Hom es planteja d’apujar l’exigència lingüística a la Selectivitat amb el noble fi que els mestres del futur no facin faltes a la pissarra...no sé si es va arribar a impartir mai.
-Matem l’ortografia- era el títol d’un Crèdit Trimestral de llengua catalana, presentat en un dels cursos de Formació de Professorat per a la Reforma Educativa -cap allà els anys noranta-, i formava part d’una llista d’altres títols que pretesament havien de servir per motivar l’alumnat i fer que els mestres i els professors de català deixéssim d’obsessionar-nos amb qüestions menors, com la vocal neutra i l’accentuació, per passar a centrar-nos en el més important: "La llengua catalana com a eina de Comunicació", la producció de textos orals i escrits, el plaer de l’escriptura. Dels exercicis d’omplir buits als mots encreuats.
Benintencionadament,va ser aconseguír que els escolar adolescents s’interessessin pels aspectes més pròxims, més amens, de l’ús de la llengua,per exemple aprendre a confeccionar un telenotícies, un diari personal, fins i tot un diàleg divertit que pogués servir per lligar amb aquell noi o aquella noia tan 'guais', després l’aprenentatge dels aspectes formals, com la sintaxi o l’ortografia, vindrien per si sols, gairebé per ciència infusa: memòria visual, al capdavall.
L'escepticisme de molts,me'n recordo davant l'entusiasme dels "Predicadors de la Reforma", que presentaven tot allò -com si haguessin descobert la sopa d’all- amb un aire de superioritat aclaparador. Els més grans eren acusats de carques, mestretites i reticents al canvi. Així es va fer callar mestre i el professor més experimentat, amb un grapat d’anys de classes, amb una llarga trajectòria feta de pràctica i de paciència, amb un mètode d’èxit provat per aconseguir que una gran part de l’alumnat sortís de les seves aules sense fer faltes d’ortografia ni de sintaxi, i amb un correcte coneixement de les principals obres literàries catalanes.
Els dossiers, primer, i els llibres després -les editorials ben aviat es van adaptar a la demanda-, encara que la recomanació inicial era que cada mestre i cada professor es fes el seu propi material, de l’estil de "Matem l’Ortografia" es van convertir en un aiguabarreig que incloïa, tot en un, tipologia textual, vocabulari, unes gotetes de sintaxi, unes miques d’ortografia i una pinzellada de literatura, com més 'light' millor, que no fos dit.
Hom es planteja d’apujar l’exigència lingüística a les Proves de Selectivitat per als alumnes que vulguin estudiar i fer Magisteri, amb el noble fi que els mestres i els professors del futur no facin faltes a la pissarra. Ressuscitem l’ortografia...?
Froilan Franco,àlies El Mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada