Dura LEX sec L.E.C. (Reforma educativa catalana)

Sobre el contingut i  la presentació del projecte de LEC que s'està debatent al Parlament de Catalunya i que encara provoca un significatiu rebuig de la comunitat educativa catalana,el meu record de la historia, és aquella raó dels romans quan deien: “la Llei podria ésser dura, però que al cap i a la fi, era la Llei”

.La llàstima és que al rerefons de la sentència hi trobem aquella famosa renúncia tan llatina a la comprensió del perquè de les coses-. És a dir;un dir sí i amén a tot el que Conseller d’Educació de la Generalitat,- com a legislador -considera òptim per a Catalunya i els catalans-.

En penso que la LEC com a Llei Catalana d’Educació,s’emmarcaria en el canvi dels dos aspectes en què l’Educació catalana falla: a) L'abandonament escolar prematur i b) La manca d'excel·lència en els resultats acadèmics-.Són les dues realitats pures i dures,ben bé  objectivades que valen un esforç de la Conselleria d’Educació de la Generalitat per a la seva resolución-.

De debò,que la LEC farà resposta a aquests dos problemas a Catalunya-.Primer que  s’ identifiquin les causes que els poden generar i un cop aïllades, cal veure quina relació existeix entre elles-.Ja sobre sobre la taula,analitzar, interpretar i valorar què cal fer per arribar a la solución-.Cal reconèixer que les Ciències Socials,com a humanes,mai no tenen la rigor lògica de les Matemàtiques i les Ciències Naturals-.Com a mestre especialista en Ciències Socials i Humanisme,considero que el potencial de previsió de les primeres és per la seva naturalesa molt inferior a les últimes-.

Clar i català,sobre l’humà ens n’hem de conformar més d'un cop en una sentencia d’en Ciceró,tot i encertant el pinyol: “la probable versemblança”,quelcom que no gens de dolent,sinó un signe de respecte  a la veritat científica,ai las!-.Imaginem-nos-en que al Sistema Educatiu Català hi juguen elements com ara els experts educatius, els centres escolars, els Mestres i els professors,els alumnes i les famílies catalanes-.

I a més que l’Educació fos una empresa,els experts educatius haurien de dissenyar el producte i  de preveure els resultats,els empresaris gestionarien l'empresa seguint els paràmetres dels experts,els establiments escolars serien els espais sobre els quals s'efectuaria tota l'operativa, els Mestres i professors serien els treballadors i el producte seria la millora dels alumnes i, les famílies i la societat serien els dipositaris del producte-.

Encara que ens molesti aquesta al.legoria (metáfora continuada),Catalunya i els catalans entendran “que a partir d’aquest punt tant les escoles i els instituts com els Mestres i professors se'ls demani rendir comptes, una expressió de gran tirada entre els experts, aliena fins no fa gaire dins el món educatiu, i que denota una mentalitat mercantil-.La LEC,potser seguint aquest estil, decidirà de convertir els CEIPs,IES,FP i Cicles Formatius en una mena de “factories de productivitat escolar”.

Ara bé, la història recent del Sistema Educatiu Català ens va assenyalar que la implantació de la LOGSE va resultar un desastre que va necessitar pedaços legals i modificacions contínues perquè la realitat no emmotllava les seves teories-.Per tant,hom no pot dir-sense el menor indici de vergonya intel·lectual– que “ l'Escola només és un reflex de la realitat social”-.

Els polítics (l’escola la fa els Mestres sempre),que poden preveure la realitat,són els qui han de fer la quantitat de recursos materials i econòmics que evitin a Catalunya la pobresa dels perpetus barracots (més fi,mòduls) a una part considerable dels alumnes de l'Escola Pública-.De moment,ni un trist mea culpa als debats de TV3-.

Que no dubti mai la Conselleria d’Educació que els Mestres i els professors a Catalunya  seguirán formant catalanets i treballant força per l’excel.lència dels alumnes de forma humana i progressiva per tal d’elevar els seus nivells de coneixement i els seus valors,perquè la Llei que realment en motiva és la que troven a Königsberg: «Dues coses omplen la meva ment cada dia amb més respecte i admiració:el cel estrellat sobre meu i la llei moral dins meu.»

La retallada de l'Estatut-2006,compleix dos anys

-Davant d'un increment de l'independentisme-

La retallada de l'Estatut compleix dos anys

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va retallar l'Estatut arriba aquest dijous al seu segon aniversari, una efemèride que coincideix amb l'increment de catalans que opten per la independència, segons posen de manifest diversos estudis d'opinió, entre els quals hi ha el baròmetre d'estiu del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat.

Segons aquesta enquesta, que es va fer pública aquest dimecres, a dia d'avui un 51% dels catalans assegura que votaria sí en un eventual referèndum secessionista, i es tracta del primer sondeig oficial que augura una majoria absoluta a favor de la independència.

La retallada de l'Estatut per part del TC es va produir la tarda del 28 de juny del 2010, posant final a uns treballs que van començar el 2004, després de la constitució del primer tripartit presidit per Pasqual Maragall.

El ple del Parlament va aprovar el projecte d'Estatut el 30 de setembre del 2005, i després de ser negociat a les Corts i aprovat al Congrés, va ser ratificat en referèndum el juny del 2006.
Dies després, el 31 de juliol, el PP ha presentat un recurs davant del TC contra 126 articles per ser una "constitució paral·lela", en paraules de l'actual vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i també van recórrer a la llei catalana cinc autonomies més i el defensor del poble.

Després de maratonianes reunions, recusacions dels seus membres, set esborranys i altres polèmiques, finalment el TC va acordar en sentència anul·lar 14 articles i interpretar 23 més.
La sentència negava que el català fos llengua "preferent" a Catalunya, el caràcter "exclusiu" del Síndic de Greuges, eliminava la majoria d'atribucions del Consell de Justícia fins buidar-lo de contingut i rebutjava que la Generalitat condicionés la seva solidaritat amb altres autonomies que aquestes "portin a terme un esforç fiscal també semblant".

L'Alt Tribunal va interpretar també les competències d'immigració, la futura organització territorial en vegueries, els "símbols nacionals" de Catalunya, l'ús del català en l'administració i ensenyament i la concepció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com última instància jurisdiccional a la comunitat.

 

 

Els abertzales veuen lògic el 51% la secessió catalana

-En un eventual referèndum sobre la independència_

L'esquerra abertzale veu lògic que el 51% de catalans vulguin la secessió

El dirigent de l'esquerra abertzale Rufi Etxeberria ha assegurat que veu lògic que segons una enquesta de la Generalitat, més de la meitat dels catalans s'inclinin pel sí en un eventual referèndum sobre la independència de Catalunya.

"No ens sorprèn. A la societat catalana i basca s'està estenent més el sentiment d'independència, i això és perquè el benestar social va lligat a la plena sobirania política", ha assegurat a una entrevista a l'emissora Rac 1 recollida per Europa Press.

Etxeberria ha defensat que al País Basc hi hagi un procés cap a la independència gradual i ha fet una valoració molt positiva de la salutació d'aquest dimecres entre la Reina Isabel II i el viceministre principal d'Irlanda del Nord i exmembre de l'IRA, Martin McGuires.

"És una lliçó per a l'Estat espanyol. Si, després del desarmament de l'IRA, l'Estat britànic s'hagués comportat com els governs de Zapatero i Rajoy ,difícilment s'hagués donat un procés de pau", ha apreciat sobre aquest gest.

 "A Euskal Herria ens trobem que des del 20 d'octubre no hi ha activitat armada d'ETA, però a diferència d'Irlanda, el Govern espanyol no ha emulat el que va fer el britànic", ha assegurat.

Segons Etxeberria, si el Govern espanyol fes gestos, sí que es podrien veure "fotografies similars" a la de McGuires i la Reina britànica en el cas del conflicte basc.
Sobre la situació política basca, ha apreciat que el Govern socialista liderat per Patxi López "no té rumb i procedeix d'una il·legitimitat", i per solucionar les dues coses s'han de convocar eleccions, ha dit.

Pel que fa a les últimes detencions de presumptes membres d'ETA, ha assegurat que l'esquerra abertzale entén que "les polítiques antiterroristes d'antany, basada en detencions i repressió, han de ser postergades".

 

Per construir el futur,es necessiten una forta U.P.E.C.

La unitat de les esquerres i la fi de la UPEC

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya celebra aquest any les vuitenes jornades en el context del setè any de crisi del totxo i el cinquè de la crisi general. La UPEC és avui una iniciativa modesta i austera que no disposa del finançament d'empreses multinacionals com sí que tenen la majoria dels think tank catalans, ja que som una opció crítica amb moltes d'aquestes: nuclears, financeres, immobiliàries, etc. És l'única plataforma que recull persones de totes les opcions polítiques d'esquerres catalanes: el PSC, ICV, EUiA, ERC i de l'esquerra més alternativa, de CCOO i la UGT i d'una vintena d'organitzacions i moviments socials.

No sabem què cal fer per aturar aquesta onada neoconservadora, reaccionària, fonamentalista, dogmàtica i profundament inhumana en què s'han convertit les polítiques públiques a Catalunya, Espanya i Europa, fins i tot pretenen expulsar de la UE Grècia, el bressol d'Europa. Però el que sí que sabem és que cal que les organitzacions que es reclamen de l'esquerra es plantegin una opció nacional per fer front a la crisi provocada pels poders de la nomenclatura financera.

Mentrestant, la dreta catalana i espanyola està perplexa, ja que pensava que només ocupant ells el poder els problemes se solucionarien, la prima de risc baixaria i els mercats (BCE, l'FMI, el BM, Moody's, Goldman Sachs, Standard and Poor's, etc.) tornarien la confiança perduda per governs irresponsables i malbaratadors. La prima de risc ha batut rècords i els bons de la Generalitat han baixat a nivell de bo escombraria. De veritat son tan il·lusos?

Necessitem una esquerra que espavili, que demani comptes, que actuï amb una contundència que estigui d'acord amb la gravetat de la situació. Ada Colau va dir fa uns dies que els lideratges nous sorgiran en funció de demostrar fins a quin punt els líders estan disposats a jugar-se-la.

Segurament l'esquerra ha de tornar a esquemes d'abans del 1917. L'URSS va anar molt bé per a tots aquells que no vivien allí, ja que aconseguia ser la força que permetia que el capitalisme tingués un fre. Era l'amenaça latent i alhora l'esperonador per demostrar que es vivia millor a occident que a l'est. L'any 1989 aquest fre va desaparèixer i l'esquerra, les esquerres no van saber llegir que calia una alternativa, un aturador a la barbàrie.

 I aquesta alternativa humanista a l'URSS s'ha de cercar en tres elements. Una gran dosi de cultura i capacitat crítica; un gran i complex sistema organitzatiu, com escrivia Gramsci i ens recordava Barnasants a l'estiu: les idees no viuen sense organització; una gran dosi d'indignació i coratge. En definitiva, la solució és més política, la política amb majúscules.

