Inhumació del Noucentisme i exhumació del Deucentisme

La inhumació del Noucentisme i l'exhumació del Deucentisme *Va alegrar-me molt ja que fa gairebé un any hi publicava al respecte un article d'opinió."A Catalunya amb les plataformes democràtiques pel Sobiranisme i no pas per la Independència, s'hi està infantant des de la societat civil, no pas des de la política la inhumació del Noucentisme i l'exhumació del Deucentisme". *Un món global exigeix una ética global i una política que hi transcendeixi.Els problemas que assetgen Catalunya ja no es resolen des de les formes de sobirania del Noucentisme,sinó que exigeixen un canvi de mentalitat,és a dir,un nou paradigma.Tots els indicadors apunten envers la necessitat de canviar d’un Noucentisme a un Deucentisme,que ja s’està articulant en la cerca de solucions als problemas col.lectius,tot considerant Catalunys con un Tot i no pas un conjunt de comarques inconnexes-. *Cal bastir una ética total catalana,capaç d’afrontar els urgents problemas que assetgen Catalunya:la desigualtat entre el Nord i el Sud,els fluxos migratoris,l’augment demogràfic i l’esgotament de recursos naturals que no són qüestions que afectin només a una veguería o comarca,sinó que,directament o indirecta,més tard o més d’hora,incidirán en tots els nivells de la realitat i,de retruc en la vida quotidiana dels ciutadans catalans-. *Per tant el trànsit d’una consciencia local a la consciencia global,és oblidar el Noucentisme i trobar el Deucentisme o nova actuació de la societat catalana tot i prenent consciencia que formem part d’una nova societat,tot i adonant-se que hi vivim en una societat interdependent des del punt de vista social,ecològic,econòmic i no gaire a remolc d’una política sobiranista que va a remolc dels fluxos econòmics i cada cop més reduïda-. *Clar i català,en aquest context el Noucentisme ja és una rèmora del passat,com una mena de provincianisme romàntic incapaç d’adaptar-se als nous temps del segle XXI i a sobre com una mena de miopía ética.Passa que la consciencia global no ha de significar mai un despit contra el Noucentisme,ni l’oblit de les seves singularitats aportades a Catalunya-.La ja claríssima transició de la societat envers el Deucentisme exigeix amb tot els ets i els uts un nou nacionalisme,que no es miri el melic,ni ubiqui la patria catalana en un raconet,sinó que sabedors de la interdependencia,aconseguir un carácter propi i identitari-. *La historiadora vilanovina Montserrat Guibernau en parla d’un nou nacionalisme més obert,cosmoplita,que no es construeix sobre el Noucentisme,ni sobre els complexos,sinó que miri d’aportar el bo i millor de la propia identitat catalana a travé del Deucentisme per a la solució dels problemas catalans i contribuir així a què la mateixa societat catalana per a contribuir activament com a societat global a millorar la marxa de Catalunya.Les identitats minoritàries com ara el nou nacionalisme o Deucentisme a Catalunya,en tenen la gran oprtunitat d’una nova situación histórica catalana: la societat a Catalunya aportaría-hi el seu talent,la seva creativitat,molt més enllà de les barreres i dels obstacles que tradicionalment van posat els Estats a travé del nou nacionalisme a través del Deucentisme. *La nau catalana del Noucentisme fa aigües pertot arreu.No s’hi val a mirar al Noucentisme i conservar la seva petita esfera de confort.Cal extirpar del Noucentisme l’objecció que pesa sobre ell,segons la qual és “una forma d’egocentrisme tribal que vetlla pels interessos del clan” i res més.El millor capital que Catalunya i els catalans poden oferir a les futures generacions és el Deucentisme,que la societat catalana creï una altra identitat,un cop inhumat el Noucentisme.L’Ètica social i política del segle XXI es projecta com una política global de tota la societat en la línea que el gran filòsof il.lustrat,el Kant va imaginar fa més de dos segles. Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges