Un llibre d'Arturo San Agustín retrata la decadència cristiana a Turquia com a preludi per a Europa,Afirma que les dues enormes mesquites que es construiran demostren el creixent islamisme
El periodista Arturo San Agustín ha publicat la crònica d'un viatge a Turquia per explicar la marginalitat, la realitat actual del cristianisme en un país amb enclavaments fonamentals en l'origen de l'Església, i per advertir que aquesta decadència podria ser el reflex del que un dia pot acabar sent el cristianisme a Europa.
"A Tars ja no sonen les campanes" (Khaf) també converteix en crònica la seva experiència en temes de comunicació amb alguns cardenals i amb periodistes romans i vaticans. El llibre narra el viatge que l'Arquebisbe de Tarragona,monsenyor Jaume Pujol, va fer el febrer del 2011 a llocs històricament vinculats a la seva Arxidiòcesi, com ara Konya -origen de Santa Tecla, patrona principal de la ciutat catalana- i Antakya --d'on va sorgir la paraula "cristià" i dos antecessors seus van ser Patriarques--, i és a Tars on es creu que va néixer Sant Pau.
L'Arquebisbe es vol acostar, vol estendre ponts també culturals amb Estats on el Cristianisme ha estat important durant segles i ha comprovat que "Turquia és laica i dóna llibertat religiosa", però el 99% dels seus ciutadans són musulmans i gairebé no queden catòlics perquè la Minoria Cristiana està formada bàsicament per Ortodoxos grecs i armenis.
En declaracions a Europa Press, l'autor afirma que és un país "cada vegada més visiblement musulmà", com demostra el nou projecte del Govern de construir la major mesquita del país a Diyarbakir per a 20.000 fidels, a més de l'enorme ja projectada a Istanbul.
"Aquesta és la millor expressió del que ja és Turquia avui", malgrat que l'Estat turc --que és qui va invitar Pujol-- vol fomentar precisament el turisme religiós del primer cristianisme.San Agustín veu en el primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, una deriva conservadora i islamista: "Potser intenta rescatar del passat otomà un cert orgull. No dic que intenti recuperar l'imperi, sinó animar els turcs a descobrir o a enorgullir-se del seu passat".
"És la vessant religiosa, ortodoxa, del mateix el que temen molts turcs que diuen que els EUA finança moviments islàmics extremistes; turcs, clar. Es pregunten: A què juguen els EUA? Saben que Turquia no és l'Iraq o l'Iran, però temen que acabi sent-ho", afegeix.
Front a aquesta realitat, el periodista i expublicitari dóna veu a diversos estudiants i periodistes turcs que se senten "atrapats no entre Occident i Orient, sinó entre dues Turquíes.També explica el que el nunci a Turquia, Antonio Lucibello, va recomanar a Pujol pensant en Europa, davant de l'Ambaixador espanyol: sortir de la sagristia, estar amb el necessitat, recuperar l'ànim pastoral i missioner perquè la fe no és innata, i tornar al primer cristianisme, recuperant l'esperit de comunitat que sí conserva l'islam tot i que tingui corrents diferents.
Arturo San Agustín (Barcelona 1949) ha estat director creatiu de publicitat --premiat dues vegades en el Festival de Cinema Publicitari de Canes--, ha publicat deu llibres i ha realitzat cinc documentals, i actualment col·labora en el diari 'El Mundo', tot i que està concentrat en escriure cròniques com aquesta.
El 2011 va publicar "Un gos verd entre els joves del Papa", una crònica de la Jornada de la Joventut a Madrid, i que li va servir per retratar els partidaris i els detractors de l'Església --i del qual se'n van fer eco 'L'Osservatore Romano' i algunes publicacions vaticanes..
L'Arquebisbe es vol acostar, vol estendre ponts també culturals amb Estats on el Cristianisme ha estat important durant segles i ha comprovat que "Turquia és laica i dóna llibertat religiosa", però el 99% dels seus ciutadans són musulmans i gairebé no queden catòlics perquè la Minoria Cristiana està formada bàsicament per Ortodoxos grecs i armenis.
En declaracions a Europa Press, l'autor afirma que és un país "cada vegada més visiblement musulmà", com demostra el nou projecte del Govern de construir la major mesquita del país a Diyarbakir per a 20.000 fidels, a més de l'enorme ja projectada a Istanbul.
"Aquesta és la millor expressió del que ja és Turquia avui", malgrat que l'Estat turc --que és qui va invitar Pujol-- vol fomentar precisament el turisme religiós del primer cristianisme.San Agustín veu en el primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, una deriva conservadora i islamista: "Potser intenta rescatar del passat otomà un cert orgull. No dic que intenti recuperar l'imperi, sinó animar els turcs a descobrir o a enorgullir-se del seu passat".
"És la vessant religiosa, ortodoxa, del mateix el que temen molts turcs que diuen que els EUA finança moviments islàmics extremistes; turcs, clar. Es pregunten: A què juguen els EUA? Saben que Turquia no és l'Iraq o l'Iran, però temen que acabi sent-ho", afegeix.
Front a aquesta realitat, el periodista i expublicitari dóna veu a diversos estudiants i periodistes turcs que se senten "atrapats no entre Occident i Orient, sinó entre dues Turquíes.També explica el que el nunci a Turquia, Antonio Lucibello, va recomanar a Pujol pensant en Europa, davant de l'Ambaixador espanyol: sortir de la sagristia, estar amb el necessitat, recuperar l'ànim pastoral i missioner perquè la fe no és innata, i tornar al primer cristianisme, recuperant l'esperit de comunitat que sí conserva l'islam tot i que tingui corrents diferents.
Església:passat i futur
Turquia és precisament el lloc dels primers segles de l'Església: per això Pujol --subratlla San Agustín-- afirma que Israel és la terra de Jesús, i Turquia la terra de l'Església, com pretén el llibre: "Explicar a alguns catòlics d'on vénen".
Per saber a on van, el cronista també viatja en el llibre a Roma, on s'entrevista al Vaticà amb membres de l'Església que busquen maneres de recuperar fidels al món, inclosa la possibilitat d'una certa campanya publicitària o d'informació.Arturo San Agustín (Barcelona 1949) ha estat director creatiu de publicitat --premiat dues vegades en el Festival de Cinema Publicitari de Canes--, ha publicat deu llibres i ha realitzat cinc documentals, i actualment col·labora en el diari 'El Mundo', tot i que està concentrat en escriure cròniques com aquesta.
El 2011 va publicar "Un gos verd entre els joves del Papa", una crònica de la Jornada de la Joventut a Madrid, i que li va servir per retratar els partidaris i els detractors de l'Església --i del qual se'n van fer eco 'L'Osservatore Romano' i algunes publicacions vaticanes..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada