Sobre el contingut i la presentació del projecte de LEC que s'està debatent al Parlament de Catalunya i que encara provoca un significatiu rebuig de la comunitat educativa catalana,el meu record de la historia, és aquella raó dels romans quan deien: “la Llei podria ésser dura, però que al cap i a la fi, era la Llei”
.La llàstima és que al rerefons de la sentència hi trobem aquella famosa renúncia tan llatina a la comprensió del perquè de les coses-. És a dir;un dir sí i amén a tot el que Conseller d’Educació de la Generalitat,- com a legislador -considera òptim per a Catalunya i els catalans-.
En penso que la LEC com a Llei Catalana d’Educació,s’emmarcaria en el canvi dels dos aspectes en què l’Educació catalana falla: a) L'abandonament escolar prematur i b) La manca d'excel·lència en els resultats acadèmics-.Són les dues realitats pures i dures,ben bé objectivades que valen un esforç de la Conselleria d’Educació de la Generalitat per a la seva resolución-.
De debò,que la LEC farà resposta a aquests dos problemas a Catalunya-.Primer que s’ identifiquin les causes que els poden generar i un cop aïllades, cal veure quina relació existeix entre elles-.Ja sobre sobre la taula,analitzar, interpretar i valorar què cal fer per arribar a la solución-.Cal reconèixer que les Ciències Socials,com a humanes,mai no tenen la rigor lògica de les Matemàtiques i les Ciències Naturals-.Com a mestre especialista en Ciències Socials i Humanisme,considero que el potencial de previsió de les primeres és per la seva naturalesa molt inferior a les últimes-.
Clar i català,sobre l’humà ens n’hem de conformar més d'un cop en una sentencia d’en Ciceró,tot i encertant el pinyol: “la probable versemblança”,quelcom que no gens de dolent,sinó un signe de respecte a la veritat científica,ai las!-.Imaginem-nos-en que al Sistema Educatiu Català hi juguen elements com ara els experts educatius, els centres escolars, els Mestres i els professors,els alumnes i les famílies catalanes-.
I a més que l’Educació fos una empresa,els experts educatius haurien de dissenyar el producte i de preveure els resultats,els empresaris gestionarien l'empresa seguint els paràmetres dels experts,els establiments escolars serien els espais sobre els quals s'efectuaria tota l'operativa, els Mestres i professors serien els treballadors i el producte seria la millora dels alumnes i, les famílies i la societat serien els dipositaris del producte-.
Encara que ens molesti aquesta al.legoria (metáfora continuada),Catalunya i els catalans entendran “que a partir d’aquest punt tant les escoles i els instituts com els Mestres i professors se'ls demani rendir comptes, una expressió de gran tirada entre els experts, aliena fins no fa gaire dins el món educatiu, i que denota una mentalitat mercantil-.La LEC,potser seguint aquest estil, decidirà de convertir els CEIPs,IES,FP i Cicles Formatius en una mena de “factories de productivitat escolar”.
Ara bé, la història recent del Sistema Educatiu Català ens va assenyalar que la implantació de la LOGSE va resultar un desastre que va necessitar pedaços legals i modificacions contínues perquè la realitat no emmotllava les seves teories-.Per tant,hom no pot dir-sense el menor indici de vergonya intel·lectual– que “ l'Escola només és un reflex de la realitat social”-.
Els polítics (l’escola la fa els Mestres sempre),que poden preveure la realitat,són els qui han de fer la quantitat de recursos materials i econòmics que evitin a Catalunya la pobresa dels perpetus barracots (més fi,mòduls) a una part considerable dels alumnes de l'Escola Pública-.De moment,ni un trist mea culpa als debats de TV3-.
Que no dubti mai la Conselleria d’Educació que els Mestres i els professors a Catalunya seguirán formant catalanets i treballant força per l’excel.lència dels alumnes de forma humana i progressiva per tal d’elevar els seus nivells de coneixement i els seus valors,perquè la Llei que realment en motiva és la que troven a Königsberg: «Dues coses omplen la meva ment cada dia amb més respecte i admiració:el cel estrellat sobre meu i la llei moral dins meu.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada