El castellà a Catalunya "no només llengua docent"

El Tribunal Suprem torna a donar la raó a un pare que exigeix a la Generalitat que compleixi les sentències judicials en matèria lingüística. L'Alt Tribunal requereix a la Conselleria d'Ensenyament, una vegada més, que apliqui la conjunció lingüística a les escoles de Catalunya, amb castellà i català com a llengües vehiculars. En aquest cas es refereix a l'Educació Infantil. La decisió de l'Alt Tribunal, coneguda aquest dimecres, ratifica una setencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 29 de maig del 2012 que va anul·lar "per no ser conforme a dret", la resolució d'11 de maig del 2009, del Director General d'Educació Bàsica i el Batxillerat de la Conselleria d'Ensenyament, que imposava el català com a única llengua vehicular; i, a més, rebutjava la possibilitat d'elecció de llengua als pares. D'aquesta manera, el Suprem declara, una vegada més -com també ho han fet en diferents ocasions el TSJC i el Tribunal Constitucional-: El Tribunal Suprem adverteix la Generalitat que "efectua una interpretació clarament errònia de la doctrina del Tribunal Constitucional i no només de l'exposada en la sentència 31/2010 [la de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya], sinó també en les anteriors recaigudes sobre aquesta qüestió". D'aquesta manera, els magistrats de l'Alt Tribunal es refereixen a l'argument utilitzat per Irene Rigau, en tant que Consellera d'Ensenyament i responsable del recurs de cassació de la Generalitat, quan defensa que "el caràcter normal de la utilització del català com a llengua vehicular està limitat només pel reconeixement del castellà com a llengua docent amb l'extensió que sigui requerida perquè es garanteixi el seu coneixement i el seu ús". Quan el Tribunal Constitucional utilitza la paraula vehicular en relació amb el castellà a Catalunya és conscient que la llengua pròpia de Catalunya és el català, però també que ambdues llengües són cooficials en aquesta Comunitat Autònoma, i que segons l'article 3 de la Constitució tots els espanyols tenen el deure conèixer-la i el dret a usar-la. I per a això cal que en l'ensenyament a Catalunya el castellà sigui llengua vehicular juntament amb el català i no només llengua docent". El Suprem recorda a la Conselleria d'Ensenyament que: "Segons el Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua, és llengua vehicular la que serveix de comunicació entre grups de persones de llengua materna diferent, supòsit que concorre en la societat catalana de manera que és clar que en ella i en el seu ensenyament ambdues llengües han de ser vehiculars, amb la cautela quant a la dimensió de l'ocupació de cadascuna, que vam establir en sentències anteriors. I el castellà no pot quedar reduït a la condició de llengua docent i equiparada quant al seu estudi al mateix nombre d'hores que la primera llengua d'estudi estrangera". El règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya el que ha de garantir és que en l'ensenyament siguin vehiculars tant el castellà com el català, amb les cauteles que quant a la dimensió de l'ocupació de cadascuna hem acceptat, però sense que en cap cas hàgim establert la possibilitat de la utilització exclusiva d'una d'elles o la seva relegació a una mera condició de llengua docent, la qual cosa exclou, per tant, la discriminació denunciada en el motiu. La decisió de la sentència de la Secció 4ª de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, després d'un doble recurs de la família afectada -que volia poder escollir la llengua d'escolarització de la seva filla- i la Conselleria d'Ensenyament -que volia imposar el català com a única llengua d'escolarització-, obliga la Generalitat a pagar les costes.