La crisi de l'esquerra no és solament electoral, és fonamentalment una crisi d'identitat i d'alternativa, també una crisi del model organitzatiu, la demostració d'aquesta crisi és que no hem trobat la possibilitat de continuar. A partir del setembre la UPEC es convertirà en una cèl·lula dorment, en un club d'opinió des d'on emetrem les opinions quan ens sembli i tornarem a fer les IX Jornades de la UPEC quan la situació ho permeti. Que ningú s'estranyi si la gent d'esquerres quan vulgui discutir en comptes de fer-ho en els llocs adequats ho ha de fer a les places del país.

El combat social i el combat nacional van intrínsecament junts, els neoliberals volen eliminar les classes treballadores i classes mitjanes, però també les nostres institucions nacionals, les amenaces d'intervenció de la Generalitat fan que aquest fet impensable en altres temps sembli ara versemblant i imminent. Cal que els patriotes catalans lluitem contra els neocons si no volem veure com desapareixen les conquestes de 200 anys de la classe treballadora i tot rastre d'identitat nacional.
Per construir el futur es necessitaran mil UPEC.

Francesc Flos i Calcat,promotor de l'Escola Catalana.

Document inèdit sobre la vida  d’en Francesc Flos i Calcat

(Dipositat a l’Arxiu Municipal de Masnou,C/ Milans,3)

El creador del Col.legi Sant Jordi a Barcelona i promotor de l’Escola Catalana a Catalunya va nèixer a Arenys de Mar el 13 Novembre 1856.Va fer els seus estudis de Primeres Lletres en una escola de la mateixa vila fins a l’edat de 13 anys-.Va passar a Barcelona als 14 anys,és a dir,l’any 1870.Va col.locar-se de Dependent en una Ferreteria on va passar tres anys,i veient que en aquest ofici no se satisfeien els seus somnis ni les seves aficions,de nou va passar com a Dependent al Despatx d’una fàbrica de farines,la col.locació de la qual li permetia poder assistir a la nit a l’Escola de Belles Arts,ubicada al segona planta de la Llotja-.

S’hi va matricular en les classes de de Lineal i Estampats.Arribada les vacances i careixent de mitjans pecuniaris i d’un necessari recolzament per posar-s’hi en situació convenient per a exercir-ne el conreu de les Arts,divagaria durant un temps per les contrarietats que tot sovint se li presentaven fins que a l’octubre de l’any 1875,és a dir,als 19 anys d’edat, hi era sol.licitat per a desempenyar les classes de Dibuix i Cal.ligrafia en un Col.legi del Masnou.

Ben aviat adquiriria relacions entre els patricis masnouencs i aquestes van fer que als tres anys,és a dir,l’any 1878 adquirís pel seu compte i direcció un Col.legi.Tot seguit cursaria els dos cursos reglamentaris i la revàlida per a obtenir el títol de Mestre amb qualifacions d’excel.lència-.El 25 Agost de l’any 1880 va verificar els exàmens públics dels seus deixebles al teatre de la Vila de Masnou.Tot seguit,l’any el 10 Setembre de l’any 1881 contreia matrimoni amb la Josepa Gibernau i Just,filla de Masnou,cosa que el va motivar la seva residència en aquesta Vila,tot i proseguint-ne les seves tasques en l’Ensenyament i singularment el de Dibuix,del que contava molts deixebles alguns d’ells molt aprofitats-.

Durant l’any 1886 hi va tenir l’ocació per a concórrer en diferents Certàmens,bo i guanyant un Primer Premi a Vilanova i la Geltrú pel seu quadre “Pàtria,Fides,Amor”,un treball a ploma amb el qual també va guanyar més endavant la Medalla de Plata a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888-.En el Certàmen artístic i literari de Vilanova i la Geltrú,li va ésser premiada tanmateix una Poesia titulada “Lo mas del Admeller”.

En el Certàmen de Sant Martí de Provençals obtenia el premi per una Memòria Escolar  “Les Escoles Catalanes”,un treball en el que es posa de relleu la rutina que per imposició del Govern Cemtral imperava a les escoles de Catalunya,tot i citant a l’efecte diverses prescripcions pedagògiques contra la mala disposició d’ensenyar als infants catalans en una llengua que no era la seva pròpia-.Aquesta Memòria Escolar va ser publicada i distribuïda entre els mestres i professors catalans,cosa la qual fa que la premsa en faria importants elogis,entre els quals el Diari de Vilanova,però especialment la premsa catalanista que hi dedicaria alguns articles altament favorables a la Tesi desenvolupada en la Memòria Escolar-.

I en aquest mateix any,guanyava un altre premi en el Certàmen d’Arenys de Mar per la seva Poesia “Las Enramadas”-.L’estat sempre decadent  de Marina Mercant,afectaria d’una manera molt visible la població del Masnou,de tal manera que l’any 1887 s’hi contaven per centenars de catalans d’arreu com Sitges,Vilanova,Ribes,etc,que emigraven a Amèrica en busca de millors sort i per tant baixant considerablent el cens-.Això va fer que moltes famílies catalanes reduïen les seves despeses portant els seus fills a l’Escola Pública que per mòdica i insignificant retribució els hi admetia-.

No va trigar,doncs,en conèixer en el Col.legi,que era titulat “Del Comerç”,títol que era degut al seu antecessor en Joan Ribera i Prat,un bon nombre de baixes.Aquesta circunstància el va motivar a l’anunci del seu traspàs,tot i quedant el Col.legi del Comerç l’any 1887 en propietat d’en Francesc Masfarner,qui el va adquirir per 500 ptes,sense mobles i altre material,un preu igual que quan ell el va comprar al Joan Ribera i Prat-.I en aquest mateix any,a l’estiu,pocs dies després de la venda,seria nomenat Cal.lígraf de l’Exposició Universal de Barcelona,quan el principal treball que va executar era l’Acta de la Inaugruració del Certàmen,feta sobre pergamí i en policromia i que signarien els principals personatges que a ell hi concorrien-.

 En aquest any 1888 era nomenat Auxiliar dels Jurats de Belles Arts de l’Exposició Universal,tot i tenint el càrrec de l’administració i altres treballs en les Seccions de Pintura i Escultura en el corresponent Palau,bo i cessant a la clausura que es verificava el Desembre-1888.Serà el Desembre 1888 (sic) que en Francesc Flos i Calcat que és elegit Vocal de la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques” (ACEC),i reelegit després d’una durada de dos anys-.

El seu darrer treball és de l’any 1891 amb un bon auguri per arribar-hi a la reivindicació de la personalitat de Catalunya,que és el que deurien desitjar tots els bons catalans enamorats de les glòries dels seus avis i de la regeneració del poble català-.L’Alexandre Galí ens diu: “La preparació tècnica d’en Flos i Calcat des del punt de vista pedagògic,era molt migrada.No la hi podia donar la seva carrera de mestre feta de segur a salt de mata,ni ell es devia preocupar massa de millorar-la,per tal com la flama del patriotisme li donava un salconduit suficient per a actuar amb eficàcia.

El fet sol d’haver superat l’embruix del castellà,del món verbal sense contingut que era l’únic que podia oferir de nou relativament a l’escola feta en aquesta llengua,saltava al món formiguejant de realitats i aptetències de la vida catalana d’aquell temps,la qual cosa era suficient per a oferir públic l’espectacle confortant d’una Escola renovadora”.

La crisi retorna a la F.P. la seva dignitat (2012)

Les malfiances entre l’Educació i Treball  van encallar una Reforma de la FP, pendent des dels anys 90 –tretze milions de treballadors sense cap qualificació requereixen una vía per a  validar els seus coneixements-.Tant França com el Regne Unit van portar a afecte fa uns trenta anys els primers intents a Europa per a acreditar oficialment el que sabien fer els seus treballadors mercès a la seva experiencia laboral-.

A l’Estat español,encara que diverses Comunitats Autònomes s’hi han avançat al Govern central ,algunes de forma experimental i cadascuna a la seva manera,el Decret que reguli això mateix arreu de l’Estat n’arribarà l’any 2010,després d’una gènesi normativa que es remunta a l’any 1993 i si en repassem l’hemeroteca,fa la impressió que la F.P. és això,que sempre està pendent d’ésser dignificat i que només té pública importancia a l’hora de les vaques flaques econòmiques,com ara mateix.

Catalunya i algunes autonomies més ja van probar aquests procesos,però les xifres són modestes-.Els empleats en restarien exemptes de cursar una part del del títol de Formació Professional.L’Educació espera recuperar-ne els joves que van sortir al mercat de treball sense un títol de FP-.L’acreditació oficial,haurà de tenir els seus efectes en els salaris (sic)-.Al segle XXI,aquesta acreditació de l’experiència profesional ,destacada als anys 90 del segle XX,en torna a ocupar espais a les agendes polítiques d’arreu  i,tot plegat,l’anunci del Pla de modernització de la FP amb l’objectiu d’una FP Reglada –la dels IES,que condueix a un Títol Educatiu i la formació contínua i ocupacional,és a dir,els cursos que fan un Certificat Professional,expedit per Treball.

Un  Pla de modernització de la FP que connecti els dos Sistemes amb un comú tronc,és a dir, que se sembli allò que s’hi ensenya per una via i per l’altra-i,que hi permeti als estudiants i els treballadors el salt d’un a l’altre,sempre sumant,quelcom que també hi és

Al paperam oficial des de l’any 1993-.

Per primer cop,els ministres d’Educació, la Mercedes Cabrera,i de Treball, en Celestino Corbacho,es presenten units un Full de Ruta per a la formació-.Una fotografía junts,perquè el veritable culpable més repetit de l’encallament i empantanegar-se,durant tants anys,és la manca d’un treball conjunt d’ambdues Carteres ministerials, que s’hi han resistit  a ver trastocades les seves quotes de poder-.Clar i sitgetà,si els Educadors no se’n refiaven de la formació que fan les empreses i els sindicats,aquests es reien de la desconnexió entre el que s’ensenya en la FP educativa i el que fa falta saber per a desenvolupar un Ofici-.

Alguns sindicalistes també hi feien autocrítica,i en diuen que l’oferta de la formació per al mercat de treball encara segueixen els esquemes de fa quinze anys-.Ara bé,el cas és que hi ha hagut dissortades malfiances,desconfiances i difícils estructures de remoure’n.Heus ací el perquè hom diu que “els polítics i la política educativa” no ens hi serveix a l’Educació-.Malgrat això,hores d’ara hi conviuen:Treball i Educació,empresaris i sindicats semblen molt il.lusionats,encara que el que en resta no hi será tan fácil…!

Un exemple: aquell Decret de Reconeixement de l’Experiència Professional,l’esborrany del qual data de Maig-2006, implica, suàviter i fòrtiter, que l’Administració es desempallegui,si més no en part del Monopoli absolut tant en l’ensenyament com en la formació,és a dir,no es tracta,en cap cas,que hom aconsegueixi sense res més,el Títol de FP o un Certificat de Profesionalitat, sinó de reconèixer oficialment el que s’hi ha après a fer treballant, que justa la fusta hi coincidirà efectivament amb una part, més gran o mès petita, del que s’hi aprèn a fer,bo i cursant un d’aquests Títols. I,així,en qualsevol cas, el treballador en tindrà d’estudiar per a completar el Diploma (resic).

Ara bé,professors universitaris afirme que “no es deurien enfocar aquests reconeixements oficials,només com un mitjà per aconseguir un Títol”,perquè a un treballador de 30,40 o 45 anys,aconseguir un Títol de FP o un Certificat de Professionalitat,és el que més l’interessa…?.Creuen que no,perquè el que l’interessa és que l’hi validin i l’hi acreditin la Qualificació profesional que ha adquirit amb la seva experiencia,no només perquè l’hi reconeguin a efectes salarials,sinó també –i això no és gens irrellevant- per a què se sentí motivat a incrementar la seva qualificació,tot i realitzant Programes de Formació Contínua (sic)-.

A més a m´res,els empresaris haurien de reconèixer als Convenis awquestes acreditacions,quel com que també dificulta el canvi en la part patronal,ens explica el profesor de la UB,en Rafael Merino-.En qualsevol cas,la mitja dotzena de Comunitats autònomes  que ja apliquen l’any 2010 uns sistemes semblants,són ben bé modestes-.

Les comunitats històriques com ara Catalunya,sembla que s’han acreditat uns 2.500 treballadors,a Galícia uns mil a tres convocatòries i a Euskadi s’hi han apuntat uns 2.300 treballadors-.

Me n’assabento per la meva recerca,que malgrat multipliquem per 17 Comunitats,seria ridícul el nombre enfront akls 13 milions de treballadors a l’Estat espanyol,que no hi compten amb cap tipus de Qualificació profesional oficial,senyalats com a objectius els responsables d’Educació i Treball.

Els Bombers reben 850 avisos durant la Revetlla (2012)

-Sant Joan-

Els Bombers reben 851 avisos durant la revetlla

 

El telèfon d'emergències rep 1.194 trucades

Els Bombers de la Generalitat han rebut un total de 851 avisos durant la nit de Sant Joan --fins a les 8.00 hores d'aquest diumenge--, han informat en un comunicat.

El més destacat ha estat un incendi a l'interior d'un domicili a Girona, on un home ha resultat ferit amb cremades lleus al cap i una dona ha patit un atac d'ansietat, pel que han estat evacuats a l'Hospital Josep Trueta.

El foc ha cremat totalment la galeria del pis situat al número 77 de l'avinguda Sant Narcís, afectant electrodomèstics i mobles, i cinc dotacions de Bombers s'han desplaçat per sufocar el foc.

A Prats i Sansor (Girona) un incendi ha destruït la major part de la coberta de fusta d'una casa de pagès ubicada a la carretera LP-4033, ha estat extingit a les 5.00 hores per set dotacions de Bombers i no s'ha produït cap ferit.

Per comarques, el Baix Llobregat ha concentrat el major nombre d'actuacions amb 139, entre les quals hi ha 73 incendis en contenidors, vehicles i domicilis, i 63 petits incendis --agrícoles, forestals i urbans--.

En conjunt, de les 851 actuacions, 36 corresponen a accidents de trànsit i rescats, 428 són incendis urbans, 353 de vegetació i 34 són actuacions del tipus preventiu.

El telèfon d'emergències 112 de Protecció Civil ha rebut fins a 1.194 trucades relacionades amb la celebració de la revetlla: focs en mobiliari urbà, focs forestals, civisme i seguretat ciutadana.

 

La Flama del Canigó arriba al Parlament català (2012)

La Flama del Canigó arriba al Parlament per encendre les fogueres de Sant Joan del país

Muriel Casals ,Presidenta d'Òmnium Cultural,destaca el significat històric de la Flama com a símbol comú dels Països Catalans

 

La canalla de Corbera de Llobregat, en el moment d'entrar al Parlament amb la Flama

La Flama del Canigó ha tornat a arribar aquest dissabte al Parlament per encendre aquesta nit milers de fogueres de Sant Joan dels Països Catalans. La Flama ha arribat acompanyada de nens de Corbera de Llobregat, que l'han entregada a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En l'acte també hi ha participat Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, entitat que impulsa aquesta tradició des de fa més de trenta anys. De Gispert ha subratllat que el foc fa festa, però també fa poble i fa país, i ha agraït a Òmnium Cultural que hagi mantingut viva aquesta tradició.

La Flama arriba al Parlament des del 1980.
La Flama ha arribat al Parlament cap a les 12 del migdia, portada per nens de Corbera del Llobregat. Després de l'acte institucional, on hi ha hagut discursos de Muriel Casals, de Núria de Gispert i de l'antropòloga Josefina Roma, grans i petits s'han traslladat a la porta principal del Palau del Parlament per fer la tradicional encesa de fanals. De Gispert i Casals han estat les encarregades d'estendre la Flama del Canigó encenent diversos fanals que serviran per fer les fogueres de Sant Joan aquesta nit de revetlla als territoris de parla catalana.

De Gispert ha explicat a la dotzena de nens assistents que la Flama del Canigó arriba al Parlament des del 1980, i ha agraït Òmnium Cultural que hagi mantingut viva aquesta tradició. "Un país està format per moltes coses, però també per tradicions", ha assegurat. Després de demanar prudència aquesta nit durant la revetlla, ha remarcat que el foc fa festa, fa família, fa poble i també fa país, i ha apostat per enfortir Catalunya especialment en temps de dificultats com els actuals.

Que no s'apagui la Flama

Per la seva part, Muriel Casals ha apuntat que la Flama té un gran significat simbòlic, perquè entre tots es vigila que no s'apagui i viatja per tot el país per encendre les fogueres de Sant Joan. L'antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona Josefina Roma ha estat l'encarregada de llegir el missatge de la Flama d'enguany. Han assistit a l'acte el secretari primer de la mesa, Pere Calbó, i els diputats Carles Puigdemont (alcalde de Girona), Àngels Ponsa, Dolors Gordi i Pere Bosch.

La tradició de la flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, excursionista, enamorat del Canigó i vilatà d'Arles (Vallespir), inspirant-se en el poema 'Canigó' de Jacint Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir-ne la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna. La flama es renova cada any amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos punts dels Països Catalans.

Cau d'un setè pis intentant passar de balcó.

-LLORET DE MAR-

Mor un jove després de caure d'un setè pis quan intentava passar de balcó

 

Un jove de nacionalitat alemanya, d'entre 19 i 20 anys, ha mort la matinada de divendres després de caure d'un setè pis a Lloret de Mar (Girona).

Segons han informat a Europa Press fonts policials, els fets han ocorregut cap a les 4 de la matinada quan, pel que sembla, el jove intentava passar de balcó a balcó en un edifici d'apartaments de l'avinguda Just Marlès de la població.

El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha enviat dues unitats al lloc, però no han pogut fer res per salvar la vida del jove; els Mossos d'Esquadra han obert diligències.

 

La Llei del Cinema en català

-En dos mesos-

La CE exigeix modificar la llei del cinema en català per "discriminatòria"

 

La Comissió Europea ha exigit una modificació de la Llei de Cinema de Catalunya en un termini de dos mesos i la titlla de "discriminatòria" i contrària a les normes de la UE sobre la lliure circulació de serveis.

En un dictamen emès aquest dijous, la CE reclama a l'Estat que "posi final a les normes discriminatòries que dificulten la distribució de pel·lícules no espanyoles" i amenaça de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE.
La norma obliga a arribar a un 50% de distribució de pel·lícules en català en el territori, incloses les versions originals, doblades o subtitulades, amb l'excepció de les pel·lícules en castellà, exemptes d'aquesta obligació.

 

Rafael Nadal,elegit com a Abanderat de l'Eqip espanyol

-C.o.e.-

Nadal, elegit com a abanderat de l'equip espanyol

 

El Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha elegit aquest dimecres el tenista espanyol Rafa Nadal com a l'abanderat de la delegació espanyola en la cerimònia d'obertura dels Jocs de Londres d'aquest estiu, una decisió presa per "unanimitat" i on el palmarès esportiu del balear va comptar per sobre del currículum olímpic.

El de Manacor, actual número dos del món i amb onze 'grans' a les espatlles, l'últim dels quals és el seu setè i històric Roland Garros a començaments d'aquest mes, ha estat elegit per davant, entre d'altres, dels regatistes Iker Martínez i Xabi Fernández, doble medallistes olímpics i elegits millors regatistes del món el 2011.
Així, el COE ha decidit tenir en compte el palmarès del tenista balear, actual campió olímpic, en lloc del currículum olímpic dels bascos, or a Atenes 2004 i plata a Pequín 2008 en la classe 49er, en una votació "unànime", com ha reconegut Alejandro Blanco, president del COE.
"Hi havia Saúl -Craviotto-, hi havia Samuel -Sánchez-, i la parella del 49er, Iker i Xabi -Martínez i Fernández-, però crec que ha estat un exercici molt positiu per al present i el futur de l'esport espanyol perquè han estat els propis presidents de les federacions olímpiques els que han determinat amb els seus raonaments, pensant per sobre de tot en el benefici espanyol, pensant en la persona que millor ens pot representar. Havia de ser Rafa Nadal", ha assegurat el dirigent després de la reunió de la Junta de Federacions Olímpiques.
Per a Nadal, la cita de la capital anglesa, on el tenis es disputarà sobre herba, seran els seus tercers Jocs, després d'haver estat a Atenes 2004, en la modalitat de dobles al costat de Carles Moyà, i a Pequín el 2008. A Londres defensarà el seu títol en individuals, i participarà amb Marcel Granollers en dobles.

D'aquesta manera, el manacorí, que ja va fer d'abanderat a la final de la Copa Davis del 2000 entre Espanya i Austràlia amb tan sols 16 anys, rellevarà en aquest honor el piragüista gallec David Cal, encarregat de portar la bandera fa quatre anys a Pequín, i que malgrat el seu brillant palmarès, amb quatre medalles olímpiques, un or i tres plates, ha estat 'víctima' de la reglamentació.

Així, a finals de març, el palista va quedar descartat per a aquest paper després d'un canvi de reglament pel qual no podien ser abanderats els esportistes que ja ho havien estat en edicions anteriors, una mesura que va ser aprovada per unanimitat i a proposta d'una resolució de l'11 de desembre passat de l'Executiu del COE.

El COE va decidir llavors que l'abanderat seria "l'esportista participant, amb millor palmarès, present als Jocs el dia de la inauguració, que hi hagi obtingut la seva classificació i que no hagi estat ja abanderat en uns altres Jocs Olímpics".

A partir d'aquest moment, les majors possibilitats per portar la bandera van recaure en Nadal i en els regatistes Iker Martínez i Xabi Fernández, amb millor palmarès olímpic (or a Atenes 2004 i plata a Pequín 2008 en 49er), i que després de disputar la Volvo Ocean Race tornaran a tripular un 49er, tot i que Weymouth, on se celebraran les proves olímpiques, està lluny de Londres i podrien no haver estat en l'Obertura, a més de ser un duo.

"Tastes de Lletres" als Països Catalans

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha promogut l'Edició d'un nou Opuscle Literari. Es tracta  de “Tastets de Lletres” de Catalunya, que es començarà a repartir durant les Festes Literàries d’arreu de Catalunya, i també estarà ben present durant la Festivitat de Sant Jordi i en moltes Presentacions literàries arreu de  l'any 2012. L'Edició d’aquest any 2012 la protagonitza l'obra de la poetessa Zoraida Burgos,natural de Tortosa.L'autora hi ha participat activament en l'Edició.

Al “Fragment de fragments”, en fa un petit resum del seu Ideari literari: “Els meus escrits són,un conjunt de fragments. Amb les paraules intento explicar o, més aviat explicar-me, el sentit d'una cosa que sempre m'ha semblant inexplicable, el” perquè de la vida”. A més, l'excés de paraules em fa nosa. En escriure voldria arribar al nucli de la idea. Sense massa ornaments,intento fer, però, intel·ligible allò que vull transmetre. La poesia em permet aquest exercici ascètic, despullar el llenguatge.

Per ser publicats a la col·lecció “Tastets de Lletres” he triat un breu recull de poemes de diferents èpoques o llibres, una mostra de proses i dos exemples de literatura infantil.
Tots aqueests fragments, tota la meva escriptura, són mínimes peces que, barrejades o degudament organitzades, són la base d'una autobiografia més o menys apòcrifa o real.

A opinió del poeta Vergés, tot molt líric informa:

”Convivència d'aigües, la lletra és el paisatge. L'art poètica i la prosa saborosa sembren, ara i adés, la llavor de la literatura. Conviuen l'aigua i la natura, olor de versos i narratives, la paraula sana reviu, engendra immenses sensacions. Ara i per sempre, ens hem desfet de malícies, i han sorgit Blaus i Reflexos. Amb caliu el riu somriu, s'obsessionen les dunes i formen un tot ben nostre. Vespral epíleg i ombres primeres, la matèria del poema exalta l'ànima. I aquí, tothora, la veu de dona poeta, la innata veu del vers nodrit, s'enlaira amb enyor i altres coses, basteix clares platges a l'ombra de l'oracle”.

L'espoli a Catalunya és de cinc segles (1500-2014)

L’espoli a Catalunya és de cinc segles (1500-2014)

Un estudi presentat pel “Cercle Català de Negocis” sosté que la Cancelleria Reial Catalana va pagar l'expedició de Colom a Amèrica.L'informe es basa en el fet que els Viatges es van pagar amb Ducats, la Divisa catalana.Quants anys fa que Catalunya finança l'Estat espanyol...? El Cercle Català de Negocis (CCN) ha mirat de respondre a aquesta pregunta. I la resposta....? Cinc segles.

L'Entitat Sobiranista va presentar un estudi històric que sosté que la Cancelleria Reial Catalana hauria pagat “íntegrament” l'expedició de Cristòfor Colom de la Descoberta d'Amèrica. Això, malgrat que, temps després, Castella “se l'hagi apropiat”.L'informe, introduït per l'historiador Jordi Bilbeny –gran defensor de la Catalanitat de Colom– i el professor d'ESADE Josep Comajuncosa, gira entorn del fet que, tant l'expedició com la retribució dels mariners, com altres pagaments relacionats amb el viatge, es van fer amb la mateixa moneda: el ducat.

Frai Bartolomé de las Casas, a Historia de las Indias, cita que Colom hauria rebut entre 3.000 i 4.000 ducats del duc de Medinaceli. I Juan Solórzano y Pereira, el 1629, al primer volum de De Indiarum lure, també en parla per documentar els recursos que els reis van posar a disposició de l'expedicionari: tres naus armades, una tripulació de 120 homes i 17.000 ducats. Són només dos dels exemples. L'estudi indica que no només la primera expedició, la de la descoberta d'Amèrica, va ser finançada amb ducats, sinó que el segon viatge de Colom a l'anomenat Nou Món també ho va ser. I que alguns dels mariners que van participar en les expedicions ho van fer per divuit, vint o set peces d'aquesta moneda.

El matrimoni dels Reis Catòlics havia unit el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que mantenien, però, dues Tresoreries separades, segons la documentació. En l'estudi s'afirma que el ducat era la moneda corrent als territoris de la Nació Catalana, ja des de la primera meitat del segle XV, fins i tot a Sicília i Nàpols. En canvi, no hauria estat introduït a Castella fins després de l'expedició de Colom. A Historia de la moneda española, l’Octavia Gil sosté que no va ser fins a la segona reforma monetària dels Reis Catòlics, el 13 de juny del 1497, que s'hi va adoptar.

Més enllà de la divisa, l'estudi del CCN assenyala que els comprovants de pagament es van dipositar a l'Arxiu Nacional de Barcelona.500 anys després, igual l'estudi obre l'interrogant de si l'expedició va ser cent per cent castellana i es va finançar amb moneda d'aquí o si, com defensa Bilbeny, es va preparar del tot a Catalunya. En tot cas, censura que “anys després Castella es va apropiar dels afers del Nou Món i es va fer seva la conquesta”. I la gran onclusió és que cinc-cents anys no han servit per avançar: “Castella es fa seu allò que vol de Catalunya.”

La decadència cristiana a Turquia,com a preludi a Europa

Un llibre d'Arturo San Agustín retrata la decadència cristiana a Turquia com a preludi per a Europa,Afirma que les dues enormes mesquites que es construiran demostren el creixent islamisme

El periodista Arturo San Agustín ha publicat la crònica d'un viatge a Turquia per explicar la marginalitat, la realitat actual del cristianisme en un país amb enclavaments fonamentals en l'origen de l'Església, i per advertir que aquesta decadència podria ser el reflex del que un dia pot acabar sent el cristianisme a Europa.

