La retallada de l'Estatut-2006,compleix dos anys

-Davant d'un increment de l'independentisme-

La retallada de l'Estatut compleix dos anys

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va retallar l'Estatut arriba aquest dijous al seu segon aniversari, una efemèride que coincideix amb l'increment de catalans que opten per la independència, segons posen de manifest diversos estudis d'opinió, entre els quals hi ha el baròmetre d'estiu del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat.

Segons aquesta enquesta, que es va fer pública aquest dimecres, a dia d'avui un 51% dels catalans assegura que votaria sí en un eventual referèndum secessionista, i es tracta del primer sondeig oficial que augura una majoria absoluta a favor de la independència.

La retallada de l'Estatut per part del TC es va produir la tarda del 28 de juny del 2010, posant final a uns treballs que van començar el 2004, després de la constitució del primer tripartit presidit per Pasqual Maragall.

El ple del Parlament va aprovar el projecte d'Estatut el 30 de setembre del 2005, i després de ser negociat a les Corts i aprovat al Congrés, va ser ratificat en referèndum el juny del 2006.
Dies després, el 31 de juliol, el PP ha presentat un recurs davant del TC contra 126 articles per ser una "constitució paral·lela", en paraules de l'actual vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i també van recórrer a la llei catalana cinc autonomies més i el defensor del poble.

Després de maratonianes reunions, recusacions dels seus membres, set esborranys i altres polèmiques, finalment el TC va acordar en sentència anul·lar 14 articles i interpretar 23 més.
La sentència negava que el català fos llengua "preferent" a Catalunya, el caràcter "exclusiu" del Síndic de Greuges, eliminava la majoria d'atribucions del Consell de Justícia fins buidar-lo de contingut i rebutjava que la Generalitat condicionés la seva solidaritat amb altres autonomies que aquestes "portin a terme un esforç fiscal també semblant".

L'Alt Tribunal va interpretar també les competències d'immigració, la futura organització territorial en vegueries, els "símbols nacionals" de Catalunya, l'ús del català en l'administració i ensenyament i la concepció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com última instància jurisdiccional a la comunitat.