dijous, 14 de juny del 2012

El 123 President de la Generalitat,assassinat (1940)

En Lluís Companys i Jover,àlies el President Màrtir (1882-1940),és un altre polític català,assassinat per un Consell de Guerra el 15 Octubre 1940.

Es tracta del Primer President del Parlament català (1932-1933),Ministre del Govern Central el segon semestre de l’any 1933 i el 123 President de la Generalitat Republicana de Catalunya  durant sis any i un primer President democràtic a Europa, assassinat per un Consell de Guerra que va dictar-ne el seu afusellament.

Va nèixer en una família pagesa amb arrels nobiliàries,seria el segon germà de vuit.De ben jove acaba el batxillerat, es trasllada a Barcelona,on fa la carrera d’Advocat Laboralista a la Universitat.Atret per la política,va fundar l’any 1900 "L'Associació Escolar Republicana (AER)",tot i essent-ne militant de la Unió Republicana (UR),influenciat per les idees republicanes,catalanistes i socials,tot i fent-lo en el marc de la crisi de la Restauració Borbònica.

Desprès dels “ Fets del Cu-Cut”,va participar en la creació de Solidaritat Catalana i quan aquesta es disgregava,va adherir-se s'adherí a la “Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)”de la que seria president l’any 1910. Paral·lelament a la seva activitat professional d'Advocat Laboralista, col·laborava en els diaris republicans com ara “La Aurora” i “La Barricada”.Tot seguit formarà part del “Partit Reformista” del Melquiades Àlvarez i escriu en “La Publicitat”,el Butlletí del partit.

Dins la Joventut Republicana de Lleida,va participar amb Marcel·lí Domingo i Joan,mestre i Ministre d’Instrucció i en Lairet,també mestre, en el míting del Setembre-1916, que va crear el Partit Republicà Català (PRC),bo i formant part de la redacció de "La lluita”, òrgan del nou grup polític i elegit Regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1917,des d'aquest càrrec formaría part de la Comissió respecte als conflictes obrers. Amb el mestre en Layret, representava l’esquerra del partit durant els conflictes socials d'aquests anys, tot i exercint d'Advocat Laboralista,en defensa dels  militants sindicalistes.

 L’any 1920 va ser elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català (PRC), -escó que havia ocupat el mestre Layret-,però el van alliberar.Va participar, activament, en el debat sobre el terrorisme barceloní (febrer del 1921) contra el Governador  Civil Sr Martínez Anido.Va ésser un dels fundadors de la Unió de Rabassaires(UR) i altres conreadors del Camp de Catalunya l’any 1922,tot í dirigint "La Terra", òrgan de la Unió de Rabassaires.

Participaria,també, en la "Campanya de Propaganda", organitzada per la Unió de Rabassaires, que portà a la gran assemblea del 1923, en la qual va pronunciar-se contra el projecte elaborat per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest fet comportaria el suport de la Unió de Rabassaires.Durant la Dictadura primoriverenca actuava com a advocat assessor de la Unió de Rabassaires (1925), i des del 1928 va formar part dels Comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició política.

Va ser empresonat l'Octubre de l’any 1930,quan formava part del "Comitè d'Enllaç" dels tres partits republicans catalans al marge de l'Estat Català i del grup de "L'Opinió".Tot i participant en la “Conferència d'Esquerres” l’any 1931,abandona l’ERC i forma part del Directori en representació del “Partit Republicà Català”(PRC).Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 12 d'abril de 1931, a mig matí del dia 14 entrava, amb Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d'altres, a la casa de la ciutat, on va deposar l'Alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo,i prenia possessió de l'Alcaldia i des del balcó proclamava la “República a Catalunya”

A la mort d'en Francesc Macià i Llussà, en Joan Casanovas, President del Parlament de Catalunya, el va presentar com a President de la Generalitat l’1 de gener de 1934,bo i formant el Primer Govern de Concentració,donant pas a grups polítics com Estat Català, Acció Catalana Republicana, el grup de "L'Opinió", etc, que en Macià no havia acceptat, juntament amb la Unió Socialista de Catalunya i l'Esquerra Republicana.

En aquest any de 1934 presentaria la “Llei de Contractes de Conreu”.Cada cop més  refermat en el seu Nacionalisme, el portaria el 6 d'Octubre de 1934, a proclamar l'Estat Català , dins la República Federal Espanyola i a viure directament els fets del Sis d'Octubre.Condemnat a 30 anys de reclusió major pel Govern Radical-cedista de la República Espanyola, complía part de la condemna al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis).

 Alliberat per la Victòria del Front Popular (febrer del 1936), fou elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i ocupà de nou la Presidència de la Generalitat.Però,en produir-se els Esdeveniments del juliol del 1936,bé que en uns primers moments seria desbordat per les forces revolucionàries, s'esforçà a mantenir l'equilibri de les forces polítiques catalanes durant tota la Guerra Civil, dins del Govern de Concentració, fins a arribar a obtenir un govern d'unitat popular, presidit per en Josep Tarradellas, al setembre del 1936.

A l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, s'exilià a França (gener del 1939). Detingut per les forces del govern alemany, li fou aplicada l'extradició i el van dur a Espanya. Després d'un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat, el 15 d’Octubre de 1940, al Castell de Montjuïc-.Des del 1985, les seves despulles reposen en un Mausoleu, al Fossar de la Pedrera-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada