dimecres, 25 de setembre del 2013
Dues diferents formes de tractar la Cultura.(2013)
A l'Estat espanyol la pujada de l'IVA cultural -del 8% al 21%- dóna el cop de gràcia a la indústria cinematogràfica. El Govern francès, en canvi, es planteja baixar l'IVA que aplica a les entrades de cinema del 7% al 5%.
El cinema, a Espanya, de nou a la corda fluixa,tot i que el Govern de França té previst augmentar l'IVA del 19,6% al 20%, en el tipus general, i del 7 al 10%, en el reduït, ha transcendit que també està estudiant rebaixar en dos punts el tipus aplicat a les entrades de cinema, passant del 7% al 5%, a partir del proper 1 de gener.
Serà un tipus més baix, fins i tot, que el d'aliments de primera necessitat, que passaran del 5 al 5,5% a l'inici de l'any, i suposa un gir en la política del primer ministre francès, François Hollande, que preveia pujar l'IVA del cinema al 10%.
En els últims temps, la potent indústria francesa del cinema ha protestat amb contundència per l'augment del preu de les entrades i aquesta decisió suposaria que ha estat capaç de fer rectificar la política del Govern francès, que, si finalment aplica aquesta mesura, haurà d'afrontar una disminució aproximada de 60 milions d'euros en la recaptació de l'IVA per aquesta via.
Més de 500 milions en subvencions
França és el país que compta amb la indústria cinematogràfica més forta de la Unió Europea. El 2012, va produir el 22% de les pel·lícules que es van rodar a la UE i té la major quota de pantalla del vell continent. Un envejable 47,5% de les pel·lícules projectades a sales franceses comercials eren del mateix país el 2011.
A més, l'any 2012 es van vendre 215,59 milions d'entrades a França (de les quals 89,62 milions van correspondre a pel·lícules franceses), xifra rècord en els últims 50 anys. I és que pel·lícules com The Artist , la popular Benvinguts al Nord, Le Prénom o D'òxid i ferro no han fet en els últims anys una altra cosa que enfortir un cinema francès que posseeix una salut vigorosa.
Cal assenyalar que en aquesta fortalesa també influeix l'important paquet de subvencions que atorga el Centre Nacional de Cinematografia. Un fons de suport que l'any 2008 va mobilitzar 530 milions d'euros per subvencionar el cinema francès i que prové fonamentalment del cànon que han de pagar les televisions franceses per programar pel·lícules en prime time, així com d'una taxa sobre l'entrada de cinema.
El cinema a Espanya, en caiguda lliure
Per contra, Espanya es troba en la part alta de la taula europea, amb un IVA cultural del 21%, al costat de països com el Regne Unit, que té un tipus similar del 20%; Dinamarca amb un 25% o Hongria amb un 27%. A Suïssa és del 2%; a Luxemburg el 3%; Alemanya aplica el 7%; Irlanda -que el juliol del 2011 va decretar una baixada de 4,5 punts-, Grècia i Finlàndia el 9%; mentre que Itàlia i Àustria apliquen el 10%, i Portugal el 13%.
A Espanya, la taquilla va baixar en 2012 un 5,3% -al setembre es va començar a aplicar la pujada de l'IVA cultural del 8% al 21%-, fins els 606 milions d'euros, i van tancar 148 sales i 17 complexos a tota Espanya.
Igualment, el nombre d'espectadors va baixar un 5% fins a situar-se en 91 milions. Sorprenentment, la recaptació de les pel·lícules espanyoles aquest any (fins a finals d'abril) ha pujat un 35,5% respecte el mateix període del 2012, en aconseguir 24,07 milions d'euros, enfront de 17,75 milions el 2011. Això ha suposat que la quota de pantalla del cinema espanyol hagi passat del 10% al 15%.
En tot cas, a Espanya l'assistència al cinema es troba en caiguda lliure des de l'any 2001: va haver-hi 146,8 milions d'espectadors el 2001; 140,71 milions el 2002; 137,47 milions el 2003; 143,93 milions el 2004; 127,65 milions el 2005; 121,65 milions el 2006; 116,93 milions el 2007; 107,81 milions el 2008; 109,99 milions el 2009; 101,60 milions el 2010; 98,34 milions el 2011, i 91 milions el 2012.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La cultura és un element constitutiu primordial de la societat; en conseqüència és responsabilitat de tots.
ResponEliminaLa cultura s’ha de comprometre més amb el conjunt de la societat i el conjunt de la societat s’ha de responsabilitzar més del desenvolupament cultural.
La cultura es desplega des de cadascun dels ciutadans i és una responsabilitat tant del món privat com del món públic.
El millor desplegament cultural s’obté quan s’aconsegueix un correcte equilibri entre la iniciativa privada i pública.
És funció de les administracions públiques estimular i donar suport a la iniciativa de la societat i mai substituir-la, especialment en l’àmbit de la creació, la producció i la gestió de continguts.
La cultura és fonament i mirall de la comunitat i per tant és reflex i motor de la producció de símbols, valors, creativitat i innovació, progrés i noves civilitats.
La cultura és un element fonamental tant en el pla personal com en el social i, d’una manera ben important, en la trajectòria nacional i la projecció internacional de Catalunya.
Un Cercle de Cultura neix amb el suport del Cercle d’Economia del qual recull bona part dels principis organitzatius i de funcionament.