L'Església,la Nació i l'Avortament (2013)

El Magisteri de l'Església Catòlica sobre aquestes matèries és hores d’ara convincent i desconegut, i seria força bo que se'n parlés molt més amb més pedagogia.En aquest sentit,me’n lamento les declaracions del nou Secretari de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que, dissortadament, no fa res més que tornar a repetir les declaracions de l'anterior Secretari de la CEE.Clar i català,unes declaracions estranyes. Tot i canviant de tema, jo diria que també són lamentables, per bé que potser no gaire, les puntuals declaracions d'alguns Bisbes de l’Estat espanyol que han saludat favorablement el nou -Projecte de Llei sobre l'Avortament-.En aquest aspecte, és innegable el “Rerefons Ideològic de totes les Posicions”. En penso que és una llàstima que s'hagi perdut la -Perspectiva que la Legislació sobre l'Avortament es refereix a la despenalització d'aquesta pràctica-, atès que és un fet que les dones avorten i que, si el fan fora de la Llei, el faran en condicions força desfavorables. No m’agrada entrar en l'anàlisi dels continguts del “Projecte de Llei”, però,sempre i en qualsevol cas, lamentem que “Una Despenalització, que equival de fet a una Legalització, s'hagi confós amb una Legitimació”, que és un concepte més a prop a l'Ètica que al Dret -com que l'avortament és legal, això vol dir que ja podem avortar!-. En la posició de les avortistes, que es basen en el dret a fer del seu cos el que vulguin, personalment hi veig un rerefons clarament ideològic -el fetus és en el cos de la dona, però no és del cos de la dona-; però també hi ha un rerefons ideològic en la posició de l'Església Catòlica, per tal com, per imposar o per fer més eficaç la prohibició “moral” de l'avortament, saluda el suport dels Poders públics, els quals, com és evident, han de legislar al marge de qualsevol Confessió Religiosa.