"A Tars ja no sonen les campanes" (Khaf) també converteix en crònica la seva experiència en temes de comunicació amb alguns cardenals i amb periodistes romans i vaticans.  El llibre narra el viatge que l'Arquebisbe de Tarragona,monsenyor Jaume Pujol, va fer el febrer del 2011 a llocs històricament vinculats a la seva Arxidiòcesi, com ara Konya -origen de Santa Tecla, patrona principal de la ciutat catalana- i Antakya --d'on va sorgir la paraula "cristià" i dos antecessors seus van ser Patriarques--, i és a Tars on es creu que va néixer Sant Pau.

L'Arquebisbe es vol acostar, vol estendre ponts també culturals amb Estats on el Cristianisme ha estat important durant segles i ha comprovat que "Turquia és laica i dóna llibertat religiosa", però el 99% dels seus ciutadans són musulmans i gairebé no queden catòlics perquè la Minoria Cristiana està formada bàsicament per Ortodoxos grecs i armenis.
  
En declaracions a Europa Press, l'autor afirma que és un país "cada vegada més visiblement musulmà", com demostra el nou projecte del Govern de construir la major mesquita del país a Diyarbakir per a 20.000 fidels, a més de l'enorme ja projectada a Istanbul.

"Aquesta és la millor expressió del que ja és Turquia avui", malgrat que l'Estat turc --que és qui va invitar Pujol-- vol fomentar precisament el turisme religiós del primer cristianisme.San Agustín veu en el primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, una deriva conservadora i islamista: "Potser intenta rescatar del passat otomà un cert orgull. No dic que intenti recuperar l'imperi, sinó animar els turcs a descobrir o a enorgullir-se del seu passat".

"És la vessant religiosa, ortodoxa, del mateix el que temen molts turcs que diuen que els EUA finança moviments islàmics extremistes; turcs, clar. Es pregunten: A què juguen els EUA? Saben que Turquia no és l'Iraq o l'Iran, però temen que acabi sent-ho", afegeix.

Front a aquesta realitat, el periodista i expublicitari dóna veu a diversos estudiants i periodistes turcs que se senten "atrapats no entre Occident i Orient, sinó entre dues Turquíes.També explica el que el nunci a Turquia, Antonio Lucibello, va recomanar a Pujol pensant en Europa, davant de l'Ambaixador espanyol: sortir de la sagristia, estar amb el necessitat, recuperar l'ànim pastoral i missioner perquè la fe no és innata, i tornar al primer cristianisme, recuperant l'esperit de comunitat que sí conserva l'islam tot i que tingui corrents diferents.

Església:passat i futur

Turquia és precisament el lloc dels primers segles de l'Església: per això Pujol --subratlla San Agustín-- afirma que Israel és la terra de Jesús, i Turquia la terra de l'Església, com pretén el llibre: "Explicar a alguns catòlics d'on vénen".

 Per saber a on van, el cronista també viatja en el llibre a Roma, on s'entrevista al Vaticà amb membres de l'Església que busquen maneres de recuperar fidels al món, inclosa la possibilitat d'una certa campanya publicitària o d'informació.

Arturo San Agustín (Barcelona 1949) ha estat director creatiu de publicitat --premiat dues vegades en el Festival de Cinema Publicitari de Canes--, ha publicat deu llibres i ha realitzat cinc documentals, i actualment col·labora en el diari 'El Mundo', tot i que està concentrat en escriure cròniques com aquesta.

El 2011 va publicar "Un gos verd entre els joves del Papa", una crònica de la Jornada de la Joventut a Madrid, i que li va servir per retratar els partidaris i els detractors de l'Església --i del qual se'n van fer eco 'L'Osservatore Romano' i algunes publicacions vaticanes..

Sobre les Revoltes socials a la Barcelona emmurallada

Joan Maria Bigas parla sobre les revoltes socials a la Barcelona emmurallada del 1842

L'escriptor barceloní i enginyer de camins Joan Maria Bigas narra les revoltes socials i les aventures de l'enginyer Ildefons Cerdà i el cònsol francès Ferdinand de Lesseps durant el bombardeig de Barcelona del 1842 en la seva nova novel·la 'A terra les muralles!' (Angle Editorial).

En roda de premsa, Bigas ha explicat que el seu objectiu ha estat elaborar una novel·la que fos "completament versemblant" i que per això ha hagut de consultar fonts molt primàries, com el dietari de Cerdà en el qual l'enginyer escrivia tot el que anava fent al llarg del temps i diversos quaderns d'història de la ciutat on es parlava d'aquesta època de transició en la qual es començava a prendre consciència del capitalisme.

La novel·la és un retrat coral de la Barcelona emmurallada i envoltada per l'exèrcit en el qual s'expliquen les vides de nobles, personatges il·lustrats --músics, escriptors, arquitectes--, burgesos, soldats, militars, polítics, obrers, venedors, comerciants i famílies pobres de l'època.

En la trama conviuen una barreja de personatges reals --com Clavé, Monturiol i Balmes-- i ficticis --la negra Iselda, el diabòlic pare Elies i els brutals germans Batalla--, ja que segons ha comentat l'autor, del que es tracta és d'inventar una trama "amb sentit complet i amb un esquelet històric" i d'ajustar-se a un món que pogués ser real en aquell moment.

L'editor d''A terra les muralles!', