Escola comuna? Escola catalana
Voldria fer algunes puntualitzacions a l'escrit del senyor Jordi Font, publicat en aquest diari El Put AVUI el dia 17 de setembre de 2011.
A part de les negociacions i pactes parlamentaris, l'obra de govern des de la Generalitat provisional, 1978, i de l'estatutària, 1980, sempre en mans de Convergència Democràtica fins al 2003, va ser assumir i difondre el model d'escola catalana en llengua, continguts i actituds per a tots els alumnes independentment de la seva llengua familiar, respectant el dret dels pares castellanoparlants que ho volguessin a escollir l'ensenyament en castellà en els primers ensenyaments.
La Llei de Normalització Lingüística (1983) va oferir una base legislativa que va permetre un nou impuls en l'ensenyament en català segons el model esmentat. Va ser quan, des de l'administració educativa, es va formular el Programa d'Immersió, per fer possible la incorporació eficient i accelerada dels nens de família de parla castellana a l'escola catalana en llengua i continguts. La pedagoga Marta Mata, de reconeguda solvència a favor de la llengua pròpia a l'escola i a la societat, havia treballat i orientat en un altre model, el de bilingüisme escolar, consistent en la docència a cada nen en la seva llengua habitual i en la mateixa classe. Ella mateixa, en una visita al Servei d'Ensenyament del Català el mateix any de la llei de N.L., va manifestar el seu desacord amb la immersió lingüística amb aquesta frase referida al model d'escola catalana que la Generalitat, regida pel president Pujol, havia assumit. “Aquesta escola que us heu inventat...”, va dir. També es va interessar per les dificultats que hi devien posar els pares dels alumnes que no parlaven català quan, de fet, les dificultats provenien dels sectors dels ensenyants funcionaris que desconeixien el català.
La pedagoga en qüestió va fer i dirigir una feina extraordinària conscienciant mestres i escoles perquè els alumnes de parla habitual catalana poguessin rebre l'ensenyament en català i, des de l'escola de mestres Rosa Sensat, va propiciar la creació de materials didàctics de gran qualitat en aquest sentit. En la formulació i la introducció de la immersió lingüística a l'escola catalana en llengua i continguts mai no hi va tenir part. No era el seu projecte.
La immersió lingüística va ser possible perquè l'administració educativa, presidida pel conseller Joan Guitart, va posar-hi els mitjans tant d'informació pedagògica com tècnica i de recursos humans. També és cert que, sense la resposta positiva de molts mestres, aquesta obra gegantina no hauria estat possible. En aquells anys, jo mateixa era cap del Servei d'Ensenyament del Català, en el qual vaig succeir la senyora Sara Blasi, i posteriorment n'assumí la responsabilitat en Joaquim Arenas. Tots vàrem ser testimonis d'aquests fets i col·laboradors d'una política educativa a favor d'una escola catalana i en català per a tots el nens i nenes liderada per l'administració educativa, aplicada amb entusiasme pels mestres i secundada per molts municipis.
dijous, 29 de setembre del 2011
dimarts, 27 de setembre del 2011
Diada de les Llengües Europees (26 Setembre 2011)
Catalunya versus Occitània (1213/ 2009)
Catalunya i Occitània,els catalans i els occitans, mai no s’han refet de la catàstrofe de Muret i encara al segle XXI aquesta catàstrofe fa revifar la germanor més actual entre les dues esmentades Nacions-.Dia 12 de Setembre 1213 (s.XIII) a la Batalla de Muret, va morir el Rei català Pere I el Catòlic en un desigual combat a mans d'un exèrcit convocat pel Vaticà (Roma) i impulsat pel Rei de França-.D’aquesta manera va ésser que els Catalans vàrem ser expulsats d’Occitània,terra bessona de Catalunya i germana de sang-.Occitània va passar a mans dels francesos-.
*Els Comtats Occitans (germans de sang dels Comtats Catalans) gaudien d'una molt notable Sobirania respecte als Reis de França,també d’una esponerosa cultura i d’una certa estabilitat econòmica-.En certa mesura,segons alguns historisadors, sembla que aquests factors varen ésser fonamentals a l’hora d’encetar el cobejament d’aquestes terres per part de la Monarquia francesa-.Ara bé,tot i estudiant una mica més, no tan sols hi havia aquestes causes,perquè la Llengua d’Oc i la Religió eren també un notable escull-.
*El límit lingüístic que imposava l’Occità o la Llengua d’Oc davant l’expansió de la llengua francesa a la mateixa Europa esdevenia, també, una altra frontera,però política-.I així al bell mig d'aquest “Joc d'identitats”, apareixen els Càtars,el Catarisme,que era un fort corrent religiós i místic que rebutja l’Església Catòlica,és a dir,el Vaticà tot i considerant-lo basat en mentides-.El Catarisme i la seva creixent popularitat tant en terres occitanes com en terres catalanes – els homes perfectes, practicants d’una ètica i una espiritualitat sense taca – amenaçava de ple el monopoli religiós del Vaticà (Roma)- i, per tant,ben bé l'extracció de rendes-.Aquest fet va ser aprofitat per la Monarquia francesa per incentivar i animar el Papat de Roma a declarar “heretges els càtars i els seus possibles protectors”-.
*Quan els Comtes catalans i Comtes occitans varen intentar defensar protegir les seves terres d’Occitània i de Catalunya, les seves gents, els seus costums i les seves espiritualitats,s’hi van trobar que la persecució militar francesa,a més d’horrible,era avalada per l’Excomunió Papal i per l’excusa de l’Heretgia-.Passava,ben bé que l’Imperialisme polític i militar s’ajuntava a l’Imperialisme de la Fe i de la Religió-.
.
*Des de Catalunya en Pere I el Catòlic va haver d’afrontar una situació molt tràgica i força delicada-.En Pere,que era popularment conegut com Pere el Catòlic, veia astorat com alguns dels seus vassalls catalans eren excomunicats per l’Església de Roma, desposseïts de les seves terres i de les seves pertinences i soldats-.
*Pere I el Catòlic va haver d'escollir –vulguis que no vulguis- entre la Fidelitat a l'Església de Roma i la Lleialtat a la seva gent,a Catalunya-.El Papa de Roma Innocenci III estava militarment compromès amb França i la seva Monarquia (els mercenaris que integraven les Creuades,és a dir,els croats s’ajuntaven a l’exèrcit francès per estendre la Fe catòlica on fos a capa i espasa),el Rei català Pere I el Catòlic,no faltaria més... va considerar que el -Vicariat de Crist a la Terra- l’obligava a ajudar la seva gent, “amb la tranquil•litat que desobeir al Papa no implicava cap infidelitat a Déu” (sic).
*Pere I el Catòlic,però, va confiar massa en les seves pròpies forces, i es va esposar excessivament, llançant-se –personalment- a la batalla. Però la batalla es va perdre, i Pere I va ser mort-.No va imaginar-se mai el català que l’aliança franco-papal representava un poder formidable.
*Simó de Montfort va guanyar la Batalla de Muret, convertint-se així en Duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de Vescomte de Besiers i Carcassona i malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrabassar en poc temps el poder a Simó de Montfort, la Batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de Catalunya a Occitània,ja que Pere I el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge-.El cadàver del Rei català Pere I el Catòlic va ser recollit pels Hospitalers de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos a Santa Maria de Sixena.
El papa Innocenci III obligà a Monfort a cedir la tutela de l'Infant Jaume I als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruïren com a Rei al Castell de Montsó-.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans.
Froilan Franco.Àlies el Mestre. Sitges
Catalunya i Occitània,els catalans i els occitans, mai no s’han refet de la catàstrofe de Muret i encara al segle XXI aquesta catàstrofe fa revifar la germanor més actual entre les dues esmentades Nacions-.Dia 12 de Setembre 1213 (s.XIII) a la Batalla de Muret, va morir el Rei català Pere I el Catòlic en un desigual combat a mans d'un exèrcit convocat pel Vaticà (Roma) i impulsat pel Rei de França-.D’aquesta manera va ésser que els Catalans vàrem ser expulsats d’Occitània,terra bessona de Catalunya i germana de sang-.Occitània va passar a mans dels francesos-.
*Els Comtats Occitans (germans de sang dels Comtats Catalans) gaudien d'una molt notable Sobirania respecte als Reis de França,també d’una esponerosa cultura i d’una certa estabilitat econòmica-.En certa mesura,segons alguns historisadors, sembla que aquests factors varen ésser fonamentals a l’hora d’encetar el cobejament d’aquestes terres per part de la Monarquia francesa-.Ara bé,tot i estudiant una mica més, no tan sols hi havia aquestes causes,perquè la Llengua d’Oc i la Religió eren també un notable escull-.
*El límit lingüístic que imposava l’Occità o la Llengua d’Oc davant l’expansió de la llengua francesa a la mateixa Europa esdevenia, també, una altra frontera,però política-.I així al bell mig d'aquest “Joc d'identitats”, apareixen els Càtars,el Catarisme,que era un fort corrent religiós i místic que rebutja l’Església Catòlica,és a dir,el Vaticà tot i considerant-lo basat en mentides-.El Catarisme i la seva creixent popularitat tant en terres occitanes com en terres catalanes – els homes perfectes, practicants d’una ètica i una espiritualitat sense taca – amenaçava de ple el monopoli religiós del Vaticà (Roma)- i, per tant,ben bé l'extracció de rendes-.Aquest fet va ser aprofitat per la Monarquia francesa per incentivar i animar el Papat de Roma a declarar “heretges els càtars i els seus possibles protectors”-.
*Quan els Comtes catalans i Comtes occitans varen intentar defensar protegir les seves terres d’Occitània i de Catalunya, les seves gents, els seus costums i les seves espiritualitats,s’hi van trobar que la persecució militar francesa,a més d’horrible,era avalada per l’Excomunió Papal i per l’excusa de l’Heretgia-.Passava,ben bé que l’Imperialisme polític i militar s’ajuntava a l’Imperialisme de la Fe i de la Religió-.
.
*Des de Catalunya en Pere I el Catòlic va haver d’afrontar una situació molt tràgica i força delicada-.En Pere,que era popularment conegut com Pere el Catòlic, veia astorat com alguns dels seus vassalls catalans eren excomunicats per l’Església de Roma, desposseïts de les seves terres i de les seves pertinences i soldats-.
*Pere I el Catòlic va haver d'escollir –vulguis que no vulguis- entre la Fidelitat a l'Església de Roma i la Lleialtat a la seva gent,a Catalunya-.El Papa de Roma Innocenci III estava militarment compromès amb França i la seva Monarquia (els mercenaris que integraven les Creuades,és a dir,els croats s’ajuntaven a l’exèrcit francès per estendre la Fe catòlica on fos a capa i espasa),el Rei català Pere I el Catòlic,no faltaria més... va considerar que el -Vicariat de Crist a la Terra- l’obligava a ajudar la seva gent, “amb la tranquil•litat que desobeir al Papa no implicava cap infidelitat a Déu” (sic).
*Pere I el Catòlic,però, va confiar massa en les seves pròpies forces, i es va esposar excessivament, llançant-se –personalment- a la batalla. Però la batalla es va perdre, i Pere I va ser mort-.No va imaginar-se mai el català que l’aliança franco-papal representava un poder formidable.
*Simó de Montfort va guanyar la Batalla de Muret, convertint-se així en Duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de Vescomte de Besiers i Carcassona i malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrabassar en poc temps el poder a Simó de Montfort, la Batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de Catalunya a Occitània,ja que Pere I el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge-.El cadàver del Rei català Pere I el Catòlic va ser recollit pels Hospitalers de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos a Santa Maria de Sixena.
El papa Innocenci III obligà a Monfort a cedir la tutela de l'Infant Jaume I als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruïren com a Rei al Castell de Montsó-.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans.
Froilan Franco.Àlies el Mestre. Sitges
Cronologia a Sitges (1775-1939)
Una Crònica que a Sitges s'hi reflecteix...!!!
1775 Reial Provisió:ni els Mestres ni les Mestres amb nens d’ambós sexes
1779 Reial Cèdula,permet treballar a les dones i ésser instruïdes en tasques pròpies.
1812 Constitució de Cadis,estableix l’ensenyament universal,públic gratuït i lliure.
1813 L’Informe Quintana que s’ensenyi a la dona,més la moral que la instrucció.
1815 Ferran VII cedeix l’Ensenyament Primari a l’Esglèsia (Santa Aliança)
1816 Reial Ordre sobre l’Educació primària:la mestra ensenya labors,llegir i escriure.
1817 Es registra el primer examen públic dels escolars sitgetans,que són 45.
1821 Reglament General d’Instrucció Pública:lectura,escriptura i comptes.
1825 Creació de la Junta de Poble,serà la base per a la Junta Local d’Ensenyament.
1826 Reglament d’Escoles de Primeres Lletres:catecisme,escriptura,i domèstic.
1833 Comença la primera guerra carlina amb greus repercusions a Sitges.
1835 Pablo Montesino,partidari dels Parvularis des dels dos anyets.
1838 Llei d’Instrucció Pública.Constitució Juntes Locals d’Ensenyament Primari.
1841 Reial Ordre sobre Inspecció d’Ensenyament Elemental.
1842 Creació de les Escoles Dominicals per a mares de família,creades pel clergat.
1843 Creació del Consell d’Instrucció Pública i la Societat d’Amics de la Instrucció.
1846 Creació amb caràcter oficial de l’Escola Normal de Magisteri a Barcelona.
1847 Reglament que fixa el Sistema d’Oposicions per als mestres públics.
1851 Concordat amb la Santa Seu:el govern subvenciona el Clergat.
1854 L’ensenyament clàssic passa novament al Ministeri de Foment.
1857 S’aprova la Llei Moyano.Ajuntaments i Diputacions i centralització i control.
1859 Neix la revista pedagògica “El Monitor d’Ensenyament Primari”
1860 Entra en acció escolar la Societat d’Amics de la Instrucció.La Normal.
1863 Per primer cop,a l’Ajuntament es crea el Regidor d’Instrucció Pública.
1864 Ordre perquè els mestres de Paàrvuls siguin casats i una Auxiliar femenina.
1866 Comença a sortir a Barcelona el setmanari “El clamor del Magisteri”.
1867 Pla Orovio:obligació de jurar fidelitat a la Corona i a la Religió.
1868 Llei d’Ensenyament Primari,clerical i conservadora.Supressió Esc. Normals.
1868 La Gloriosa,una Revolució Liberal:les dones ten accés a Secundària i Superior.
1870 Ensenyament de la Constitució a les escoles estatals i municipals.
1871 Fundació de la I.L.E. i l’Assocació per a l’Ensenyament de la Dona.
1872 L’Elena Maseras és la primera dona amb el títol de Batxillerat a Barcelona
1873 Proclamació de la Primera República.Intents de proclamar l’Estat Català.
1876 Escola de pàrvuls i noves assignatures per a la formació dels mestres.
1878 Per Reial Ordre,els mestres de pàrvuls cobren 275 ptes més que els altres.
1879 Decret Toreno:equipara els religiosos als Ensenyants titulats.
1880 Gran moviment escolar laïcista arreu de Catalunya.1r Congrés Catalanista.
1881 Busquen 10.000 vídues com a mestres per a l’Educació de pàrvuls.
1882 Prohibició de les dones a l’Ensenyament Secundari i Superior,només parvularis.
1884 Els sous dels mestres s’igualen,per damunt de diferències de sexe.
1885 Decret Pidal:afavoreix l’Escola privada.Creació del Cos d’Inspectors.
1886 Les escoles de pàrvuls (4-8 anys) són considerades com a benèfiques.
1888 L’Associació de Mestres Públics de Barcelona celebren un Congrès pedagògic.
1889 Fundació de l’APEC (Associació Protectora d’Ensenyança Catalana)
1892 Es defensa l’aptitud de les dones per a l’accés a totes les carreres i professions.
1894 Reforma de l’Ensenyament Mitjà.Emigracions cap a Amèrica per la fil.loxera.
1898 Flos i Calcat funda l’Escola bilingüe Sant Jordi.Fundació de l’A.P.E.C
1898 APEC (Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana).Dimiteix el Dr Robert.
1900 Creació del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.Reorganització.
1901 Fundació de l’Escola Moderna d’en Francesc Ferrer i Guàrdia sense diferències.
1902 Decret Romanones:obligació d’ensenyar el Catecisme en castellà a Catalunya.
1904 Nou Decret sobre l’Ensenyament del castellà a Catalunya,malgrat les protestes.
1905 Fundació de les Cases del Poble –escoles i biblioteques- pels Socialistes.
1906 Entra en propietat el Mestre de mestres,l’Esteve Barrachina i Benages.
1906 Fundació de l’Escola de Mestres d’en Joan Bardina i tanca l’Escola Moderna.
1908 Es crea la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya.Escola de Mestres.
1908 El mestre Esteve Barrachina,president de l’Associació de Mestres-Garraf.
1909 Nou Decret sobre la “Creació de l’Escola Superior de Magisteri.De 6 a 12 anys.
1910 Decret sobre la Graduació Escolar als centres escolars d’arreu.Escolar 12 anys
1911 Creació de la Direcció General d’Ensenyament Primari.Paga l’Estat als mestres.
1912 Decret,segons el qual les escoles elementals són Escoles Nacionals d’E.P.
1913 Es declara voluntari l’Ensenyament del Catecisme a les Escoles Nacionals.
1914 Pla Bergamin:es constitueix l’Associació Catòlica de Mestres Oficials.
1915 S’inicien els Cursos Monogràfics de la Mancomunitat de Catalunya.
1915 L’A.P.E.C. o La Protectora agafa gran volada a Sitges i a Catalunya.
1916 III Curs Internacional Montessori.Una mestra sitgetana hi assisteix.
1918 La Llei Alba estableix “graduació d’escoles” en els pobles majors de 2.000 hab.
1922 Creació de la Comissió Central contra l’Analfabetisme,ben burocràtic.
1923 Institució del “Certificat d’Estudis Primaris”.Prohibició del català a l’escola.
1924 Decret sobre la Inspecció:es referma el control ideològic a totes les escoles.
1926 Desterrada la Inspectora d’Ensenyament Primari,la Leonor Serrano.
1929 Suspensió de la vida escolar.Vagues de mestres arreu.
1930 Neix la FAE (Federació d’Amics de l’Ensenyament),força conservador.
1931 S’inicia la graduació en les dues escoles de Sitges.Bilingüisme escola.Restabliment Pla Romanones.Creació de 7.000 escoles –Puigmoltó-.Creació de les Missions Pedagògiques.Pla Professional de Magisteri.Surt “Cultura”,portantveu del Magisteri-.
1933 Llei de l’Ensenyament públic,que no s’aprovarà.Creació dels Consells Regionals d’Ensenyament.Surt la Revista de Pedagogia i Psicologia.Aixecament de la Generalitat i Revolta a Astúries-.
1934 A Sitges s’amplia 7 el nombre de places de mestre i s’estableix la graduació.S’ajorna sine die la Llei de Congregacions Religioses.
1935 Es crea una Comissió per a la Reforma de l’Ensenyament Primari.Campanya contra l’escola laica i la coeducació.
1936 Mestres que marxen al Front.Nous mestres s’incorporen per periodes breus.Triomf del Front Popular.Restabliment de la coeducació a les escoles primàries.A Sitges tres Grups Escolars:Moscou,Mèxic i Residència Helvètica en edificis incautats.
1937 El CENU orienta el nou Pla d’Estudis Primaris.Sitges té una delegació.
1939 Supressió de l’obra escolar i cultural de la Generalitat Republicana.Supressió de l’Estatut-1932.Les tropes de Franco entren a Sitges el 22 de gener.Es procedeix a la depuració dels llibres catalans.Depuració d’alguns mestres sitgetans-.
A l’estiu es procedeix a la reposició de la Creu a les escoles-.I,es constitueix la Junta Local d’Ensenyament Primari,de la qual torna a ser Membre el Rector de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla.
1775 Reial Provisió:ni els Mestres ni les Mestres amb nens d’ambós sexes
1779 Reial Cèdula,permet treballar a les dones i ésser instruïdes en tasques pròpies.
1812 Constitució de Cadis,estableix l’ensenyament universal,públic gratuït i lliure.
1813 L’Informe Quintana que s’ensenyi a la dona,més la moral que la instrucció.
1815 Ferran VII cedeix l’Ensenyament Primari a l’Esglèsia (Santa Aliança)
1816 Reial Ordre sobre l’Educació primària:la mestra ensenya labors,llegir i escriure.
1817 Es registra el primer examen públic dels escolars sitgetans,que són 45.
1821 Reglament General d’Instrucció Pública:lectura,escriptura i comptes.
1825 Creació de la Junta de Poble,serà la base per a la Junta Local d’Ensenyament.
1826 Reglament d’Escoles de Primeres Lletres:catecisme,escriptura,i domèstic.
1833 Comença la primera guerra carlina amb greus repercusions a Sitges.
1835 Pablo Montesino,partidari dels Parvularis des dels dos anyets.
1838 Llei d’Instrucció Pública.Constitució Juntes Locals d’Ensenyament Primari.
1841 Reial Ordre sobre Inspecció d’Ensenyament Elemental.
1842 Creació de les Escoles Dominicals per a mares de família,creades pel clergat.
1843 Creació del Consell d’Instrucció Pública i la Societat d’Amics de la Instrucció.
1846 Creació amb caràcter oficial de l’Escola Normal de Magisteri a Barcelona.
1847 Reglament que fixa el Sistema d’Oposicions per als mestres públics.
1851 Concordat amb la Santa Seu:el govern subvenciona el Clergat.
1854 L’ensenyament clàssic passa novament al Ministeri de Foment.
1857 S’aprova la Llei Moyano.Ajuntaments i Diputacions i centralització i control.
1859 Neix la revista pedagògica “El Monitor d’Ensenyament Primari”
1860 Entra en acció escolar la Societat d’Amics de la Instrucció.La Normal.
1863 Per primer cop,a l’Ajuntament es crea el Regidor d’Instrucció Pública.
1864 Ordre perquè els mestres de Paàrvuls siguin casats i una Auxiliar femenina.
1866 Comença a sortir a Barcelona el setmanari “El clamor del Magisteri”.
1867 Pla Orovio:obligació de jurar fidelitat a la Corona i a la Religió.
1868 Llei d’Ensenyament Primari,clerical i conservadora.Supressió Esc. Normals.
1868 La Gloriosa,una Revolució Liberal:les dones ten accés a Secundària i Superior.
1870 Ensenyament de la Constitució a les escoles estatals i municipals.
1871 Fundació de la I.L.E. i l’Assocació per a l’Ensenyament de la Dona.
1872 L’Elena Maseras és la primera dona amb el títol de Batxillerat a Barcelona
1873 Proclamació de la Primera República.Intents de proclamar l’Estat Català.
1876 Escola de pàrvuls i noves assignatures per a la formació dels mestres.
1878 Per Reial Ordre,els mestres de pàrvuls cobren 275 ptes més que els altres.
1879 Decret Toreno:equipara els religiosos als Ensenyants titulats.
1880 Gran moviment escolar laïcista arreu de Catalunya.1r Congrés Catalanista.
1881 Busquen 10.000 vídues com a mestres per a l’Educació de pàrvuls.
1882 Prohibició de les dones a l’Ensenyament Secundari i Superior,només parvularis.
1884 Els sous dels mestres s’igualen,per damunt de diferències de sexe.
1885 Decret Pidal:afavoreix l’Escola privada.Creació del Cos d’Inspectors.
1886 Les escoles de pàrvuls (4-8 anys) són considerades com a benèfiques.
1888 L’Associació de Mestres Públics de Barcelona celebren un Congrès pedagògic.
1889 Fundació de l’APEC (Associació Protectora d’Ensenyança Catalana)
1892 Es defensa l’aptitud de les dones per a l’accés a totes les carreres i professions.
1894 Reforma de l’Ensenyament Mitjà.Emigracions cap a Amèrica per la fil.loxera.
1898 Flos i Calcat funda l’Escola bilingüe Sant Jordi.Fundació de l’A.P.E.C
1898 APEC (Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana).Dimiteix el Dr Robert.
1900 Creació del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.Reorganització.
1901 Fundació de l’Escola Moderna d’en Francesc Ferrer i Guàrdia sense diferències.
1902 Decret Romanones:obligació d’ensenyar el Catecisme en castellà a Catalunya.
1904 Nou Decret sobre l’Ensenyament del castellà a Catalunya,malgrat les protestes.
1905 Fundació de les Cases del Poble –escoles i biblioteques- pels Socialistes.
1906 Entra en propietat el Mestre de mestres,l’Esteve Barrachina i Benages.
1906 Fundació de l’Escola de Mestres d’en Joan Bardina i tanca l’Escola Moderna.
1908 Es crea la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya.Escola de Mestres.
1908 El mestre Esteve Barrachina,president de l’Associació de Mestres-Garraf.
1909 Nou Decret sobre la “Creació de l’Escola Superior de Magisteri.De 6 a 12 anys.
1910 Decret sobre la Graduació Escolar als centres escolars d’arreu.Escolar 12 anys
1911 Creació de la Direcció General d’Ensenyament Primari.Paga l’Estat als mestres.
1912 Decret,segons el qual les escoles elementals són Escoles Nacionals d’E.P.
1913 Es declara voluntari l’Ensenyament del Catecisme a les Escoles Nacionals.
1914 Pla Bergamin:es constitueix l’Associació Catòlica de Mestres Oficials.
1915 S’inicien els Cursos Monogràfics de la Mancomunitat de Catalunya.
1915 L’A.P.E.C. o La Protectora agafa gran volada a Sitges i a Catalunya.
1916 III Curs Internacional Montessori.Una mestra sitgetana hi assisteix.
1918 La Llei Alba estableix “graduació d’escoles” en els pobles majors de 2.000 hab.
1922 Creació de la Comissió Central contra l’Analfabetisme,ben burocràtic.
1923 Institució del “Certificat d’Estudis Primaris”.Prohibició del català a l’escola.
1924 Decret sobre la Inspecció:es referma el control ideològic a totes les escoles.
1926 Desterrada la Inspectora d’Ensenyament Primari,la Leonor Serrano.
1929 Suspensió de la vida escolar.Vagues de mestres arreu.
1930 Neix la FAE (Federació d’Amics de l’Ensenyament),força conservador.
1931 S’inicia la graduació en les dues escoles de Sitges.Bilingüisme escola.Restabliment Pla Romanones.Creació de 7.000 escoles –Puigmoltó-.Creació de les Missions Pedagògiques.Pla Professional de Magisteri.Surt “Cultura”,portantveu del Magisteri-.
1933 Llei de l’Ensenyament públic,que no s’aprovarà.Creació dels Consells Regionals d’Ensenyament.Surt la Revista de Pedagogia i Psicologia.Aixecament de la Generalitat i Revolta a Astúries-.
1934 A Sitges s’amplia 7 el nombre de places de mestre i s’estableix la graduació.S’ajorna sine die la Llei de Congregacions Religioses.
1935 Es crea una Comissió per a la Reforma de l’Ensenyament Primari.Campanya contra l’escola laica i la coeducació.
1936 Mestres que marxen al Front.Nous mestres s’incorporen per periodes breus.Triomf del Front Popular.Restabliment de la coeducació a les escoles primàries.A Sitges tres Grups Escolars:Moscou,Mèxic i Residència Helvètica en edificis incautats.
1937 El CENU orienta el nou Pla d’Estudis Primaris.Sitges té una delegació.
1939 Supressió de l’obra escolar i cultural de la Generalitat Republicana.Supressió de l’Estatut-1932.Les tropes de Franco entren a Sitges el 22 de gener.Es procedeix a la depuració dels llibres catalans.Depuració d’alguns mestres sitgetans-.
A l’estiu es procedeix a la reposició de la Creu a les escoles-.I,es constitueix la Junta Local d’Ensenyament Primari,de la qual torna a ser Membre el Rector de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla.
diumenge, 25 de setembre del 2011
Novament,reneix la Batalla per la Història de Catalunya
N’hi ha hagut Alcaldes que han retirat l'adjectiu "nacional" de la Diada de l'Onze de Setembre.Redueixen el setge i la caiguda de Barcelona de l’any 1714 a una batalla d'una Guerra Dinàstica, sense cap contingut nacional.Tot plegat té un objectiu: “amagar que entre 1707 i 1715 el País Valencià, Catalunya i les Illes van ser annexionades al Regne de Castella per la força de les armes, tot i apel•lant al Dret de Conquesta; un Dret amb el què es va destruir el Règim parlamentari i l'Autonomia municipal i s'hi va implantar un Règim d'Ocupació militar en el què el Capità General acaparava tots els poders militars i civils, judicials i fiscals.
N’hi ha Alcaldes catalans que volen substituir la Memòria Històrica Catalana pel “Relat històric borbònic i franquista de la "Unidad de España".Aquesta Mitologia situa l'origen d'Espanya en temps immemorials, amb Viriato, la Hispània Romana, els Reis Gots, Don Pelayo i la "reconquista", els Reis Catòlics, les "Cortes de Càdiz".I culmina amb un Salt mortal en la dimensió temporal, en la Constitució espanyola de 1978.
L'Escriptor de la Catalunya Nord,en Joan Lluís Lluís mostra com la República Francesa també té la seva ficció històrica imposada en els programes unificats i obligatoris. Al llibre "Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos" explica que com l'Imperi Francès va imposar la Història de França a totes les seves colònies,per exemple els escolars algerins i vietnamites, els senegalesos i els de la Martinica, els de Tahití i els de Madagascar havien de repetir "els nostres avantpassats, els gals".
Tant la llegenda històrica espanyola com la francesa són insostenibles des del rigor històric.Però,mireu per on,que són recolzades per la Literatura com ara els còmics Astèrix, el Gal o sèries televisives pseudohistòriques com Hispania situada a l'antiguitat i d'altres com "Cuéntame" una visió edulcorada de la Transició Espanyola.
El combat per la Història de Catalunya és decisiu.
La Unió Catalanista (UC) va encertar el pinyol de ple en instaurar l'Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya.I,l va encertar perquè sintetitza les grans tendències que han caracteritzat Catalunya en els seus mil anys d'història, "l'esperit de Catalunya" com el va anomenar el Doctor Trueta després de la II Guerra Mundial. Precisament la "Guerra de Successió" no va ser un conflicte dinàstic sinó el primer enfrontament bèl•lic entre un Règim absolutista, la Monarquia Borbònica Francesa, i els Països Parlamentaris europeus encapçalats per Anglaterra. Un conflicte que es reproduirà fins a la II Guerra Mundial.Catalunya és la nació democràtica més antiga d'Europa. En canvi, el Regne de Castella i el d'Espanya han estat Autoritaris des de l'expulsió dels jueus del territori espanyol-.
L'any 1688 a Anglaterra va triomfar la "Gloriosa Revolució" contra l'Absolutisme Reial i contra el Fanatisme religiós de Cronwell. Es va instaurar el primer règim basat en les teories del filòsof Locke, la separació de poders i la tolerància religiosa. Pel mateix temps Lluís XIV va revocar l'Edicte de Nantes que reconeixia la Llibertat de Culte als protestants francesos.I,així 200.000 hugonots van haver d'exiliar-se de França.
Per aquesta raó la Guerra de Successió tenia una dimensió religiosa i ideològica a Escala Europea: l'Absolutisme basat en l'origen diví del poder contra la divisió i l'equilibri de poder dels règims parlamentaris.Calia impedir que la Dinastia Borbònica es reforcés amb les Colònies Americanes del Regne de Castella. Catalunya estava al costat dels països parlamentaris, dels països de la prosperitat econòmica, de les nacions més avançades d'Europa. Les que van impulsar les ciències experimentals, amb Isaac Newton com a figura senyera, i van arraconar l'escolàstica. Les que van portar a terme la Revolució Industrial al llarg del segle XVIII.
En canvi el Regne de Castella estava al costat de la Monarquia absoluta i reaccionària. Era l'opció congruent amb el model autocràtic del seu Estat. Des des de la Victòria de la Monarquia sobre els Comuneros, els Nobles i la Cort Reial no tenien cap límit; les Corts de Castella no es reunien; s'havien eliminat les llibertats municipals; s'havia expulsat els jueus i els moriscs; els "conquistadores" que massacraven els indígenes a Amèrica; la Inquisició havia instaurat un règim de terror que havia eliminat qualsevol dissidència intel•lectual.
Catalunya no té els recursos per fer,per exemple, Sèries Televisives que enalteixin el seu passat.D’ací que els Mestres i els Professors han d'ensenyar a les noves generacions el que va explicar en Pau Casals a les Nacions Unides:”Catalunya és la Nació Democràtica més antiga d'Europa.
En canvi el Regne de Castella i el d'Espanya han estat autoritaris des de l'expulsió dels jueus fins a la dictadura franquista.Déu n'hi dó...!!
N’hi ha Alcaldes catalans que volen substituir la Memòria Històrica Catalana pel “Relat històric borbònic i franquista de la "Unidad de España".Aquesta Mitologia situa l'origen d'Espanya en temps immemorials, amb Viriato, la Hispània Romana, els Reis Gots, Don Pelayo i la "reconquista", els Reis Catòlics, les "Cortes de Càdiz".I culmina amb un Salt mortal en la dimensió temporal, en la Constitució espanyola de 1978.
L'Escriptor de la Catalunya Nord,en Joan Lluís Lluís mostra com la República Francesa també té la seva ficció històrica imposada en els programes unificats i obligatoris. Al llibre "Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos" explica que com l'Imperi Francès va imposar la Història de França a totes les seves colònies,per exemple els escolars algerins i vietnamites, els senegalesos i els de la Martinica, els de Tahití i els de Madagascar havien de repetir "els nostres avantpassats, els gals".
Tant la llegenda històrica espanyola com la francesa són insostenibles des del rigor històric.Però,mireu per on,que són recolzades per la Literatura com ara els còmics Astèrix, el Gal o sèries televisives pseudohistòriques com Hispania situada a l'antiguitat i d'altres com "Cuéntame" una visió edulcorada de la Transició Espanyola.
El combat per la Història de Catalunya és decisiu.
La Unió Catalanista (UC) va encertar el pinyol de ple en instaurar l'Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya.I,l va encertar perquè sintetitza les grans tendències que han caracteritzat Catalunya en els seus mil anys d'història, "l'esperit de Catalunya" com el va anomenar el Doctor Trueta després de la II Guerra Mundial. Precisament la "Guerra de Successió" no va ser un conflicte dinàstic sinó el primer enfrontament bèl•lic entre un Règim absolutista, la Monarquia Borbònica Francesa, i els Països Parlamentaris europeus encapçalats per Anglaterra. Un conflicte que es reproduirà fins a la II Guerra Mundial.Catalunya és la nació democràtica més antiga d'Europa. En canvi, el Regne de Castella i el d'Espanya han estat Autoritaris des de l'expulsió dels jueus del territori espanyol-.
L'any 1688 a Anglaterra va triomfar la "Gloriosa Revolució" contra l'Absolutisme Reial i contra el Fanatisme religiós de Cronwell. Es va instaurar el primer règim basat en les teories del filòsof Locke, la separació de poders i la tolerància religiosa. Pel mateix temps Lluís XIV va revocar l'Edicte de Nantes que reconeixia la Llibertat de Culte als protestants francesos.I,així 200.000 hugonots van haver d'exiliar-se de França.
Per aquesta raó la Guerra de Successió tenia una dimensió religiosa i ideològica a Escala Europea: l'Absolutisme basat en l'origen diví del poder contra la divisió i l'equilibri de poder dels règims parlamentaris.Calia impedir que la Dinastia Borbònica es reforcés amb les Colònies Americanes del Regne de Castella. Catalunya estava al costat dels països parlamentaris, dels països de la prosperitat econòmica, de les nacions més avançades d'Europa. Les que van impulsar les ciències experimentals, amb Isaac Newton com a figura senyera, i van arraconar l'escolàstica. Les que van portar a terme la Revolució Industrial al llarg del segle XVIII.
En canvi el Regne de Castella estava al costat de la Monarquia absoluta i reaccionària. Era l'opció congruent amb el model autocràtic del seu Estat. Des des de la Victòria de la Monarquia sobre els Comuneros, els Nobles i la Cort Reial no tenien cap límit; les Corts de Castella no es reunien; s'havien eliminat les llibertats municipals; s'havia expulsat els jueus i els moriscs; els "conquistadores" que massacraven els indígenes a Amèrica; la Inquisició havia instaurat un règim de terror que havia eliminat qualsevol dissidència intel•lectual.
Catalunya no té els recursos per fer,per exemple, Sèries Televisives que enalteixin el seu passat.D’ací que els Mestres i els Professors han d'ensenyar a les noves generacions el que va explicar en Pau Casals a les Nacions Unides:”Catalunya és la Nació Democràtica més antiga d'Europa.
En canvi el Regne de Castella i el d'Espanya han estat autoritaris des de l'expulsió dels jueus fins a la dictadura franquista.Déu n'hi dó...!!
dissabte, 24 de setembre del 2011
Teoria de la Relativitat
Si va de debò,que des del dia 20 de setembre de 2011 els savis i científics que integren el Centre Europeu d'Investigació Nuclear (CERN) hi feien públic "l'haver aconseguit documentar Partícules Subatòmiques,que viatjaven molt més de pressa que la mateixa Llum..." Déu n'hi dó ...si aquesta Notícia n'arriba a confirmar-se,tal "descobriment" posaria potes enlaire la famosa Teoria de la Relativitat de l'Albert Einstein,que durant més d'un segle, si fa no fa ha explicat les Lleis Fonamentals de l'Univers conegut.
dijous, 22 de setembre del 2011
L'Ernest Maragall i Mira versus la Irene Rigau i Oliver
L'Ernest Maragall i Mira,per primer cop parla sobre l'actuació del Departament d'Ensenyament,que en comptes de fer reformes,fa retallades en l'Educació.I,així,fa una crida a la Comunitat Educativa a “no esperar els polítics”.L'Ernest Maragall i Mira acusa la Consellera Irene Rigau de fer una "política d'encefalograma pla".
*El que va ser Conseller d'Ensenyament durant la darrera etapa del Tripartit, el socialista Ernest Maragall i Mira, "ha carregat molt durament" aquest dimarts,dia 19 de setembre contra la Línia d'actuació de la seva successora,la Irene Rigau. I no només per la forma d’aplicar les retallades en serveis socials del Govern d’Artur Mas, sinó també per la Gestió del Departament d'Ensenyament.
*L'Ernest Maragall i Mira ha acusat la Consellera Irene Rigau i Oliver d'estar impulsant una "política d'encefalograma pla" i de tenir un Full de Ruta poc definit, sense objectius clars i amb "un criteri sense perfil". Davant la poca confiança que té d’arribar a acords fructífers amb l'actual executiu, l'exconseller ha fet una crida a la comunitat educativa perquè "no esperi els polítics" per actuar en benefici de l'ensenyament. "Dubto que els polítics estiguem a l'alçada. I si ens ajuntem per l'Educació, no hi haurà qui ens aturi", ha dit.
Defensa la seva tasca a Ensenyament
*L'Ernest Maragall i Mira, en una conferència pronunciada aquest dimarts al vespre al Col•legi de Periodistes, –i en la primera ocasió en què ha parlat públicament d’Ensenyament des que va deixar el càrrec– ha fet una defensa profunda de la seva obra al departament i, sobretot, de l'esperit "reformador" dels canvis que va voler introduir i d'iniciatives com la LEC o els decrets de direcció i autonomia.
*Però a més ha fet un repàs a l'actual situació i la gestió que fa la Irene Rigau. Per Maragall, l'actual Govern està utilitzant la crisi com "una eina per justificar-ho tot". "És la millor disfressa per fer una política de retorn a vells clixés, de vells tics que havien dominat a casa nostra vint-i-tres anys", ha explicat, tot afegint que veu "natural i quasi fisiològica" aquesta actitud de CiU. "Cadascú és el que és", ha sentenciat.
Critica la manca de model d'escola pública
*I és que per l'Ernest Maragall ara per ara "es retalla però no es reforma" en educació. L'exconseller considera que la Irene Rigau "vol complir amb objectius pressupostaris" però "es fa amb un criteri sense perfil, sense cercar equilibris mínims interns". "No hi ha un model ni un debat clar. És una política d'encefalograma pla", ha valorat Maragall.
*El socialista ha considerat que ara per ara, els ajustos econòmics en el sector educatiu "s'han orientat i recauen sobre el producte final, sobre els usuaris, els destinataris, sobre l'educació en sí; i molt poc, quasi gens, a repensar l'optimització del sistema". “Nosaltres reformàvem”
*En aquest sentit, l'Ernest Maragall i Mira ha defensat que si ell fos al capdavant del Departament, i conscient de que s'han de fer Retallades Pressupostàries, ho estaria portant a terme "de manera molt diferent". "Nosaltres reformàvem i per això ens hi barallàvem”, ha dit Maragall, en referència a les repetides vagues convocades pels sindicats durant el seu mandat. “Estava clar què volíem canviar i on volíem anar. Ara això ha desaparegut. Aquesta tensió reformadora ha desaparegut", ha explicat.
No espereu els polítics.
*Per tot això, ha volgut "exigir sentit de país, actuar com a Estat" en matèria educativa. "Ajuntem-nos per l'educació i no hi haurà qui ens pari", ha dit, tot apuntant que no té gaire confiança en la possibilitat d'arribar a enteses entre Govern i oposició actualment. I per això ha fet una crida a la comunitat educativa perquè faci la seva. "No espereu els polítics. Dubto que estiguem a l'alçada i ens posem d'acord. Però l'educació sí està a l'alçada", ha sentenciat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*El que va ser Conseller d'Ensenyament durant la darrera etapa del Tripartit, el socialista Ernest Maragall i Mira, "ha carregat molt durament" aquest dimarts,dia 19 de setembre contra la Línia d'actuació de la seva successora,la Irene Rigau. I no només per la forma d’aplicar les retallades en serveis socials del Govern d’Artur Mas, sinó també per la Gestió del Departament d'Ensenyament.
*L'Ernest Maragall i Mira ha acusat la Consellera Irene Rigau i Oliver d'estar impulsant una "política d'encefalograma pla" i de tenir un Full de Ruta poc definit, sense objectius clars i amb "un criteri sense perfil". Davant la poca confiança que té d’arribar a acords fructífers amb l'actual executiu, l'exconseller ha fet una crida a la comunitat educativa perquè "no esperi els polítics" per actuar en benefici de l'ensenyament. "Dubto que els polítics estiguem a l'alçada. I si ens ajuntem per l'Educació, no hi haurà qui ens aturi", ha dit.
Defensa la seva tasca a Ensenyament
*L'Ernest Maragall i Mira, en una conferència pronunciada aquest dimarts al vespre al Col•legi de Periodistes, –i en la primera ocasió en què ha parlat públicament d’Ensenyament des que va deixar el càrrec– ha fet una defensa profunda de la seva obra al departament i, sobretot, de l'esperit "reformador" dels canvis que va voler introduir i d'iniciatives com la LEC o els decrets de direcció i autonomia.
*Però a més ha fet un repàs a l'actual situació i la gestió que fa la Irene Rigau. Per Maragall, l'actual Govern està utilitzant la crisi com "una eina per justificar-ho tot". "És la millor disfressa per fer una política de retorn a vells clixés, de vells tics que havien dominat a casa nostra vint-i-tres anys", ha explicat, tot afegint que veu "natural i quasi fisiològica" aquesta actitud de CiU. "Cadascú és el que és", ha sentenciat.
Critica la manca de model d'escola pública
*I és que per l'Ernest Maragall ara per ara "es retalla però no es reforma" en educació. L'exconseller considera que la Irene Rigau "vol complir amb objectius pressupostaris" però "es fa amb un criteri sense perfil, sense cercar equilibris mínims interns". "No hi ha un model ni un debat clar. És una política d'encefalograma pla", ha valorat Maragall.
*El socialista ha considerat que ara per ara, els ajustos econòmics en el sector educatiu "s'han orientat i recauen sobre el producte final, sobre els usuaris, els destinataris, sobre l'educació en sí; i molt poc, quasi gens, a repensar l'optimització del sistema". “Nosaltres reformàvem”
*En aquest sentit, l'Ernest Maragall i Mira ha defensat que si ell fos al capdavant del Departament, i conscient de que s'han de fer Retallades Pressupostàries, ho estaria portant a terme "de manera molt diferent". "Nosaltres reformàvem i per això ens hi barallàvem”, ha dit Maragall, en referència a les repetides vagues convocades pels sindicats durant el seu mandat. “Estava clar què volíem canviar i on volíem anar. Ara això ha desaparegut. Aquesta tensió reformadora ha desaparegut", ha explicat.
No espereu els polítics.
*Per tot això, ha volgut "exigir sentit de país, actuar com a Estat" en matèria educativa. "Ajuntem-nos per l'educació i no hi haurà qui ens pari", ha dit, tot apuntant que no té gaire confiança en la possibilitat d'arribar a enteses entre Govern i oposició actualment. I per això ha fet una crida a la comunitat educativa perquè faci la seva. "No espereu els polítics. Dubto que estiguem a l'alçada i ens posem d'acord. Però l'educació sí està a l'alçada", ha sentenciat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimarts, 20 de setembre del 2011
Diada Europea de les Llengües:30 anys d'Escola Catalana
Dia 26 Setembre:Diada de les Llengües Europees i els 30 anys de Model d'Escola Catalana.A causa de la Sentència del TSJC contra la Immersió Lingüística en català,hem cregut convenient que aquesta jornada se celebre als centres educatius sota el lema “La paraula en català que més estimo”.
*Es tracta que cada alumne i cada alumna trien la seua paraula preferida i se’n faci un Tractament lingüístic, plàstic, audiovisual, amb les TIC..., segons el que cregueu més convenient o més engrescador. És a dir,fer un Taller de Llengua,on cada alumne prengui conciència de la importància del treball cooperatiu i multicultural.
*Es pot treballar a diferents nivells de de l'Educació Primària,de l’ESO, i /o Batxillerat. Diversitat: el grau de dificultat dels poemes i de les tasques assignades als alumnes es pot adaptar en funció de les possibilitats de cada alumne.
Dificultats:
Si els alumnes no han treballat abans amb poesia o a actuar davant de públic, poden ser una mica reticents a tirar endavant el projecte.
*Orientacions per a una aula d’acollida:
En una aula d’acollida es pot optimitzar el fet de que hi ha diferents llengües i cultures i es pot dur a terme un projecte semblant, tant en poemes curts, en frases fetes, en contes curts, etc...
*Orientacions per adaptar l’activitat a Batxillerat i a Primària:
Batxillerat: els alumnes poden escriure els seus propis poemes.
Primària: els poemes poden ser curts, rodolins, etc...
Cada noi i cada noia a l'escola i a l'IES "Posi la paraula en català que més m'estimo"."La paraula en català que més estimo",una expressió catalana que ha desonar a Europa...!
*Hom convida tots els centres educatius a sumar-se a l’activitat “La paraula en català que més estimo” que celebrem en motiu del Dia Europeu de les Llengües, el 26 de setembre.
Consisteix a fer una crida a alumnes, professors i famílies per tal que ens facin arribar la seva paraula preferida en català. Poden fer-ho en el format que vulguin (a través d’un dibuix, un mural, una fotografia, un audiovisual...) i fer-ho arribar per correu electrònic als amics i a les amigues. Les aportacions es penjaran al web del centre escolar per tal de mostrar el suport dels participants als 30 anys del model d’escola catalana.
*Es tracta que cada alumne i cada alumna trien la seua paraula preferida i se’n faci un Tractament lingüístic, plàstic, audiovisual, amb les TIC..., segons el que cregueu més convenient o més engrescador. És a dir,fer un Taller de Llengua,on cada alumne prengui conciència de la importància del treball cooperatiu i multicultural.
*Es pot treballar a diferents nivells de de l'Educació Primària,de l’ESO, i /o Batxillerat. Diversitat: el grau de dificultat dels poemes i de les tasques assignades als alumnes es pot adaptar en funció de les possibilitats de cada alumne.
Dificultats:
Si els alumnes no han treballat abans amb poesia o a actuar davant de públic, poden ser una mica reticents a tirar endavant el projecte.
*Orientacions per a una aula d’acollida:
En una aula d’acollida es pot optimitzar el fet de que hi ha diferents llengües i cultures i es pot dur a terme un projecte semblant, tant en poemes curts, en frases fetes, en contes curts, etc...
*Orientacions per adaptar l’activitat a Batxillerat i a Primària:
Batxillerat: els alumnes poden escriure els seus propis poemes.
Primària: els poemes poden ser curts, rodolins, etc...
Cada noi i cada noia a l'escola i a l'IES "Posi la paraula en català que més m'estimo"."La paraula en català que més estimo",una expressió catalana que ha desonar a Europa...!
*Hom convida tots els centres educatius a sumar-se a l’activitat “La paraula en català que més estimo” que celebrem en motiu del Dia Europeu de les Llengües, el 26 de setembre.
Consisteix a fer una crida a alumnes, professors i famílies per tal que ens facin arribar la seva paraula preferida en català. Poden fer-ho en el format que vulguin (a través d’un dibuix, un mural, una fotografia, un audiovisual...) i fer-ho arribar per correu electrònic als amics i a les amigues. Les aportacions es penjaran al web del centre escolar per tal de mostrar el suport dels participants als 30 anys del model d’escola catalana.
dilluns, 19 de setembre del 2011
C L U B A M I C S D E L’ E C O
C L U B A M I C S D E L’ E C O
Taller per la Llengua
Si volem ajudar a fer que el català sigui una llengua normalitzada, autodeterminem-nos com a parlants-.Si volem que el català tingui una presència majoritària en tots els espais socials a la nostra Vila, tot i exercint les funcions que li corresponen com a llengua pròpia del nostre territori, ens cal accedir a la “independència Lingüistica”. Només així n’aconseguirem la plena normalitat, com el demostren els incomptables casos de Llengües, antigament minorades d’Europa que han reeixit en aquest procés.
No n’hi ha prou amb disposar d’una estructura d’Estat,cal, també, que els ciutadans sitgetans facin el pas d’utilitzar la Llengua pròpia en tots els contextos. I no parlo només d’aquelles persones que no tenen el català com a llengua inicial sinó, sobretot, dels Catalanoparlants de soca-rel o d’origen, pels quals parlar català hauria de ser el “Gest Habitual”, uns catalanoparlants que necessiten accedir, també, al que podem anomenar la independència lingüística.
Entre un catalanoparlant de soca-rel o d’origen i un parlant originari de qualsevol llengua normalitzada hi ha una subtil diferència: el grau de dependència lingüística a l’hora d’interactuar amb les persones de l’entorn. Un parlant d’una llengua normalitzada, com són l’anglès, el francès o l’espanyol, emprarà la seva llengua en tot moment –en el seu país, vull dir– sense ni tan sols plantejar-se’l; la seva llengua serà, per a ell, el vehicle lògic i únic de comunicació. En quina llengua parlen a un immigrant que acaba d’arribar a Tarifa? I a una persona que fa trenta anys que s’hi va instal•lar? En espanyol, lògicament, encara que l’interlocutor no en sàpiga ni una paraula.
En canvi, un parlant d’una llengua minorada, com ara la llengua catalana, té condicionada la tria lingüística –faig servir la llengua minorada o la dominant...?– per una sèrie d’elements de caire psicològic, de prejudicis, que són fruit de la situació política de la seva comunitat. Aquests prejudicis fan que el nombre d’ocasions en què utilitzem el català sigui molt inferior al total de situacions en què seria factible usar-lo.
Sense voler ésser exhaustiu, en podem trobar una pila, de situacions d’aquesta mena. Quan ens adrecem a una persona desconeguda, el color de la pell i l’aparença ens condicionen la llengua que fem servir...?.Si li parlem en espanyol, no l’estem deixant al marge de la nostra Comunitat Lingüística, negant-li l’oportunitat d’integrar-s’hi plenament...? Quan algú se’ns adreça en espanyol, ens deixem endur per la creença que és d’Educació parlar-li en la mateixa llengua...? No estem infravalorant la seva capacitat d’entendre el català...? Qui ens ha fet creure que parlar català és provincià, que és de mala educació utilitzar-lo amb qui no el parla, que és una manera d’instaurar una barrera amb l’interlocutor i amb la humanitat?.
Paradoxalment, el Nacionalisme Lingüístic Espanyol, aquell que, en les mateixes situacions, troba perfectament lògic i necessari utilitzar sempre l’espanyol, no satisfet amb aquest gest de normalitat, vol que nosaltres, parlants d’una altra llengua, trobem igual de lògic i necessari usar, no la nostra, sinó la seva llengua. I és que ells són independents, també lingüísticament, i nosaltres no. Nosaltres depenem dels prejudicis que ens han transmès.
Per tant, a banda de la “independència política, tan necessària”, n’hi ha una altra que també és bàsica per a la nostra llengua i per la qual podem treballar en paral•lel: la independència lingüística. Si volem ajudar a fer que el català sigui una llengua normalitzada, autodeterminem-nos com a parlants i fem-nos aquesta pregunta: “Volem que els Països Catalans esdevinguin un país amb una llengua normal, present en tots els àmbits i utilitzada a bastament per tota la població...?”. Si la resposta és afirmativa, comencem per aprendre a deslliurar-nos dels prejudicis, qüestionem en tot moment què ens impedeix fer servir el català i de ben segur que, dia rere dia, usarem més la llengua i el farem, alhora, amb més naturalitat. Serà un primer pas cap a la normalitat lingüística. Sols mancarà, aleshores, la “independència política”.
Taller per la Llengua
Si volem ajudar a fer que el català sigui una llengua normalitzada, autodeterminem-nos com a parlants-.Si volem que el català tingui una presència majoritària en tots els espais socials a la nostra Vila, tot i exercint les funcions que li corresponen com a llengua pròpia del nostre territori, ens cal accedir a la “independència Lingüistica”. Només així n’aconseguirem la plena normalitat, com el demostren els incomptables casos de Llengües, antigament minorades d’Europa que han reeixit en aquest procés.
No n’hi ha prou amb disposar d’una estructura d’Estat,cal, també, que els ciutadans sitgetans facin el pas d’utilitzar la Llengua pròpia en tots els contextos. I no parlo només d’aquelles persones que no tenen el català com a llengua inicial sinó, sobretot, dels Catalanoparlants de soca-rel o d’origen, pels quals parlar català hauria de ser el “Gest Habitual”, uns catalanoparlants que necessiten accedir, també, al que podem anomenar la independència lingüística.
Entre un catalanoparlant de soca-rel o d’origen i un parlant originari de qualsevol llengua normalitzada hi ha una subtil diferència: el grau de dependència lingüística a l’hora d’interactuar amb les persones de l’entorn. Un parlant d’una llengua normalitzada, com són l’anglès, el francès o l’espanyol, emprarà la seva llengua en tot moment –en el seu país, vull dir– sense ni tan sols plantejar-se’l; la seva llengua serà, per a ell, el vehicle lògic i únic de comunicació. En quina llengua parlen a un immigrant que acaba d’arribar a Tarifa? I a una persona que fa trenta anys que s’hi va instal•lar? En espanyol, lògicament, encara que l’interlocutor no en sàpiga ni una paraula.
En canvi, un parlant d’una llengua minorada, com ara la llengua catalana, té condicionada la tria lingüística –faig servir la llengua minorada o la dominant...?– per una sèrie d’elements de caire psicològic, de prejudicis, que són fruit de la situació política de la seva comunitat. Aquests prejudicis fan que el nombre d’ocasions en què utilitzem el català sigui molt inferior al total de situacions en què seria factible usar-lo.
Sense voler ésser exhaustiu, en podem trobar una pila, de situacions d’aquesta mena. Quan ens adrecem a una persona desconeguda, el color de la pell i l’aparença ens condicionen la llengua que fem servir...?.Si li parlem en espanyol, no l’estem deixant al marge de la nostra Comunitat Lingüística, negant-li l’oportunitat d’integrar-s’hi plenament...? Quan algú se’ns adreça en espanyol, ens deixem endur per la creença que és d’Educació parlar-li en la mateixa llengua...? No estem infravalorant la seva capacitat d’entendre el català...? Qui ens ha fet creure que parlar català és provincià, que és de mala educació utilitzar-lo amb qui no el parla, que és una manera d’instaurar una barrera amb l’interlocutor i amb la humanitat?.
Paradoxalment, el Nacionalisme Lingüístic Espanyol, aquell que, en les mateixes situacions, troba perfectament lògic i necessari utilitzar sempre l’espanyol, no satisfet amb aquest gest de normalitat, vol que nosaltres, parlants d’una altra llengua, trobem igual de lògic i necessari usar, no la nostra, sinó la seva llengua. I és que ells són independents, també lingüísticament, i nosaltres no. Nosaltres depenem dels prejudicis que ens han transmès.
Per tant, a banda de la “independència política, tan necessària”, n’hi ha una altra que també és bàsica per a la nostra llengua i per la qual podem treballar en paral•lel: la independència lingüística. Si volem ajudar a fer que el català sigui una llengua normalitzada, autodeterminem-nos com a parlants i fem-nos aquesta pregunta: “Volem que els Països Catalans esdevinguin un país amb una llengua normal, present en tots els àmbits i utilitzada a bastament per tota la població...?”. Si la resposta és afirmativa, comencem per aprendre a deslliurar-nos dels prejudicis, qüestionem en tot moment què ens impedeix fer servir el català i de ben segur que, dia rere dia, usarem més la llengua i el farem, alhora, amb més naturalitat. Serà un primer pas cap a la normalitat lingüística. Sols mancarà, aleshores, la “independència política”.
dissabte, 17 de setembre del 2011
L'Escola Comuna a Catalunya els anys 80..?
La Marta Mata Presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat va parlar-ne a fons amb Jordi Pujol i va obtenir el suport de CiU a l'Escola Comuna a Catalunya.
Altres articles de l'autor
*El PSC i el PSUC van ser els que, a primers dels vuitanta, van donar la batalla per l'escola comuna. Ho van fer per tres raons:
1. Perquè el principi d'igualtat d'oportunitats exigia que tots els infants adquirissin una plena competència lingüística tant en català com en castellà.
2. Perquè evitar la separació escolar dels infants per raó de llengua era fonamental per garantir la unitat civil del nostre poble.
3. Perquè només així el català podia intentar refer-se de com l'havia deixat el franquisme i mirar d'accedir a una certa normalitat.
No tothom hi estava d'acord. Manuel Fraga reivindicava el manteniment d'una xarxa d'escoles castellanes. Com també ho feia Jiménez Losantos, l'impulsor d'El Manifiesto (1981), al qual va respondre amb especial contundència el poeta Jaime Gil de Biedma. També es mostrava inclinat en aquesta direcció un cert nacionalisme cofoi, entestat a fer “escoles catalanes” immaculades, sense el llast del castellà i dels castellanoparlants. Hi confluïa, d'altra banda, la sacralització que els democratacristians feien del “dret d'opció dels pares” referit a la religió, difícilment separable dels altres elements del model escolar com ara la llengua.
CiU va estar atrapada en aquests paràmetres fins que Marta Mata va parlar-ne a fons amb Jordi Pujol i va obtenir, de la coneguda preocupació d'aquest pel fet immigratori, el suport de CiU a l'escola comuna. Així va ser com, l'any 1983, un amplíssim consens parlamentari aprovava la llei que refusava la doble xarxa escolar i establia l'escola comuna. Es preservaria, això sí, l'atenció personalitzada en castellà, dins de l'aula comuna, als fills dels pares que ho demanessin. Serien molt pocs. Gairebé tots els “nous catalans” coincidien: “Quiero que mis hijos dominen el catalán. Nosotros nacimos en Andalucía, pero nuestros hijos nacieron aquí y son catalanes.” El sentit comú de vegades és definitiu.
El 1982, un any abans, ja s'havia lliurat una primera batalla al Congrés dels Diputats: la UCD havia proposat al PSOE consensuar una norma sobre “banderes i llengües”, amb “el dret d'opció dels pares” com a principi rector. Hauria desbaratat, abans de néixer, el model lingüístic que els catalans ens anàvem a donar. Marta Mata, diputada a Corts, ja va ser decisiva. Feia un gran respecte a la cambra: tothom coneixia el vast moviment pedagògic que havia encapçalat. I ho va jugar: va redactar, a cop calent i a mà, els seus “Catorce puntos en favor de un no”, on defensava l'educació en la pluralitat lingüística i afirmava que “el dret d'opció lingüística dels pares” s'exercia a casa i que fer-lo extensiu a l'escola era no respectar la llibertat d'opció futura de l'infant. Tot el socialisme espanyol va girar en la direcció que assenyalava Marta Mata i, malgrat l'ambigüitat en què es movia encara CiU, va aturar-se el projecte.
Després vindria la “immersió lingüística”.
Era el mètode que els pedagogs a peu d'escola van formular per poder aconseguir que tots els infants assolissin el ple domini també del català, desproveït dels factors estructurals en què recolza el castellà (l'hegemonia mediàtica, la concentració de la població castellanoparlant, les inèrcies empresarials i de l'oferta d'oci...). El balanç d'aquest mètode, passats els anys, ha resultat un èxit social i lingüístic, avalat pels entesos de la Unió Europea. Els canvis que avui reclama la dreta espanyolista no tenen mòbils pedagògics sinó ideològics: només tracten de dividir el poble amb finalitats electorals i recuperar terreny cap a la doble xarxa escolar.
Altres articles de l'autor
*El PSC i el PSUC van ser els que, a primers dels vuitanta, van donar la batalla per l'escola comuna. Ho van fer per tres raons:
1. Perquè el principi d'igualtat d'oportunitats exigia que tots els infants adquirissin una plena competència lingüística tant en català com en castellà.
2. Perquè evitar la separació escolar dels infants per raó de llengua era fonamental per garantir la unitat civil del nostre poble.
3. Perquè només així el català podia intentar refer-se de com l'havia deixat el franquisme i mirar d'accedir a una certa normalitat.
No tothom hi estava d'acord. Manuel Fraga reivindicava el manteniment d'una xarxa d'escoles castellanes. Com també ho feia Jiménez Losantos, l'impulsor d'El Manifiesto (1981), al qual va respondre amb especial contundència el poeta Jaime Gil de Biedma. També es mostrava inclinat en aquesta direcció un cert nacionalisme cofoi, entestat a fer “escoles catalanes” immaculades, sense el llast del castellà i dels castellanoparlants. Hi confluïa, d'altra banda, la sacralització que els democratacristians feien del “dret d'opció dels pares” referit a la religió, difícilment separable dels altres elements del model escolar com ara la llengua.
CiU va estar atrapada en aquests paràmetres fins que Marta Mata va parlar-ne a fons amb Jordi Pujol i va obtenir, de la coneguda preocupació d'aquest pel fet immigratori, el suport de CiU a l'escola comuna. Així va ser com, l'any 1983, un amplíssim consens parlamentari aprovava la llei que refusava la doble xarxa escolar i establia l'escola comuna. Es preservaria, això sí, l'atenció personalitzada en castellà, dins de l'aula comuna, als fills dels pares que ho demanessin. Serien molt pocs. Gairebé tots els “nous catalans” coincidien: “Quiero que mis hijos dominen el catalán. Nosotros nacimos en Andalucía, pero nuestros hijos nacieron aquí y son catalanes.” El sentit comú de vegades és definitiu.
El 1982, un any abans, ja s'havia lliurat una primera batalla al Congrés dels Diputats: la UCD havia proposat al PSOE consensuar una norma sobre “banderes i llengües”, amb “el dret d'opció dels pares” com a principi rector. Hauria desbaratat, abans de néixer, el model lingüístic que els catalans ens anàvem a donar. Marta Mata, diputada a Corts, ja va ser decisiva. Feia un gran respecte a la cambra: tothom coneixia el vast moviment pedagògic que havia encapçalat. I ho va jugar: va redactar, a cop calent i a mà, els seus “Catorce puntos en favor de un no”, on defensava l'educació en la pluralitat lingüística i afirmava que “el dret d'opció lingüística dels pares” s'exercia a casa i que fer-lo extensiu a l'escola era no respectar la llibertat d'opció futura de l'infant. Tot el socialisme espanyol va girar en la direcció que assenyalava Marta Mata i, malgrat l'ambigüitat en què es movia encara CiU, va aturar-se el projecte.
Després vindria la “immersió lingüística”.
Era el mètode que els pedagogs a peu d'escola van formular per poder aconseguir que tots els infants assolissin el ple domini també del català, desproveït dels factors estructurals en què recolza el castellà (l'hegemonia mediàtica, la concentració de la població castellanoparlant, les inèrcies empresarials i de l'oferta d'oci...). El balanç d'aquest mètode, passats els anys, ha resultat un èxit social i lingüístic, avalat pels entesos de la Unió Europea. Els canvis que avui reclama la dreta espanyolista no tenen mòbils pedagògics sinó ideològics: només tracten de dividir el poble amb finalitats electorals i recuperar terreny cap a la doble xarxa escolar.
divendres, 16 de setembre del 2011
El Consell Reial del la Monarquia Medieval de Catalunya
L'Administració Reial de la Monarquia Medieval de Catalunya,tenia el seu Consell Reial, per a l'assessorament i adjutori de la qual els Reis Catalans resolien les grans qüestions i afers polítics. Tot amb tot, malgrat la seva importància, el Consell Reial apareix encara al segle XXI molt poc definit, sense gaire concretesa, sense que hom pugui traçar la seva estructura ni tampoc el seu funcionament.El professor J.M. Font i Rius diu l'any 1955: "Anàlogament a la Cort,en resta organitzat des de Pere IV l'estructura i funcionament del Consell Reial, doblat de naturalesa judicial en la dita Audiència.Seria més que interessant de precisar la composició d'aquest Consell Reial i la seva integració al si de la Cancelleria".
*Els autors dels "Fueros de Catalunya", del segle XVè tracen en la dita obra un "escalaborn del Consell RNEial, fent-ne la descripció següent: "d’aquí que el Consell Reial es dividía en dos diferents grups , essent el primer el dels magnats i notables, derivat del Consell Àulic i el segon, la pròpia Cancelleria”.
*El grup de notables era compost pels Prínceps de la Casa Reial, els Governadors i els seus Lloctinents, Almiralls, Grans Capitans, els Representants de les grans ciutats i tots aquells que el Rei de Catalunya designava. Una altra cosa era l'Administració d'aquest Poder i així, la segona part del Consell i la més important era la Cancelleria.
*Ll'alemany Schwarz, escriu: "La suprema Autoritat de Govern a Aragó és el Consell Reial; al Canceller hom li confia la direcció de les seves negociacions" i també: "L'Autoritat de Justícia a la Cort Reial és I'Audiència Reial. La suprema direcció de la justícia la tenen el Canceller i el Vicecanceller, als quals és confiada alhora la direcció del Consell Reial.
*Com podem veure,heus ací el doble paper que juga el susdit Consell Reia, el de Tribunal i el d'Òrgan Superior de Justícia però sense definir gaire les seves funcions ni tampoc explicar, com molt bé assenyala en Font i Rius, la seva integració al si de la Cancelleria.
*Altrament, el Consell Reial,definit pel Rei Pere III a les seves Ordinacions i podem saber força bé com era. El Rei informa: "A tant gran Ofici de Consellers de la nostra Serenitat Reial siguin cridats, Canceller e Vicecanceller, Majordoms, Camarlencs, Mestre racional, Tresorer i Promovedors i encara Secretaris i altres que a això considerarem mereixedors". I tot seguit continua el Rei: "De la manera de ser i proposar en el nostre Consell Reial".
*Com podem comprovar el problema del Consell Reial és el de la seva integració al si de la Cancelleria, com encertadament ha assenyalat Font i Rius, i en el fons, la determinació de la seva actuació judicial,perquè si a Catalunya la Cancelleria Reial havia estat I'Òrgan Suprem de Justícia, i si en ésser suprimida per Ferran II es va conservar el nom de Canceller pel president de la nova Audiència Reial, i aquesta fou anomenada Consell Reial, tant pel Sobirà com per les Corts catalanes, regularment i oficial, ens trobem amb els dos noms fonamentals en la governació general de l'Estat, vius tots dos, l'un, el de Canceller al davant de l'Audiència, i l'altre, el Consell Reial, conservat després de l'extinció de la Cancelleria i adjuntat a I'Audiència de Barcelona.
*Tot això assenyala dues coses essencials:a) Que totes dues institucions ,la Cancelleria i el Consell Reial, estaven situades a Catalunya. . I pel que fa al Consell Reial, a la força de la circumstància de la conservació del seu nom per la nova Audiència de Catalunya, hi ha el fet de la seva imbricació amb la Cancelleria. I encara, no sols que aquesta hagués estat una institució pròpia del Principat, sinó que així mateix les altres grans magistratures i els seus subordinats, el camarlencs, els promovedors i secretaris, tots els quals eren Consellers nats del rei.
*Altrament, aquella relació que Schwarz va saber fer entre el Canceller i el Consell reial, fa que la ubicació d'aquest darrer a Catalunya, sigui una conseqüència de la de l'altre.En Ramon d'Abadal, a la seva obra "Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya" diu: "el Consell Reial és una institució permanentment activa de la qual fóra debades de cercar una regulació jurídica als textos legislatius; a les Constitucions de Catalunya no n'apareix el nom fins el temps de Ferran el Catòlic i, encara, aleshores és aplicat a una institució diferent, de caràcter més aviat judicial".
* Ara bé, ni a les Constitucions de Catalunya ni als Furs d'Aragó ni als de València, no hi ha cap regulació del Consell Reial, com tampoc no hi ha gaire més a les Ordinacions. Tanmateix, el manteniment a les Constitucions de Catalunya de la designació del Consell Reial, des de la seva primera estampació pel susdit rei l'any 1494, fins a la fi de l'antic règim català, ajustat això a les altres circumstàncies ja exposades, té un significat que debades hom pot esborrar.
*Al Regne d'Aragó, la Justícia Reial va restar arraconada per la creació o l'enfortiment d'una jurisdicció paral·lela i adversativa a la reial, institucionalitzada ja en temps de Pere el Gran, a les Corts aragoneses de 1283 mitjançant el "Privilegio General", on es disposa a l'apartat 3: "Que el Justícia de Aragón juzgue todos los pleitos que vinieren a la Cort con Consello de los Ricos-Hombres, mesnaderos, infanzones, caballeros, ciudadanos i hombres buenos de las villas según antiguamente fue acostumbrado".
*En unes altres paraules, en oposició a la justícia impartida per la Cancelleria Reial, hom va instaurar al Regne d'Aragó, una jurisdicció distinta de la que tenia per cap el Rei, i això es feia perquè aquesta darrera, la Justícia del Rei era considerada aliena i forastera al regne. Amb la qual cosa hom percep clarament que la monarquia que regnava a l'Aragó era semblantment considerada forastera.
*El Consell no significava en el millor dels casos, sinó Consell de Guerra, i atès que la Noblesa Catalana prenia més part que l' Aragonesa en les empreses exteriors dels seus Prínceps, assolia, naturalment, majoria en el Consell de Guerra". I a la Revista Jurídica de Catalunya de 1930, diu : "Tant si com no els catalans tingueren una influencia molt forta, gairebé una preponderància en el Consell Reial" i més endavant en la mateixa revista, tot estudiant la gènesi de la institució escriu: "Existia al costat del rei una autoritat administrativa suprema col·legiada?
*No pas formulat així en temps d'Alfons II, però així i tot el regnat d'aquest monarca representa un pas enèrgic en aquest sentit. Així com en Jaume I era en certa manera local i el de Pere II, consell de guerra, aleshores veiem un esbart de subjectes actuant permanentment com a consiliaris del rei". Afegint-hi l'autor que “un Consell independent davant o en front del rei, tal com el pretenien posar els de la unió, no tingué importància en la vida real”. En altres paraules, el Consell Reial veritable no era pas aragonès, sinó que era eminentment català, i és per això que els de la Unió aragonesa van maldar per substituir-lo.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Els autors dels "Fueros de Catalunya", del segle XVè tracen en la dita obra un "escalaborn del Consell RNEial, fent-ne la descripció següent: "d’aquí que el Consell Reial es dividía en dos diferents grups , essent el primer el dels magnats i notables, derivat del Consell Àulic i el segon, la pròpia Cancelleria”.
*El grup de notables era compost pels Prínceps de la Casa Reial, els Governadors i els seus Lloctinents, Almiralls, Grans Capitans, els Representants de les grans ciutats i tots aquells que el Rei de Catalunya designava. Una altra cosa era l'Administració d'aquest Poder i així, la segona part del Consell i la més important era la Cancelleria.
*Ll'alemany Schwarz, escriu: "La suprema Autoritat de Govern a Aragó és el Consell Reial; al Canceller hom li confia la direcció de les seves negociacions" i també: "L'Autoritat de Justícia a la Cort Reial és I'Audiència Reial. La suprema direcció de la justícia la tenen el Canceller i el Vicecanceller, als quals és confiada alhora la direcció del Consell Reial.
*Com podem veure,heus ací el doble paper que juga el susdit Consell Reia, el de Tribunal i el d'Òrgan Superior de Justícia però sense definir gaire les seves funcions ni tampoc explicar, com molt bé assenyala en Font i Rius, la seva integració al si de la Cancelleria.
*Altrament, el Consell Reial,definit pel Rei Pere III a les seves Ordinacions i podem saber força bé com era. El Rei informa: "A tant gran Ofici de Consellers de la nostra Serenitat Reial siguin cridats, Canceller e Vicecanceller, Majordoms, Camarlencs, Mestre racional, Tresorer i Promovedors i encara Secretaris i altres que a això considerarem mereixedors". I tot seguit continua el Rei: "De la manera de ser i proposar en el nostre Consell Reial".
*Com podem comprovar el problema del Consell Reial és el de la seva integració al si de la Cancelleria, com encertadament ha assenyalat Font i Rius, i en el fons, la determinació de la seva actuació judicial,perquè si a Catalunya la Cancelleria Reial havia estat I'Òrgan Suprem de Justícia, i si en ésser suprimida per Ferran II es va conservar el nom de Canceller pel president de la nova Audiència Reial, i aquesta fou anomenada Consell Reial, tant pel Sobirà com per les Corts catalanes, regularment i oficial, ens trobem amb els dos noms fonamentals en la governació general de l'Estat, vius tots dos, l'un, el de Canceller al davant de l'Audiència, i l'altre, el Consell Reial, conservat després de l'extinció de la Cancelleria i adjuntat a I'Audiència de Barcelona.
*Tot això assenyala dues coses essencials:a) Que totes dues institucions ,la Cancelleria i el Consell Reial, estaven situades a Catalunya. . I pel que fa al Consell Reial, a la força de la circumstància de la conservació del seu nom per la nova Audiència de Catalunya, hi ha el fet de la seva imbricació amb la Cancelleria. I encara, no sols que aquesta hagués estat una institució pròpia del Principat, sinó que així mateix les altres grans magistratures i els seus subordinats, el camarlencs, els promovedors i secretaris, tots els quals eren Consellers nats del rei.
*Altrament, aquella relació que Schwarz va saber fer entre el Canceller i el Consell reial, fa que la ubicació d'aquest darrer a Catalunya, sigui una conseqüència de la de l'altre.En Ramon d'Abadal, a la seva obra "Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya" diu: "el Consell Reial és una institució permanentment activa de la qual fóra debades de cercar una regulació jurídica als textos legislatius; a les Constitucions de Catalunya no n'apareix el nom fins el temps de Ferran el Catòlic i, encara, aleshores és aplicat a una institució diferent, de caràcter més aviat judicial".
* Ara bé, ni a les Constitucions de Catalunya ni als Furs d'Aragó ni als de València, no hi ha cap regulació del Consell Reial, com tampoc no hi ha gaire més a les Ordinacions. Tanmateix, el manteniment a les Constitucions de Catalunya de la designació del Consell Reial, des de la seva primera estampació pel susdit rei l'any 1494, fins a la fi de l'antic règim català, ajustat això a les altres circumstàncies ja exposades, té un significat que debades hom pot esborrar.
*Al Regne d'Aragó, la Justícia Reial va restar arraconada per la creació o l'enfortiment d'una jurisdicció paral·lela i adversativa a la reial, institucionalitzada ja en temps de Pere el Gran, a les Corts aragoneses de 1283 mitjançant el "Privilegio General", on es disposa a l'apartat 3: "Que el Justícia de Aragón juzgue todos los pleitos que vinieren a la Cort con Consello de los Ricos-Hombres, mesnaderos, infanzones, caballeros, ciudadanos i hombres buenos de las villas según antiguamente fue acostumbrado".
*En unes altres paraules, en oposició a la justícia impartida per la Cancelleria Reial, hom va instaurar al Regne d'Aragó, una jurisdicció distinta de la que tenia per cap el Rei, i això es feia perquè aquesta darrera, la Justícia del Rei era considerada aliena i forastera al regne. Amb la qual cosa hom percep clarament que la monarquia que regnava a l'Aragó era semblantment considerada forastera.
*El Consell no significava en el millor dels casos, sinó Consell de Guerra, i atès que la Noblesa Catalana prenia més part que l' Aragonesa en les empreses exteriors dels seus Prínceps, assolia, naturalment, majoria en el Consell de Guerra". I a la Revista Jurídica de Catalunya de 1930, diu : "Tant si com no els catalans tingueren una influencia molt forta, gairebé una preponderància en el Consell Reial" i més endavant en la mateixa revista, tot estudiant la gènesi de la institució escriu: "Existia al costat del rei una autoritat administrativa suprema col·legiada?
*No pas formulat així en temps d'Alfons II, però així i tot el regnat d'aquest monarca representa un pas enèrgic en aquest sentit. Així com en Jaume I era en certa manera local i el de Pere II, consell de guerra, aleshores veiem un esbart de subjectes actuant permanentment com a consiliaris del rei". Afegint-hi l'autor que “un Consell independent davant o en front del rei, tal com el pretenien posar els de la unió, no tingué importància en la vida real”. En altres paraules, el Consell Reial veritable no era pas aragonès, sinó que era eminentment català, i és per això que els de la Unió aragonesa van maldar per substituir-lo.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dijous, 15 de setembre del 2011
Els Consellers/es de Catalunya per la Immersió
Els Consellers d’Educació i Ensenyament de la Generalitat,per la immersió lingüística a Catalunya
Reunits tots els que han estat els Titulars d'Ensenyament a la Biblioteca de l’Escola Drassanes fan el seu suport a l'Escola Catalana i en català.L'actual Consellera la Irene Rigau i Oliver assegura que defensarà la Immersió Lingüística davant el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya fins al final
Un “sí” rotund a la Immersió Lingüística i a la llengua catalana com a Llengua Vehicular a tots els centres educatius catalans van pronunciar el dia 13 de setembre de 2011 la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau i Oliver, i quatre predecessors, l’Ernest Maragall i Mira,en Joan Manuel del Pozo,en Josep Bargalló i la Carme Laura Gil. Tots cinc van participar en el Debat organitzat a l'Escola Drassanes del barri del Raval de Barcelona.
A la cita es van absentar per problemes d'agenda la Marta Cid i Panyella el, Xavier Hernández, en Joan Maria Pujals i en Joan Guitart, que tots plegats van destacar l'Oportunitat de la Convocatòria dels que van passar pel Departament d’Educació o Ensenyament de la Genneralitat, per adherir-se a la Defensa de l’Escola Catalana i de l'Escola en català a Catalunya.
Tots els presents van coincidir a defensar un Model d'Escola que neix del Consens i que disposa d'un amplíssim Suport social. També van destacar que des de l'Acció dels Tribunals de Justícia catalans es vol canviar un Sistema Educatiu absolutament legítim.
Per l'actual consellera,Irene Rigau i Oliver, el principal problema és que un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya vulgui seqüenciar el Procés d'Aprenentatge. “Quan li diem que al final de l'ensenyament obligatori els alumnes dominen les dues llengües, ja no ens hauria de demanar res més”, va subratllar la Irene Rigau.
El Conseller Del Pozo vP del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els Magistrats del mateix TSJC que van emetre la polèmica resolució sobre l'abast de la decisió del tribunal. “Com que és un tribunal democràtic, el critico”, va dir.Els participants també van evidenciar que es viu un període difícil, que la Consellera Irene Rigau i Oliver,actual Consellera va qualificar d'involucionisme, en què alguns volen passar “de l'ensenyament en català a l'ensenyament del català”.
Segons l’Ernest Maragall i Mira, l'origen de tot plegat és “haver elevat a l'Estatut el que fins ara estava per Llei, això ha contribuït a la reacció de certs sectors”. Precisament, la Consellera Carme Laura Gil va assenyalar com a origen de les últimes Resolucions Judicials el pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.
En aquest punt, però, els Consellers en Bargalló i Del Pozo van recordar que el TC reconeix la Legislació vigent que empara el Català com a Llengua Vehicular als centres escolars catalans. Tot i això,en Bargalló sí que va alertar de la voluntat d'uns pocs perquè “es creïn bosses de monolingüisme en castellà”. Per l’Ernest Maragall, el perill va més enllà i seria la defensa d'aquests col•lectius de “viure a Catalunya sense el català”.
Carme Laura Gil també va advertir “que els que s'erigeixen a favor del bilingüisme, del que realment estan a favor és del castellà”. En aquest sentit, els presents també van posar sobre la taula “l'engany del trilingüisme”, en paraules de la Irene Rigau i Oliver , ja que “és una trampa que es cobreix de modernitat”. En opinió de l’Ernest Maragall, el risc s'ha “sofisticat” perquè ja no reclamen separar per grups, sinó dividir impartint les classes per percentatges. “L'escola és i ha de ser catalana en llengua i contingut, i una altra cosa és el domini lingüístic final”, va subratllar la Irene Rigau.
Pel que fa al futur, l'actual consellera va anunciar que, si es desestima el recurs presentat pel govern, s'avançarà per la via judicial fins a aconseguir una resolució satisfactòria. L'exconseller Del Pozo va considerar que no tindria cap sentit un pronunciament en contra del model actual: “Els jutges hauran d'acabar complint les lleis que els polítics fem, perquè, si no, hi ha una perversió democràtica.”
Una reflexió que va compartir en Bargalló, que va destacar: “Hem de dir prou que es vulgui legislar des d'òrgans que no són competents. Allò que aprova el Parlament és el que el govern ha de complir.” Per la seva part, la Carme Laura Gil es va mostrar confiada en una resolució favorable, una sensació compartida amb l’Ernest Maragall, que va afirmar que “la batalla està guanyada”.
Frases de tots els Consellers d’Ensenyament de Catalunya:
Irene Rigau i Oliver (2010-2011)
Volen passar de l'ensenyament en català a l'ensenyament del català-.Crea jurisprudència i no es pot posar en dubte contínuament el sistema de conjunció lingüística.
Joan Maria Pujals (1992-1996)
Engegar la immersió va ser complex, però va tenir molt bona acollida de la societat
Joan Guitart (1980-1988)
És una amenaça nova, però tenim lleis, eines i capacitat per mantenir el nostre model
Ernest Maragall i Mira (2006-2010):3 famílies han aconseguit una Sentència favorable al Castellà com a Llengua Vehicular a l’escola catalana.
Són 11 els Consellers d’Ensenyament des de l’any 1977. Dos ja han mort,en Pere Pi-Sunyer i en Josep Laporte.
La Immersió té Legitimitat Històrica, Jurídica i Social; per tant, estem carregats de raó
Joan Manuel del Pozo (2006)
Alguna cosa falla quan el Sistema Lngüístic està en escac i mat per únicament tres famílies
Marta Cid i Panyella (2004-2006)
S'ha demostrat la voluntat d'uns pocs de crear bosses de Monolingüisme en llengua castellana.
Josep Bargalló (2003-2004)
La Sentència del TSJC va contra la Llengua Vehicular, que, en canvi, és una decisió política i social.
Carme Laura Gil (1999-2003)
En una qüestió tan important, l'actitud ha de ser de fermesa i de sentit comú, fugint dels extremismes
I,en Xavier Hernández-.Comença el curs dels canvis-.
Reunits tots els que han estat els Titulars d'Ensenyament a la Biblioteca de l’Escola Drassanes fan el seu suport a l'Escola Catalana i en català.L'actual Consellera la Irene Rigau i Oliver assegura que defensarà la Immersió Lingüística davant el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya fins al final
Un “sí” rotund a la Immersió Lingüística i a la llengua catalana com a Llengua Vehicular a tots els centres educatius catalans van pronunciar el dia 13 de setembre de 2011 la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau i Oliver, i quatre predecessors, l’Ernest Maragall i Mira,en Joan Manuel del Pozo,en Josep Bargalló i la Carme Laura Gil. Tots cinc van participar en el Debat organitzat a l'Escola Drassanes del barri del Raval de Barcelona.
A la cita es van absentar per problemes d'agenda la Marta Cid i Panyella el, Xavier Hernández, en Joan Maria Pujals i en Joan Guitart, que tots plegats van destacar l'Oportunitat de la Convocatòria dels que van passar pel Departament d’Educació o Ensenyament de la Genneralitat, per adherir-se a la Defensa de l’Escola Catalana i de l'Escola en català a Catalunya.
Tots els presents van coincidir a defensar un Model d'Escola que neix del Consens i que disposa d'un amplíssim Suport social. També van destacar que des de l'Acció dels Tribunals de Justícia catalans es vol canviar un Sistema Educatiu absolutament legítim.
Per l'actual consellera,Irene Rigau i Oliver, el principal problema és que un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya vulgui seqüenciar el Procés d'Aprenentatge. “Quan li diem que al final de l'ensenyament obligatori els alumnes dominen les dues llengües, ja no ens hauria de demanar res més”, va subratllar la Irene Rigau.
El Conseller Del Pozo vP del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els Magistrats del mateix TSJC que van emetre la polèmica resolució sobre l'abast de la decisió del tribunal. “Com que és un tribunal democràtic, el critico”, va dir.Els participants també van evidenciar que es viu un període difícil, que la Consellera Irene Rigau i Oliver,actual Consellera va qualificar d'involucionisme, en què alguns volen passar “de l'ensenyament en català a l'ensenyament del català”.
Segons l’Ernest Maragall i Mira, l'origen de tot plegat és “haver elevat a l'Estatut el que fins ara estava per Llei, això ha contribuït a la reacció de certs sectors”. Precisament, la Consellera Carme Laura Gil va assenyalar com a origen de les últimes Resolucions Judicials el pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.
En aquest punt, però, els Consellers en Bargalló i Del Pozo van recordar que el TC reconeix la Legislació vigent que empara el Català com a Llengua Vehicular als centres escolars catalans. Tot i això,en Bargalló sí que va alertar de la voluntat d'uns pocs perquè “es creïn bosses de monolingüisme en castellà”. Per l’Ernest Maragall, el perill va més enllà i seria la defensa d'aquests col•lectius de “viure a Catalunya sense el català”.
Carme Laura Gil també va advertir “que els que s'erigeixen a favor del bilingüisme, del que realment estan a favor és del castellà”. En aquest sentit, els presents també van posar sobre la taula “l'engany del trilingüisme”, en paraules de la Irene Rigau i Oliver , ja que “és una trampa que es cobreix de modernitat”. En opinió de l’Ernest Maragall, el risc s'ha “sofisticat” perquè ja no reclamen separar per grups, sinó dividir impartint les classes per percentatges. “L'escola és i ha de ser catalana en llengua i contingut, i una altra cosa és el domini lingüístic final”, va subratllar la Irene Rigau.
Pel que fa al futur, l'actual consellera va anunciar que, si es desestima el recurs presentat pel govern, s'avançarà per la via judicial fins a aconseguir una resolució satisfactòria. L'exconseller Del Pozo va considerar que no tindria cap sentit un pronunciament en contra del model actual: “Els jutges hauran d'acabar complint les lleis que els polítics fem, perquè, si no, hi ha una perversió democràtica.”
Una reflexió que va compartir en Bargalló, que va destacar: “Hem de dir prou que es vulgui legislar des d'òrgans que no són competents. Allò que aprova el Parlament és el que el govern ha de complir.” Per la seva part, la Carme Laura Gil es va mostrar confiada en una resolució favorable, una sensació compartida amb l’Ernest Maragall, que va afirmar que “la batalla està guanyada”.
Frases de tots els Consellers d’Ensenyament de Catalunya:
Irene Rigau i Oliver (2010-2011)
Volen passar de l'ensenyament en català a l'ensenyament del català-.Crea jurisprudència i no es pot posar en dubte contínuament el sistema de conjunció lingüística.
Joan Maria Pujals (1992-1996)
Engegar la immersió va ser complex, però va tenir molt bona acollida de la societat
Joan Guitart (1980-1988)
És una amenaça nova, però tenim lleis, eines i capacitat per mantenir el nostre model
Ernest Maragall i Mira (2006-2010):3 famílies han aconseguit una Sentència favorable al Castellà com a Llengua Vehicular a l’escola catalana.
Són 11 els Consellers d’Ensenyament des de l’any 1977. Dos ja han mort,en Pere Pi-Sunyer i en Josep Laporte.
La Immersió té Legitimitat Històrica, Jurídica i Social; per tant, estem carregats de raó
Joan Manuel del Pozo (2006)
Alguna cosa falla quan el Sistema Lngüístic està en escac i mat per únicament tres famílies
Marta Cid i Panyella (2004-2006)
S'ha demostrat la voluntat d'uns pocs de crear bosses de Monolingüisme en llengua castellana.
Josep Bargalló (2003-2004)
La Sentència del TSJC va contra la Llengua Vehicular, que, en canvi, és una decisió política i social.
Carme Laura Gil (1999-2003)
En una qüestió tan important, l'actitud ha de ser de fermesa i de sentit comú, fugint dels extremismes
I,en Xavier Hernández-.Comença el curs dels canvis-.
dimecres, 14 de setembre del 2011
Elogi arquitectònic de l'Espardenya
En el llibre “El Pensament de Gaudí”,l’ Arquitecte de Déu fa un elogi arquitectònic genial de l’espardenya,i dic genial perquè no és un elogi arquitectònic en el sentit de veure l’espardenya com un edifici,sinó arquitectònic en el sentit de veure l’espardenya com una espardenya,que és una cosa que no és una casa però en certa manera també hi vivim a dins.
*Un altre artista català de fama universal que porta la barretina i les espardenyes posades,i especialment quan es muda (en això de posar-se la barretina en les grans ocasions),coincideix amb l’Antoni Gaudí és en Salvador Dalí,que sent l’amor tant per l’espardenya com per la barretina-.
*Alguns posen el crit al cel contra el català de barretina i espardenyes sense voler-se adonar que al segle XXI el més nociu és “el catalanoide que porta sabates cares i s’emmiralla en l’europeisme de l’oest americanista del nord en comptes de prendre com a model els vietnamites o el indígenes mexicans”,és a dir, els pobles que encara porten el calçat artesà tradicional,els que a la llarga,quan s’enfonsi l’imperi del petroli,no quedaran descalços-.
*En penso que la major part dels artistes catalans que han estat i són escoltats i respectats arreu d’Europa i del món són allò que se’n diu de barretina i d’espardenya.I si indaguem,doncs,que hi ha darrere de tot això -que en crida tant l’atenció- inevitablement anirem a parar al mossèn Jacint Verdaguer,un dels pensadors catalans més penetrants,més profunds i més intuitius del primer moment del canvi que ha fet desaparèixer el món antic de la barretina i les espardenyes i ens ha acabat duent a la Informàtica,als llibres de text digitals i als parquings subterranis-.
*Aquest canvi català comença amb la industrialització,que a Catalunya va ser especialment dolorós i violent-.I aquest dolor i aquesta violència es van encarnar de forma simbòlica i alhora ben real en la persona i l’obra del català universal mossèn Jacint Verdaguer-.A part o no, d’això,com a poeta religiós,com a poeta metafísic.o com a poeta i prou,és el més ambiciós que hi ha hagut a Catalunya: la seva visió de la maquinària de l’univers-de la gesta dels estels- o més ben dit,la seva pregunta a la maquinària de l’univers,encara l’any 2011 és candent i viva en els lectors,ateus o no,dels actuals temps,i fins en els que ni els importa gaire,això-.
*Mossèn Jacint Verdaguer va obrir un programa que encara l’any 2011 està actiu,un programa que potencia i fa augmentar l’abast de tots els programes que hem anat obrint després-.Clar i català -totalment convençut- si només hi hagués hagut l’autoritat del Bisbe Morgades i la fortuna del Marquès de Comilles empresari,l’any 2011 no tindria pràcticament cap prestació,s’haria acabat,però hi hagué mossèn Verdaguer... hi hagué el Verdaguer cantant la cançó del barretinaire,cantant el final (sic) dels barretinaires,i el conflicte va agafar unes dimensions que encara duren i que volen dir que no és tan fàcil callar l’esperit autènticament religiós,que no és tan fàcil fer plegar un poble,que no és tan fàcil reduir l’home a un rol,a una etiqueta,a una mercadetia-.La guerra continua
*Un altre artista català de fama universal que porta la barretina i les espardenyes posades,i especialment quan es muda (en això de posar-se la barretina en les grans ocasions),coincideix amb l’Antoni Gaudí és en Salvador Dalí,que sent l’amor tant per l’espardenya com per la barretina-.
*Alguns posen el crit al cel contra el català de barretina i espardenyes sense voler-se adonar que al segle XXI el més nociu és “el catalanoide que porta sabates cares i s’emmiralla en l’europeisme de l’oest americanista del nord en comptes de prendre com a model els vietnamites o el indígenes mexicans”,és a dir, els pobles que encara porten el calçat artesà tradicional,els que a la llarga,quan s’enfonsi l’imperi del petroli,no quedaran descalços-.
*En penso que la major part dels artistes catalans que han estat i són escoltats i respectats arreu d’Europa i del món són allò que se’n diu de barretina i d’espardenya.I si indaguem,doncs,que hi ha darrere de tot això -que en crida tant l’atenció- inevitablement anirem a parar al mossèn Jacint Verdaguer,un dels pensadors catalans més penetrants,més profunds i més intuitius del primer moment del canvi que ha fet desaparèixer el món antic de la barretina i les espardenyes i ens ha acabat duent a la Informàtica,als llibres de text digitals i als parquings subterranis-.
*Aquest canvi català comença amb la industrialització,que a Catalunya va ser especialment dolorós i violent-.I aquest dolor i aquesta violència es van encarnar de forma simbòlica i alhora ben real en la persona i l’obra del català universal mossèn Jacint Verdaguer-.A part o no, d’això,com a poeta religiós,com a poeta metafísic.o com a poeta i prou,és el més ambiciós que hi ha hagut a Catalunya: la seva visió de la maquinària de l’univers-de la gesta dels estels- o més ben dit,la seva pregunta a la maquinària de l’univers,encara l’any 2011 és candent i viva en els lectors,ateus o no,dels actuals temps,i fins en els que ni els importa gaire,això-.
*Mossèn Jacint Verdaguer va obrir un programa que encara l’any 2011 està actiu,un programa que potencia i fa augmentar l’abast de tots els programes que hem anat obrint després-.Clar i català -totalment convençut- si només hi hagués hagut l’autoritat del Bisbe Morgades i la fortuna del Marquès de Comilles empresari,l’any 2011 no tindria pràcticament cap prestació,s’haria acabat,però hi hagué mossèn Verdaguer... hi hagué el Verdaguer cantant la cançó del barretinaire,cantant el final (sic) dels barretinaires,i el conflicte va agafar unes dimensions que encara duren i que volen dir que no és tan fàcil callar l’esperit autènticament religiós,que no és tan fàcil fer plegar un poble,que no és tan fàcil reduir l’home a un rol,a una etiqueta,a una mercadetia-.La guerra continua
dilluns, 12 de setembre del 2011
Per una Catalunya de tothom,l'Escola sempre en català
Les escoles pengen cartells en defensa de la immersió lingüística. Aquesta tarda hi haurà concentracions davant els ajuntaments
Ara sí que s'acaben les vacances. Aquest matí 1.280.000 nens comencen el curs escolar. La defensa del model d'escola catalana davant l'ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) converteix aquest primer dia d'escola en el més reivindicatiu dels últims anys.
La plataforma cívica Somescola.cat, que agrupa tots els representants de la comunitat educativa i diverses entitats culturals catalanes, ha repartit cartells a favor del model d'immersió lingüística que els seus mestres i directors han enganxat avui als centres escolars coincidint amb el primer dia del curs escolar.
"Per un país de tots. L'escola en català" és el lema dels cartells que molts pares i alumnes s'han trobat a la porta de l'escola quan aquest matí han acudit a classe.
"Encara no sabem el nombre exacte d'escoles que han enganxat els cartells, però segur que han estat moltes perquè tots els sindicats majoritaris donem suport a la campanya i a l'escola catalana el suport al model d'immersió és gairebé unànime", ha explicat el representant d'USTEC-STEs, Josep Maria Cervelló, davant un dels col·legis que han penjat els cartells abans que els alumnes arribessin.
Segons la seva opinió, "el model d'immersió ha ajudat a cohesionar i acollir les diferents cultures que conviuen a Catalunya" i l'acte del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena que s'implanti també el castellà com a llengua vehicular és "una maniobra contra l'escola".
"Aquí tenim alumnes procedents de 25 països diferents i mai hem tingut problemes amb el català", ha afegit la directora de l'escola Les Acàcies, Maria Fornos.
Un total d'1.280.232 alumnes de tot Catalunya han iniciat avui un curs escolar marcat pe la retallada pressupostària i la polèmica que ha generat l'acte del TSJC.
"Aquest any, les escoles ja tenen suficients problemes econòmics i organitzatius com per afegir el problema de la llengua", ha criticat Cervelló.
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, una de les entitats impulsores de la Plataforma Somescola, ha fet una crida als ciutadans a mobilitzar-se a favor de la immersió lingüística, enganxant cartells a les escoles i acudint aquesta tarda a les concentracions convocades davant dels ajuntaments de tot Catalunya.
"El model d'immersió no és un problema, sinó un instrument de cohesió", ha subratllat Casals, que ha recordat que aquestes concentracions pretenen demostrar el suport de la ciutadania al model lingüístic de l'escola catalana i demanar als ajuntaments un ple extraordinari que aprovi una moció en defensa de l'escola en català i contra la judicialització de la llengua a l'escola.
Somescola.cat ha convocat per aquesta mateixa tarda concentracions a totes les places de la vila de Catalunya en defensa del català com a llengua vehicular a l'escola públic
Ara sí que s'acaben les vacances. Aquest matí 1.280.000 nens comencen el curs escolar. La defensa del model d'escola catalana davant l'ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) converteix aquest primer dia d'escola en el més reivindicatiu dels últims anys.
La plataforma cívica Somescola.cat, que agrupa tots els representants de la comunitat educativa i diverses entitats culturals catalanes, ha repartit cartells a favor del model d'immersió lingüística que els seus mestres i directors han enganxat avui als centres escolars coincidint amb el primer dia del curs escolar.
"Per un país de tots. L'escola en català" és el lema dels cartells que molts pares i alumnes s'han trobat a la porta de l'escola quan aquest matí han acudit a classe.
"Encara no sabem el nombre exacte d'escoles que han enganxat els cartells, però segur que han estat moltes perquè tots els sindicats majoritaris donem suport a la campanya i a l'escola catalana el suport al model d'immersió és gairebé unànime", ha explicat el representant d'USTEC-STEs, Josep Maria Cervelló, davant un dels col·legis que han penjat els cartells abans que els alumnes arribessin.
Segons la seva opinió, "el model d'immersió ha ajudat a cohesionar i acollir les diferents cultures que conviuen a Catalunya" i l'acte del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena que s'implanti també el castellà com a llengua vehicular és "una maniobra contra l'escola".
"Aquí tenim alumnes procedents de 25 països diferents i mai hem tingut problemes amb el català", ha afegit la directora de l'escola Les Acàcies, Maria Fornos.
Un total d'1.280.232 alumnes de tot Catalunya han iniciat avui un curs escolar marcat pe la retallada pressupostària i la polèmica que ha generat l'acte del TSJC.
"Aquest any, les escoles ja tenen suficients problemes econòmics i organitzatius com per afegir el problema de la llengua", ha criticat Cervelló.
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, una de les entitats impulsores de la Plataforma Somescola, ha fet una crida als ciutadans a mobilitzar-se a favor de la immersió lingüística, enganxant cartells a les escoles i acudint aquesta tarda a les concentracions convocades davant dels ajuntaments de tot Catalunya.
"El model d'immersió no és un problema, sinó un instrument de cohesió", ha subratllat Casals, que ha recordat que aquestes concentracions pretenen demostrar el suport de la ciutadania al model lingüístic de l'escola catalana i demanar als ajuntaments un ple extraordinari que aprovi una moció en defensa de l'escola en català i contra la judicialització de la llengua a l'escola.
Somescola.cat ha convocat per aquesta mateixa tarda concentracions a totes les places de la vila de Catalunya en defensa del català com a llengua vehicular a l'escola públic
diumenge, 11 de setembre del 2011
Les 10 coses que hem de saber del Curs 2011-2012
Les deu coses que has de saber del curs escolar 2011-2012
La tornada a les aules està marcada enguany per la retallada i per l'amenaça judicial contra la immersió lingüística
SÒNIA SÁNCHEZ Barcelona | Actualitzada el 11/09/2011 21:07
Un total de 1.280.232 alumnes, des dels 0 fins als 18 anys, comencen aquest dilluns 12 de setembre el curs escolar 2011-2012, un 2,7% més que el curs passat. Els centres públics hauran d'assumir a partir d'avui 21.000 alumnes més amb els mateixos 67.054 mestres i professors que tenien el curs anterior, a causa de la retallada en el pressupost de la Conselleria d'Ensenyament.
Un augment d'alumnes més alt del previst
Tot i que la previsió inicial de la consellera Irene Rigau era un increment de 15.000 alumnes, finalment, només als cicles d'Infantil i Primària ja creixen en 17.000 alumnes, a causa de la pujada de la natalitat dels últims anys. La resta de l'increment es deu a l'augment de places de Formació Professional (FP) que Rigau ha impulsat aquest curs, per promoure que els alumnes que acaben la secundària obligatòria segueixin estudiant.
Adéu a la sisena hora
Després de cinc cursos d'aplicació, aquest 2011-12 desapareixerà la sisena hora a l'escola pública de primària que va instaurar el primer tripartit. Els nens de 6 a 12 anys tornaran a fer cinc hores de classe al dia, si van a una escola pública, i això ha obligat a refer els horaris de tots els centres. Finalment, el 51% acabarà a les 16.30 hores i el 39% mantindrà la sortida a les 17 hores, ampliant el descans del migdia, mentre que només un 3,28% de centres plegarà a les 16 h, el màxim d'hora que permetia el Govern. La sisena hora es mantindrà nomes a 442 escoles, de les quals 245 són a zones rurals, i la resta són a entorns socials desafavorits.
Mestres i professors treballaran més hores
Per tal d'assumir l'increment de població escolar sense contractar cap mestre nou, de resultes de la retallada, la consellera va instaurar per aquest curs una hora setmanal de feina més per a tots els docents de primària i secundària. Amb aquesta hora de més i l'eliminació de la sisena hora de classe a primària, Rigau pretén amortitzar al màxim la mateixa plantilla de 67.054 docents públics. Molts d'ells seran traslladats de centre per cobrir l'augment d'alumnat, però "ningú no perdrà la feina", segons Rigau.
Els sindicats reclamen 2.000 mestres més
En canvi, els sindicats consideren que per assumir 21.000 alumnes més caldria contractar 2.000 nous mestres i professors. De fet, segons CCOO, en els últims tres cursos s'ha incrementat la població escolar en uns 70.000 alumnes amb una plantilla pràcticament congelada des de 2009, per la qual cosa consideren que avui es necessitarien en total uns 5.600 mestres més dels que hi ha al sistema públic.
Menys barracons
La part del pressupost d'Ensenyament que més es redueix és la partida per a noves construccions. Però la inèrcia pressupostària d'altres anys permetrà que, de totes maneres, avui arrenqui el curs amb 38 nous centres i 23 de rehabilitats. La consellera va assegurar que el nombre de barracons disminuirà des dels 1.057 de l'any passat a 1.015, tot i que això significa que encara hi haurà 20.000 alumnes en barracons.
Més 'bolets'
Per contra, per aquest curs, la consellera ha tirat més d'un recurs que no és nou, però que s'incrementa significativament: els bolets. Un bolet és el terme col·loquial amb que s'anomena al grup extra de nens que s'afegeixen a una escola, ocupant normalment espais comuns com l'aula de música o la de psicomotricitat. Aquest curs hi haurà 220 bolets a tot Catalunya. Això vol dir que uns 210 centres hauran d'encabir en els seus centres un grup de nens amb què no comptaven.
Retallada del 10% pel funcionament dels centres
Finalment, la dotació pressupostària d'aquest any per als centres públics serà un 10% inferior a la de l'any passat. A l'inici de 2011, amb el canvi de Govern i la pròrroga dels pressupostos, els centres van rebre només un 80% de la dotació habitual, cosa que feia témer una retallada del 20%. Aquest setembre la consellera Rigau va anunciar que tots els centres rebran ara un 10% més de la seva dotació, de forma que la rebaixa a la caixa de les escoles serà d'un 10%.
De l'1x1 a l'Educat 2.0
El canvi de Govern també ha suposat un canvi en el sistema de digitalització de les aules. Una de les primeres mesures de Rigau va ser aturar el sistema 1x1 implantat pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, fa dos cursos a secundària, en què cada nen rebia un ordinador personal amb l'objectiu que anés substituint progressivament els llibres. Amb tot, s'ha permès que aquells que vulguin continuar amb l'1x1 puguin fer-ho i el 77% ho ha fet.
Així, 280 instituts mantindran l'1x1 i 87 centres que tenien aquest sistema es passaran a l'Educat 2.0, que torna als ordinadors propietat dels centres, amb una ràtio d'un aparell per cada dos alumnes. El model de digitalització de Rigau aposta més per la pissarra digital i arriba també a primària. Amb l'Educat 2.0 es distribuiran, per aquest curs, 16.267 ordinadors i 1.482 pissarres digitals interactives per a totes les escoles de primària.
Suport Educatiu Personalitzat
Com a mesura per reduir el fracàs escolar, la consellera Rigau ha implantat a totes les escoles de primària l'obligació d'impartir una hora diària de suport personalitzat per al grup d'alumnes que presentin més dificultats d'aprenentatge, i també per als superdotats. Segons el sindicat CCOO, el 39% dels centres han decidit incloure aquest temps de reforç dins de l'horari lectiu, mentre que el 61% restant combinarà estones, dins i fora de les hores de classe.
Arrencada en defensa de la immersió lingüística
Els dies previs a l'inici de curs han estat molt marcats per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dóna a la Generalitat dos mesos (es compleixen el 2 de novembre) per fer del castellà llengua vehicular a l'escola, al mateix nivell que el català. Tota la comunitat educativa i la societat civil ha reaccionat en bloc en defensa de la immersió lingüística en català, igual que el Govern, que ja ha advertit que mantindrà el model educatiu actual "peti qui peti".
Aquesta reivindicació estarà molt present a les escoles en el primer dia de classe, ja que la plataforma Somescola ha distribuït cartells a tots els centres perquè rebin els alumnes amb el lema: 'Una llengua, una escola, un país'. A més, hi ha convocades concentracions a les set de la tarda d'aquest dilluns 12 de setembre a totes les places de la vila de tot Catalunya, per defensar el català com a única llengua vehicular als centres escolars.
La tornada a les aules està marcada enguany per la retallada i per l'amenaça judicial contra la immersió lingüística
SÒNIA SÁNCHEZ Barcelona | Actualitzada el 11/09/2011 21:07
Un total de 1.280.232 alumnes, des dels 0 fins als 18 anys, comencen aquest dilluns 12 de setembre el curs escolar 2011-2012, un 2,7% més que el curs passat. Els centres públics hauran d'assumir a partir d'avui 21.000 alumnes més amb els mateixos 67.054 mestres i professors que tenien el curs anterior, a causa de la retallada en el pressupost de la Conselleria d'Ensenyament.
Un augment d'alumnes més alt del previst
Tot i que la previsió inicial de la consellera Irene Rigau era un increment de 15.000 alumnes, finalment, només als cicles d'Infantil i Primària ja creixen en 17.000 alumnes, a causa de la pujada de la natalitat dels últims anys. La resta de l'increment es deu a l'augment de places de Formació Professional (FP) que Rigau ha impulsat aquest curs, per promoure que els alumnes que acaben la secundària obligatòria segueixin estudiant.
Adéu a la sisena hora
Després de cinc cursos d'aplicació, aquest 2011-12 desapareixerà la sisena hora a l'escola pública de primària que va instaurar el primer tripartit. Els nens de 6 a 12 anys tornaran a fer cinc hores de classe al dia, si van a una escola pública, i això ha obligat a refer els horaris de tots els centres. Finalment, el 51% acabarà a les 16.30 hores i el 39% mantindrà la sortida a les 17 hores, ampliant el descans del migdia, mentre que només un 3,28% de centres plegarà a les 16 h, el màxim d'hora que permetia el Govern. La sisena hora es mantindrà nomes a 442 escoles, de les quals 245 són a zones rurals, i la resta són a entorns socials desafavorits.
Mestres i professors treballaran més hores
Per tal d'assumir l'increment de població escolar sense contractar cap mestre nou, de resultes de la retallada, la consellera va instaurar per aquest curs una hora setmanal de feina més per a tots els docents de primària i secundària. Amb aquesta hora de més i l'eliminació de la sisena hora de classe a primària, Rigau pretén amortitzar al màxim la mateixa plantilla de 67.054 docents públics. Molts d'ells seran traslladats de centre per cobrir l'augment d'alumnat, però "ningú no perdrà la feina", segons Rigau.
Els sindicats reclamen 2.000 mestres més
En canvi, els sindicats consideren que per assumir 21.000 alumnes més caldria contractar 2.000 nous mestres i professors. De fet, segons CCOO, en els últims tres cursos s'ha incrementat la població escolar en uns 70.000 alumnes amb una plantilla pràcticament congelada des de 2009, per la qual cosa consideren que avui es necessitarien en total uns 5.600 mestres més dels que hi ha al sistema públic.
Menys barracons
La part del pressupost d'Ensenyament que més es redueix és la partida per a noves construccions. Però la inèrcia pressupostària d'altres anys permetrà que, de totes maneres, avui arrenqui el curs amb 38 nous centres i 23 de rehabilitats. La consellera va assegurar que el nombre de barracons disminuirà des dels 1.057 de l'any passat a 1.015, tot i que això significa que encara hi haurà 20.000 alumnes en barracons.
Més 'bolets'
Per contra, per aquest curs, la consellera ha tirat més d'un recurs que no és nou, però que s'incrementa significativament: els bolets. Un bolet és el terme col·loquial amb que s'anomena al grup extra de nens que s'afegeixen a una escola, ocupant normalment espais comuns com l'aula de música o la de psicomotricitat. Aquest curs hi haurà 220 bolets a tot Catalunya. Això vol dir que uns 210 centres hauran d'encabir en els seus centres un grup de nens amb què no comptaven.
Retallada del 10% pel funcionament dels centres
Finalment, la dotació pressupostària d'aquest any per als centres públics serà un 10% inferior a la de l'any passat. A l'inici de 2011, amb el canvi de Govern i la pròrroga dels pressupostos, els centres van rebre només un 80% de la dotació habitual, cosa que feia témer una retallada del 20%. Aquest setembre la consellera Rigau va anunciar que tots els centres rebran ara un 10% més de la seva dotació, de forma que la rebaixa a la caixa de les escoles serà d'un 10%.
De l'1x1 a l'Educat 2.0
El canvi de Govern també ha suposat un canvi en el sistema de digitalització de les aules. Una de les primeres mesures de Rigau va ser aturar el sistema 1x1 implantat pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, fa dos cursos a secundària, en què cada nen rebia un ordinador personal amb l'objectiu que anés substituint progressivament els llibres. Amb tot, s'ha permès que aquells que vulguin continuar amb l'1x1 puguin fer-ho i el 77% ho ha fet.
Així, 280 instituts mantindran l'1x1 i 87 centres que tenien aquest sistema es passaran a l'Educat 2.0, que torna als ordinadors propietat dels centres, amb una ràtio d'un aparell per cada dos alumnes. El model de digitalització de Rigau aposta més per la pissarra digital i arriba també a primària. Amb l'Educat 2.0 es distribuiran, per aquest curs, 16.267 ordinadors i 1.482 pissarres digitals interactives per a totes les escoles de primària.
Suport Educatiu Personalitzat
Com a mesura per reduir el fracàs escolar, la consellera Rigau ha implantat a totes les escoles de primària l'obligació d'impartir una hora diària de suport personalitzat per al grup d'alumnes que presentin més dificultats d'aprenentatge, i també per als superdotats. Segons el sindicat CCOO, el 39% dels centres han decidit incloure aquest temps de reforç dins de l'horari lectiu, mentre que el 61% restant combinarà estones, dins i fora de les hores de classe.
Arrencada en defensa de la immersió lingüística
Els dies previs a l'inici de curs han estat molt marcats per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dóna a la Generalitat dos mesos (es compleixen el 2 de novembre) per fer del castellà llengua vehicular a l'escola, al mateix nivell que el català. Tota la comunitat educativa i la societat civil ha reaccionat en bloc en defensa de la immersió lingüística en català, igual que el Govern, que ja ha advertit que mantindrà el model educatiu actual "peti qui peti".
Aquesta reivindicació estarà molt present a les escoles en el primer dia de classe, ja que la plataforma Somescola ha distribuït cartells a tots els centres perquè rebin els alumnes amb el lema: 'Una llengua, una escola, un país'. A més, hi ha convocades concentracions a les set de la tarda d'aquest dilluns 12 de setembre a totes les places de la vila de tot Catalunya, per defensar el català com a única llengua vehicular als centres escolars.
Els Inspectors d'Ensenyament amb la Immersió.
Si el model canvia, podria afectar la integració de
tots els alumnes L'Associació d'Inspectors d'Educació de Catalunya (AIEC), davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dóna dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem de l'Estat, manifestem el nostre suport al model escolar d'immersió lingüística en català aplicat durant els darrers trenta anys a Catalunya.
Per les nostres actuacions professionals, el col·lectiu d'inspectors d'educació tenim coneixement directe dels resultats de competència lingüística dels alumnes de les escoles i instituts del nostre país, a través de l'anàlisi de les diferents proves d'avaluació que es fan els centres educatius: proves d'àmbit català, d'àmbit estatal i de l'OCDE (proves PISA). Des d'aquesta perspectiva, volem afirmar que el model d'immersió lingüística en llengua catalana ha permès integrar tots els alumnes de distintes procedències lingüístiques al coneixement de totes les matèries, amb uns resultats competencials similars als d'altres comunitats autònomes que només tenen el castellà com a llengua vehicular.
Tenim també, com a professionals que supervisem la qualitat del sistema educatiu, presència directa a l'interior de les aules i centres educatius. Des d'aquesta proximitat constatem la bona convivència que genera entre alumnes un model que no segrega l'alumnat en aules separades en funció de la llengua vehicular.
La integració en el sistema educatiu català dels molts alumnes nouvinguts que els darrers anys s'han incorporat a les escoles catalanes procedents de múltiples orígens lingüístics, ha representat un repte per a totes les escoles que s'ha resolt amb èxit. La majoria d'aquests alumnes només tenen el marc de l'escola per aprendre la llengua catalana. Si el model canvia, podria afectar la integració i la igualtat d'oportunitats de tots els alumnes.
Dins el nostre col·lectiu d'associats, hi ha molts inspectors que per la seva llarga trajectòria professional han seguit i col·laborat en el procés històric de la implantació de la immersió lingüística a l'escola. Entenem que aquest procés ha estat fonamental en la normalització del català en la nostra societat.
Per tots aquests motius, l'Associació d'Inspectors d'Educació de Catalunya fem públic aquest escrit de suport a la continuació del model escolar actual.
tots els alumnes L'Associació d'Inspectors d'Educació de Catalunya (AIEC), davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dóna dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem de l'Estat, manifestem el nostre suport al model escolar d'immersió lingüística en català aplicat durant els darrers trenta anys a Catalunya.
Per les nostres actuacions professionals, el col·lectiu d'inspectors d'educació tenim coneixement directe dels resultats de competència lingüística dels alumnes de les escoles i instituts del nostre país, a través de l'anàlisi de les diferents proves d'avaluació que es fan els centres educatius: proves d'àmbit català, d'àmbit estatal i de l'OCDE (proves PISA). Des d'aquesta perspectiva, volem afirmar que el model d'immersió lingüística en llengua catalana ha permès integrar tots els alumnes de distintes procedències lingüístiques al coneixement de totes les matèries, amb uns resultats competencials similars als d'altres comunitats autònomes que només tenen el castellà com a llengua vehicular.
Tenim també, com a professionals que supervisem la qualitat del sistema educatiu, presència directa a l'interior de les aules i centres educatius. Des d'aquesta proximitat constatem la bona convivència que genera entre alumnes un model que no segrega l'alumnat en aules separades en funció de la llengua vehicular.
La integració en el sistema educatiu català dels molts alumnes nouvinguts que els darrers anys s'han incorporat a les escoles catalanes procedents de múltiples orígens lingüístics, ha representat un repte per a totes les escoles que s'ha resolt amb èxit. La majoria d'aquests alumnes només tenen el marc de l'escola per aprendre la llengua catalana. Si el model canvia, podria afectar la integració i la igualtat d'oportunitats de tots els alumnes.
Dins el nostre col·lectiu d'associats, hi ha molts inspectors que per la seva llarga trajectòria professional han seguit i col·laborat en el procés històric de la implantació de la immersió lingüística a l'escola. Entenem que aquest procés ha estat fonamental en la normalització del català en la nostra societat.
Per tots aquests motius, l'Associació d'Inspectors d'Educació de Catalunya fem públic aquest escrit de suport a la continuació del model escolar actual.
divendres, 9 de setembre del 2011
Suport i Aval Europeu a la Immersió Lingüística
Suport de l'eurocambra
La presidenta de la comissió d'Educació del Parlament Europeu alerta que “separar els estudiants per llengües seria separar el país”
Els partits celebren l'aval després de la resolució del TSJC contra la immersió lingüística
09/09/11 02:00 - brussel·les - Albert Seguraemail protegit Un nen escriu en una pissarra d'una escola en una imatge d'arxiu Foto: ARXIU.1 Aval europeu a la immersió lingüística en català. La presidenta de la comissió de Cultura i Educació de l'eurocambra, la democratacristiana alemanya Doris Pack, va advertir ahir que separar els castellanoparlants dels catalanoparlants a les escoles trencaria la cohesió social del país. “Per què s'han de separar? No crec que aporti res, no penso que sigui una bona solució; si separeu els estudiants per llengües estareu separant també una mica el país”, va alertar Pack, que precisament és eurodiputada del Partit Popular Europeu des de fa 22 anys. “Vosaltres ja sou bilingües –va assegurar Pack–, i és bo que els madrilenys [que s'instal·len a Catalunya] puguin parlar o entendre el català, per respecte.”
“És una mica com els immigrants a Alemanya; no tenim escoles turques”, va replicar com a missatge per als pares de la resta de l'Estat o de l'estranger que arriben a Catalunya i reclamen l'escolarització en castellà dels seus fills. “Cal que s'habituïn a parlar la llengua del seu barri, de la seva ciutat, de la nova nació on viuen ara”, va defensar Pack, exdiputada de la CDU al Bundestag.
No és el primer cop que Estrasburg lloa el model d'ensenyament català: el 2009 va votar en contra de reconèixer el dret dels pares a escollir la llengua d'escolarització dels seus fills, pel risc de fractura social. I també la Comissió Europea li va donar suport, i va negar el 2008 que la llengua catalana estigui discriminada a Catalunya. L'aleshores eurocomissari de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va admetre després de visitar Barcelona que els castellanoparlants hi poden viure amb “facilitat” perquè els catalanoparlants canvien a la seva llengua “sense ni tan sols adonar-se'n”. I el 2007, l'informe d'un grup d'experts encarregat per Brussel·les fins i tot va proposar estendre la immersió lingüística catalana a altres països de la UE com a “bona pràctica”.
Pack troba “bé” que a Catalunya “s'ajudi els nens a conservar la seva identitat cultural donant-los l'oportunitat de parlar la llengua dels avis o dels pares” a l'escola. Però reclama que a més de parlar castellà i de “protegir” el català es faci un esforç amb l'anglès o el francès “per garantir que tinguin una bona feina en el futur”. “A la Unió Europea cal parlar la llengua materna, la del veí i una lingua franca”, reivindica Pack, que presideix des de fa dos anys la comissió d'Educació del Parlament Europeu, on coincideix amb els eurodiputats catalans Santiago Fisas (PP), Maria Badia (PSC) i Oriol Junqueras (ERC).
El govern i els partits catalans van rebre amb molta satisfacció les paraules de Pack, fent èmfasi en l'aval europeu. El va celebrar “molt” el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, i també ho van fer des del PSC. La portaveu adjunta al Parlament, Laia Bonet, va fer una crida al PP perquè prengui nota de les consideracions. “Espero que serveixi per fer reflexionar aquells que, malauradament, tot i la poca distància, sembla que no ho tinguin tan clar com els que ho miren des de fora.”
La portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, creu que la reflexió de la presidenta de la comissió de Cultura i Educació de l'eurocambra coincideix amb el que opina la “gent normal i assenyada”. I va recordar que alguns informes europeus posen Catalunya d'exemple.
La presidenta de la comissió d'Educació del Parlament Europeu alerta que “separar els estudiants per llengües seria separar el país”
Els partits celebren l'aval després de la resolució del TSJC contra la immersió lingüística
09/09/11 02:00 - brussel·les - Albert Seguraemail protegit Un nen escriu en una pissarra d'una escola en una imatge d'arxiu Foto: ARXIU.1 Aval europeu a la immersió lingüística en català. La presidenta de la comissió de Cultura i Educació de l'eurocambra, la democratacristiana alemanya Doris Pack, va advertir ahir que separar els castellanoparlants dels catalanoparlants a les escoles trencaria la cohesió social del país. “Per què s'han de separar? No crec que aporti res, no penso que sigui una bona solució; si separeu els estudiants per llengües estareu separant també una mica el país”, va alertar Pack, que precisament és eurodiputada del Partit Popular Europeu des de fa 22 anys. “Vosaltres ja sou bilingües –va assegurar Pack–, i és bo que els madrilenys [que s'instal·len a Catalunya] puguin parlar o entendre el català, per respecte.”
“És una mica com els immigrants a Alemanya; no tenim escoles turques”, va replicar com a missatge per als pares de la resta de l'Estat o de l'estranger que arriben a Catalunya i reclamen l'escolarització en castellà dels seus fills. “Cal que s'habituïn a parlar la llengua del seu barri, de la seva ciutat, de la nova nació on viuen ara”, va defensar Pack, exdiputada de la CDU al Bundestag.
No és el primer cop que Estrasburg lloa el model d'ensenyament català: el 2009 va votar en contra de reconèixer el dret dels pares a escollir la llengua d'escolarització dels seus fills, pel risc de fractura social. I també la Comissió Europea li va donar suport, i va negar el 2008 que la llengua catalana estigui discriminada a Catalunya. L'aleshores eurocomissari de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va admetre després de visitar Barcelona que els castellanoparlants hi poden viure amb “facilitat” perquè els catalanoparlants canvien a la seva llengua “sense ni tan sols adonar-se'n”. I el 2007, l'informe d'un grup d'experts encarregat per Brussel·les fins i tot va proposar estendre la immersió lingüística catalana a altres països de la UE com a “bona pràctica”.
Pack troba “bé” que a Catalunya “s'ajudi els nens a conservar la seva identitat cultural donant-los l'oportunitat de parlar la llengua dels avis o dels pares” a l'escola. Però reclama que a més de parlar castellà i de “protegir” el català es faci un esforç amb l'anglès o el francès “per garantir que tinguin una bona feina en el futur”. “A la Unió Europea cal parlar la llengua materna, la del veí i una lingua franca”, reivindica Pack, que presideix des de fa dos anys la comissió d'Educació del Parlament Europeu, on coincideix amb els eurodiputats catalans Santiago Fisas (PP), Maria Badia (PSC) i Oriol Junqueras (ERC).
El govern i els partits catalans van rebre amb molta satisfacció les paraules de Pack, fent èmfasi en l'aval europeu. El va celebrar “molt” el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, i també ho van fer des del PSC. La portaveu adjunta al Parlament, Laia Bonet, va fer una crida al PP perquè prengui nota de les consideracions. “Espero que serveixi per fer reflexionar aquells que, malauradament, tot i la poca distància, sembla que no ho tinguin tan clar com els que ho miren des de fora.”
La portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, creu que la reflexió de la presidenta de la comissió de Cultura i Educació de l'eurocambra coincideix amb el que opina la “gent normal i assenyada”. I va recordar que alguns informes europeus posen Catalunya d'exemple.
dijous, 8 de setembre del 2011
Medalla d'Honor del Parlament a l'Entrenador del Barça
"Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som imparable"
En Pep Guardiola,capità de l’Equip de Futbol El Barça,l’Entrenador per excel.lència,en el dia d’avui -6 de Setembre-2011, ha rebut la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i, posteriorment, ha fet un discurs d'agraïment. Les seves paraules, apassionades, han acabat de manera emotiva enviant un missatge als catalans
Josep Guardiola ha rebut la Medalla d'Honor de mans de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, després dels parlaments d'Evarist Murtra, de Mònica Terribas, de David Trueba i d'una Actuació musical de Nina. Emocionat i nerviós, el tècnic del Barça ha parlat davant les autoritats per agrair la Condecoració.
Ha trencat el gel fent broma amb Murtra, Terribas i Nina, que prèviament havien passat per l'altar. "Jo us diré quatre coses. Si l'elogi debilita, estic fos. Us parlaré amb el que sento".Humil,en Pep Guardiola ha obert el seu discurs dient que tot es redueix a haver estat escollit. "Jo vaig ser escollit. Qualsevol altre hagués pogut estar aquí i el mèrit és de la gent que em van escollir a mi. Aquesta és la millor manera de prendre'm la meva professió. Els coneixements, el que sé, no em pertanyen a mi. Són dels entrenadors que he tingut. I dels jugadors que he tingut la sort de dirigir. Visc la meva professió d'aquesta manera. Estimo el meu ofici, tinc passió pel meu ofici".
En Pep Guardiola, apassionat, ha explicat un secret de com treballa: "Al final, tot es redueix a un instant. Hi ha un moment que ens fa joia. Abans de cada partit, marxo al soterrani de Can Barça, on hi tinc un despatxet. Allà em tanco amb dos o tres DVD sobre el rival. M'assec, agafo folis, un bolígraf i començo a veure com juga el que seran el nostre adversari. Apunto les coses bones que fan i també apunto les coses que fan malament i per on podem fer-los mal. Però hi ha un moment. El moment màgic. Hi ha una imatge, un detall, que em fa dir 'Demà guanyarem'. No tinc cap fórmula màgica per saber del cert que guanyarem, però així el sento, és aquest el moment pel que m'estimo la meva feina".
L'Entrenador del Barça ha dit que és el que és,mercès a l'esport. "És el microclima d'un vestidor, un equip de futbol, el que m'ha fet ser com sóc. He après que els retrets i les excuses no serveixen per a res. Que un company pot ser millor que jo. Que un Entrenador pot triar que jo no jugui. Que hi haurà derrotes i que faran molt de mal".En Pep Guardiola s'ha referit a unes paraules de Valero Rivera, ex-entrenador del Barça d'handbol, i que l'acompanyen cada dia. "'El Barça ens fa bons a tots', em va dir en Valero. Viu la teva professió agraint la sort d'estar al Barça i no pensant que li has de demanar res a la institució. És el que intento fer".
El que jo no vull ser exemple de res, ha dit en el tram final del seu discurs. "Jo només vull que la gent senti això que sento, aquesta passió pel que faig", ha continuat. I, per acabar, el tècnic del Barça ha enviat un missatge als catalans: "Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, creieu-me que som un país imparable".
En Pep Guardiola,capità de l’Equip de Futbol El Barça,l’Entrenador per excel.lència,en el dia d’avui -6 de Setembre-2011, ha rebut la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i, posteriorment, ha fet un discurs d'agraïment. Les seves paraules, apassionades, han acabat de manera emotiva enviant un missatge als catalans
Josep Guardiola ha rebut la Medalla d'Honor de mans de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, després dels parlaments d'Evarist Murtra, de Mònica Terribas, de David Trueba i d'una Actuació musical de Nina. Emocionat i nerviós, el tècnic del Barça ha parlat davant les autoritats per agrair la Condecoració.
Ha trencat el gel fent broma amb Murtra, Terribas i Nina, que prèviament havien passat per l'altar. "Jo us diré quatre coses. Si l'elogi debilita, estic fos. Us parlaré amb el que sento".Humil,en Pep Guardiola ha obert el seu discurs dient que tot es redueix a haver estat escollit. "Jo vaig ser escollit. Qualsevol altre hagués pogut estar aquí i el mèrit és de la gent que em van escollir a mi. Aquesta és la millor manera de prendre'm la meva professió. Els coneixements, el que sé, no em pertanyen a mi. Són dels entrenadors que he tingut. I dels jugadors que he tingut la sort de dirigir. Visc la meva professió d'aquesta manera. Estimo el meu ofici, tinc passió pel meu ofici".
En Pep Guardiola, apassionat, ha explicat un secret de com treballa: "Al final, tot es redueix a un instant. Hi ha un moment que ens fa joia. Abans de cada partit, marxo al soterrani de Can Barça, on hi tinc un despatxet. Allà em tanco amb dos o tres DVD sobre el rival. M'assec, agafo folis, un bolígraf i començo a veure com juga el que seran el nostre adversari. Apunto les coses bones que fan i també apunto les coses que fan malament i per on podem fer-los mal. Però hi ha un moment. El moment màgic. Hi ha una imatge, un detall, que em fa dir 'Demà guanyarem'. No tinc cap fórmula màgica per saber del cert que guanyarem, però així el sento, és aquest el moment pel que m'estimo la meva feina".
L'Entrenador del Barça ha dit que és el que és,mercès a l'esport. "És el microclima d'un vestidor, un equip de futbol, el que m'ha fet ser com sóc. He après que els retrets i les excuses no serveixen per a res. Que un company pot ser millor que jo. Que un Entrenador pot triar que jo no jugui. Que hi haurà derrotes i que faran molt de mal".En Pep Guardiola s'ha referit a unes paraules de Valero Rivera, ex-entrenador del Barça d'handbol, i que l'acompanyen cada dia. "'El Barça ens fa bons a tots', em va dir en Valero. Viu la teva professió agraint la sort d'estar al Barça i no pensant que li has de demanar res a la institució. És el que intento fer".
El que jo no vull ser exemple de res, ha dit en el tram final del seu discurs. "Jo només vull que la gent senti això que sento, aquesta passió pel que faig", ha continuat. I, per acabar, el tècnic del Barça ha enviat un missatge als catalans: "Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, creieu-me que som un país imparable".
diumenge, 4 de setembre del 2011
L'Escola en llengua catalana,ara i sempre
Davant la nova Sentència contra el Català, a instàncies d'una família resident a Catalunya que dóna mostres d'inadaptació total i d'odi cultural contra la terra que els ha acollit (sense embuts...), recupero un apunt on faig un ràpid repàs als aspectes positius del català literari que hem viscut al llarg dels anys.
*Apart de les amenaces institucionals a diversos territoris dels Països Catalans per part de governs amb nul·la estima per la llengua de la terra (País Valencià, Illes Balears, Aragó), el fet que al Principat hi hagi un partit amb una única ideologia: anar contra la llengua catalana, és un fet que no té igual al món. La família denunciant és d'aquesta corda. Res li importa l'educació de son fill, sinó prioritzar el seu odi contra la llengua d'aquest país. No estem a Carnestoltes i no és lícit usar disfressa. Com diuen els valencians popularment, i dedicat a aquesta família: que se'n vagin a fer la mà!!!
*El català és la llengua sense estat més parlada d'Europa. Especialment arrelada entre els seus parlants, se la considera l'essència de la catalanitat: el tret distintiu de tot un país, els Països Catalans. Andorra, l'Alguer, Catalunya nord, el Carxe, País Valencià, Franja de Ponent, Principat de Catalunya, i illes Balears i Pitiüses la conreen, i se'n senten orgullosos/es.
*El gran Ramon Llull, savi enciclopedic mallorquí, la va dotar d'un ampli corpus literari a partir del segle XIII. Els reis medievals hi redactaren les seues històriques cròniques sobre les conquestes de la corona. Ausiàs March, un dels més grans poetes de tots els temps, la impregnà de càntics a l'amor que s'extengueren per tota la Mediterrània. Joanot Martorell la convertí en la llengua més moderna de les que es fan i es desfan, amb el galant cavaller Tirant i els seus amors amb la princesa Carmesina. El segle d'or de les lletres va anar agafant regust a orxata. Despuig, cavaller tortosí, hi narrà la història de la ciutat de manera col·loquiada, com a excusa per parlar de les coses de Catalunya. I el rector de Vallfogona, poeta igualment ebrenc i d'alta volada, en tenia prou amb la llanesa catalana. A cop de decret made in borbó la volgueren liquidar, fins que Aribau en llemosí sonà el seu primer bagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia, en llemosí al senyor pregava cada dia i càntics llemosins somniava cada nit. Verdaguer i Guimerà la renaixeren de les cendres, també el Gayter del Llobregat, i revisqueren la dolça Catalunya, pàtria del meu cor, que de quan tu s'allunya, d'enyorança es mor.
*El poeta Maragall aixecava una senyera per damunt dels nostres cants. Arbó incorporava la terra de l'Ebre a l'ideari literari nostrat. I la gran Rodoreda havia d'escriure les pàgines més belles de la nostra narrativa amb immensa veu de dona. I el vallesà Pere Quart a Catalunya deixí mitja vida condormida, l'altra meitat se n'anà amb ell per no deixar-lo sens vida, quan partia cap a l'exili amb una esperança desfeta, una recança infinita, i una pàtria tan petita, que la somiava completa. Els càntics d'Espriu, amb la barca del temps, amb el vent de Llevant, ens transportaven a l'Alguer.
*I Corominas, Fabra, Solà l'estudiaven amb delit. Joan Fuster, des de Sueca estant, ideava els Països Catalans, perquè la llengua del País València no és que sigui semblant a la catalana, és la mateixa, el mateix per la senyera. Estellés ens deia que s'havien parit pocs amants com nosaltres en tota València, mentre Gerard Vergés, vora l'Ebre, deixava sentir dolça remor de l'aigua en el record.
*De l'Alguer ens arribava la veu fidel de Rafel Garia, a Mequinensa es consagrava l'immens Moncada, Villangómez cantava l'Eivissa blava, i Martí i Pol versava el seu poble vora el Ter. Ara i adès, Salvadó ens transporta a la història des dels turons andorrans, ressona el crit rossellonenc de Joan-Lluís Lluís, Torrent tenyeix la parla d'afers negres valencians, Cabré i Pinyol es tradueixen arreu del planeta. I se sent el seu so des de la muntanya de Caro, el gran port ilercavó des d'on es pot veure en dia clar del Pirineu a Mallorca. I s'ensenya amb caliu a la Pasqual Scanu algueresa i a la Bressola rossellonenca, i es dignifica amb tons èpic amb l'escola valenciana, i s'arrela vora el Matarranya o a Formentera.
*I la parla el pagès, el ferrer, el fuster, el profe, el mestre, l'alumne, el nascut a Campredó i el que ve de Moldàvia. I'm a Catalan difongué mestre Casals, a la ciutat de l'estàtua de la llibertat: quina paraula!!! Mentre arreu on hi havia un català s'editava una revista, en època fosca a la terra nostrada, fos a Nova Zelanda o a la Terra del foc, l'únic indret on es prohibia era ací, a la terra catalana.
*I els bastards del suprem de les Espanyes no podran trepitjar tot aquest bagatge. De ponent ens arriben sentències i tisores. Odi pur a la xamosa melodia, que brolla la llengua mia, la llengua del Maestrat, Garcia Girona dixit (i del Conflent, i de la Ribagorça, i de Menorca, i del Vinalopó). I un poeta de Tortosa del segle XIX ho deixava més clar aigua: vull cantar-te santa meua, en la llengua catalana, perquè les coses que es diuen, en la llengua de la pàtria, són més tendres i més dolces, i surten de dins de l'ànima, que de la pàtria la llengua, és la llengua que el cor parla.
*Apart de les amenaces institucionals a diversos territoris dels Països Catalans per part de governs amb nul·la estima per la llengua de la terra (País Valencià, Illes Balears, Aragó), el fet que al Principat hi hagi un partit amb una única ideologia: anar contra la llengua catalana, és un fet que no té igual al món. La família denunciant és d'aquesta corda. Res li importa l'educació de son fill, sinó prioritzar el seu odi contra la llengua d'aquest país. No estem a Carnestoltes i no és lícit usar disfressa. Com diuen els valencians popularment, i dedicat a aquesta família: que se'n vagin a fer la mà!!!
*El català és la llengua sense estat més parlada d'Europa. Especialment arrelada entre els seus parlants, se la considera l'essència de la catalanitat: el tret distintiu de tot un país, els Països Catalans. Andorra, l'Alguer, Catalunya nord, el Carxe, País Valencià, Franja de Ponent, Principat de Catalunya, i illes Balears i Pitiüses la conreen, i se'n senten orgullosos/es.
*El gran Ramon Llull, savi enciclopedic mallorquí, la va dotar d'un ampli corpus literari a partir del segle XIII. Els reis medievals hi redactaren les seues històriques cròniques sobre les conquestes de la corona. Ausiàs March, un dels més grans poetes de tots els temps, la impregnà de càntics a l'amor que s'extengueren per tota la Mediterrània. Joanot Martorell la convertí en la llengua més moderna de les que es fan i es desfan, amb el galant cavaller Tirant i els seus amors amb la princesa Carmesina. El segle d'or de les lletres va anar agafant regust a orxata. Despuig, cavaller tortosí, hi narrà la història de la ciutat de manera col·loquiada, com a excusa per parlar de les coses de Catalunya. I el rector de Vallfogona, poeta igualment ebrenc i d'alta volada, en tenia prou amb la llanesa catalana. A cop de decret made in borbó la volgueren liquidar, fins que Aribau en llemosí sonà el seu primer bagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia, en llemosí al senyor pregava cada dia i càntics llemosins somniava cada nit. Verdaguer i Guimerà la renaixeren de les cendres, també el Gayter del Llobregat, i revisqueren la dolça Catalunya, pàtria del meu cor, que de quan tu s'allunya, d'enyorança es mor.
*El poeta Maragall aixecava una senyera per damunt dels nostres cants. Arbó incorporava la terra de l'Ebre a l'ideari literari nostrat. I la gran Rodoreda havia d'escriure les pàgines més belles de la nostra narrativa amb immensa veu de dona. I el vallesà Pere Quart a Catalunya deixí mitja vida condormida, l'altra meitat se n'anà amb ell per no deixar-lo sens vida, quan partia cap a l'exili amb una esperança desfeta, una recança infinita, i una pàtria tan petita, que la somiava completa. Els càntics d'Espriu, amb la barca del temps, amb el vent de Llevant, ens transportaven a l'Alguer.
*I Corominas, Fabra, Solà l'estudiaven amb delit. Joan Fuster, des de Sueca estant, ideava els Països Catalans, perquè la llengua del País València no és que sigui semblant a la catalana, és la mateixa, el mateix per la senyera. Estellés ens deia que s'havien parit pocs amants com nosaltres en tota València, mentre Gerard Vergés, vora l'Ebre, deixava sentir dolça remor de l'aigua en el record.
*De l'Alguer ens arribava la veu fidel de Rafel Garia, a Mequinensa es consagrava l'immens Moncada, Villangómez cantava l'Eivissa blava, i Martí i Pol versava el seu poble vora el Ter. Ara i adès, Salvadó ens transporta a la història des dels turons andorrans, ressona el crit rossellonenc de Joan-Lluís Lluís, Torrent tenyeix la parla d'afers negres valencians, Cabré i Pinyol es tradueixen arreu del planeta. I se sent el seu so des de la muntanya de Caro, el gran port ilercavó des d'on es pot veure en dia clar del Pirineu a Mallorca. I s'ensenya amb caliu a la Pasqual Scanu algueresa i a la Bressola rossellonenca, i es dignifica amb tons èpic amb l'escola valenciana, i s'arrela vora el Matarranya o a Formentera.
*I la parla el pagès, el ferrer, el fuster, el profe, el mestre, l'alumne, el nascut a Campredó i el que ve de Moldàvia. I'm a Catalan difongué mestre Casals, a la ciutat de l'estàtua de la llibertat: quina paraula!!! Mentre arreu on hi havia un català s'editava una revista, en època fosca a la terra nostrada, fos a Nova Zelanda o a la Terra del foc, l'únic indret on es prohibia era ací, a la terra catalana.
*I els bastards del suprem de les Espanyes no podran trepitjar tot aquest bagatge. De ponent ens arriben sentències i tisores. Odi pur a la xamosa melodia, que brolla la llengua mia, la llengua del Maestrat, Garcia Girona dixit (i del Conflent, i de la Ribagorça, i de Menorca, i del Vinalopó). I un poeta de Tortosa del segle XIX ho deixava més clar aigua: vull cantar-te santa meua, en la llengua catalana, perquè les coses que es diuen, en la llengua de la pàtria, són més tendres i més dolces, i surten de dins de l'ànima, que de la pàtria la llengua, és la llengua que el cor parla.
Atacs contra la Llengua catalana a l'Ensenyament
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat un ultimàtum al govern perquè apliqui abans de dos mesos una sentència que insta a utilitzar també l'espanyol com a llengua vehicular en l'ensenyament obligatori.
*Una aplicació estricta d'aquest principi a les nostres escoles faria entrar en fallida el model d'immersió i normalització lingüística, que s'aplica des del 1983. El model garanteix que tot l'alumnat que surt de les escoles i instituts de Catalunya coneix i domina el català i l'espanyol.
*No s'entén, per tant, la preocupació dels que, des del mateix moment que el Parlament va aprovar la llei de normalització lingüística, han estat combatent amb diferents noms i actors la seva aplicació. És igual si les famílies que demanen educació en espanyol (i que són ateses) són una ínfima minoria. Els tribunals dictaminen que el model s'ha de canviar, hi hagi demanda social o no.
*Una manera de fer que acostuma a fracassar... si no hi ha un interès polític al darrere.La resolució del tribunal ha estat rebuda per la societat catalana com una altra agressió contra la seva llengua pròpia. Una aplicació estricta de la resolució provocaria la fractura de la societat catalana en dues comunitats lingüístiques, que és el que el model de normalització ha evitat. Només des de la ignorància o la mala fe es pot afirmar que l'espanyol està en una situació de debilitat a Catalunya. Si alguna llengua necessita ser protegida al seu propi país és la catalana. Per diverses raons, però sobretot perquè el català és l'essència de la nostra cultura.
*La societat catalana ha de rebutjar tots els intents de laminar la seva personalitat, que provenen del pensament únic.
*Any 1983,el dia 18 d’abril:El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Normalització Lingüística,segons la qual “Els centres d’Ensenyament catalans han de fer de la Llengua Catalana el Vehicle d’expressió normal a les escoles.
*Any 1998,dia 7 de Gener.S’aprova la Llei de Política Lingüística,en què es destaca que la llengua catalana no ha aconseguit la total Normalització.
*Any 2000,dia 15 de febrer,Convivència Cívica Catalana (CCC) presenta un Recurs contra els Impressos de Preinscripció perquè no es preguntava sobre la la llengua habitual del menor d’edat.
*Any 2004,El Trubunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estima el Recurs de CCC.El Departament d’Ensenyament modifica l’Imprès i,a partir de la Preinscripció del Curs 2006-2007,inclou una Casella en què es pregunta per la Llengua que entén l’alumne,amb una nota que especifica que qui vulgui acollir-se a l’Ensenyament en castellà ho ha de demanar a la Direcció del centre escolar.
*Any 2006,dia 2 de maig.El Departament d’Ensenyament rebutja la Sol.licitud del pare i integrant del CCC,Feliciano Sánchez López,perquè es reintrodueixi el Castellà com a llengua vehicular.
*Any 2008,dia 6 de juliol,el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) avala l’adaptació del Decret de la Tercera Hora del Castellà,però insta a fdr-lo complir amb rigor.La Sentència és fruit d’un Recurs de CCC.
*Any 2009,dia 12 de novembre,EL TSJC tanca la polèmica del Castellà en la Preinscripció després de les noves queixes de CCC contra la F+ormula adoptada a partir del Curs 2006-2007.La Sentència avala que els Impressos garanteixen el Dret de les Famílies que els menors rebin els primers ensenyaments en la llengua habitual.
*Any 2010,dia28 de juny.La Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia,colpeja el Model d’Immersió Lingüística a l’Escola catalana.
*Any 2010,dia 22 de desembre.El Tribunal Suprem dóna la raó a Feliciano Sànchez i uns altres dos pares perquè el castellà sigui la llengua vehicular a l’Ensenyament a Catalunya.
*Any 2011,dia 9 de febrer,CCC torna a denunciar Ensenyament per no haver inclòs en els Impressos de Prreinscripció una Casella específica per demanar l’Escolarització en castellà.
*Any 2011,dia 13 juliol.El TSJC rep un escrit signat per la Consellera d’Ensenyament la Irene Rigau i Oliver en què justifica el Model Lingüístic d’Ensenyament,ja que,en finalitzar l’escolarització obligatòria,els alumnes tenen un ple domini les les dues llengües Oficials,la catalana i la castellana.
*Any 2011,dia 2 de setembre,ja inciat el curs 2011-2012,el TSJC comunica al Departament d’Ensenyament que només tédos mesos perquè s’adoptin les Mesures per garantir de manera efectiva que el castellà és llengua vehicular a Catalunya.
*Una aplicació estricta d'aquest principi a les nostres escoles faria entrar en fallida el model d'immersió i normalització lingüística, que s'aplica des del 1983. El model garanteix que tot l'alumnat que surt de les escoles i instituts de Catalunya coneix i domina el català i l'espanyol.
*No s'entén, per tant, la preocupació dels que, des del mateix moment que el Parlament va aprovar la llei de normalització lingüística, han estat combatent amb diferents noms i actors la seva aplicació. És igual si les famílies que demanen educació en espanyol (i que són ateses) són una ínfima minoria. Els tribunals dictaminen que el model s'ha de canviar, hi hagi demanda social o no.
*Una manera de fer que acostuma a fracassar... si no hi ha un interès polític al darrere.La resolució del tribunal ha estat rebuda per la societat catalana com una altra agressió contra la seva llengua pròpia. Una aplicació estricta de la resolució provocaria la fractura de la societat catalana en dues comunitats lingüístiques, que és el que el model de normalització ha evitat. Només des de la ignorància o la mala fe es pot afirmar que l'espanyol està en una situació de debilitat a Catalunya. Si alguna llengua necessita ser protegida al seu propi país és la catalana. Per diverses raons, però sobretot perquè el català és l'essència de la nostra cultura.
*La societat catalana ha de rebutjar tots els intents de laminar la seva personalitat, que provenen del pensament únic.
*Any 1983,el dia 18 d’abril:El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Normalització Lingüística,segons la qual “Els centres d’Ensenyament catalans han de fer de la Llengua Catalana el Vehicle d’expressió normal a les escoles.
*Any 1998,dia 7 de Gener.S’aprova la Llei de Política Lingüística,en què es destaca que la llengua catalana no ha aconseguit la total Normalització.
*Any 2000,dia 15 de febrer,Convivència Cívica Catalana (CCC) presenta un Recurs contra els Impressos de Preinscripció perquè no es preguntava sobre la la llengua habitual del menor d’edat.
*Any 2004,El Trubunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estima el Recurs de CCC.El Departament d’Ensenyament modifica l’Imprès i,a partir de la Preinscripció del Curs 2006-2007,inclou una Casella en què es pregunta per la Llengua que entén l’alumne,amb una nota que especifica que qui vulgui acollir-se a l’Ensenyament en castellà ho ha de demanar a la Direcció del centre escolar.
*Any 2006,dia 2 de maig.El Departament d’Ensenyament rebutja la Sol.licitud del pare i integrant del CCC,Feliciano Sánchez López,perquè es reintrodueixi el Castellà com a llengua vehicular.
*Any 2008,dia 6 de juliol,el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) avala l’adaptació del Decret de la Tercera Hora del Castellà,però insta a fdr-lo complir amb rigor.La Sentència és fruit d’un Recurs de CCC.
*Any 2009,dia 12 de novembre,EL TSJC tanca la polèmica del Castellà en la Preinscripció després de les noves queixes de CCC contra la F+ormula adoptada a partir del Curs 2006-2007.La Sentència avala que els Impressos garanteixen el Dret de les Famílies que els menors rebin els primers ensenyaments en la llengua habitual.
*Any 2010,dia28 de juny.La Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia,colpeja el Model d’Immersió Lingüística a l’Escola catalana.
*Any 2010,dia 22 de desembre.El Tribunal Suprem dóna la raó a Feliciano Sànchez i uns altres dos pares perquè el castellà sigui la llengua vehicular a l’Ensenyament a Catalunya.
*Any 2011,dia 9 de febrer,CCC torna a denunciar Ensenyament per no haver inclòs en els Impressos de Prreinscripció una Casella específica per demanar l’Escolarització en castellà.
*Any 2011,dia 13 juliol.El TSJC rep un escrit signat per la Consellera d’Ensenyament la Irene Rigau i Oliver en què justifica el Model Lingüístic d’Ensenyament,ja que,en finalitzar l’escolarització obligatòria,els alumnes tenen un ple domini les les dues llengües Oficials,la catalana i la castellana.
*Any 2011,dia 2 de setembre,ja inciat el curs 2011-2012,el TSJC comunica al Departament d’Ensenyament que només tédos mesos perquè s’adoptin les Mesures per garantir de manera efectiva que el castellà és llengua vehicular a Catalunya.
divendres, 2 de setembre del 2011
11 Setembre 2011,una Diada cap-i-cua...!!
La llengua nacional dels Països Catalans:Fent-ne un repàs de la problemàtica que van causar els Decrets de Nova Planta de l’any 1717 que van donar el Tret d’Inici a tres segles d’intent d’anihilació de la llengua catalana per part de tot un seguit de Governs Centrals amb mentalitat castellana i castellanitzant,que mai nohan entès ni comprès de la Diversitat tant de parla com de cultura.Del rei Felip Vè,passant pel Generalíssim fins als actuals Governs del País Valencià,l’Aragó i les Illes Balears,la persecució política de la Llengua Catalana no ha tingut mai treva.
*Sortosament,sí que hi ha hagut una Societat Civil Forta que ha sabet i encara sap resistir i una Fidelitat Lingüística Intríncesa al Poble Català,com a Nació,que ha portat al desenvolupament d’una Literatura riquíssima,que la situaríem entre les dotze més importants delmón (sic i resic),la qual cosa és petit Miracle Cultural que ens cal reinvidicar tothora i amb el tot el possible orgull català.
En la històrica i fatídica data de l’11 de setembre de 1714,ens vindria molt bé una lectura del poema El Fossar de les Moreres d’en Frederic Pitarra,un poema ple d’emotivitat i de significat.
*L'Eurodistricte de l'“espai català transfronterer” és lluny de poder ser una realitat, a causa del “desenvolupament asimètric” de la Catalunya del Nord i la Catalunya del Sud o Autònoma. Aquest espai “existeix i té una realitat simbòlica”, però poca cosa més. Aquesta és la conclusió a què es pot arribar llegint l'article Enjeu de gouvernance d'abord symbolique, publicat en el darrer número de la Revista Internacional de Geopolítica Enjeux Diplomatiques et Stratégiques. L'article explica molt bé les diferències existents de l'Economia entre el Nord i el Sud de l'espai fronterer i constata que els fluxos humans transfronterers no són prou importants.
*Del Sud al Nord “hi ha poca mobilitat de la població”, ja que “l'economia de la Catalunya del Nord no està prou desenvolupada al segle XXI”. Del Nord al Sud constatem dues barreres,a) “la desconeixença de la llengua” i b) “els salaris poc elevats”. Això fa que els catalans del Nord només passin majoritàriament la frontera per fer compres de productes més barats com ara l'alcohol i el tabac i, també, per la nombrosa prostitució present en locals i carreteres properes a la frontera. Aquest treball d'anàlisi, finalment, serveix per posar sobre la taula la qüestió de si el projecte d'un Eurodistricte Català pot fer evolucionar la situació i estimular les relacions transfrontereres més enllà de l'”àmbit simbòlic” comú.
*Revista associada a l'ONU:La revista la publica el Centre d'Études Diplomatiques et Stratégiques, organisme consultiu del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides i associat al Centre d'Informació Regional de les Nacions Unides per Europa (UNRIC). Altres temes tractats en el mateix número de la revista són les revoltes àrabs, la situació nord-americana a mig mandat del president Obama, el països emergents com el Brasil i l'Índia i articles sobre la Xina i Rússia.
*Autors d'origen català:Els dos autors de l'article són analistes residents a París i tenen en comú els seus orígens a la Catalunya del Nord. Olivier Rouquan és un politòleg i investigador que col•labora regularment a RFI (Radio France International) i a la televisió France 24, la cadena pública d'informació contínua.Jordi Gomez és un jove universitari autor d'un estudi sobre el Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà i que està realitzant una tesi sobre les relacions transfrontereres catalanes, més enllà de l'Eurodistricte.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
El TSJC dóna dos mesos de termini a la Generalitat
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dóna dos mesos al Departament d’ Ensenyament de Ctalunya perquè la llengua castellana hi sigui Vehicular a l'Escola Pública Catalana.Considera més que “insuficient” la justificació de la Conselleria d’Ensenyament,presidida per la Irene Rigau i Oliver i insta a utilitzar l'Espanyol quel com més enllà d'una Assignatura-.Ara bé el Govern de Catalunya considera que aplicar la Mesura no garantirà l'exigència legal del ple domini de les dues llengües:català i castellà.L'actual Model d'Ensenyament a Catalunya, en perill.
*El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat “dos mesos de termini a la Generalitat” perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà ,també hi sigui Llengua Vehicular a l'Escola Pública i Privada-concertada,tot i aplicant així la Sentència del mes de desembre de l’any 2010 del Tribunal Suprem (TS)-.La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut-2006, considera el castellà com a Llengua Vehicular a l'Ensenyament juntament amb el català. Uns pares van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó.El Departament d’Ensenyament,que presideix la Irene Rigau i Oliver, no ha volgut valorar la “interlocutòria del TSJC”, que estableix que la Generalitat haurà d'informar de les mesures preses per donar compliment a la Sentència del TS.
*En el seu escrit, el TSJC explica que els pares que van guanyar la Sentència del Suprem van demanar al TSJC l'execució de la Sentència. L'Alt tribunal Català va demanar a la Conselleria d’Ensenyament que donés explicacions sobre les mesures preses després de la Sentència del Tribunal Suprem. La Generalitat de Catalunya va aportar Dades Estadístiques sobre el Model Lingüístic Educatiu i la utilització del català i el castellà com a llengua vehicular-.
*El Govern de Catalunya concloïa que per garantir l'exigència legal del Ple Domini de les dues Llengües Cooficials en finalitzar l'Ensenyament Obligatori, calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, ja que l'actual situació del català en la Societat Catalana no permet el canvi de Model Educatiu si es volen aconseguir els actuals resultats.
*El TSJC en la seva interlocutòria qualifica com a “insuficients” aquestes explicacions per considerar que es compleix la Sentència del Tribunal Suprem, i recorda que l'Alt Tribunal Espanyol establia que el Castellà havia de ser Llengua Vehicular, amb una proporció que podia establir el Departament d’Ensenyament, però que no podia deixar-lo com “una assignatura més” ni amb una proporció “il•lusòria o simplement un artifici de mera aparença”.
*La interlocutòria és del 28 de juliol de 2011, però,en considerar-se el mes d'agost inhàbil, el Departament d’Ensenyament encara podria presentar-hi un Recurs en contra, davant la mateixa Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa. Tot i això, el recurs en principi no aturaria l'aplicació de la sentència.
*Ara el Departament d’Ensenyament té com a màxim fins a finals d'octubre o principis de novembre per aplicar les mesures oportunes i comunicar-les al TSJC.
El seu incompliment, adverteix el TSJC, pot comportar multes de fins a 1.500 euros pels funcionaris o autoritats que no compleixin aquesta interlocutòria i la Sentència del Suprem, com havia demanat Convivència Cívica Catalana (CCC), que va donar suport als pares i a les AMPAS”.
*El Departament d'Ensenyament que presideix la Irene Rigau i Oliver ha refusat fins el moment fer cap valoració de la interlocutòria i no ha especificat si presentarà o no Recurs en contra. Segons han explicat fonts de la Conselleria d’Ensenyament a l'ACN, hores d'ara el Departament està estudiant el contingut del text.
*El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat “dos mesos de termini a la Generalitat” perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà ,també hi sigui Llengua Vehicular a l'Escola Pública i Privada-concertada,tot i aplicant així la Sentència del mes de desembre de l’any 2010 del Tribunal Suprem (TS)-.La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut-2006, considera el castellà com a Llengua Vehicular a l'Ensenyament juntament amb el català. Uns pares van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó.El Departament d’Ensenyament,que presideix la Irene Rigau i Oliver, no ha volgut valorar la “interlocutòria del TSJC”, que estableix que la Generalitat haurà d'informar de les mesures preses per donar compliment a la Sentència del TS.
*En el seu escrit, el TSJC explica que els pares que van guanyar la Sentència del Suprem van demanar al TSJC l'execució de la Sentència. L'Alt tribunal Català va demanar a la Conselleria d’Ensenyament que donés explicacions sobre les mesures preses després de la Sentència del Tribunal Suprem. La Generalitat de Catalunya va aportar Dades Estadístiques sobre el Model Lingüístic Educatiu i la utilització del català i el castellà com a llengua vehicular-.
*El Govern de Catalunya concloïa que per garantir l'exigència legal del Ple Domini de les dues Llengües Cooficials en finalitzar l'Ensenyament Obligatori, calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, ja que l'actual situació del català en la Societat Catalana no permet el canvi de Model Educatiu si es volen aconseguir els actuals resultats.
*El TSJC en la seva interlocutòria qualifica com a “insuficients” aquestes explicacions per considerar que es compleix la Sentència del Tribunal Suprem, i recorda que l'Alt Tribunal Espanyol establia que el Castellà havia de ser Llengua Vehicular, amb una proporció que podia establir el Departament d’Ensenyament, però que no podia deixar-lo com “una assignatura més” ni amb una proporció “il•lusòria o simplement un artifici de mera aparença”.
*La interlocutòria és del 28 de juliol de 2011, però,en considerar-se el mes d'agost inhàbil, el Departament d’Ensenyament encara podria presentar-hi un Recurs en contra, davant la mateixa Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa. Tot i això, el recurs en principi no aturaria l'aplicació de la sentència.
*Ara el Departament d’Ensenyament té com a màxim fins a finals d'octubre o principis de novembre per aplicar les mesures oportunes i comunicar-les al TSJC.
El seu incompliment, adverteix el TSJC, pot comportar multes de fins a 1.500 euros pels funcionaris o autoritats que no compleixin aquesta interlocutòria i la Sentència del Suprem, com havia demanat Convivència Cívica Catalana (CCC), que va donar suport als pares i a les AMPAS”.
*El Departament d'Ensenyament que presideix la Irene Rigau i Oliver ha refusat fins el moment fer cap valoració de la interlocutòria i no ha especificat si presentarà o no Recurs en contra. Segons han explicat fonts de la Conselleria d’Ensenyament a l'ACN, hores d'ara el Departament està estudiant el contingut del text.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)