Els territoris que l’any 2012 formen Els Països Catalans van veure al llarg de la Història de la Gran Catalunya tant diferents Civilitzacions com Imperis Mediterranis: els grecs,els fenicis.els cartaginensos,els ibers,els romans,els bizantins i els musulmans ,tot i configurant un Substrat ètnic,cultural i lingüístic que hi prendrà forma ala inicis del segle VIII,perìode en el qual comença a construir-s’hi la Nació Catalana.En aquests primers moments de la constitució de la Nació Catalana,la diversitat cultural i sòcio-política dels Països Catalans seria molt important...tant que la major part del territori en formava part de les diferents estructures polítiques Musulmanes “Emirat de Bagdad,Emirat Independent de Còrdoba,Regnes de Taifas,etc...”,nascudes de la iniciada Conquesta l’any 711 per l’Exèrcit Àrab
La presència Musulmana als Països Catalans,especialment al Sud,hi ha estat molt significativa, no només per la seva llarga presència fins el siglo XIV en algunes Zones,tot i mantenint el poblament i la població fins els inicis del segle XVII, en què són expulsats, sinó sobretot per les seves aportacions culturals, socials i econòmiques.
Tanmateix que en la major part s’hi desenvolupava arreu la Civilizació d’Al-Andalus, al Nord,a cavall dels Pirineus,els Cristians hi inicien la Reconquesta de les terres musulmanes,bo i comenzant a “Gestar-s’hi la primeríssima Estructura Feudal dels Països Catalans”: La Marca Hispànica, província de frontera, defensiva, entre l’Imperi Franc de Carlemagne i les Zones Musulmanes.
La Marca Hispánica,per la seva banda, adopta l’ “Estructura Social Franca”,és a dir, una Classe dominant, conformada por la Noblesa: “Comtes,Marquesos, Bescomtes,Barons i Cavallers” que no hi treballava,sinó que hi vivía de les rendes de les Terres conreades pels camperols i del pillatge de les constants guerres.Aquests “Senyors Feudales Catalans”,hi lluitaran durant els segles VIII i IX perquè l’Emperador dels francs els n’hi concedeixi el Govern dels Féus, cosa que n’aconseguirà el Comte Guifré “el Pilós” als inicis del Segle X,,bo i iniciant-s’hi una Independència Política dels Monarques francs, que culminarà el Comte Borrell II, uns anys més tard.
Clar i català,si al Nord dels Països Catalans, s’hi inicien les primeres Estructures Polítiques Ondependents,i,de mica en mica la Llengua Catalana va desenvolupant-s’hi de manera total diferenciada del Llatí Vulgar, al Sud dels Països Catalans s’hi viu una època de gran floreixement tant cultural com económic a l’aixopluc dels Regnes de Taifes musulmans.En efecte,tant la indústria naval, la paperera, el tèxtil, el cuir, la seda, els articles de luxe,n’hi confereixen a aquests territoris una extraordinària riquesa i al mateix temps,unes interessants i intenses “Relacions comercials, culturals i diplomàtiques”.
Ara bé,és al Segle XIII quan,de mans del Rei Jaume I, s’hi produeix la gran Expansió Catalana.Clar i català,totalment imposibilitats de crèixer vers el Nord, a causa de la derrota de Pere I en la Batalla de Muret,els Dirigents Catalans comencen la Reconquesta,àlires la Covandona dels territoris Musulmans del Sud: les Terres de l’ Ebro, el País Valencià i les Illes Balears i les Pitiüses.
La Burguesía catalana augmentava la seva Força econòmica,i el Monarca Jaume I ,hi veu en la Burgesia un perfecte Aliat contra la conservadora Noblesa Feudal. Així, Monarquía i Burguesía s’hi uneixen en una expansió territorial que produirà un excel.lent Creixement Económic, vinculat a la Indústria i al Comerç, unes activitats fortament monopolitzades per la Burguesía catalana. El Monarca Jaume I atorga, per la seva banda,molts i diversos privilegis polítics a la Burguesía,com ara el Consell de Cent (òrgan de Govern municipal de Barcelona), el Consolat de Mar (normes jurídiques contractuals dels Mercaders marítims), l’Organización Gremial o Els Furs (conjunt de normes i lleis d’un territori).
Encara així, la Noblesa Feudal veu en l’Expansión Territorial vers el Sud una magnífica oportunitat de posseir uns nous Feus i Vassall,,cosa la qual hi participa, també, de l’Empresa de la Corona,malgrat les fortes tensions que tant interessos d’una part com de l’altra hi provoquen.Ès en aquest context, que el Monarca Jaume I conquesta l’Illa de Mallorca el 1229, i el País Valencià entre 1232 i 1244,tot i configurant-s’hi,ja de manera definitiva el “Marc Territorial dels Països Catalans”,i, produint-s’hi “Una corrent Migratòria del Nord fins les noves terres del Sud.
Ara bés,el Rei Jaume I no hi planteja pas un Regne Uniforme. sinó una Confederació de de tots els territoris sobre els que governa: la mal anomenada Corona d’Aragó (sic i resic),integrada pel Principat de Catalunya, el Regne de València, el Regne de Mallorca i el Regne d’Aragó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada