Reinauguració de l'Acoblament Sitgetà a Cuba

En iniciar-se l’acte,la Teresa Marquès canta al piano l’Himne Nacional Cubà,el sitgetà Enric Morera toca la sardana “Festa Major”,que recorda força la Matinal de la Festa Major de Sitges,frenèticament aplaudida per tots els sitgetans. *Tot seguit,el President de l’Acoblament Sitgetà,en Salvador Carbonell i Puig va fer un parlament adreçat a la Vila de Sitges tot recordant els deures i els drets del bon sitgetà amb la vila de Sitges,perquè deixant aquell trànsit de terra catalana han deixat la seva ànima i,que des de Cuba cada sitgetà deu ajudar Sitges per tal d’enfortir-lo. *Seguidament el violinista en Carles S.Miranda toca el Minuetto de Beethoven,dansa espanyola de Moszkonski.En Josep Carbonell va recitar el poema d’en S.Borrut i Soler,intitulat “Sitges”.En Narcís Güell,també llegeix la poesia “Paisatge de la terra” del poeta sitgetà en Trinitat Catasús i Catasús,la teresa Font G.de Peralta toca al piano el “Rondó capritxós” d’en Mendelshon havent estat premiada amb un bonic pomell de roses vermelles.També en Ramir Carbonell i Ros llegeix la narració “Visió”,que traspua una entranyable vista envers la Vila de Sitges.Al bell mig de l’acte i abans de començar la segona part,la Comissió de Festes va obsequiar els presents a l’Acte Literari cultural en català amb dolços i malvasia de Sitges-. *Un cop iniciada la segona part,sona la música del sitgetà Antoni Català en la “Processó de Sant Bartomeu", a més de la cançó de R.de Palau intitulada “Voreta la Mar” per en Josep Manuel Mampel-.Un altre participant és en Joan Ciré amb el seu treball “Recordances”,sobre la vila de Sitges-. *No podria faltar-hi la presència de la Srta C.Renau cantant l’ "Ombrel.la" a més de la "Pubilleta",dues cançons populars de Catalunya,i la Srta Teresa Marquès torna a tocar al piano la “Marxa militar de Seluiber” així com en Joaquim Miró,que sentimentalment canta “Lluny de ma Terra” d’en Magí Carbonell a més de la Traviata. *R.Alayon recita el poema d’En Barbauen intitulat “Sitges”,tot finalitzant la segona part d’aquesta Reinauguració de l’Acoblament Sitgetà el mestre E.Soto que acompanyava tots els actes al piano-.I,així amb la reinauguració de l’entitat citada,també l’APEC àlias la Protectora hi restava força reconeguda davant els sitgetans tant socis com amics d’una entitat universal catalana com va ser tant a l’Illa de Cuba com a Sitges i Catalunya-.

El secret dels Templers és un enigma històric

El secret dels Templers és un enigma històric força conegut.La sev adissolució va ser ordenada pel Papa Climent V a instàncies del Rei Feip IV de França. *Els ordes militars són unes congregacions religioses cristianes creades a partir de l'inici de l'època de les croades (segles XI-XIII), amb el propòsit de fer la guerra contra els infidels. Per als europeus medievals, tots aquells que no fossin cristians eren infidels.Igual com tots els altres ordes religiosos, els ordes militars es dotaven d'uns estatuts, d'una norma de conducta -la regla- i la seva creació havia de ser aprovada per la Santa Seu. Els membres d'aquests ordes eren alhora monjos i soldats. *Molts ordes militars van neixer amb el propòsit de defensar Terra Santa. Segons el cristianisme, Palestina és Terra Santa perquè allà hi va viure i predicar Jesús de Natzaret. Com moltes altres regions de la Mediterrània, al segle VII, Palestina va ser conquerida pels àrabs i, amb el pas del temps, la seva població va arabitzar-se i islamitzar-se. *Al segle XI, en començar l'expansió econòmica de la Cristiandat llatina (=l'Europa occidental), va iniciar-se el fenomen de les peregrinacions. A Europa, molta gent viatjava per anar a visitar llocs de culte cristià: Sant Jaume de Compostel•la (Galícia), Roma, el Mont Sant Michel i la ciutat santa de Jerusalem. *En un principi, el pelgrinatge a Terra Santa tenia un caràcter pacífic, i la població palestina -arabo-musulmana- no mostrava cap mena d'hostilitat envers els pelegrins cristians. A finals del segle XI, els països de l'actual Orient Mitjà foren envaïts pels turcs, una tribu asiàtica islamitzada que es mostrà intolerant amb els cristians. *Per altra banda, durant el segle XI, a Europa s'havia viscut el canvi feudal: tota una sèrie de crisis socials, amb lluites molt violentes, que havien afirmat el poder de la noblesa, una classe guerrera sense cap més font d'ingressos que els tributs dels pagesos i el botí de guerra. A més, alguns fills de pagesos rics adquirien armes per allistar-se a les tropes dels senyors i, així, mirar d'integrar-se a la noblesa, aquests eren els dits cavallers. *A Europa, doncs, hi havia un excès de combatents. Una manera de proporcionar una sortida digna i honorable a molts nobles i cavallers bel•licosos va ser incitar-los a lluitar per alliberar Terra Santa del domini dels infidels. Per això, el 1095, el papa Urbà II va reunir un concili a Clermont-Ferrand (Occitània) i va predicar la primera croada cap a Terra Santa.

Els ideals de la Burgesia Nacionalista:El Noucentisme

El projecte pedagògic és una síntesi de les idees de l’Escola Nova i del nacionalisme noucentista de l’Eugeni d’Ors,el millor executiu que reclamaven els ideals de la burgesia nacionalista formulats en el Noucentisme-. *L’entusiame despertat per la fundació del Col.legi Sant Jordi, a Catalunya sorgeix una ascendent il.lusió per l’Escola Catalana-.El patró a seguir era el Col.legi Sant Jordi,la primera Escola Catalana dels temps moderns-.I,així,a cavall dels dos segles XIX i XX, l’empenta d’aquesta societat catalana animà institucions privades com l’APEC,nascuda l’any 1899 i,acomboià l’esclat dels pioners de la nova Pedagogia entre els catalans:en Francesc Flos i Calcat,en Francesc Ferrer i Guàrdia,en Joan Bardina,en Pau Vila-. *I,una mica més tard,en plena onada noucentista,arribaran l’Alexandre Galí,l’Eladi Homs,l’Artur Martorell,en Pere Vergés,i vora seu,la feina de promoció d’en Jaume Bofill i Mates -i sobretot d’en Manel Ainaud-.Els acords van ser els següents:a) Constituir una Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC),adoptant el reglament que brinda la Unió Catalanista,a qual entitat s’adhereix aquesta APEC-. *Tres càrrecs per a la Junta Directiva,sent elegits com a: President,en Josep Fiter i Inglès,que serà per a la història de l’APEC el seu primer president-.Tressorer:en Francesc Figueres-.Secretari:L’Enric Ciurana-. *Uns i altres pedagogs catalans ompliren d’entusiasme educador el primer terç del segle XX i hi consolidaren realitats tan emblemàtiques com l’Escola del Bosc a Montjuïc i l’Escola del Mar a la Barceloneta,els Projectes innovadors de Colònies escolars,la introducció de les escoles Montessor,la fundació del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona,l’Escola del Patronat Domènech i la creació del Laboratori i Seminari de Pedagogia,la direcció del qual s’oferí a la Maria Montessori,que fixà residència uns anys a la ciutat de Barcelona-.

Catalunya i la República Francesa (1873)

Regnant a l'Estat espanyol Carles IV (1788-1808),fill de Carles III, va esclatar a França l'any 1873 la Revolució qui va posar fi a la Monarquia i va portar una pregona renovació en les idees polítiques i en l'organització dels Estats.Mercès a la seva política, Carles IV i el seu fill Ferran VII li van cedir els seus drets a la Corona d'Espanya. *Agents revolucionaris com ara Robespierre recorren tot Catalunya,però Catalunya, malgrat la simpatia que la República francesa sentia envers ella, va lluitar-hi tenaçment, quan França va declarar la gerra a Espanya.Aquesta guerra va ser anomenada la "Guerra Gran". *Sobre el capgirament produït per la Revolució francesa es va adreçar un home genial, el Napoleó Bonaparte I,qui des del seu origen humil va saber elevar-se fins al Tro Imperial de França i esdevenir l'Àrbitre d'Europa.Napoleó I no va ser més sortós amb Catalunya que la República francesa. Malgrat que, constituït el Govern de Catalunya, va declarar Oficial la Llengua catalana, malgrat que es va proposar una política altament beneficiosa per a la Terra catalana, Catalunya, qui ja havia perdut la Consciència de la seva Personalitat, va mostrar-se irreductible. *A Lleida es va constituir la -Junta Suprema de Catalunya-.A poc a poc, va anar caient en poder dels francesos tota la terra catalana, malgrat fets d'armes tan heroics com la "Batalla del Bruch (1808)" i la -Resistència de la Ciutat de Girona-. *Però Napoleó, amenaçat en altres indrets pels seus -Enemics coalitzats-, va haver de treure tropes de lEstat espanyol, i va pactar amb Ferran VII.

Any 1898 i segle XIX:la Unió Catalanista

A finals de l'any 1898 es va crear l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC) en un acte en què els que participaven acordaren: "Constituir una Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana", adoptant la reglamentació que apropiadament brinda la "Unió Catalanista" i a la qual entitat s'adhereix aquesta Agrupació per a coadjuvar als seus fins en general. *Tot seguit fou acordat també, a proposta del senyor Ciurana, fossin tres i no més els càrrecs de la Junta Directiva, resultant elegits los següents: President, En Josep Fiter i Inglès; Tresorer, Francisco Figueras; Secretari, Enric Ciurana". *Any 1902,l'"AgPed" es va transformar en l' "Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC)". L'APEC va nèixer lligada a la "Unió Catalanista",que ben aviat mostrà que els seus objectius tenien poca relació amb les opcions polítiques concretes i que el que pretenia era crear una escola catalana, amb tot el que això comportava, amb la qual se sentís implicada la societat catalana, tant des de les institucions públiques i privades, com des dels individus. Escoles, mestres, cursos d'estiu, concursos de llengua i d'història, llibres...! *El Moviment va anar creixent sobretot a partir de 1916, quan cal destacar les aportacions dels socis americans. A principis dels anys 20 es produí el moment de màxima esplendor de l'APEC, que sobrepassà els 10.000 socis i comptava amb l'adhesió de la Mancumunitat, Ajuntaments i altres Institucions. *L'any 1923, però, la Dictadura de Primo de Ribera va suposar una notable davallada de la seva expansió, encara que va continuar les diverses tasques en què es trobava implicada, que, inevitablement, van acabar l'any 1939 amb la fi de la guerra civil. *No em propuso recordar la història de l'APEC, i,resseguir la seva trajectòria i les vinculacions que tingué amb altres institucions pot consultar Pàtria i escola.Des d'aquí únicament podreu entreveure la importantíssima tasca que l'APEC va fer en el camp de la renovació pedagògica a través dels textos d'algunes de les obres que va anar publicant per a ús d'infants i de joves de parla catalana. *Es tractava de llibres innovadors, escrits per professionals de prestigi, que encara avui se'ns presenten com a models a tenir en compte, sobretot en el seu vessant didàctic, i que, amb freqüència, marcaren un abans i un després en la història de l'ensenyament en el nostre país.

Saifores pot marcar el camí pel combat escolar.

Saifores pot marcar el camí, en temps carregats de dificultats, per reprendre amb més força que mai el combat per l’escola pública que fa més trenta anys que va començar. *La Mancomunitat de Catalunya va fer una tasca notable, excel·lent en moltes matèries i també en el camp educatiu, la famosa frase de cap poble, per petit que sigui, sense escola, biblioteca i telèfon, ja assenyalava quin volia ser l’objectiu, estendre l’educació i la cultura i obrir-se la món. *Serà quan la mancomunitat pren els regnes de l’educació que de manera pautada i estructurada al 1914 es fa la primera escola d’estiu, l’historiador diu: “Serà durant el període de la Mancomunitat de Catalunya que s’organitzaran, a Barcelona, promogudes pel Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial, unes trobades per posar els mestres en contacte amb noves idees i procediments d’ensenyança. *En Salomó Marqués, també explica els inicis de l’escola d’estiu: ”L'Escola d'Estiu aplegava, durant l'època de vacances, gent interessada per la problemàtica educativa, generalment mestres, amb la intenció de: - reciclar els mestres, sobretot de comarques, per a eixugar les deficiències de llur formació acadèmica i introduir-los a les concepcions de la nova pedagogia, que acabaria derivant cap al moviment de l'Escola Nova. *L'Estiu són un oasis després d’un curs escolar per debatre sobre món educatiu i la mateixa escola sense la pressió del dia a dia, dels currículums, de veure com superar les retallades del govern de Mas, de com esquivar la llei Werd... *Les comparacions històriques no són massa vàlides, les escoles de l’any 1914 i els professionals tenien unes mancances brutals, no hi havia escoles a arreu ni els professorat podia arribar a tot arreu, cent anys més tard l’escola és present a tots els pobles o mancomunada entre pobles propers, el professorat està molt més preparat i té molts més recursos. Però, tot plegat, amb un futur més que dubtós pel que fa a la qualitat si segueixen les retallades. *Dèiem fa uns anys que potser caldria retornar a l’èpica altra vegada per salvar a l’escola i els mestres, sense voler convertir-se en herois de res, sí que hauran de demostrar, altra vegada, que malgrat els inconvenients, els volguts legalment i els conjunturals, la majoria del professorat vol mantenir i millorar l’escola pública del nostre país. La feina està, encara, en molts fronts però també en escoles d’estiu plenes i, com sempre, amb un treball fruitós.

Formes de celebrar la Nit de Sant Joan als Països Catalans

Al País Valencià,a Alacant preparen les fogueres amb monuments satírics i burlescos per celebrar la Festa Major.A València, destaca la revetlla de la platja de Malva-rosa, se segueix la tradició de mullar-se els peus al mar o bé fan un bany de nit. *A les Illes Balears, la festa amb més renom és la de la població menorquina de Ciutadella, on els protagonistes són els rituals i els jocs amb els cavalls. A Mallorca hi ha festa grossa a tots els pobles, i de manera especial a Deià, Mancor de la Vall, Muro i Son Servera, on els actes duren uns quants dies, perquè sant Joan n’és el patró. *La Flama del Canigó està dipositada al Castellet de Perpinyà i des d’allà s’escampa el dia 23 de juny per totes les terres de parla catalana. Va ser Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec (Vallespir), qui va iniciar aquesta tradició. Pujades es va inspirar en el poema ‘Canigó’ de mossèn Cinto Verdaguer i va encendre una flama la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó, i des d’allà la va repartir per totes les terres de parla catalana, com a símbol d’una identitat comuna. *La forma més atàvica de celebrar la Nit de Sant Joan té lloc als Pirineus. A la Val d’Aran, a Lés, planten la tarda de la diada de Sant Pere un tronc d’una dotzena de metres, asclat, tatxonat de falques i coronat amb flors. Aquest tronc anomenat ‘haro’ resta plantat fins a la Nit de Sant Joan de l’any següent i a la revetlla, enmig de danses i de jocs amb foc, es crema. *A l’Alta Ribagorça, les falles , van esdevenir la festa comarcal per excel·lència. Les baixades de falles comencen el cap de setmana abans de Sant Joan a Durro i acaben el tercer cap de setmana de juliol a Taüll. Baixen falles a la major part de poblacions i la majoria es concentra la Nit de Sant Joan. Destaquen les de Boí o el ‘mai’, com s’anomena el tronc plantat a Senet. *Al Pallars Sobirà festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat. Un mes abans es preparen les falles, que són troncs de pi negre d’un metre i mig, asclats i tatxonats de falques per una punta, que es planten drets per assecar la part asclada. La Nit de Sant Joan, just quan es fa fosc, s’encén la falla gran a la plaça d’Isil, un tronc de 8 o 10 metres, també preparat amb tascons. *La gent que celebra Sant Joan les manté de forma inconscient, motivats pel sentit de festa lliure i pel costum. La nit del solstici és lúdica per si mateixa i els costums són d’alliberament o de desig, de manera que hi ha una simbiosi entre el concepte tradicional i el concepte lúdic, la qual cosa fa difícil destriar on comença l’un i on acaba l’altre.

Sitges es vestirà amb 200.000 flors Corpus Cristi

Sitges es vestirà amb 200.000 flors aquest diumenge Els expositors de l’Exposició Nacional de Clavells seran els encarregats de fer la catifa del Cap de la Vila, amb motiu del seu 75è aniversari, i Montserrat Marcet donarà el tret de sortida dissabte a la Festa amb la tradicional lectura del Pregó. .Els actes oficials de la festivitat començaran aquest dissabte amb la lectura del pregó a càrrec de Montserrat Marcet, la inauguració de la 75a edició de l'Exposició Nacional de Clavells i la 24a Mostra de Bonsais i Suiseki als Jardins del Retiro. A partir de demà, però, l'Exposició ja obrirà les seves portes. Un dels elements principals del Corpus, és la Catifa del Cap de la Vila. Aquest any els responsables de la seva confecció seran els expositors de clavells de Sitges amb motiu del 75è aniversari de l'Exposició de Clavells. L'acte central de la Festa serà, com és tradició, les catifes de flors. Diumenge, milers de persones podran gaudir de les 35 confeccions florals que comptaran amb 200.000 clavells, a més d'altres materials com gespa, clofolla d'arròs, xiprer i altres tipus de flors. Un dels moments culminants de la Festa és la Processó del Santíssim Sagrament acompanyat pels infants que aquest any han fet la Primera Comunió, els feligresos, les pubilles, els Gegants, la Moixiganga, el Drac i l'Àliga. Una altra de les tradicions que es poden veure és l'Ou com Balla que té el seu origen al segle XVII i que actualment es podrà visitar de nou al Palau Maricel, i a l'Hospital St.Joan Baptista, al Palau del Rei Moro i al Museu Romàntic. Tot i que Corpus començarà oficialment dissabte, la festa ja es respira des de fa dies gràcies al Concurs d'Ornamentació Floral de Balcons, Finestres i Façanes que compta amb una vintena de participants que des de fa mesos treballen per tal que les seves cases llueixin amb el seu màxim esplendor. A banda dels actes principals, la Festa inclou altres propostes. Per primera vegada s'ha fet un Taller de Cuina amb Flors a càrrec de les Cuineres de Sitges. També, diferents establiments ofereixen Menús Florals, Gelats de Flors, pastissos o begudes florals. I al Mercat s'hi podrà veure petita exposició dels clavells que han pogut cultivar les escoles Agnès de Sitges, Esteve Barrachina, l'IES Vinyet, i les llars d'Infants la Moixiganga i La formigueta. La Comissió encarregada de l'organització de la festa ha dissenyat noves joies i unes bosses fetes a partir de la pancarta de Corpus de l'any passat que es podran adquirir a la Fira de Corpus, a partir de demà a la tarda i fins diumenge al Passeig de la Ribera. Des de la comissió es convida a tots els veïns i veïnes a “vestir les finestres i balcons per tal que diumenge, al pas de la Processó, Sitges llueixi més que mai. Decoreu-los amb domassos, amb flors i amb tot allò amb el que puguem fer del dia de la Festa del Corpus de Sitges, un dia únic”. Els actes s'allargaran fins la setmana vinent, amb l'entrega de premis als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro que tindrà lloc diumenge 29 de juny. Corpus 2.0 Totes les persones que vulguin seguir la festa de Corpus a través de twitter i instagram ho podran fer a través de l'etiqueta #corpussitges14. La Comissió del Corpus també informarà de tots els actes de la festivitat a través del compte de twitter @corpusdesitges.

Navegar en la mateixa direcció i "dins" el mateix nivell.

La societat catalana està canviant de fa molt de temps i sembla que ni els pares/mares ni els docents es posen d’acord -En qué han de remar en la mateixa direcció...i no anar contra corrent- perquè és el que més desgasta i no porta a cap destí, tot el contrari...! Els més perjudicats, sempre i per sempre els alumnes...! *Tant abans com ara, molts pares/mares han delegat en els/les mestres la principal responsabilitat,com ara en la Formació i Educació dels seus fills/es, encara que en societats més rígides i autoritàries aquesta Delegació anava acompanyada de Permís i Recolzament absoluts, fins l’extrem que a casa, eren recolzades totes les decisions escolars per arbitràries que fossin. *Al segle XXI, la -tendència s’ha invertit de manera escandalosa-, de tal manera que alguns pares i mares exerceixen vers l’Escola un paper Inquisidor, fins i tot Opositor, molt per sobre dels drets humans i ètics que real l justament n’hi tenen. Ep!.En aquest any 2014,sembla que alguns pares consideren que poden i han de decidir sobre la feina del docent dins l’aula i en les proves o exàmens dels seus fills, tot i controlant-ne tot el que fan i buscant on i com poden iniciar-ne les “crítiques”, que lluny d’èsser-ne enriquidores i contribuir-hi a la millora de l’Acció Educativa es tradueixen en una –“Devastadora participació” en les decisions acadèmiques i pedagògiques dels centres (sic). *La desconfiança, que pren més força! Un altre aspecte de les famílies és no aprovar fàcilment les decisions professionals i educatives dels docents, es recrimina, es critica i, sobretot, se li resta autoritat, cosa que genera “Poder al fill-alumne “ que acaba tractant de igual manera el mestre i el professor. Llavors no és estrany que acabant l’Educació Primària i especialment a l’Educació Secundària hi hagi alumnes que assetgen, insulten, maltracten i fins i tot, agredeixen els seus profesors, arribant a esfereïdors extrems que, a vegades, finalitzen als Tribunals. *Sortosament,cal dir-ne, que no totes les famílies funcionen de igual manera, i en el camí,s’hi troben famílies que recolzen i ajuden els mestres en la tasca educativa que s’ha de fer, sempre, conjuntament, i els resultats són ràpidament evidents des de l’inici de l’escolaritat.Són aquells alumnes que escolten i respecten els seus mestres,elsseus professors i companys des del primer dia, alumnes exemplars que els han ensenyat des de casa “educació i respecte”. *Darrera d’això,els resultats acadèmics també queden reflectits i, normalment són aquells alumnes “Que no saben què és el Fracàs escolar”.Aquest èxit,però, no és del mestre o del professor o de la Comunitat educativa, la feina més important està a casa i des de casa, en el dia a dia, amb la implicació dels pares i mares, que finalment són un imprescindible Model educatiu. *N’és imperiosament necessari que pares,mestres i professors navegin en la mateixa direcció i “dins” el mateix vaixell. Seria bo que les famílies entenguessin que els Docents són professionals de l’Educació i que són preparats per ajudar activament als pares i mares en aquesta tasca, cal prendre consciencia que l’educació, el respecte i la tolerància, entre altres, són condicions indispensables per ser, finalment, bones persones i construir amb això una societat catalana molt millor.

Teologia de l'Alliberament als Països Catalans

Fa molts segles que, sense adonar-se’n, l’Església Catòlica pateix aquell Principi Bàsic que va donar validesa a la Teologia de l’Alliberament.-Mutatis mutandis-un cas més actual i proper, té i ha tingut un doble raser en les relacions dona-home. *Pocs teòlegs o capellans segueixin mantenint que el -Vincle de la parella és indissoluble- quan existeix violència física comprovada per part d’un dels membres. Convivència forçada. Però també podreu comptar amb els dits d’una mà els que són partidaris del divorci. *Del trencament civilitzat fruit d’un desencís de la relació de parella. Amb els mateixos efectes i resultats que la primera situació, però sense l’aplicació de cap estratègia violenta o limitant-la a l’àmbit psicològic, econòmic o social. Igualment violenta però que no deixa ferides aparents. *Perquè significa que els països, pobles, nacions, colles, grups, ètnies, moviments, etc... de l’anomenat “Primer Món”, no tenen dret a reclamar la Independència, la Defensa de la pròpia Cultura o el Reconeixement de la pròpia condició sexual. *Nosaltres, en tant que catòlics, ens hem de reprimir.Com Catalunya,el poble català, en tant que històric, s’ha de resignar a seguir sota la bota –no violenta segons el Papa Francesc- del Poder Central que, també segons Ell, no va provocar cap annexió forçada. *Hom diu que el Papa Francesc ha de recordar que Iugoslàvia va sorgir de -l’Annexió acordada pel Senyor Tito- damunt uns territoris que l’Imperi Austro-hongarès i el Turc havien anat configurant, no a través de la Conquesta però si a través de la Migració, evidentment forçada, d’ètnies senceres. *Catalunya, ara fa 300 anys, va veure culminat un procés de partició i repartició que ja feia segles que durava. A través d’unes converses de pau on els catalans no tenien ni veu ni vot. Per tant, que els hi foren imposades. *El Papa Francesc d’Assís ha considerat que la “Secessió d'una nació” que no tingui un antecedent d'unitat forçosa "cal prendre-la amb moltes pinces i analitzar-la cas per cas", ja que, segons la seva opinió, hi ha casos que poden ser justos i altres que no. Preguntat per les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, ha distingit entre la Independència per Emancipació --com les americanes que es van emancipar dels Estats europeus—i la Independècia per Secessió, de la qual ha posat com a exemple l'antiga Iugoslàvia. *Assenyala el Summe Pontífex.El cas iugoslau és molt clar, però jo em pregunto si és tan clar en altres casos, en altres pobles que fins ara han estat junts".Per aquesta raó, i després d'alertar que tota divisió el preocupa, ha demanat analitzar aquestes situacions cas per cas: "Cal estudiar cas per cas. Escòcia, Padània, i Catalunya”. "No sóc cap il•luminat", assegura el Pontífex.

Radiografia dels Països Catalans al Segle XXI

RADIOGRAFIA DELS PAÏSOS CATALANS Descobrir la Gran Catalunya Segle XXI Ep...!! “Els Països Catalans” “Del Rosselló fins a Oriola”, “De Fraga a Maó,i, de Salses a Guardamar”: una visió unitària de les Terres catalanes,l’any 2014 Els Països Catalans són una petita Nació d’Europa i Mediterrània -No reconeguda Oficialment- Radiografia Catalana Catalunya Nord,Andorra,Franja de Ponent,País Valencià i Balears i l’Alguer En Froilan,àlies El Mestre: informa...2014! 1-Fraga,capital de la Franja de Ponent. 2-El País Valencià. 3-L’Illa de Menorca. 4-La Cerdanya. 5-Andorra la Vella; 6-El Pallars Jussà i Sobirà. 7-Ciutat de Tortosa. 8-La Vall d’Aran. 9-La Capital de Perpinyà. 10-La Vila de Llívia. 11-La ciutat d’Alguer. 12-La Vila Font-Romeu. 13-La Vall d’Àger. 14-Vila de Prada del Conflent. 15-Les Cases de l’Alcanar. 16-El Matarranya. 17-La Senyoria de Montgrony. 18-Vila d'Olot,la dels 4 Volcans. 19-La Ciutat d’Empúries. 20-La Vila de Batea. 21-La Baronia de Flix; 22-La Vila d’Aramunt. 23-Riu Ebre,frontera catalana. 24-La Vila de Portvendres. 25-La Vila El Soleràs. 26-Càldegues d’Ix. 27-L’Oasi d’Oriola. 28-La Vila de Montblanc. 29-La Catalunya Nord. 30-L’Illla de Formentera (Pi.La 31-Regió del Llenguadoc. 32-Occitània a la Vall d’Aran. 33-Occitània i Catalunya. 34-El Municipi de Barruera. 35-Comarca de La Safor. 36-Regió d’Ilercavona 37-Vila de Salses “le Chàteau”. 38-Municipi de Sueca 39- Sant Hilari Sacalm

Un primer pas a Catalunya envers la Repùblica (1873-74)

L´11 de Febrer de l'any 1873 va ser proclamada la Primera República per les Corts de Madrid, després de l’Abdicació de l'italià Amadeu de Saboia a Madrid. *De seguida van sorgir fortes desavinences entre els Republicans per la manera d´organitzar la República a l'Estat espanyol. Molts diputats volien que aquesta fos una República Federal, però, la seva veu no va ser escoltada. Altres volien una República més centralista. *A Catalunya,hereva de la República, hi van haver molts intents per instaurar la República Federal al començament i durant aquest curt periode-.Tots ells varen fracasar-.L´article de "La Campana de Gràcia" destaca aspectes diferents de la República : la instauració no cruenta, la necessitat de la República Federal i crida a la participació de tots els ciutadans en la vida política. *Eureka!Ja han marxat els darrers reys. Mai més han de poder tornar. ¡Mai més, ciutadans, mai més!-.Darrera d'ells s'ha aixecat la República, com el Sol quan s'alça de la Terra. *Mai mes s'ha de respondre aquest astre,ciutadans mai més!-.Aquesta republica senyala que la democracia és reforça i busca la salvació en la sèva forma lògica. Ahir era un arbre que treia brots dintre la Monarquia. Tota mena de vents y tempestats el van combatre, bè que el saps ¡oh poble catala! bè que el saps que l'escandol i la ilegalitat se desencadenavan sobre d'ell. *Els brots no caigueren per això. Avui per tot el contrari,el contemplem florit dintre la República. No trigarem gaire á recullir los fruits dintre de la Forma Federal.Mai més ha de morir aquest arbre, ciutadans, mai més catalans ! Però,com tenim de fer-ne?-Voleu saber com...?. Anem-hi a veure!. *Sabent mantenir-nos dignes de la inmensa victòria que hem aconseguit,en establir la -República sense disturbis, sense violéncias, sense molestar a ningú, sense aixafar un barret, sense cremar una barraca, amb aquella grandiosa majestat que ha demostrat el poble soberá, imposat del que volía, "segur que hom arribaria i resolt á no pérdreu, may mès, may mès". *La lliçó de sensatés queda donada, i mai més s'ha de perdre, ciutadans, mai més. Hem de dir-ne que -l'interés únicament patriòtic que'ns ha mogut- alenta y alentará sempre en nosaltres. Hém de deixar-los blaus probnt-los que no hem fet la República per nosaltres sinó per tothom: que despreciem el Pressupost, tant com estimen la justicia, la llibertat il'honra de la pátria. *I hem de fer-los veure que -la República, sobre tot si es Federal-, i la practiquen homes, com las quatre fermes columnes de Catalunya:amabilitat, la riquesa, i el progrès indefinit, aceptat per tota la gent honorable i de cervell-.Per a lograr-lo no hi ha més que tenir confiança amb los homes que mai n'han faltat i que no poden faltar-nos-en, i Fe complerta en els Principis que hem proclamat durant tota la vida, Un primer pas a Catalunya envers la República (1873-1874) 0 De seguida van sorgir fortes desavinences entre els Republicans per la manera d´organitzar la República a l'Estat espanyol. Molts diputats volien que aquesta fos una República Federal, però, la seva veu no va ser escoltada. Altres volien una República més centralista. *A Catalunya,hereva de la República, hi van haver molts intents per instaurar la República Federal al començament i durant aquest curt periode-.Tots ells varen fracasar-.Ep...català del segle XIX ! *Eureka! Ja ha marxat los darrers reys. May mes han de poder tornar. ¡May mes, ciutadans, may mes!-.Darrera d'ells s'ha aixecat la república, com lo sol quan s'alsa de la terra. ¡May mes s'ha de respondre aquest astre,ciutadans mai més!-.Aquesta republica indica que la democracia's reforsa y busca la salvació en la sèva forma lògica. Ahir era un arbre que treya brots dintre la monarquia. Tota mena de vents y tempestats lo combatiren, bè u saps ¡oh poble! bè ho saps que l'escandol y la ilegalitat se desencadenavan sobre d'ell. Los brots no caygueren per ço. Avuy per lo contrari,lo contemplem florit dintre la República. No tardarém gayre á recullir los fruits dintre de la forma federal. ¡ May mes ha de morir aquest arbre, ciutadans, may mes! Pero ¿com tenim de ferho?-¿Voléu saber com?- Anem-ho a veure. *Sabent mantenir-nos dignes de la inmensa victoria que hem alcansat,en establir la República sense disturbis, sense violencias, sense molestar a ningú, sense aixafar un barret, sense cremar una barraca, ab aquella grandiosa majestat que ha demostrat el poble soberá, imposat del que volía, "segur de que ú alcansava y resolt á no pérdreu, may mès, may mès". "Ab aixó hém fet lo que cap partit may pogué alcansar. ¿Qu' us penseu qu'es poc?.Los descamisats, los petrolistas, los menjacriaturas, donant llissons tant eloqüents á la gent de naps, sensata, amant de l'ordre y enemiga de tota classe de sotrach polítich!!!..." La llisó de sensatés queda donada, i mai mes s'ha de perdre, ciutadans, may mes. Are nos falte demostrarlos que no es lo nostre com los altres partits, eterns esplotadors de las situasions. Hem de dirlos que l'interés únicament patriòtic que'ns ha mogut alenta y alentará sempre en nosaltres. Hém de deixarlos blaus probantlos que no hém fet la República per nosaltres sino per tothom: que despreciem lo pressupost, tant com estimém la justicia, la llibertat y l'honra de la pátria.Y hem de ferlos véure que la República, sobre tot si es federal, i la practiquen homes, com las quatre fermes columnes del nostre partit, te medis pera gobernar ab sentit recte, respectant los drets de tothom, demostrant que la llibertat absoluta es un benefici per a tots y establint definitivament que de l'armonia dels drets ab los debers, dintre de un sistema democràtich pur y dur fins á las sevas últimas consequencias resulta la estabilitat, la riquesa, 'l sossego y lo progrès indefinit, aceptat per tota la gent honorable i de cervell-. Per a lograr-ho no hi ha mes que tenir confiansa ab los homes que may nos han faltat y que no poden faltarnos, y fé complerta ab los principis que hem proclamat durant tota la vida, y que acabarém d'establir i desarrollar ab voluntat serena intel.ligencia.No hi ha més que estar preparats contra los enemichs de la República, pera batre'ls en lo camp de batalla ahont se presentin, que medis morals y materials tenim per fer-ho, segons ells mateixos se desdiuen per les raons i per la força. *No hi ha altre camí, ciutadans, que no recular un pas, ficantse al cap,de aquella manera que si fica'l poble totas las sevas justas, que may mes han de tornar los reys: que may mes ha de morir en Espanya la República Federal-.

El Ministre WERT i els talivans lingüístics (2014)

Recentment els camarades de les províncies Vascongades (a ells, els desagradaria que els qualifiquessin d'euskalduns o que uséssim la denominació Euskal-herria) han fet una evolució del mateix mot per adapatar-lo als nous temps del segle XXI. *Tots aquells i totes aquelles que s'oposen a la nova Llei d'Educació (LONQE) que impulsa l'excel•lentíssim ministre Ignacio Wert són una banda de talivans lingüístics, que es neguen a acceptar el correcte desenvolupament de les llengües i la llibertat de parla. *El nazisme va ser el règim criminal pitjor de la història d'Europa. Van provocar tot un genocidi ètnic i van usar pràctiques assassines i macabres en tot moment. El nazisme va ser igualment un aliat de la Dictadura durant la croada de 1936-39, i durant els primers anys del nou règim dictatorial. Durant les dues primeres dècades de la Transició (1939-1950), molts dels seus dirigents hi provenien, ja que hi havien tingut implicació directa. Malgrat aquesta realitat, mai se m'ocorreria qualificar de nazi ni el més dretà dels dirigents. *Quant als Talivans, es un règim caracteritzat per l'esclavització de la dona i per la hiperreligiositat.Visc a Catalunya, en un àmbit de catalanitat, i em costa trobar aquestes dues característiques com a espill de la societat on visc. Però bé, la tropa espanyola té tots els drets quant a difamar, tenen bula ja que les lleis són seves, estan al seu servei. *La meva contrarietat arriba quan resulta que governen en algunes institucions del país, i en alguns ajuntaments, mitjançant els pactes amb CiU. És a dir, “Pactes amb gent d'Ideologia Talivana i Nazionalsocialista”, seguint el criteri de la seva Bíblia particular. *Tal com ha anat evolucionant la política catalana, amb una claríssima majoria ciutadana a favor del dret a decidir, i amb una dreta espanyola radicalitzada verbalment i a la pràctica, no hi ha cap sentit per mantenir ni un sol dia més cap pacte entre els nacionalites catalans i els nacionalistes espanyols. És un pecat de lesa pàtria el mantenir-los-hi. La Llei d’Educació Wert (LOMQE) és la prova més palpable de la intolerància espanyolista de sempre. És la cirereta que corona tota mena de despropòsits i d'actituds anticatalanes. És l'hora de dignificar la política catalana.No són nazis ni talivans, tampoc el Ribera, però és el moment d'apartar-los de les responsabilitats de govern. Un milió i mig de persones van entonar el crit d'independència pels carrers de Barcelona el passat 11 de setembre. No té cap importància per ells, la resposta ciutadana no els va importar gens ni mica. Una àmplia majoria independentista omplirà el Parlament de Catalunya, tampoc té la més mínima importància per a les ments espanyoles. En canvi, uns centenars reclamen el 12 d'octubre i el 6 de desembre la unitat d'Espanya. Més o menys eren tants com els que viuen entre Font de Quinto i la Raval del Pom, dos dels barris del meu poble. Un partit espanyolista puja 6 diputats però un altre en perd 8. Resulta que és la prova vivent que la població vol continuar unida a Espanya. Cal anar fent passos ferms, i apartar els nacionalites espanyols de les institucions és absolutament necessari a causa del seu comportament verbal i institucional, sempre contrari a la catalanitat.

La tergiversació de les notícies és habitual.

La tergiversació de les notícies és una pràctica habitual en els informatius.Un exemple d'aquesta alteració de la realitat es pot comprovar en la forma en què el canal 324 ha presentat aquest dijous el contingut del dictamen del Consell d'Estat sobre el Reial Decret que desenvolupa el mecanisme per garantir el Dret a l'Educació Bilingüe que recull la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). *Segons la presentadora, Judith Antequera, el dictamen del Consell d'Estat donaria la raó a la Generalitat en qüestionar el Text del Govern i assenyalaria que "aquest punt de la llei no és just ni té cap sentit. *Un dels punts més polèmics de la Llei Wert,àlies la LOMQE és el que preveu que els pares que no trobin escolarització en castellà en centres públics o concertats puguin anar a un de privat i que sigui la Generalitat qui assumeixi aquesta despesa. *Des de Catalunya, el Govern autonòmic no s'ha cansat de repetir que aquest punt de la LOMQE no és just ni té cap sentit però ara -no només el diu la Generalitat, també, atenció!, el Consell d'Estat, que és el màxim òrgan consultiu del Govern espanyol. *No obstant això, la veritat és que el dictamen del Consell d'Estat indica tot el contrari: insta el Govern català a -modificar el Text precisament perquè aquest garanteixi "l'efectiva aplicació" del bilingüisme que estableix la LOMQE i perquè faci viable "el procediment de reconeixement del dret que regula". *De fet, li demana que resolgui les "notables mancances" quant a "la necessària precisió" de "qüestions rellevants", sense entrar a valorar la justícia o el sentit de les mateixes.

Hores d'ara les urpes cauen sobre els infants catalans.

Fent memòria:Macomunitat i Generalitat,i el Catalanisme amb l'adhesió de la societat dels Països Catalans,impulsen la llengua catalana com la llengua pròpia de la societat i les institucions,simultàniament a la consolidació del Capitalisme a Catalunya,societat culta,creadora de riquesa i d'ocupació. *Hi arribarà la Dictadura,que en destrirà tots aquells avenços catalans,sense poder evitar-ne,però,a partir dels Anys Seixanta del segle XX,una represa econòmica,cultural i lingüística a l'interior de la societat catalana. *Més tard,la Transició no reconeix la llengua catalana com a llengua dels Països Catalans ni de l'Estat espanyol -obligatorietat de l'espanyol- ni la seva natura- llengua valenciana,Lapao...-amb acompanyament des de l'interior de cadascun dels Països Catalans de consideració de Patuès per al Català -llengua que l'evolució social i no pas les agressions polítiques ha anat relegant - i les doctrines essencialistes que li arrenquen el caràcter de Llengua i el fan una exigència de la mateixa doctrina,tot pressuposant una llengua normal,l'espanyol;i paral.lelament es trenca la certa normalització econòmica aconseguida,amb els fruits que estem veient. *Ara,les urpes cauen sobre les infants catalans,ja que només tinfran futur mitjançant l'esforç de tota la societat catalana per tal d'arribar-ne a la Normalització Econòmica i Lingüística -català,llengua de la societat i de les institucions - en contacte directe amb les necessàries llegües des de la realitat geogràfica,cultural i econòmica: anglès,francès,alemany,rus,xinés,àrab,portugués,castellà... *Aquestes llengües permetrien exportacions molts superiors,mentre que el deliri lingüístic,ideològic de pertinença a l'Imperi espanyol ha distorsinat el les darreres Dècades els fluxos migratoris,acompanyant el negoci immobiliari i financer,la degradació salarial i de la qualitat dels llocs de treball.

46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2014)

El cantautor valencià Raimon recollirà aquest dimarts el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 15.000 euros, que li ha atorgat l'entitat Òmnium Cultural, per la seva contribució "notable i continuada" a la vida cultural dels Països Catalans.Ramon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940) va començar a cantar a València el 1961, va destacar en el moviment de la 'Nova cançó' i va debutar a Barcelona al Fòrum Vergès el 1962, el mateix any que es va llicenciar en Història a la Universitat de València *La gala es farà al Palau de la Música Catalana a les 20 hores d'aquest dilluns davant de la presència del president de la Generalitat, Artur Mas; els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i José Montilla; els consellers de presidència, Cultura i Ensenyament, Francesc Homs, Ferran Mascarell i Irene Rigau, respectivament, i la presidenta de l'entitat, Muriel Casals. *A la roda de premsa sobre la resolució del premi el març passat, Raimon va manifestar: "Ha estat una enorme sorpresa", ja que no pensava que aquest guardó pogués recaure en ell, i ha afegit que ell anava a ser professor universitari però el vent --va fer broma-- es va interposar en el seu camí, en referència al seu primer èxit 'Al vent'. *Va assegurar haver intentat internacionalitzar la llengua i la cultura catalanes viatjant durant tota la seva vida a escenaris internacionals, com l'Amèrica Llatina i Japó, "sempre cantant en català". *Sobre aquesta qüestió, va instar a internacionalitzar la llengua i la cultura davant d'un avanç i homogeneïtzació dels idiomes a escala mundial, amb predominança de l'anglès i el castellà. "Els ciutadans que tenim la sort de pertànyer a pobles i nacions petites, i tenint els veïns que hem tingut al llarg de la Història, el nostre problema és el d'internacionalitzar el que som, que els altres vegin que ets a un Estat", va resumir. Respecte al debat territorial obert a Catalunya i els seus efectes a la Comunitat Valenciana, va expressar que li agradaria tenir més informació perquè "ningú sap el que ve i tot és molt lluny". .

Centre privat d'Educació Superior a Sitges

N'ès el fundador Giles Auckland-Lewis,qui va presentar aquest Projecte educatiu a la nostra Vila,acompanyat per l'alcalde de Sitges, Miquel Forns i Fusté.El va definir “Institute of the Arts” com un "Centre d'Educació Superior” amb un Programa –únic- de cursos vinculats a la interpretació i la Indústria de les Arts, que inclou interpretació, dansa, producció cinematogràfica i management artístic. *Els estudiants treballen en un ambient col•laboratiu i interdisciplinari i que és una institució "d'un sol departament", apunta el seu fundador.Una de les principals raons de ser d'aquest Plantejament és que, segons Auckland-Lewis, aquest Sistema Educatiu s'ajusta al patró de funcionament de la Indústria de les Arts. *L'Institute of the Arts Sitges (IAS) oferirà Programes compatibles amb Bolonya, i Títols de Grau i postgrau en interpretació, dansa, teatre musical, música pop, escenografia, creació i administració d'empreses artístiques i producció cinematogràfica.Tots els títols seran oficials i estaran validats per la -Norwich University of the Arts-. *L'Any Acadèmic que va començar al Setembre de 2013, l'IAS oferirà una Diplomatura en Interpretació, Diplomatura en Teatre Musical i Diplomatura en Dansa.Tots aquests cursos són d'un any de duració, “Període en el que s'assentaran les bases per accedir a la Borsa de Feina o a un Curs Universitari a temps complet. *A partir de Setembre de 2014, l'Institut també oferirà títols de Grau en interpretació, dansa i teatre musical, i des de setembre de 2016 s'oferiran també títols de Grau Superior en Direcció Escènica, Creació i Administració d'Empreses Artístiques, Música Pop i Producció Cinematogràfica. *Però abans de tot això,ja va oferir el mes de juliol i l’agost de 2013, l'IAS cursos d'estiu d'Interpretació, Dansa i Teatre musical per a joves estudiants entre els 7 i els 15 anys i cursos Professionals per a estudiants de més de 16 anys. *El fundador Giles Auckland-Lewis ha informat que, per començar, el Centre privat d’Educació Superior acollirà pocs alumnes per assegurar el bon funcionament del Centre i també, ha admès, perquè seran molt selectius amb els alumnes que accepten. Però el fundador calcula que d'aquí a "cinc o sis anys", quan aquest Centre de Sitges estigui en ple funcionament, pot arribar a acollir entre 500 i 600 alumnes. *L'IAS,totalment recolçat per L’IAB, serà el -Primer Institut d'Arts Escèniques d'Educació Superior- a Europa continental,que integra dintre del seu Pla d'Estudis la Innovació empresarial i l'Esperit emprenedor creatiu junt amb el desenvolupament de les habilitats artístiques i els coneixement tècnics.

La bones qualitats de les Orenetes.Primavera

Al món no hi ha pas ocell més eixerit que l'oreneta. *És tan bona per al pagès, i fa tant de profit i dóna tanta alegria, que l'oreneta és l'ocell més estimat, i tothom el respecta i tothom en diu bé. S'ha de tenir molt mal cor, per matar o fer patir una oreneta! *L'oreneta sembla que pensi i tingui més cap que moltes persones.I, com a graciosa i plena de qualitats, és la Reina de totes les bestioles de ploma.L'Oreneta és àgil, atrevida, alegre, treballadora. Sempre va neta; sempre queda elegant. *El cant de l'oreneta és un fresc xisclet que no s'acaba mai i que sembla que digui: -"Vit, vit, xirrivit!". Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "Lleva't de matí, lleva't de matí!". *A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:"M'he llevat,m'he rentat,he esmorzat,he anat a Montserrat,i tu encara ets al llit:lleva't, lleva't de matí!".Perquè, això sí, l'oreneta, de matinera, n'és molt. *Aquells bons dies de Primavera, quan encara és ben fosc i tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una franja de color de perla, que es va emblavint i després es va enrosant, les orenetes es desperten i comencen a xisclar.Els altres ocells encara dormen; tot és silenci i tranquil•litat; les eines del camp es veuen amb prou feines; dels estables surt un baf de repòs; i les orenetes deixen el niu, i comencen a deixar-se anar amb aquella gràcia, i ara es freguen pel rec i es renten la cara i les ales, i s'espolsen més fresques i més contentes encara, i vinga volar i despertar tothom. *I, al cap d'un quartet, veureu que els altres ocells es desvetllen, el pit-roig comença a cantar delicadament, i els pardals, rondinaires i mig endormiscats, s'esbraven amb la seva xerradissa continuada, i al colomar es comença a sentir el parrupeig dels coloms.Les orenetes fan com aquelles dones de casa que, quan els altres es desperten, elles ja han tornat de Missa, i ja han encès el foc, i ja s'han pentinat i han donat menjar a les gallines. *Les orenetes són una de les menes d'ocells més entenimentats que corren. Se saben conformar a les circumstàncies de la vida, distingeixen el que els és bo del que els és dolent, els amics i els enemics. Amb els enemics les orenetes tenen un gran atreviment: amb els que no li han de fer mal l'oreneta viu pacífica i satisfeta. *Les orenetes,quan veuen un altre animalet que està en perill, volen de seguida a ajudar-lo. És a dir, les orenetes són d'un bon cor i d'una gràcia tan extremada, que ja es tenen ben guanyades totes les atencions i delicadeses.

Primeres Colònies Escolars de Vacances (1906)

La creació de les (PCEV) va ser l’any 1906.Colònies que es deuen en gran part al President de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona,l’Hermenegild Giner de los Rios,qui va proposar a la Corporació Municipal l’establiment d’aquest servei per als escolars de la Capital de Catalunya.Els Degans dels Mestres de les Escoles Públiques (DMEP) eren els encarregats per dirigir aquestes experiències,la proposta de les quals l’aprovava la Comissió de Colònies Escolars de l’Ajuntament i les Escoles de Bosc de Montjuïc,l’entitat establerta per vetllar pel seu bon funcionament- Colònies Escolars instal.lades en els diferents anys: Cabdella (Pallars Jussà),Ptrats de Jussanès (Osona),Vilamar (Calafell) –Garraf-,Turissa (Tossa de Mar)- La Selva-.Són els assaigs més reeixits d’Educació Activa que ha pogut tenir Catalunya-. Any 1923 *El pedagog universal català l'Artur Martorell Organitza la -Colònia Escolar de Vilamar (Calafell)-,creada l’any 1922 per l’Assessoria Tècnica com a alternativa a les que ja existien-.El Director va ser fins l’acabament de la Dictadura militar,en Pere Vergés-.Vilamar va ser un assaig,on els nois i les noies que hi van participar,van aconseguie crear una veritable República d’Infants,estructurada d’una manera jeràrquica entre la Mainada: l’individu,el cap de família,el cap de casa,el batlle de barri i el president del poble-. *La “casa” era era la fonamental cèl.lula del funcionament de la Colònia Escolar-.Cada dues casetes formaven una Vila,separades per un jardinet,l’una l’ocupaven els nois i l’altra les noies-. *De les viles,en feien barris i dels barris va sorgir el poble de Vilamar-.Amb Vilamar,es va realitzar una innovació revolucionària a Catalunya:l’Escola Activa i l’Autogovern pels mateixos alumnes-.Clar i català,els espais no curriculars són decisius en el creixement dels infants.

La Pàsqua de Pentecosta:Festa de l'Esperit Sant

Dia 8 de Juny de l'Any 2014 Senyor Esperit Sant,veniu, sabeu del flacament que us tinc i salvant la distància entre l'Infinit que sou Vós i la micarella de Petitesa que sóc jo. *Goso explicar-vos-en una que esverarà més d'un esperit pietós.Com sabeu prou bé, entre aquesta -quitxalla juganera- que són els Savis, n'ha sortit un amb una -Equació ben boja-,en resulta que “el món és com un gat tancat en una capsa del qual poc podem saber-ne”. *Agafant-me-les per aquesta i sense faltar-vos el Respecte, -Perquè som amics-, en la Fe Cristiana us hi veiem com un Colom que més d'un us voldria tancar a la gàbia, talment el Savi hi tancava el mixo.Això passa massa sovint i es resumeix en una paraula, el "Fanatisme que es creu posseir la Veritat" quan qualsevol creient, i hi fico el Papa Francesc d’Assís, no és altra cosa que un -posseït per la veritat. *Entre d'altres, Vós mai no sereu un justificant del Poder, sinó la “Plenitud de l'entranyable amor en el Si de Déu que vessa en nosaltres".Però en la vostra Diada de de la Pentecosta,no sereu un Colom, -sereu el Vent i el Foc-,Éssers gairebé Immaterials que ningú no podrà engabiar mai. *En aquesta Diada de la Pentecosta,Vós Esperit Sant vau ser una -Ventada i una Foguerada-.No heu tornat mai a ser-ne i,tot Respectant la Llibertat dels homes, heu permès que arribés a Pontífex aquell de -Cal Borja, que ja sabeu com era-.Esperit Sant quant va de la nostra Llibertat,en teniu una -Infinita Paciència- tanta que no l'entenem (sic), més d'un cop us hem demanat un Papa escaient i no ha sortit...! *Beneït sigueu sempre i per sempre,Esperit Sant pel "Papa Sant Joan XXIII" i també per aquest gran Amic de Déu que ha pres el nom i les maneres de Sant Francesc d'Assís. Us el dic ben clar:la més bella de les vostres escaiences és que sou humil per excel.lència. *És la Humilitat de la vostra constant Presència en el -Si de cada home , que no sou Foc i Vent,que sou Caliu que ens escalfa les fredors i Marinada divina que respirem, tant que ni ens en fem cabal, mig amagat en la solitud dels grans Temples i en el Misteri dels Sants,força palès en la -vella que prega- i en una -Ermita penjada en els Cims catalans-.

Premi d'Honor Dr Benaprès 2014 a Sitges

Els Premis "Doctor Benaprès" es concedeixen des de fa sis anys, en el context del les Jornades Mediterrànies de Confrontacions Terapèutiques, al voltant de la Medicina Cosmètica i de l'Envelliment Fisiològic i en col·laboració de l'Ajuntament de Sitges. El Dr. Benaprès va ser un metge, polític i publicista de formació francesa i caràcter progressista que durant els seus anys com a Alcalde de Sitges, a principis del segle passat, va impulsar grans millores per a aquesta població, gaudint de l'amistat d'artistes com Santiago Rusiñol i Ramon Casas. *Manel Esteller,director del -Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)-,Investigador ICREA i professor de la Universitat de Barcelona,ha obtingut el "Premi d'Honor Dr. Benaprès 2014" per la seva carrera científica, atorgat per la Societat Espanyola de Medicina i Cirurgia Cosmètica. *El guardó ha estat concedit per les Aportacions de Manel Esteller al camp de la Medicina, que contribueixen a revisar i complementar "Paradigmes Científics" com demostrar la importància de factors externs en la modificació directa de gens amb efectes per a la seva regulació, modificacions epigenètiques del Material Hereditari que poden contribuir al desenvolupament dels processos de l'envelliment i del càncer. *L’acte de Lliurament del Guardó ha comptat amb la presència de l’Alcalde de Sitges, Miquel Forns, qui ha explicat que “és un honor que el reconeixement a una personalitat tan estimada arribi a donar nom a uns premis tan prestigiosos com aquest. És un Personatge il·lustre que compta a Sitges amb un Carrer, un Monument i dóna nom a un dels IES de Secundària del municipi”. *Entre els guardonats amb el Premi d'Honor Dr. Benaprès en els anys anteriors es troben Bernat Soria (2009), investigador destacat en cèl·lules mare embrionàries i ex ministre de Sanitat; la Premi Nobel de Medicina Rita Levi-Montalcini (2010) pels seus treballs al voltant dels factors de creixement; María Blasco (2011), investigadora en telòmers i directora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques; Juan Carlos Izpisúa Belmonte (2012) del Salk Institute a San Diego; i José M ª Ordovás ( 2012 ) de la Tufts University a Boston pels seus estudis en nutrigenòmica.

"Toc Humà" i "Sentit de l'Humor":el Rei

Preston (Liverpool, Regne Unit, 1946) no va voler entrevistar el Rei abans d'escriure la seva biografia, així que no va ser fins després de la seva publicació quan es va asseure finalment a conversar amb el Monarca, de qui destaca el seu "toc humà", el seu "sentit de l'humor" i la seva "immensa afabilitat i familiaritat". *En contrast amb el caràcter de Joan Carles, creu que el Príncep Felip, amb qui ha coincidit "bastant menys", és "molt correcte" i té una "gran curiositat per saber aspectes sobre el món acadèmic i polític", però no hi veu "l'escalfor que té el seu pare". *Segons recorda, per a la seva "immensa sorpresa", al Monarca li van agradar molt les pàgines que l'hispanista va escriure sobre la seva figura a "Juan Carlos. El rey de un pueblo", perquè, tal com li va traslladar a l'Historiador, el van tornar a la seva infància i adolescència. <+A més, un altre dels aspectes que més li va agradar al Rei va ser que Preston va posar en relleu en aquest llibre el "grau de sacrifici" que va haver d'afrontar en perdre una infància i una adolescència "en nom d'aconseguir el tron per a la seva família", en lloc del regal que molts pensaven que li havia atorgat Franco. *Preston creu que Joan Carles ha pres la decisió d'abdicar pensant en el futur del país i que pot mirar al passat amb "gran satisfacció". Tot i que creu que Adolfo Súarez, president del país entre el 1976 i el 1981, va morir fa temps, veu possible que amb la seva mort el mes de març passat el Rei sentís que s'ha acabat una època.

La Bressola i Bressolada a la Catalunya Nòrd

La fèsta de las escòlas catalanas del nòrd.Se debanèt passat dissabte a Perpinhan -Catalonha- la Bressolada. *Es la fèsta qu’amassa cada an los enfants, parents e professors de las escòlas Bressola,escòles que son l’equivalent de las Calandretas en Catalonha Nòrd. Aquel eveniment amassa tanben las Associacions que sostenon. *La celebracion comencèt a 10,30 al Palais dels Congrèsses de Perpinhan e contunhèt per las carrièras de la Vila catalana, amb un passacarrièra ont participèron de Gigants, de Bèstias totemicas, de Bandas de percussions e que foguèt una mòstra de la cultura catalana. *Après d’espectacles e d’animacions infantilas, la Jornada s’acabèt per una mòstra de tors umanas, los tradicionals “castellers” catalans, amb la participacion de las tres còlas de Catalonha Nòrd:-los Castellers del Riberal, -los Pallagos del Conflent e -los Angelets del Vallespir.