant les expectatives, els tamborilers redoblaven els seus tambors cada vegada més fort en una escalada acuradament mesurada, el nivell d'histèria i el deliri col•lectiu anava pujant com l'escuma, augmentava el nombre de pàgines i el cabal d'informacions de tot tipus relacionades amb l'Esdeveniment eclesial, i un bon dia els carrers de Barcelona es van omplir de les siluetes de personatges dels capellans vinguts de tot el món a Barcelona en motiu del Congrés Eucarístic Internacional i hores d’ara davant el 9 setembre 2014 “Mutatis mutandis...!”

El dia 9 de novembre,una data d'amarg record i esperança

Els altres 9-N: Cau el mur, vola el pont *El 9 de novembre de l'any que ve se celebrarà el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín i farà 21 anys de la destrucció del pont de Mostar És també la data de la Nit dels Vidres Trencats, l'inici de l'Holocaust jueu, una fita que ha donat lloc a la commemoració del Dia Internacional Contra el Feixisme i l'Antisemitisme.Comença la reunificació alemanya. *L'infaust record de la Nit dels Vidres Trencats ha convertit el 9 de novembre en el Dia Internacional Contra el Racisme, el Feixisme i l'Antisemitisme. I és que precisament aquella nit de l'any 1938 es considera el punt de partida de l'Holocaust jueu. En un atac orquestrat per la SS alemanya contra els jueus, a qui consideraven la causa de tots els problemes dels alemanys, es van incendiar sinagogues, es van destruir indústries i comerços i es van profanar cementiris. Durant una sola nit es van arribar a detenir entre 25.000 i 30.000 persones i se'n van assassinar més de 90, moltes de les quals jueves i d'altres només perquè ho semblaven. *El dia 9 de novembre ha deixat per a la història altres efemèrides de record més grat com ara la caiguda del mur de Berlín, que l'any que ve celebrarà el 25è aniversari, i que va permetre l'obertura de les fronteres de la RDA i la posterior reunificació alemanya. *Quatre anys després de la caiguda del mur, unes altres pedres van volar: les del pont de Mostar. Van caure fruit dels intensos bombardejos de la guerra de Bòsnia, que van fer desaparèixer el pont Vell o Stari Most, que unia les dues ribes del riu Neretva. Aixecat per enginyers otomans el 1566, el pont es va reconstruir el 2003 i es va convertir en patrimoni de la humanitat i símbol de la reconciliació nacional de Bòsnia i Hercegovina. *302 anys que John Campbell, segon duc d'Argyll, va prendre possessió de l'illa de Menorca en nom de la reina Anna de la Gran Bretanya, d'acord amb les clàusules secretes del Tractat d'Utrecht, que posava fi a la participació d'Anglaterra en la guerra de Successió. És també el dia de la independència per a Cambodja, que l'any 1953 es va separar de França i va començar la seva trajectòria com a estat sobirà.

Cent anys (1913-2013) Pompeu Fabra va dur a terme amb la llengua.

Les Normes ortogràfiques, un conjunt de 24 regles aprovades i consensuades per l’Institut d’Estudis Catalans, van néixer de la necessitat de modernitzar, depurar i normativitzar la llengua literària i escrita. Aquestes normes van marcar les regles del català modern, que s’equiparava així a les altres llengües europees i el feien apte per al conreu de tots els gèneres literaris i per a tots els àmbits de la comunicació: premsa, ciència, administració, educació, legislació i comerç. A l’inici de la segona dècada del segle XX, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va constituir una comissió formada per membres de diferents seccions per establir unes normes que acabessin amb el desordre i l’anarquia de l’ortografia catalana. Pompeu Fabra va ser l’encarregat de preparar un qüestionari que va ser estudiat, discutit i votat pels membres de la comissió. El resultat dels treballs de la comissió van ser les Normes ortogràfiques, aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans i promulgades el gener del 1913. L’Institut, amb les normes, va dotar la llengua catalana d’un instrument bàsic i imprescindible per poder emprendre els treballs de codificació següents sobre la gramàtica (1918) i el diccionari (1932). Les normes van ser adoptades ben aviat per la premsa, les revistes catalanes i per la majoria d’escriptors. La normativització va facilitar que el català s’ensenyés a l’escola i a la universitat. Enric Prat de la Riba va fer una crida a la unitat i a la disciplina dels catalans en aquest afer i, en conseqüència, les corporacions locals van adoptar la nova ortografia. El paper del món cultural i polític va ser clau per a l’èxit de les Normes, la unitat de la llengua i, en definitiva, per a la seva recuperació. El projecte lingüístic i nacional de l’Institut d’Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, va consistir a fer de la llengua catalana una llengua moderna, funcional, apta per a totes les necessitats comunicatives i compartida per tota la comunitat lingüística i cultural.

El Papa Francesc d'Assís fa un nou to al Vaticà (2013)

Avui els Estats Units declaren l'actual Papa de Roma "El Personatge de l'Any" pel nou to al'actual Pontificat. El Clericalisme no hauria de tenir res a veure amb el Cristianisme. Sant Pau va ser el primer que ens ho va ensenyar, va dir el Papa Francesc d’Assís. El Sant Pare de Roma tampoc va escatimar en la crítica política: “Penso que el liberalisme salvatge fa els forts més forts i els pobres, més pobres”, va dir, i va afegir: “Es necessita la intervenció directa de l'Estat per corregir les desigualtats més intolerables.” Respecte a si havia estat mai seduït pel Comunisme, el Papa Francesc d’Assís va respondre que el “Materialisme no el va atrapar”. Però que conèixer-lo a través d'una persona “coratjosa i honesta” –en referència a una seva admirada Mestra d'Universitat, comunista, torturada i assassinada pel règim de Pinochet– li ha estat “força útil”, perquè “ha entès moltes coses, una Doctrina Social”, que “també es troba en la Doctrina Social de l'Església”.

L'Església reconeix la Fundadora de Sant Josep de Girona.

El Papa reconeix l'heroïcitat de la fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona El Papa Francesc, en audiència amb el Prefecte de la Congregació de la Causa dels Sants, el cardenal Angelo Amato, ha autoritzat la promulgació d'un miracle, dos martiris i deu virtuts heroiques, entre les quals es troben les de la fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona, la catalana Maria Rosa Teresa Gay Tibau. La religiosa va néixer a Llagostera (Girona) el 24 d'octubre de 1813 i va fundar l'Institut de les Germanes de Sant Josep, ara Religioses de Sant Josep de Girona, i va morir en la seva ciutat natal el 18 de març del 1884. El Papa també ha reconegut un miracle atribuït a la intercessió de la fundadora de la Congregació de les Germanes Infermeres de la Verge Dolorosa, Giovannina Franchi, que va néixer a Como (Itàlia) el 24 de juny de 1807 de 1830 i va morir el 23 de febrer del 1872. Alhora, ha autoritzat la promulgació del martiri de Mario Vergara, sacerdot profés del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, i Isidoro Ngei Ko Lat, laic i catequista, assassinats per odi a la fe, en Shadaw (Birmània, ara Myanmar) el 24 de maig del 1950. També ha reconegut les virtuts heroiques del sacerdot Fundador de l'Institut de la Nostra Senyora de la Compasió, Maurice Garrigou; del sacerdot profés de l'Ordre de San Agustín Klemens (Vincenz Fühl); del sacerdot profés de l'Ordre dels Carmelites Descalços Marcelo de la Virgen del Carmen (Boldizsár Marton); del sacerdot profés de l'Ordre Cistercenc de l'Estricta Observança (Trapencs) Romano Bottegal; i de la fundadora de l'Institut de les Germanes de la Misericòrdia, Rosalie Cadron-Jetté. A més, ha autoritzat promulgar els decrets que reconeixen altres quatre virtuts heroiques: les de la fundadora de l'Institut de les Filles de l'Església, Maria Oliva del Cuerpo Místic (María Oliva Bonaldo); de la religiosa professa i Superiora General de la Congregació de les Religioses de la Petita Missió per als Sordmuts, Orsola Mezzini; de la religiosa professa i Primera Superiora General de les Pies Deixebles del Diví Mestre, María Scolastica de la Divina Providència (Orsola Maria Rivata); i del laic Rafael Cordero Molina.

Les connexions cerebrals d'homes i dones.

Les connexions cerebrals d'homes i dones s'estructuren de manera diferent Científics nord-americans han estudiat mitjançant ressonància magnètica les connexions entre els hemisferis cerebrals de 949 persones de tots dos sexes. *Els resultats assenyalen que els circuits masculins estan més dissenyats per a la coordinació, mentre que els femenins faciliten el processament d'informació. En edats inferiors a tretze anys, les diferències són mínimes. *El cervell de l'home i el de la dona no s'estructuren de la mateixa manera, almenys quant a les connexions entre els hemisferis. Científics nord-americans han analitzat els circuits neuronals de prop d'un miler d'homes i dones, des de la infància fins a l'edat adulta. *En el treball, liderat per Ragini Verma, investigadora del departament de radiologia de la Universitat de Pennsilvània (EUA), els científics van analitzar la connectivitat cerebral en un total de 949 persones d'entre els vuit i els 22 anys d'edat. Per comprovar les diferències específiques en els circuits neuronals entre les diferents regions del cervell i en tots dos sexes, els autors van utilitzar imatges de ressonància magnètica realitzades amb tensors de difusió i van dividir els individus per rangs d'edat en funció de l'etapa de la vida: infantesa, adolescència i edat adulta. *Existeix una major proporció de fibres mielinitzadas en els hemisferis cerebrals dels homes, la qual cosa suggereix que estan optimitzats per a la comunicació dins de cada hemisferi. No obstant això, els cervells de les dones estan preparats per a la comunicació entre hemisferis, indiquen els investigadors en el seu article. Poques diferències en menors A més, els autors van observar que existien molt poques diferències entre sexes en les connexions cerebrals en nens menors de tretze anys. No obstant això, aquestes diferències es van accentuar en edats entre els catorze i els 17 anys i en adults joves. *Els resultats suggereixen que els cervells dels homes estan estructurats per facilitar la connectivitat entre la percepció i la coordinació mentre que els cervells femenins estan dissenyats per facilitar la comunicació entre les maneres de processament analític i intuïtiu, conclouen els investigadors.

El castellà a Catalunya "no només llengua docent"

El Tribunal Suprem torna a donar la raó a un pare que exigeix a la Generalitat que compleixi les sentències judicials en matèria lingüística. L'Alt Tribunal requereix a la Conselleria d'Ensenyament, una vegada més, que apliqui la conjunció lingüística a les escoles de Catalunya, amb castellà i català com a llengües vehiculars. En aquest cas es refereix a l'Educació Infantil. La decisió de l'Alt Tribunal, coneguda aquest dimecres, ratifica una setencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 29 de maig del 2012 que va anul·lar "per no ser conforme a dret", la resolució d'11 de maig del 2009, del Director General d'Educació Bàsica i el Batxillerat de la Conselleria d'Ensenyament, que imposava el català com a única llengua vehicular; i, a més, rebutjava la possibilitat d'elecció de llengua als pares. D'aquesta manera, el Suprem declara, una vegada més -com també ho han fet en diferents ocasions el TSJC i el Tribunal Constitucional-: El Tribunal Suprem adverteix la Generalitat que "efectua una interpretació clarament errònia de la doctrina del Tribunal Constitucional i no només de l'exposada en la sentència 31/2010 [la de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya], sinó també en les anteriors recaigudes sobre aquesta qüestió". D'aquesta manera, els magistrats de l'Alt Tribunal es refereixen a l'argument utilitzat per Irene Rigau, en tant que Consellera d'Ensenyament i responsable del recurs de cassació de la Generalitat, quan defensa que "el caràcter normal de la utilització del català com a llengua vehicular està limitat només pel reconeixement del castellà com a llengua docent amb l'extensió que sigui requerida perquè es garanteixi el seu coneixement i el seu ús". Quan el Tribunal Constitucional utilitza la paraula vehicular en relació amb el castellà a Catalunya és conscient que la llengua pròpia de Catalunya és el català, però també que ambdues llengües són cooficials en aquesta Comunitat Autònoma, i que segons l'article 3 de la Constitució tots els espanyols tenen el deure conèixer-la i el dret a usar-la. I per a això cal que en l'ensenyament a Catalunya el castellà sigui llengua vehicular juntament amb el català i no només llengua docent". El Suprem recorda a la Conselleria d'Ensenyament que: "Segons el Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua, és llengua vehicular la que serveix de comunicació entre grups de persones de llengua materna diferent, supòsit que concorre en la societat catalana de manera que és clar que en ella i en el seu ensenyament ambdues llengües han de ser vehiculars, amb la cautela quant a la dimensió de l'ocupació de cadascuna, que vam establir en sentències anteriors. I el castellà no pot quedar reduït a la condició de llengua docent i equiparada quant al seu estudi al mateix nombre d'hores que la primera llengua d'estudi estrangera". El règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya el que ha de garantir és que en l'ensenyament siguin vehiculars tant el castellà com el català, amb les cauteles que quant a la dimensió de l'ocupació de cadascuna hem acceptat, però sense que en cap cas hàgim establert la possibilitat de la utilització exclusiva d'una d'elles o la seva relegació a una mera condició de llengua docent, la qual cosa exclou, per tant, la discriminació denunciada en el motiu. La decisió de la sentència de la Secció 4ª de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, després d'un doble recurs de la família afectada -que volia poder escollir la llengua d'escolarització de la seva filla- i la Conselleria d'Ensenyament -que volia imposar el català com a única llengua d'escolarització-, obliga la Generalitat a pagar les costes.

L'Oriol Broggi i en Pau Miró versus en Joan Marsé

L’Oriol Broggi,director teatral i en Pau Miró,dramaturg Tots dos versus en Joan Marsé,l’autor de l’obra-espectacle “Adios a la Infancia”,al qual posarà música en Jaume Sisa,al Teatre Lliure de Gràcia de l’11 de desembre-2013 al 4 de gener-2014.En Broggi n’informa que la intenció és crear una nova història amb traces de les cinc novel.les -Cal.ligrafia de los sueños-,-Si te dicen que caí-,-El embrujo de Shanghai-,-Un dia volveré-, i –Rabos de lagartija-. L'obra reconstrueix temes recurrents com ara -l'absència de la figura paterna, -el cinema com a sublimació de la misèria, -la brutalitat del poder franquista, -la memòria estafada, -la derrota i l'erotisme barrejat amb sordidesa.Temes, amb el teló de fons de la Barcelona de la Postguerra, n’apareixen de la mà de personatges com ara el Capità Blay, la Betivú, la Pèl-roja, l'inspector Galván, el senyoret Conrado, Java, Palau, Marc, Aurora, Susana i la Sra Mir. Tant el director tetral com el dramaturg expliquen que la nova història és protagotnizada per un noi de 15 anys,el Ringo.que comença la seva adolescència amb –tics- infantils que se li escapen sense voler,tot i defugint d’ésser-ne concrets sobre l’edat del personatge. El noi Ringo hi assisteix a un ball de la cooperativa La Lleialtat,qui mentre pren notes en el seu quadern,es queda tancat en la Sala de Ball,on apareix un home espantadís de cara,que donarà pas a una desfilada de personatges.En Joan Marsé,que no va veure l’obra sencera,sí que hi ha assegurat haver vist els assajos i que aquests li van agradar prou: “És el que sempre els he dit als “pel•liculers”,que respectin força l’Obra,però no fins al punt de respectar els personatges...!!. A més a més va explicar que els diumenges hi assistia amb els amics a la Cooperativa La Lleialtat –la primera seu del Teatre Lliure- i que lluny de ballar,que no el feia bé,es posava en els balcons a fer-s’hi l’interessant fumant cigarrets. L'espectacle “Adios a la Infancia” va ser una coproducció del –Teatre Lliure i La Perla 29- L’obra és en català i castellà, ja que l'obra de Marsé està escrita només en castellà, mentre que la música de Sisa està majoritàriament en català..De fet, la música en aquesta obra és molt important i té tres moments destacats,a) Un primer homenatge a Mario Visconti,b) Cançons lligades a les diferents escenes i c) Una nova cançó amb aires de bolero especialment composta per a aquesta obra que relata l' "esperit de la innocència portat a la vida". L'obra-espectacle està interpretada per Jordi Figueras, Oriol Guinart, Mar del Hoyo, Xicu Masó, Jordi Oriol, Carles Pedragosa, Alícia Pérez, Xavier Ricart, Marc Serra i Jaume Sisa, i té la veu en “off' de’n Marsé”.

5.000 milions per a pagar les pensions aquest mes.

La Tesorería General de la Seguridad Social ha dispuesto este lunes de 5.000 millones de euros del Fondo de Reserva de la Seguridad Social para pagar las pensiones este mes, en el que debe afrontar el abono de dos mensualidades: la nómina ordinaria y la paga extraordinaria. Según ha informado el Ministerio de Empleo, el 20 de diciembre sacará de la llamada 'hucha de las pensiones' otros 428 millones de euros para liquidar el IRPF de estas prestaciones, que rondará los 1.000 millones de euros. Con estas disposiciones, el Fondo de Reserva de la Seguridad Social alcanzará a 20 de diciembre el importe de 53.743,98 millones de euros. El total de las disposiciones del Fondo de Reserva realizadas en los años 2012 y 2013 hasta el 20 de diciembre alcanzan los 18.651 millones de euros. Si a ello se suman los 4.980 millones de euros de recursos dispuestos, procedentes del Fondo de prevención y rehabilitación de las mutuas, entre 2012 y 2013 se habrán dispuesto en total 23.631 millones de euros de los fondos patrimonio de la Seguridad Social.

Canal 9,això és un Cop d'Estat...!!

El 29 de novembre de 2013 serà recordat com un dia malaurat per a la llengua catalana, per a la comunicació en català, per a la bona salut de la llengua als mitjans de comunicació. i per a la democràcia entesa com moltes veus i molts missatges. El govern del País Valencià ha silenciat unilateralment els mitjans de comunicació propis en valencià.Segueix a la perfecció les ordes de la FAES, la liquidació dels espais comunicatius en llengua no espanyola. Ja tenia unanteedent amb el tancament dels repetidors de TV3 a tot el País Valencià, que s'havien pagat amb diners ciutadans i aportacions de les Associacions Culturals. No n'han tingut prou, calia esborrar del mapa la llengua dels valencians dels mitjans de comunicació públics. La politització del mitjà i les dèries anticatalanes van portar a purgues contra paraules excessivament catalanitzades, d'acord amb el no estil lingüístic que han fet imperar, des del període en què Amadeu Fabregat, del PSPV-PSOE, estigué al poder, mentre Lerma era president de la Generalitat. Ja va suposar tot un despropòsit que va descol·locar totalment els conreadors de la llengua i la gent que ha treballat per dignificar el valencià-català. Després sota el mandat de Zaplana, i usant paraules d'un important lingüista valencià que coneix la casa, va començar el repte.Amb Camps la situació econòmica es va agreujar i Fabra, que no ha estat votat directament, ha exercit com a liquidador. Durant anys, la política ha reprimit les paraules i ha censurat artistes, cantants i intel·lectuals no afins. Raimon, Obrint Pas, el gran Ovidi, Feliu Ventura i han estat gairebé expulsats de la ràdio televisió pública per motius polítics i ideològics, com en qualsevol règim totalitari. Això és un Cop d'Estat...! Aquest és el crit de centenars de treballadors i de molts ciutadans desesperats davant d'un fet gravíssim com el tancament de Canal 9.Molts d'aquests treballadors estimaven el canal, volien treballar amb més dignitat, han fet el que han pogut davant dels condicionaments polítics imperants. La indignitat ha regnat. Avui tot és silenci i foscor a la cadena dels valencians. Avui tot ha mort. La llengua, sortosament, és viva, és valenciana i catalana i sobreviurà a atacs indignes i genocides. Només un fet positiu, l'àmplia cobertura que ha donat la ràdio televisió de Catalunya al tancament d'un canal televisiu en la llengua dels Països Catalans. Avui TV3 ha estat una televisió nacional, la que en queda. L'atac a la llengua al País Valencià, l'atac a la comunicació plural, és un atac contra totes i tots.

El Cardenal Carles "estable i conscient" a Tortosa.

El cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona, Ricard Maria Carles, es manté "estable i conscient" a l'Hospital de la Mare de Déu de la Cinta de Tortosa (Tarragona), malgrat la gravetat, després de patir diverses crisis epilèptiques divendres, ha informat aquest dimarts l'Arquebisbat de Barcelona en un comunicat. L'arquebisbat ha fet referència al comunicat emès per l'hospital a les 13.20 hores, que assenyala que "el pacient es troba estable, conscient i orientat", i a cada moment s'ha mostrat col·laborador i animat. El cardenal "no presenta dèficits neurològics i amb la medicació pautada no ha repetit cap crisi", ha afegit l'equip mèdic, que ha atribuït a una lesió intracranial els símptomes neurològics. Tot i el bon estat actual, les característiques de la lesió i l'edat del pacient limiten les opcions terapèutiques curatives, el que es tradueix en un "pronòstic greu", ha assenyalat l'hospital. Va néixer el 24 de setembre del 1926 a València i el 1990 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, on va crear l'Institut de Teologia Espiritual, i cinc anys més tard el papa Joan Pau II ho va nomenar membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius de la Santa Seu. Va ser retirat com arquebisbe de Barcelona el 15 de juny del 2004, als 78 anys i després de 14 anys al capdavant del càrrec, moment en què ha estat nomenat Lluís Martínez Sistach. Amb la col·laboració de

Diada del Mestre 27 novembre 2013

27 Novembre 2013 Diada del Mestre i Sant Josep Calasanç. Avui,dia 27 Novembre 2013 és el dia que tradicionalment a l’Estat espanyol es dedica al Mestre i a la Mestra. Un dia que passa per a molta gent totalment desapercebut, fins i tot per als Mestres,força vegades. Pensem però que és una Diada que hauriem de celebrar tots els qui creiem en l' Escola Pública,ara més que mai ! La comunicació virtual és tant fàcil i accedir a la informació també que no es fa necessari explicar les raons històriques d'aquesta Diada... gairebé tothom ho tenim a l'abast i en molts casos a la butxaca... Volem fer només un petit record a un fet molt important i que és el que realment hem de festejar: La Fundació de la Primera Escola Gratuïta a Europa !!! de la mà de Sant Josep de Calassanç (1557-1648) .A les acaballes del segle XVI es produí a Roma un desbordament del riu Tiber que provocà una gran catàstrofe. Josep de Calassanç entre d'altres accions, decidí fundar una escola per als nens que no tenien recursos, els més dèbils i més necessitats... un sentiment que s'anà contagiant a d'altres mestres joves i que acabà amb la fundació de l' Escola Pia: la primera escola gratuïta dedicada als infants més necessitats!!!

Vols directes entre l' India i l'Aeroport de Barcelona

El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha reunit aquest dimecres amb la cúpula directiva de l'aerolínia índia Jet Airways per aconseguir vols directes entre l'Índia i l'Aeroport de Barcelona.En un comunicat, el president català, que dilluns també es va reunir amb els responsable Air India, ha reivindicat que "Catalunya és el territori més ben posicionat de la Península Ibèrica per ser escala dels vols internacionals amb l'Àsia". Per aconseguir el seu objectiu, el president ha reivindicat davant dels responsables de les empreses índies que des d'agost, "per primera vegada en la història",l'Aeroport del Prat ha tingut més passatgers que el de Barajas. El cap de l'executiu català ha subratllat que, a nivell de vols origen-destí, El Prat és el quart aeroport d'Europa, només superat per Londres, París i Moscou, el que demostra que és una molt bona infraestructura. El president ha plantejat a les dues aerolínies índies que hi ha un mercat de 200.000 persones que viatgen entre l'Índia i Espanya i que no disposen de vols sense escala, i ha assegurat que un "41%" d'aquest trànsit tenen origen a Cataluny. Mas també ha reivindicat el paper de Vueling que, amb més de 100 destinacions des Del Prat a diferents punts d'Europa i la Mediterrània, és un "element decisiu" perquè les companyies aèries asiàtiques vegin a Catalunya plataforma d'enllaç entre l'Àsia i Amèrica. Mas ha confiat que Aena no impedirà la possibilitat d'establir vols intercontinentals al Prat perquè "quant millor vagin els aeroports a Espanya millor serà per a Aena". Segons Mas, l'obligació del Govern és ajudar les empreses a sortir fora i donar visibilitat a Catalunya per aconseguir que es portin a terme projectes al seu interior. Abans de reunir-se amb els responsables de Jet Airways, Mas ha presidit la firma d'un memoràndum d'acord entre el Mumbai Port Trust i el port de Barcelona, que han subscrit els seus respectius presidents, Rajeev Gupta i Sixte Cambra.

La important tasca antiindependentista (2013)

La tasca antiindependentista La realitzen els redactors de rotatius i la seva influència en l'electorat, ells la qualifiquen com a moderada,que en teoria és molt superior al que tenen els rotatius de la Mediàtica ultraespanyolista. Controlen la gran majoria de mitjans escrits, radiofònics i televisius, però el seu missatge ja no convenç la majoria ciutadana que ha fet un pas endavant considerable, i que ja no escoltaria ni les formacions polítiques ni les tètriques consignes dels rotatius de l'unionisme. A Catalunya ERC es consolida com a força majoritària per la feina de pacificació interna i externa del seu missatge independentista que s'ha estat fent des que l’Oriol Junqueras va arribar a la Secretaria General Republicana. S'ha convertit “en el pal i paller d'un procés” que avança lentament, però que té un ciutadà suport superior al que van tenir processos independentistes de països que es van convertir en Estat com ara Eslovènia, Eslovàquia i Estònia. CiU cedeix part del seu electorat als republicans, perquè tenen un missatge menys ambigu i clarificador. El tranvasament de vots d'un a l'altre -reforça l'independentisme - La CUP rep molt més suport,pel seu treball parlamentari i en el conjunt social. El PP,malgrat ser totpoderós arreu de l’Estat español cau.La seva actitud genocida lingüísticament a la Franja, País Valencià i illes Balears i Pîtiüses els crea un mal impagable entre el seu electorat català, encara que no sigui nacionalment de Catalunya. No deixa de ser curiós que en un moment d'exaltació independentista tan gran, els partits d'obediència espanyola caiguin tant. La deriva espanyolista-unionista del PSC els porta cap al precipici. Tothom amb un mínim de consciència catalanista ja està abandonant el vaixell, que fa aigües pertot costat. L'oposició barroera que realitzen, condueix directament a jugar la regional, quan abans jugaven la Champions, si seguim un símil futbolístic. L'independentisme ha d'agrair la tasca de desmantellament de la sucursal socialista a Catalunya que s.està realitzant.Mentrestant cap moviment del govern espanyol. Ells manen i ells tenen la sobirania.La ciutadania catalana majoritàriament es mou per altres paràmetres.

Diada Mundial dels Drets de la Infància (20-XI-2013)

Dia Universal de la Infància La celebració de diades universals està motivada pel desig social de donar un impuls positiu al reconeixement de drets i a la millora de qualitat de vida de col·lectius generalment desfavorits i en procés de legitimació com a subjectes actius, i al treball ecològic i preventiu que cal desenvolupar a través de la promoció de temàtiques generalistes. Sense cap dubte, la infància, com a col·lectiu social, pot inscriure's històricament en l'apartat de desfavorits, i la seva vulnerabilitat al llarg dels segles continua fent necessària una dedicació específica ponderada, una discriminació positiva en les celebracions socials. El Dia Universal de la Infància se celebra el 20 de novembre. Aquesta data és doblement significativa perquè el 20 de novembre de l'any 1959 es va signar la Declaració universal del drets de l’infant i també un 20 de novembre, trenta anys més tard, es va adoptar la Convenció dels drets de l'infant a l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Torna Josep Maria Flotats al T.N.C. (2013)

Josep Maria Flotats torna al TNC amb la reflexió mística 'Un Rèquiem per a Salvador Espriu' L'actor i director Josep Maria Flotats i fundador del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) tornarà aquest divendres, dissabte i diumenge al teatre per interpretar la reflexió mística 'Un Rèquiem per a Salvador Espriu' basat en el 'Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu', de Xavier Benguerel, que tindrà unes 170 persones per a la seva interpretació, i que s'inscriu dins de la celebració de l'Any Espriu. En roda de premsa a Barcelona aquesta setmana, el director del teatre, Xavier Albertí, ha explicat que aquesta coproducció amb l'Auditori és una reflexió sobre la poesia mística d'Espriu, centrada en la seva visió de la càbala, i des de la seva perspectiva d'home religiós però que va defugir rebre l'extrema unció: "Va crear una visió particular i personal de la mort". Albertí ha avisat que no es tracta d'un concert estrictament, tot i que tampoc és una obra de teatre al no tenir dramatització, sinó que s'ha preparat com un "contrast dramàtic" entre la música i el teatre amb un important discurs lumínic perquè l'espectador s'endinsi a l'espai íntim d'Espriu, en un esdeveniment que intentarà ser únic. El recital està dirigit musicalment per Miquel Ortega, la il·luminació d'Ignasi Camprodon, i interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Coral Càrmina, la Coral Polifònica de Puig-Reig, la narració de Flotats i quatre solistes: el tenor José Ferrero, el baríton Àlex Sanmartí, la soprano Maribel Ortega i la mezzosoprano Marisa Martins. El director de l'Auditori, Joaquim Garrigosa, ha explicat que l'OBC mai ha interpretat públicament la composició de Benguerel, sinó que només la va gravar en disc, i ha dit que serà la primera vegada que l'orquestra actuï al TNC. Basat en l'obra de Benguerel --estrenada a Torroella de Montgrí l'octubre del 1990--, aquest recital li és fidel en un 80%, i inclou altres poemes per aportar una visió més dramatitzada, com 'Tanathos', 'Espera', 'Escenari ja buit', 'Cançó de la mort callada' i 'Segon poema del cementiri', entre d'altres: "La meva intenció ha quedat perfectament respectada", ha dit el compositor, qui ha confessat sentir-se una mica aclaparat. Flotats, que precisament va debutar com a actor en una obra d'Espriu el 1958, ha assegurat estar emocionat per tornar al TNC i fer-ho de la mà d'Espriu, al qual considera un "home exemplar", pel que ha manifestat el seu desig d'estar a l'altura: "Torno a aquesta casa i sóc molt feliç de poder donar suport a Espriu". Aquesta actuació compta a més amb una exposició al vestíbul del teatre, 'La càbala i Espriu. Les portes de la llum', comissariada per la màxima experta en l'escriptor, Rosa Delor, que intenta introduir els espectadors en la visió de la mort i la vida de l'autor. Raimon cantarà a Espriu a l'Auditori aquest dissabte (09/11 10:27) Flotats torna al TNC amb un Rèquiem a Espriu de "paraula, música i llum" (06/11 13:58) El CCCB immortalitza l'Espriu més "calidoscòpic" en l'exposició 'He mirat aquesta terra' (28/10 13:37)

Diada Universal de la Infantesa, vint novembre.

La celebració de -Diades Universals- sempr està motivada,en primer lloc pel desig social de donar un impuls positiu al -Reconeixement de drets- i en segon lloc a la millora de qualitat de vida de -Col•lectius generalment desfavorits i en procés de legitimació com a subjectes actius, i al -Treball ecològic i preventiu que cal desenvolupar a través de la promoció de temàtiques generalistes. Sense cap mena de dubte, la Infància i la Infantesa, com a Col•lectiu Social, pot inscriure's històricament i real en l'Apartat de Desfavorits, i -la seva Vulnerabilitat al llarg dels segles- continua fent necessària una ponderada dedicació específica,i,especialment una discriminació positiva en les Celebracions socials. La -Diada Universal de la Infantesa- se celebra el 20 de novembre.Una data doblement significativa,perquè el 20 de novembre de l'any 1959 es va signar la Declaració Universal del Drets de l’Infant i també en un altre 20 de novembre, -trenta anys més tard-, es va adoptar la “Convenció dels drets de l'infant” a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Me n’agrada assenyalar que En Jordi Pujol i Soley,presentarà un nou llibre intitulat “Ser a l’Escola:una pedagogía per descubrir la interioritat”, d'Helena Esteve, Ruth Galve i Lluís Ylla. Aquest llibre analitza com l’Escola globalment considerada, pot ocupar-se del món interior per afavorir el desenvolupament sa i ric dels alumnes, els docents i, en definitiva, de tota la comunitat educativa, en l’actual món sorollós, canviant i saturat d’estímuls. Els autors proposen més espais de temps i silenci, l’establiment d’uns altres ritmes, de petits detalls que influeixen en el clima tant de l’Escola pública i concertada com de l’aula. Però, sobretot, sense afegir-hi res ni contribuir a la saturació. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

En Lluís LLach,el mentor de Miquel Martí i Pol (2013)

El dia 10 de novembre de 2003 ens va deixar Miquel Martí i Pol,qui s'havia enlairat al cor dels Catalans i de les Catalanes com a veritable Poeta Nacional de Catalunya. *La seva Poesia -gens ni mica academicista- aconsegueix apropar-se al poble català com la de cap altre.Va ser el cantor de la classe obrera, dels desvalguts, dels qui tenien menys (sic,resic). *En Martí i Pol va construir un univers poètic imprescindible per entendre les condicions obreres dels anys 1950.Al Poemari s'apropa com mai a la Quotidianeïtat. *Els sentiments que ens causa la seva figura són múltiples.És la Persona-poeta, és l'home bo que sabia dir les coses de manera senzilla, que no havia tingut una alta formació acadèmica, però que de manera Autodidacta -seria capaç d'influenciar la poètica catalana com cap altre-. E *Els meus alumnes del CEIP Esteve Barrahina a Sitges van agafar especial estima per l'Elionor,la Protagonista d'un poema en què es retrata àvidament els quefers de qualsevol obrera dintre d'un món capitalista inhumanitzat. *En Lluís Llach ha esdevingut el seu veritable mentor.La seva poesia és molt propera a tothom,d'ací que ja ha entrat a la Mítica de les Lletres Catalanes.Avui fa deu anys del seu traspàs. *L'obra d'en Miquel Martí i Pol està sent objecte de tota mena d'estudis i de reconeixements. Ell va entrar al cor dels catalans i de les catalanes. La seva obra està entrant fins i tot al Cor universitari. *Clar i sitgetà,és un dels Orgulls de la Llengua i la Lteratura catalanes.En Miquel Martí Pol va construir la sava Ítaka,és a dir,la Nació Catalana.Llegim-lo i recordem-lo, és la millor manera d'estimar-lo.

L'Art català és quelcom innat en la persona

Els pobles dels Països Catalans compten amb tot un seguit d'Artistes de notable qualitat en -Arts Pessebristes-. *La feina de formigueta d’un Artista Pesebristael porta a elaborar Pessebres d'una enorme qualitat.Durant anys va ser l'-anima mater- del Pessebre Monumental que any rere any es construeix a la Parròquia o a la Plaça Major per part d’algun Grup Pessebrista,durant els quals homenatjaven l'Art català, els edificis més emblemàtics catalans.Aquesta gran feinada es va consolidar socialment i l’hi va donar un nom en l'àmbit Pessebrista-betlemista. L’Artista català entra en contacte amb les principals Associacions Pessebristes dels Països Catalans tot i aprofundint en la seva tasca. *L’any 2013,els centres escolars públics i concertats,a partir d'una estreta relació amb l'AMPA i la Direcció dels Col•legis,l’Artista català elaborarà un Pessebre Escolar Col•lectiu, que de ben segur en sorprendrà molt positivament la ciutadania. El seu didacticisme el portarà a ensenyar als més menuts les Possibilitats artístiques del Pessebrisme a Catalunya i els Països Catalans. Tanmateix hem de parlar de l'Artista pessebrista *Seguríssim que podrà elaborar -des d'un mapa de torres vigia- a tot l'entramat estètic de les Fires pessebristes. S'ha convertit en un dels grans Agents de l’Art pessebrista,en l'Associació Cultural que tira endavant un seguit de projectes esplèndids que converteixen Catalunya en un primera espasa de l'Espai cultural català. *El seu talent i el seu caràcter d'autosuperació li permet elaborar productes d'una extrema qualitat. És el personatge incansable, el cervell del qual sempre està pensant en què fer properament.El seu activisme cultural és més que remarcable: des de la fabricació de tot tipus de Maquetes per a Actes culturals, a estirar el carro per tirar endavant esdeveniments de notable pes com les Jornades en commemoracions nadalenques. *Sortosament a nivell de les Comarques Centrals dels Països Catalans hom disposa d'una gran quantitat de personatges de nivell en tots els pobles que poden optar-hi. Una persona que n’homenatja socialment amb el seu producte, si és de qualitat ,será el fruit d'una implacable motivació. *Clar i català,si els pobles dels Països Catalans es construeixen a través de la feina laboral de la gent i de l'orgull de pertànyer a una comunitat com és la catalana,seria un dels orgulls col•lectius catalans.El paper dels Artistes Pessebristes locals és imprescindible per a la bona salut d'una societat en general.

Viatge de Catalunya a Israel buscant reforços (2013)

El president de la Generalitat, Artur Mas, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, comencen aquest dissabte, dia 9 novembre 2013, un viatge oficial a Israel amb el propòsit de reforçar els vincles entre Catalunya i l'Estat israelià en economia, educació, comerç i investigació. *El President Mas encapçala una delegació formada per una trentena d'empreses catalanes del sector de la innovació i de les 'Smart Cities' per buscar socis tecnològics, conèixer potencials inversors, cooperar internacionalment i detectar productes innovadors per introduir-los en els mercats europeu i llatinoamericà. *La missió catalana també la integren el Conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, i el Secretari d'Afers Estrangers i de la UE, Roger Albinyana. *En un comunicat, el Govern català informa que a més de contactes empresarials,el President Mas es reunirà amb el president d'Israel, Shimon Peres, i amb el Ministre de Finances, Yair Lapid, mentre que l'Alcalde Xavier Trias despatxarà amb el seu homòleg de Tel Avivi, Ron Huldai, segons ha explicat el Consistori de Barcelona. El President Mas també visitarà el Memorial de l'Holocaust 'Yad Vashem' i pronunciarà una Conferència aquest diumenge,dia 10 a la Universitat de Tel Aviv titulada "Catalonia, the knowledge hub in Southern Europe" *També visitarà Projectes Empresarials en Tel Aviv-Jafo, Jerusalem, Rehovot i Netanya i se Signaran diversos Acords de Cooperació, entre els quals hi ha la Universitat de Tel Aviv i el Weizmann Institute of Science, un dels Centres d'Investigació multidisciplinaris més importants del món. *Un altre dels objectius del Viatge oficial de Catalunya és reforçar les Relacions comercials entre Catalunya i Israel en noves Tecnologies, per la qual cosa el President Mas visitarà Projectes innovadors, com Cisco; la incubadora Jerusalem Venture Partners, i s'interessarà pel model que han establert les autoritats israelianes basat en empreses d'alt valor tecnològic.

"Via catalana del Nord" any 2013 a Perpinyà.

Demà,dissabte¨:Diada Nordcatalana, s'encerclaran les institucions. *La commemoració del Tractat dels Pirineus de demà dissabte a Perpinyà comptarà amb una cadena humana que envoltarà les institucions locals, regionals, de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya.La ciutat de Perpinyà el dia 9 de Novembre 2013,en el marc de la commemoració del Tractat dels Pirineus s'organitzarà l'anomenada "Via del Nord". *Els organitzadors reivindiquen «el dret a ser reconeguts i respectats com a poble» mitjançant una cadena humana que encerclarà les quatre principals administracions situades en el centre-ciutat de Perpinyà:a)La representació de l'Estat,b)La Prefectura,c)L'administració local amb el Consell general,d) L'Ajuntament de Perpinyà i també "la representació de la Catalunya Sud amb la Casa de la Generalitat". *La Federació,l'organitzadora, reivindica que «els catalans tenim una història, una llengua, una cultura. Uns elements essencials de la nostra identitat que nos han estat robats a conseqüència del Tractat dels Pirineus» i fan una crida a la participació popular per exigir als elegits que compleixin les seves promeses sobre la llengua i la cultura catalanes. *L'acte popular serà l'any 2013 la construcció d'una «Via del Nord» al centre de Perpinyà que -encerclarà el perímetre de les seus de les administracions-. A partir de 16h amb sortida del Castellet, es constituïra la -Via del Nord- que encerclarà a precisament 16h59 -en referència a la data del Tractat dels Pirineus- aquestes institucions. *Al peu del Castellet a 18h, -una marxa amb torxes a 19h30 conduïra a la Casa Musical- per un triple concert a 20h30 amb La Faille Cobla (Catalunya Nord), Orxata Sound System (País Valencià) i Taverners (Illes Balears), Concert que coïncideix també amb el Final del Correlengua que acaba a Perpinyà el seu recorregut a través de les viles, barris i pobles de Catalunya. *La Carme Forcadell,en una sala Aragó plena a vessar,com a Presidenta de l'ANC i la Muriel Casals, Presidenta d'Òmnium Cultural,van expressar els seus Greuges pel que fa les actuacions d'aquestes institucions.

Envers al Congrés Eucarístic permanent (2013)

L'any 1952 –segle XX- es va celebrar a Barcelona un Congrés Eucarístic Internacional que va ser un èxit de masses fenomenal i molt important per al reconeixement internacional de Catalunya i de l’Estat espanyol. *L'alegre -Rotllana de la Catalunya- del passat 11 de setembre, i la manifestació de l'anterior Diada de Catalunya, i les previsions per a la propera Diada-2014, recorden poderosament el Congrés Eucarístic Internacional. *En Luis Carandell, en el seu encantador Llibre de Records "Les faves comptades" recorda que el Règim de la Dictadura va preparar amb cura i minuciosament el Congrés Eucarístic de Barcelona, i des de mesos abans els mitjans de -Formació de Masses- es van aplicar amb tenacitat a repetir per activa i per passiva les adequades Consignes, fins provocar un -Estat d'ànim general hipnòtic, embriagador-. *En aquells dies en Lluís Carandell era un jove periodista que fitxava a -El Correo Catalán- -on, per cert, jo també el llegia, molts anys més endavant.Des de mesos abans de la Celebració del Congrés Eucarístic, cada matí apareixia en la portada d'aquest diari el -Correo Catalán- una trucada per recordar els lectors que "ja només falten 160 dies per a la Celebració del Congrés Eucarístic", "ja només falten 159 dies...", "ja només falten 158 dies,etc,etc, *Tot i acabant de confirmar la seva participació personatges com ara l'Arquebisbe de Ricochampa, Perú, el Reverendíssim i Il•lustríssim Doctor Felisberto Guzmán de Pisco", "ja només falten 58 dies...", "falten 57 dies, i ha quedat confirmada la presència del coadjutor de Manila...", "falten només 12 dies...", "falten vuit dies", "falten 7", "falten 6", "falten 5..." i així fins a l'Apoteosis Inaugural...!

Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)

Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. *Llicenciada en filosofia i en ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en filologia Catalana per la mateixa universitat. Catedràtica d’ensenyament secundari. *Compromesa amb diverses entitats i iniciatives cíviques per la defensa de la llengua i de la cultura catalanes i, posteriorment, per la independència de Catalunya, ha estat membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua i portaveu de l’entitat al Vallès Occidental fins el 2013, vocal de la junta d’Òmnium Cultural de Sabadell (1996-2013), membre de la Comissió per la Dignitat, fundadora de la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir, membre del moviment per la independència i membre del secretariat de l’ Assemblea Nacional Catalana , de la qual fou elegida presidenta a l’abril del 2012, i reelegida, al juny del 2013. *Ha treballat a TVE Catalunya i ha col•laborat en diversos mitjans de comunicació. Funcionària del Departament d'Ensenyament des del 1985, ha estat professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Escola Industrial de Sabadell , coordinadora de normalització lingüística del Servei d'Ensenyament del Català del Departament d'Educació des del 1992 i assessora de llengua interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental des del 2004.

El Compromís de Sitges la -NECat-

Clar i sitgetà,que cal entendre`n aquesta nova realitat catalana. *Es tracta d’un full de ruta estructurat en tres eixos: a)La creació d'un nou Estat català, b) La recuperació de l'economia per cohesionar la societat i c) La regeneració democràtica a partir d'una major transparència. *L’Ernest Maragall i Mira, històric dirigent del PSC encapçala l'única llista que s'ha presentat a la presidència de l’agrupació política i ha estat elegit per unanimitat. En la votació també s'han elegit mitjançant llistes obertes els 18 membres del nou consell de la Nova Esquerra Catalana (NECat). *L’ Ernest Maragall i Mira,que va ser Conseller d’Educació,és el President de la (NECat), que s'ha constituïti amb la voluntat de convertir-se en un referent de l'esquerra catalana. L’acompanyen en Pere Almeda, encarregat de l'àrea política, i Xavier Vidal, a l'àrea d'organització.La flamant formació política ha quedat constituïda en una assemblea celebrada a Sitges davant de l'expresident de la Generalitat de Catalunya,en Pasqual Maragall i Mira,els exalcaldes socialistes en Jordi Serra i Vilalbí de Sitges i en Joan Solana de Banyoles i convidats d'altres formacions polítiques com ara en Jaume Bosch (ICV) i l’Alfred Bosch (ERC). *El document sosté que la manifestació de la Diada va suposar “el salt qualitatiu més important dels últims 30 anys” i constata que hi ha una majoria social i parlamentària molt diversa però suficient per avançar cap a un Estat propi, per la qual cosa aspira a iniciar converses amb les Institucions Europees per tal de garantir la pertinença d'una eventual Catalunya independent a la UE, a més de la creació d'estructures d'Estat pròpies i l'establiment de les bases d'una Constitució pròpia. *El ja President de la NECat, l’Ernest Maragall i Mira, ha afirmat que a Catalunya s'està vivint l'inici d' “una segona transició” i “Sabem que Catalunya l’any 2013 no vol dir el mateix que fa 35 anys, Catalunya i Sitges han canviat i tenen altres ingredients i realitats... L'exconseller d’Ensenyament de la Generalitat va constatar que la NECat és ara “una de les esquerres i volem arribar a ser l'esquerra”. En aquest sentit,va dir que la primera “prova de foc” serà a les properes eleccions municipals i ha avançat que ell cada vegada tindrà menys protagonisme a la NECat.

Inhumació del Noucentisme i exhumació del Deucentisme

La inhumació del Noucentisme i l'exhumació del Deucentisme *Va alegrar-me molt ja que fa gairebé un any hi publicava al respecte un article d'opinió."A Catalunya amb les plataformes democràtiques pel Sobiranisme i no pas per la Independència, s'hi està infantant des de la societat civil, no pas des de la política la inhumació del Noucentisme i l'exhumació del Deucentisme". *Un món global exigeix una ética global i una política que hi transcendeixi.Els problemas que assetgen Catalunya ja no es resolen des de les formes de sobirania del Noucentisme,sinó que exigeixen un canvi de mentalitat,és a dir,un nou paradigma.Tots els indicadors apunten envers la necessitat de canviar d’un Noucentisme a un Deucentisme,que ja s’està articulant en la cerca de solucions als problemas col.lectius,tot considerant Catalunys con un Tot i no pas un conjunt de comarques inconnexes-. *Cal bastir una ética total catalana,capaç d’afrontar els urgents problemas que assetgen Catalunya:la desigualtat entre el Nord i el Sud,els fluxos migratoris,l’augment demogràfic i l’esgotament de recursos naturals que no són qüestions que afectin només a una veguería o comarca,sinó que,directament o indirecta,més tard o més d’hora,incidirán en tots els nivells de la realitat i,de retruc en la vida quotidiana dels ciutadans catalans-. *Per tant el trànsit d’una consciencia local a la consciencia global,és oblidar el Noucentisme i trobar el Deucentisme o nova actuació de la societat catalana tot i prenent consciencia que formem part d’una nova societat,tot i adonant-se que hi vivim en una societat interdependent des del punt de vista social,ecològic,econòmic i no gaire a remolc d’una política sobiranista que va a remolc dels fluxos econòmics i cada cop més reduïda-. *Clar i català,en aquest context el Noucentisme ja és una rèmora del passat,com una mena de provincianisme romàntic incapaç d’adaptar-se als nous temps del segle XXI i a sobre com una mena de miopía ética.Passa que la consciencia global no ha de significar mai un despit contra el Noucentisme,ni l’oblit de les seves singularitats aportades a Catalunya-.La ja claríssima transició de la societat envers el Deucentisme exigeix amb tot els ets i els uts un nou nacionalisme,que no es miri el melic,ni ubiqui la patria catalana en un raconet,sinó que sabedors de la interdependencia,aconseguir un carácter propi i identitari-. *La historiadora vilanovina Montserrat Guibernau en parla d’un nou nacionalisme més obert,cosmoplita,que no es construeix sobre el Noucentisme,ni sobre els complexos,sinó que miri d’aportar el bo i millor de la propia identitat catalana a travé del Deucentisme per a la solució dels problemas catalans i contribuir així a què la mateixa societat catalana per a contribuir activament com a societat global a millorar la marxa de Catalunya.Les identitats minoritàries com ara el nou nacionalisme o Deucentisme a Catalunya,en tenen la gran oprtunitat d’una nova situación histórica catalana: la societat a Catalunya aportaría-hi el seu talent,la seva creativitat,molt més enllà de les barreres i dels obstacles que tradicionalment van posat els Estats a travé del nou nacionalisme a través del Deucentisme. *La nau catalana del Noucentisme fa aigües pertot arreu.No s’hi val a mirar al Noucentisme i conservar la seva petita esfera de confort.Cal extirpar del Noucentisme l’objecció que pesa sobre ell,segons la qual és “una forma d’egocentrisme tribal que vetlla pels interessos del clan” i res més.El millor capital que Catalunya i els catalans poden oferir a les futures generacions és el Deucentisme,que la societat catalana creï una altra identitat,un cop inhumat el Noucentisme.L’Ètica social i política del segle XXI es projecta com una política global de tota la societat en la línea que el gran filòsof il.lustrat,el Kant va imaginar fa més de dos segles. Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges

La Cerdanya per la marca Pirineu als esports d'hivern

*L'alcalde de Puigcerdà,ha assegurat, davant de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de no presentar candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, que el projecte "no ha de quedar-se al calaix" fins que arribi el moment de formalitzar una candidatura per a l'any 2026. *En declaracions a Europa Press,el Sr Piñeira ha explicat que a La Cerdanya "costarà d'entendre" aquesta renúncia a l'edició de l'any 2022, i ha afegit que a partir d'ara s'ha de treballar en la promoció dels esports d'hivern i de la marca Pirineu, que havia defensat en consens una candidatura per al 2026. *L'alcalde ha considerat que l'abandonament de la candidatura del 2022 es deu a una qüestió interna de l'Ajuntament de Barcelona, ja que --a diferència de La Cerdanya-- "no ha ajudat" que no hi hagués consens entre els grups municipals, tot i que ha destacat que gran part del projecte està a punt amb els dos documents de planificació llestos: el Pla Estratègic d'Esports d'Hivern i el Pla Global del Pirineu.

Formació de nous Estats al segle XXI

Formació de nous Estats al segle XXI *Sis nacions del món conegut aspiren a ésser Estats normals,és a dir,Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, País Basc i Catalunya, amb una ponència al centre cultural El Born Centre Cultural de Barcelona. *El -Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI)- organitza en aquests en finalitzar l’octubre-2013 les Jornades Acadèmiques sobre la -Formació de nous Estats al Món del segle XXI-. *L’any 2013 organitzen els seus Processos d'Independència el Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, el País Basc i Catalunya amb Jornades Acadèmiques al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona. *Sota el títol “Formació de nous Estats al món del segle XXI ? han nascut de la Col•laboració de l’Ajuntament de Barcelona i el Born Centre Cultural. Les diverses Sessions es fan a l'Auditori Moragues entre dos quarts de deu del matí i les nou del vespre tots dos dies. La primera Taula rodona *Sobre -Els marcs legals interns, el dret internacional i la Unió Europea davant els processos independentistes- hi compta amb les intervencions de Joan Vintró (UB) i Carles Boix (Universitat de Princeton), tots dos membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional del Govern de la Generalitat. A continuació es fa el Debat -Context històric i sòcio-polític (Flandes, Escòcia, Quebec, Grenlàndia)- , amb les intervencions de Wilfried Swenden (Universitat d'Edimburg); Nicola McEwen (Universitat d'Edimburg); Alain G. Gagnon (Universitat de Quebec) i Daniel Thorleifsen (Museu Nacional i Arxiu Nacional de Grenlàndia). El primer Debat Solucions polítiques (Flandes, Escòcia, Quebec, Grenlàndia), amb la intervenció de Mark Demesmaeker (Nieuw-Vlaamse Alliantie); Angus MacNeil (diputat de l'SNP, parlament britànic); Alain G. Gagnon (Universitat de Quebec) i Daniel Thorleifsen (Museu Nacional i Arxiu Nacional de Grenlàndia). La primera Jornada s'acabarà amb una conferència de Martí Anglada -periodista de política internacional- amb el títol “Quatre vies per a la independència: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia”.

Massa accions fetes des de la por (2013)

Va de debò que la por,tant als centres escolars,a les nostres famílies com a les nostres viles i ciutats catalanes n'hi ha moltes accions fertes des de la por. Molt sovint claudiquem a l'hora de posar límits a determinades accions dels nostres nois i les nostres noies, sense recordar-nos-en que "Els límits són una bona manera de dir-los que ens importen, que els reconeixem i els estimem". Quants cops hem acceptat i hem normalitzat força actituds -més pròpies dels tirans- per tal d'evitar dir un -no-?. I "Quina por ens acompanya quan ens paralitza qualsevol canvi organitzatiu o metodològic a l’Aula o al Centre educatiu?.I quin Tipus de por ens dirigeix quan preferim mirar cap a un altre costat mentre les condicions amb què eduquem van assemblant-se cada cop més als temps del blanc i negre...? Una de les millors i més sinceres coses de les -nostres pors-, és saber que ens acompanyen,però que no ens dominen ,que tenen noms i rostre i que ens expliquen molt de com som nosaltres. Les nostres pors s’alimenten en la foscor. Allà hi creixen oneroses , esdevenen a voltes, monstruoses. Els seu antídot és la confiança , paraula que s’alimenta de llum i de sol . El seu terreny abonat és la vitalitat que lluita i mira de cara a la por . Veu el futur i es pensa lliure. La por, aquesta gran desconeguda…l’home valent no és aquell que no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por...! El Bisbe Casaldàliga,un català universal diu que no s’ha de tenir por de la por. Però la por és una emoció tan integrada dins nostre que ens domina fàcilment en el nostre actuar. És ben sabut que sense la por no hauríem pas sobreviscut. Davant els moments de perill, l’ésser humà ha pogut escapar-ne mercés a la reacció de fugida que la por provoca. És una reacció automàtica del nostre cervell més primari. El nostre neocòrtex , més racional i lògic, reacciona segons més tard. Un mecanisme de defensa molt ben articulat de cara la nostra supervivència

La Lírica trobadoresca a les Corts d'Occitània

Trobem els seus orígens a les Corts occitanes dels segle XII, però el seu Model poètic va sobreviure durant els segles XII i XIII fins a Ausiàs March. Va representar una gran innovació per a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el llatí en el context literari, dificultant l’accessibilitat a la majoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta i regulada del sentiment amorós. El poeta, anomenat Trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després eren divulgades pel Cant dels joglars. Es destaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut: -Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la pastorel•la, diàleg amorós entre un cavaller i una pastora) -Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o lament fúnebre per una persona estimada; els debats) La convenció literària principal que aporta la Literatura Trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors, un Codi de Galanteria i de Cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de vassallatge de la societat feudal a la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (’amant’), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (’premi’, ‘guardó’). La dona a la qual el poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, el marit, el gilós (’gelós’), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seus versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveix per a designar-la. Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat poètic en llengua romànica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver molts reis de la dinastia catalana amb gran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i Frederic de Sicília.

Classes de Música davant la Generalitat.

240 Alumnes de l'Esmuc fan classes de música davant de la Generalitat contra les retallades Més d'una trentena d'alumnes de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) han fet classe entre les 9.30 i les 12.30 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant de la Generalitat, per protestar contra la retallada en el pressupost de la institució i demanar més transparència i participació dels estudiants en els òrgans de decisió. Segons ha informat l'Assemblea d'alumnes i professors de l'Esmuc en un comunicat, s'han adherit a la vaga educativa estatal d'aquest dijous contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i les retallades educatives a l'Estat i Catalunya. Han fet les classes a l'aire lliure per mostrar la feina que fan a l'Esmuc i fer partícip al públic i, en acabar, estudiants i docents s'han unit a la manifestació central de la parada a l'altura de Via Laietana.

Russian Info Centre,adreçat al Mercat rus a Sitges

El -Russian Info Centre-,és un punt turístic d’informació adreçat al Mercat rus, instal•lat a l’Oficina d’ Informació Turística de Sitges del 15 de juliol al 15 de setembre, ha atès 920 consultes. *Durant els dos mesos de funcionament, han passat per aquest punt d’informació 314 turistes russos que s’han interessat principalment per temes relacionats amb Sitges com el transport, les platges, l’allotjament, la cultura, la restauració, el comerç i activitats d’oci. *Els turistes russos també han sol•licitat informació sobre les festes o les activitats lligades amb la tradició local. A més del Russian Info Centre, els turistes russos i el sector turístic han disposat durant l’estiu d’un telèfon d’atenció al client per resoldre consultes gratuïtament, que ha rebut 342 trucades en els dos mesos de funcionament. *Segons estudis i estadístiques d’organismes oficials, en els darrers tres anys ha incrementat el nombre de turistes russos a Catalunya, que han arribat al milió, durant els mesos d’estiu. A Sitges també s’ha incrementat el número de visitants russos, un mercat emissor emergent poc madur, però amb un gran potencial donat el seu volum i poder adquisitiu. *L'Any 2013,més que mai Sitges desperta l’interès del turista rus i és una destinació competitiva donat el bon posicionament de la marca Catalunya, i la proximitat tant a Barcelona com a l’ Aeroport del Prat.L’estança mitjana del turista rus a Sitges oscil•la entre els 7 i els 10 dies, i en un 70% realitzen els viatges en família. *Segons el Regidor municipal de Turisme,l'Ignasi Garrigó, “aquest estudi certifica la importància de captar el mercat rus, perquè és un turisme d’alt poder adquisitiu, que se sent atret per l’oferta de sol i platja i, també, per les localitats que potencien activitats lúdiques i culturals, com és el cas de la nostra vila”. *La col•laboració i els resultats extrets del Russian Info Centre serveixen a l’Agència de Promoció Turisme de Sitges per treballar en el desenvolupament d’un Pla Estratègic, amb la finalitat de realitzar accions promocionals adreçades a incrementar durant els propers anys aquest mercat potencial. *Russian Info Center, ha entrat en funcionament fruit de l’acord entre l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i l’empresa internacional Nexio Consulting, una consultoria turística especialitzada en el Mercat rus.

Barcelona condemne ère Sequestracion

Barcelona condemne ère sequestracion deth periodista Marc Marginedas Er Ajuntament de Barcelona a condemnat aguest diuendres ère sequestracion deth periodista deth jornalèr 'Eth Periódico' Marc Marginedas, a qui reages un grop yihadista a Síria des deth 4 de seteme, e a demanat ère sude desliurança immediata. Mitjançant ua declaracion institucionau qu'a liejut ar iniciar-se eth plen eth sòn president, eth regidor Joan Puigdollers, eth consistòri a exprimit ère sude solidaritat e supòrt ara familha, a amics e a companhs de Marginedas "ara madeish tan delicats". Eth tèxte tanben aufrís supòrt ar Estat enes sudes gestions per desliurar eth periodista eth mèslèu possible e demane ara societat "unitat, prudéncia e collaboracion" damb s'institucions per resòlver ère sequestracion.

La Generalitat deu 24 milions d'Euros a 800 escoles

La Generalitat acumula un deute de 24.284.328 euros a les 800 escoles concertades catalanes en concepte de despeses de funcionament --llum, aigua, telèfon i manteniment, entre d'altres--, segons ha detallat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en una resposta parlamentària publicada pel Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). Concretament, falten per abonar 8,1 milions corresponents a desembre del 2012; uns altres 8 milions de l'abril, i 8,1 milions més del maig, mentre que la resta de pagaments estan "al dia", fins i tot els del juny, juliol i agost d'aquest any, segons han explicat fonts de la Conselleria d'Ensenyament i les diferents patronals de la concertada a Europa Press. La secretària general d'Agrupació Escolar Catalana (Aec), que aglutina un centenar de centres concertats, Eva Salvà, ha ressaltat que desconeixen com els afectarà la reducció de 1.700 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per al 2013. "Estem preocupats perquè s'havia establert un compromís segons el qual Hisenda ens pagaria els tres mesos de retard --desembre, abril i maig-- i que ens anirien pagant", ha alertat Salvà, que ha concretat que les escoles concertades es van acollir al sistema extraordinari de pagaments a proveïdors del Ministeri d'Hisenda per afrontar les factures pendents. Precisament, Hisenda ha comunicat a la Conselleria d'Economia que el pla de proveïdors i el FLA no són complementaris, per la qual cosa les quantitats destinades a pagar proveïdors es descomptaran de l'adhesió al FLA, el que obligarà la Generalitat a posposar alguns pagaments, com ha anunciat aquest dimarts el conseller de la Presidència, Francesc Homs. El secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya --representa 400 centres--, Carles Armengol, ha sostingut que el fet que l'Estat pagués el deute de la Generalitat va calmar el sector perquè "es podrien actualitzar els pagaments amb aquests recursos", però ha admès que ara hi ha inquietud, ja que desconeixen com els afectarà el nou escenari. El president de l'Associació de Centres Autònoms d'Ensenyament (Acae), Carlos Camí, ha expressat que a l'octubre havien de rebre el pagament dels 24 milions de deute que, si finalment s'anul·lés i es reproduïssin les demores en curs de la Generalitat, moltes escoles estarien en una "situació crítica", com també ha sostingut Salvà. Segons les patronals, l'Estat havia d'abonar, a més de les despeses de funcionament, subvencions que la Generalitat deu a les escoles des del curs 2011-12 de cuidadors i ajudes per a alumnes amb necessitats educatives especials (NEE).

Escola 2014:La cultura,el contingut de l'escola.

El contingut de l’escola que jo somio no són les competències, ni els sabers acadèmics. El contingut de l’escola que persegueixo és la cultura.Però no pas entesa com la recepció d’un llegat o l’espai simbòlic destinat a una “integració”. La cultura humanament entesa com allò que ens allibera i allò que ens uneix. *Una cultura que abastarà el passat en la mesura que nosaltres siguem capaços d’encarnar-lo en les grans preguntes de la humanitat (què és la veritat, què és el bé o què és la bellesa, per exemple). Una cultura que comprèn el coneixement de les respostes científiques, artístiques i espirituals que hi han anat donant les anteriors generacions. No pas per mantenir-les com un llegat estèril, sinó per transformar-les creativament i amplificar-les èticament. *L’eina central de la recepció i de la recreació cultural de l’escola haurà de ser el diàleg. Amb la realitat, amb un mateix i amb els altres. I també, un diàleg destinat a crear i enfortir els lligams entre els homes, car, molt probablement, serà el diàleg el que esdevindrà el facilitador de la creació de les noves identitats culturals, personals i col•lectives. *Naturalment, ningú no està preparat per a aquesta escola. Aquesta escola l’haurem d’inventar entre tots i l’haurem d’encardinar a la resta de la col•lectivitat, no com un element que s’integra en una societat ja existent, sinó com un element més de creació de sentit. *L’escola 2014, paradoxalment, no serà l’espai on s’entrega el llistó del passat a les noves generacions sinó la punta de llança del futur, l’espai on les noves generacions hauran d’aprendre a reinventar-ho tot, en un continu que abraçarà des de la primera infància fins al món adult. *L’escola encarnarà l’actitud duradora d’aprendre la riquesa cultural en totes les seves manifestacions i de recrear-la. Metafòricament, ningú no deixarà mai de pertànyer-hi, si vol créixer permanentment. *Una escola que posa l’aprenentatge al centre, que ho fa amb una pedagogia que diversifica sense excloure i que té per missió rebre i recrear el llegat cultural que ens uneix i ens allibera, és l’escola que jo somio per al 2018. *Sé que no l’assolirem en aquest horitzó temporal tan proper. Però allò important no és si ho aconseguirem, sinó si val la pena intentar-ho. Jo tinc la certesa que val la pena i que aquesta visió té molts punts de contacte amb els somnis d’altres persones interessades en el futur de l’educació. Em sento, doncs, feliçment acompanyat de moltes voluntats positives de transformació radical de l’educació.

Crida a la resta d'Espanya a -Estimar Catalunya-

La plataforma 'Som Catalunya. Somos España' ha fet una crida aquest dissabte a la resta d'Espanya a "escoltar i estimar" a Catalunya, i ha sol·licitat també als catalans que respectin la pluralitat i riquesa d'Espanya. Així ho han reclamat en el manifest que han llegit a la concentració de plaça Catalunya de Barcelona els esportistes olímpics Jesús García Bragado --també regidor del PP a Sant Adrià de Besòs-- i Ander Mirambell. En un discurs on han alternat el català, el castellà i l'anglès i que ha finalitzat amb l'himne d'Espanya, tots dos han reivindicat la possibilitat de sentir-se catalans i espanyols, i han apel·lat a la importància d'estar units a l'actual context de crisi. El PP acusa Macias (CiU) de faltar al respecte a la concentració de Barcelona (17:24) Camacho exigeix a Mas que escolti a la "Catalunya silenciosa" (17:01) La concentració de Barcelona crida a la resta d'Espanya a "estimar a Catalunya" (15:50)

Sitges,un pas darrere l'altre (2013)

A la vila de Sitges,cada cop estem més a prop d'enllestir les seves reformes dels Museus.En les darreres setmanes aquestes obres han estat notícia. *En primer lloc,per la retirada de la Bastida tubular que durant gairebé quatre anys ha estat instal.lada entre els Museus Cau Ferrat i de Maricel i el Palau de Maricel. *El C/ Fonollar i el Racó de la Calma tornen a lluir.A banda d'això,amb la desaparició de la Bastida tubular es fan evidents ja alguns efectes de l'actuació,com ara la Recuperació dels Vitralls de les plantes baixa i superior del Cau Ferrat,que donen al carrer Gonollar o la Restauració dels elements de pedr de la Façana. *Les obres de de rehabilitació dels Museus de Sitges han desencadenat altres actuacions.Una d'elles té a veure amb el Patrimoni Arqueològic: l'últim cas és l'Obertura d'una rasa al C/ Fonollar per fer arribar les Connexions de Serveis a tots els edificis reformats i que ha permès detectar i documentar les restes Arqueològiques que es conserven entre el Paviment actual i la Roca calcària sobre la qual s'assenta l'antic Nucli de la Vila sitgetana. *Les descobertes que s'han anat fent fins al moment confirmen que la Vila de Sitge té un passat que ve,sense interrupcions,des de l'Època Ibèrica,i que és molt anterior a l'Arrbada dels Romans. *El discurs museogràfic du a una reorganització de les Col.leccions que s'adapti als diferents Periodes de la Història de l'Art.En aquest sentit,l'ordre,destaquen els Itineraris que tindran el Cau Ferrat,Can Rocamora i el Museu de Maricel,per aportar continuïtat en el recorregu de les visites.

L'Ignasi Guardans i Cambó es manifesta a Catalunya

Ignasi Guardans: "Els líders polítics catalans ataquen hipòcritament Espanya" Ignasi Guardans i Cambó (Barcelona, 1964) arrossega la tròlei amb la naturalitat dels europeus acostumats a un viatge constant. Com a bon viatger té aquesta pressa raonable que és capaç de concedir amablement un cafè amb wifi per parlar, abans del vol a una altra part, del temps i les seves circumstàncies. És a dir, dels aiguats del llogaret. La vehemència del discurs no desllueix la netedat educada que mesura absolutament tots els matisos. No hi ha titular sense una puntualització o un contrast relativizant, temperador. Mira blau i li agrada parlar sense embuts. Va ser diputat autonòmic de CiU i posteriorment al Congrés. També al Parlament Europeu. Durant un any escàs es va ocupar de la Direcció general de Cinematografia quan Ángeles González-Sinde era ministra de Cultura. Va abandonar, no sense friccions, Convergència i ara roman allunyat de la primera línia política. Queda al City Bar de Via Laietana. Al costat de la Plaça d'Antonio Maura, gairebé enfront de l'antigament esgarrifosa comissaria i a pocs metres de l'estàtua, que cada dia escruta el tràfic passar, de Francesc Cambó, avi d'Ignasi Guardans. Una mica més enllà queda el Born amb els seus fastos feliços del Tricententari.

Obertura de la Universitat Internacional de Catalunya

L'exministra de Ciència i Innovació entre 2008 i 2011, Cristina Garmendia,defensa que les Universitats són els motors del Desenvolupament econòmic i social,durant la sessió d'obertura del curs acadèmic de la UIC. Garmendia, biòloga de formació, ha defensat la necessitat de sortir de la crisi amb més ciència i més innovació, i ha destacat que les tres missions de la universitat han de ser: a) la docent,b) la investigadora i c) la de transferència de coneixement, ha assenyalat la UIC en un comunicat. L'exministra ha assegurat que la cultura humanística i científica són "dues cares de la mateixa moneda" en les universitats espanyoles, i conformen dos elements indispensables de la societat. "Les millors universitats del món no ho són per les seves infraestructures, sinó pel seu alumnat", ha apuntat també, apel·lant al compromís dels estudiants com promotors del canvi social. L'acte ha estat presidit pel rector de la UIC, Pere Alavedra, i ha comptat també amb una intervenció del secretari general d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, qui ha coincidit al "paper essencial" de la universitat en la recuperació econòmic i en la formació de talent. A l'acte han assistit unes 400 persones, també el subdelegat del Govern a Barcelona, Emilio Ablanedo; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina; el director de l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i d'Investigació, Pere Pardo, i els Rectors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (Udll), Rovira i Virgili (URV), Vic (UVic) i Abat Oliva (UAO), entre d'altres.

Israel considera un error inacceptable el debat...!

Israel considera un error "inacceptable" usar l'Holocaust en el debat sobre Catalunya "Ens sembla un error, un ús inacceptable", ha afirmat en el nucli de Tavascan l'Ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar, durant la presentació de les cinc rutes de fugides de refugiats jueus entre els anys 30 i 40 que la Diputació de Lleida té previst senyalitzar. "La utilització de l'Holocaust en diferents debats és un mal ús d'una tragèdia, d'un esdeveniment històric horrorós", ha afirmat Alon Bar.Després de preguntar-li sobre la seva valoració sobre el procés sobiranista, l'Ambaixador ha evitat pronunciar-se eludint a la seva "llarga experiència" com a diplomàtic. Alon Bar ha avançat la intenció del seu país que el pròxim consolat que obri a Europa estigui a Catalunya, com ja ha apuntat en el moment d'ocupar el càrrec. "Té molt sentit que Israel tingui un consolat a Catalunya perquè la percepció cultural i el nombre de turistes ho mereixen", ha recalcat.

El Born programa Jornades independentistes

El Centre Cultural del Born de Barcelona ha programat per a finals d'octubre dues jornades acadèmiques amb el títol "Formació de nous Estats en el món del Segle XXI:E Quebec,Groenlàndia,Flandes,Escòcia,País Basc i Catalunya. Se celebraran el 29 i 30 d'octubre, organitzades pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (UB), segons consta en el seu programa, en què també apareix el logo de l'Ajuntament i que s'emmarca en els actes del Tricentenari del setge de les tropes borbòniques a Barcelona. El primer dia començaran amb una benvinguda institucional-encara no s'especifica de qui-- i la taula rodona "Els marcs legals interns, el dret internacional i la UE davant dels processos independentistes", amb Joan Vintró (UB) i Carles Boix (Universitat de Princeton). La resta del dia inclourà dos debats, sobre el 'Context històric i sociopolític' i les 'Solucions polítiques' de Flandes, Escòcia, El Quebec i Groenlàndia, amb ponents d'aquests territoris, i la segona serà moderada pel director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Institut municipal de Cultura de Barcelona (Icub), Josep Lluís Alay. Participaran el diputat del Parlament britànic Angus MacNeil(Scottish National Party, SNP) i l'eurodiputat belga Mark Demesmaeker (del flamenc Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), entre d'altres, i el dia acabarà amb la conferència del periodista Martí Anglada 'Quatre vies per a la independència Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia'. El segon dia es dedicarà més específicament al País Basc i Catalunya, començant amb 'El cas del País Basc', que comptarà amb Ponents amb el professor de la Universitat de Reno-Nevada Xabier Irujo i l'exeurodiputat d'EA Mikel Irujo. Seguirà amb "El cas de Catalunya", que tindrà de ponents als eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Raimon Obiols (PSC), Jordi Solé Ferrando (ERC) i Santiago Fisas (PP), i també a l'Historiador de la UB Antoni Segura. La Jornada acabarà amb una conferència del professor de la Universitat de Cambridge Dominic Keown sobre 'El cas català vist des de la premsa i la política anglosaxona', i clausurarà la catedràtica catalana de Política al Queen Mary College de la Universidad de Londres Montserrat Guibernau (Vilanova i la Geltrú), que ha escrit diversos llibres sobre nacionalisme.

La UNESCO declara el Dia Mundial dels Docents

El 1994, la UNESCO va declarar el 5 d’octubre Dia Mundial dels Docents per commemorar la signatura de la recomanació del 1966, OIT/UNESCO, relativa a la situació del personal docent. Segons la UNESCO, el Dia Mundial dels Docents reconeix la comprensió i estima envers la contribució vital dels docents a l’educació i al desenvolupament.La Internacional de l’Educació creu fermament que aquest Dia Mundial dels Docents hauria de ser reconegut a nivell internacional i celebrat a tot el món. El cartell d’aquest any posa èmfasi a reclamar la igualtat de gènere en el món educatiu. Tot i que la professió docent, en gran part, l’assumeixen dones, la desigualtat encara és un problema a molts indrets. Les polítiques lingüístiques de nombrosos estats estableixen mesures per garantir la igualtat, però els objectius fixats es continuen incomplint per a milions de dones docents. El Ministeri d’Educació i Joventut s’afegeix a la commemoració d’aquesta diada convidant tota la comunitat educativa a entrar en aquest bloc i participar

La Cambra de Barcelona avisa demés Asfíxia Econòmica

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha assegurat que "les inversions de l'Estat a Catalunya per al pròxim any 2014 provocaran més asfíxia econòmica i alentiran la recuperació", i s'ha posicionat en contra del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2014 presentat aquest dilluns. *Els pressupostos suposen un càstig per a les empreses i els ciutadans catalans. Es ressentiran les infraestructures, un element clau per al creixement econòmic i el futur de Catalunya, ha sostingut Valls en un comunicat aquest dimarts.Ha exposat que la inversió de 944 milions que l'Estat preveu fer en la comunitat catalana el 2014 --el 2013 han estat 1.267-- és la xifra més baixa dels últims 16 anys, i ha lamentat que "Catalunya retrocedirà en termes de 1999 en volum d'inversió pública". *Segons Miquel Valls, aquesta situació s'agreuja si es té en compte el dèficit d'inversió acumulada, "que s'amplia any rere any per l'incompliment de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, i els reiterats incompliments en l'execució pressupostària". *La Cambra també ha criticat que el 2014 l'Estat reduirà un 25,5% la inversió a Catalunya, "una caiguda molt superior a la qual registrarà el conjunt de la inversió feta per l'Estat fora de Catalunya, que serà tan sols del 5,6%". *Ha afegit que el percentatge d'inversió regionalitzada que l'Estat preveu executar en la comunitat catalana cau fins al 9,6%, el mínim de la sèrie històrica, i s'allunya cada vegada més de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, que preveu un repartiment de la inversió proporcional al pes econòmic, sobre un 18,9% --aquesta disposició no estaria vigent el 2013 perquè l'Estatut preveia el període 2007-2013. *L'ens cameral ha assenyalat que Catalunya "arrossega un dèficit històric d'inversió" en infraestructures que s'amplia cada any, ja que segons l'Anuari de Foment, la comunitat catalana va rebre el 2012 un total de 1.214 milions d'inversió, un 19% menys que l'any anterior i només el 13,5% de la inversió de Grup Foment regionalitzable. *Segons la Cambra, si Foment hagués invertit en proporció al PIB, Catalunya hauria d'haver comptat amb 1.693 milions, 479 milions més d'inversió, fet que suposa una xifra que amplia el dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a la comunitat catalana.

Intel.lectuals catalans creen l'Associació pel Federalisme

PolíticaIntel·lectuals catalans creen una associació per promoure el federalisme i una reforma constitucional Un grup d'intel·lectuals catalans ha presentat l'Associació 'Federalistes d'Esquerres', que advoca per una reforma de la Constitució Espanyola per federalitzar l'Estat i pretén impulsar la "cultura federal" i el debat sobre aquest model polític. L'han presentat en un acte a l'Ateneu Barcelonès el catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) Manuel Cruz, el jurista Carlos Jiménez Villarejo, la doctora Carme Valls i l'historiador Joaquim Coll, i aquesta tarda l'associació farà el seu primer acte públic amb el debat 'Catalunya-Espanya: Parlem-ne'. Cruz ha argumentat que no són "ni unionistes, ni neounionistes, ni unionistes light", sinó que simplement pretenen promoure la reflexió sobre el federalisme i demostrar que és possible el diàleg amb la resta de l'Estat, on també interessa la reforma de la Llei Fonamental, ha assegurat. L'associació marca distàncies amb els partits i assegura que no pretén ser un d'ells ni tampoc un lobby: "No volem ser una assemblea nacional catalana federalista --en al·lusió a l'entitat que presideix Carme Forcadell-- per dir-li als partits el que han de fer i en quina data han de convocar una consulta". Aquest mateix grup d'intel·lectuals va impulsar l'octubre de l'any passat 'La Crida a la Catalunya Federalista i d'Esquerres' per reivindicar una sortida a la crisi institucional que, segons la seva opinió, es viu a Catalunya, i ara aquesta associació és un pas més per aconseguir els seus objectius.

Dues diferents formes de tractar la Cultura.(2013)

A l'Estat espanyol la pujada de l'IVA cultural -del 8% al 21%- dóna el cop de gràcia a la indústria cinematogràfica. El Govern francès, en canvi, es planteja baixar l'IVA que aplica a les entrades de cinema del 7% al 5%. El cinema, a Espanya, de nou a la corda fluixa,tot i que el Govern de França té previst augmentar l'IVA del 19,6% al 20%, en el tipus general, i del 7 al 10%, en el reduït, ha transcendit que també està estudiant rebaixar en dos punts el tipus aplicat a les entrades de cinema, passant del 7% al 5%, a partir del proper 1 de gener. Serà un tipus més baix, fins i tot, que el d'aliments de primera necessitat, que passaran del 5 al 5,5% a l'inici de l'any, i suposa un gir en la política del primer ministre francès, François Hollande, que preveia pujar l'IVA del cinema al 10%. En els últims temps, la potent indústria francesa del cinema ha protestat amb contundència per l'augment del preu de les entrades i aquesta decisió suposaria que ha estat capaç de fer rectificar la política del Govern francès, que, si finalment aplica aquesta mesura, haurà d'afrontar una disminució aproximada de 60 milions d'euros en la recaptació de l'IVA per aquesta via. Més de 500 milions en subvencions França és el país que compta amb la indústria cinematogràfica més forta de la Unió Europea. El 2012, va produir el 22% de les pel·lícules que es van rodar a la UE i té la major quota de pantalla del vell continent. Un envejable 47,5% de les pel·lícules projectades a sales franceses comercials eren del mateix país el 2011. A més, l'any 2012 es van vendre 215,59 milions d'entrades a França (de les quals 89,62 milions van correspondre a pel·lícules franceses), xifra rècord en els últims 50 anys. I és que pel·lícules com The Artist , la popular Benvinguts al Nord, Le Prénom o D'òxid i ferro no han fet en els últims anys una altra cosa que enfortir un cinema francès que posseeix una salut vigorosa. Cal assenyalar que en aquesta fortalesa també influeix l'important paquet de subvencions que atorga el Centre Nacional de Cinematografia. Un fons de suport que l'any 2008 va mobilitzar 530 milions d'euros per subvencionar el cinema francès i que prové fonamentalment del cànon que han de pagar les televisions franceses per programar pel·lícules en prime time, així com d'una taxa sobre l'entrada de cinema. El cinema a Espanya, en caiguda lliure Per contra, Espanya es troba en la part alta de la taula europea, amb un IVA cultural del 21%, al costat de països com el Regne Unit, que té un tipus similar del 20%; Dinamarca amb un 25% o Hongria amb un 27%. A Suïssa és del 2%; a Luxemburg el 3%; Alemanya aplica el 7%; Irlanda -que el juliol del 2011 va decretar una baixada de 4,5 punts-, Grècia i Finlàndia el 9%; mentre que Itàlia i Àustria apliquen el 10%, i Portugal el 13%. A Espanya, la taquilla va baixar en 2012 un 5,3% -al setembre es va començar a aplicar la pujada de l'IVA cultural del 8% al 21%-, fins els 606 milions d'euros, i van tancar 148 sales i 17 complexos a tota Espanya. Igualment, el nombre d'espectadors va baixar un 5% fins a situar-se en 91 milions. Sorprenentment, la recaptació de les pel·lícules espanyoles aquest any (fins a finals d'abril) ha pujat un 35,5% respecte el mateix període del 2012, en aconseguir 24,07 milions d'euros, enfront de 17,75 milions el 2011. Això ha suposat que la quota de pantalla del cinema espanyol hagi passat del 10% al 15%. En tot cas, a Espanya l'assistència al cinema es troba en caiguda lliure des de l'any 2001: va haver-hi 146,8 milions d'espectadors el 2001; 140,71 milions el 2002; 137,47 milions el 2003; 143,93 milions el 2004; 127,65 milions el 2005; 121,65 milions el 2006; 116,93 milions el 2007; 107,81 milions el 2008; 109,99 milions el 2009; 101,60 milions el 2010; 98,34 milions el 2011, i 91 milions el 2012.