Diada Mundial del Docent -5 octubre 2013-

Dia Mundial dels Docents:el 5 octubre 2013 és la Diada Internacional de l’Educació. *Els seus organitzadors i les seves organitzacions afiliades es mobilitzen arreu perquè la veu dels mestres i dels professors sigui escoltada arreu del món sencer-. *La UNESCO va instaurar el 5 d’octubre de cada any com a Diada Mundial de les i dels Docents l’any 1994 amb la finalitat de conmemorar la signatura del Conveni de la “Recomendación OIT/UNESCO” relativa a la situació del Personal docent de l’any 1966-. *La Diada Mundial de les i dels Docents també posa de relleu aquesta “Recomendación” sobre la condició del personal docent de l’Ensenyament Superior de l’any 1997. Segons la UNESCO, el Día Mundial de les i els Docents representa un señal força significatiu tant de la concienciació com de la comprensió i l’estimació desplegats davant la vital contribució dels mestres i dels professors envers l’Educació i el Desenvolupament-. *La Diada Internacional de la Educació creu afermadament que la Diada Mundial dels Docents n’hauria d’ésser internacionalmene reconegut i celebrat a escala mundial-.La Internacional de l’Educació (IE) tambié considera que, en aquesta data del 5 d’octubre d’aniversari,tots els principis “Recomendaciones OIT/UNESCO de 1966 y 1997 deurien ésser-ne considerades amb l’objectiu d’aplicar-les en tots els països dels cinc continents.De bell antuvi,són ja més 100 països que hi celebren el La Diada Mundial dels Docents-. Ens hi consta que els esforços de la Internacional de l’Educació i dels seus 348 organizacions-membres hi han col.laborat en aquest ampli recononeixement-.Any rere any la Internacional de l’Educació porta a efecte una Excel.lent Campanya de conscienciació per tal de destacar les aportacions de la professió docent. Mestre, ningú no t'estima!! Sí, sí, aquest article està dedicat a tu, mestre i professor que vas triar la professió per vocació, perquè per anar només a guanyar-se la vida ja hi ha professors. I un mestre no és un professor perquè no ensenya sinó que educa. ¿Recordes el teu primer dia en una aula, oi? ¿Recordes el sentiment que tenies? I ara, anys després, mira’t al mirall. Què hi veus? Possiblement una persona cremada, escèptica, desenganyada i que se sent sola i desemparada. Quantes hores i quants dies has passat donant el millor que tenies? I com t’ho han agraït? Quant fa que ningú et dóna un copet d’ànim a l’espatlla? Quant fa que no perceps que la teva feina és valorada? Passen consellers i governs i passen lleis i relleis i modificacions de les relleis i tu sents que ningú et té en compte, que t’ho trobes tot fet i que només fas que patir-ne les conseqüències. I qui diu que defensa els teus interessos són uns sindicats dirigits per gent que fa anys i anys que no trepitja una aula i que només es mouen per interessos polítics i mai educatius. *¿Recordes el dia que vas dir que prou de sindicats i que et dedicaries a fer la teva feina tan dignament com poguessis (o et deixessin)? T’han pres l’autoritat i t’han llençat als lleons. Hem passat de l’autoritarisme del franquisme impartit per psicòpates a l’autoritarisme happy flower de nens (i nenes) i de pares (i mares) que es pensen que l’escola és un aparcament d’inútils consentits que no coneixen la paraula no. *I un dia t’arriba la còpia d’un article. I estàs tan cremat que hi llegeixes el que no diu. On tu llegeixes mestres realment hi ha escrit sindicats. I saps per què? Perquè aquí i a la Xina (Popular) els sindicats són el subjecte del verb i del predicat que ve després. Llegeix-ho bé i te n’adonaràs. No t’equivoquis d’enemic. No, no són els periodistes, sinó qui diu que et representa i, tu el saps millor que ningú, no és cert.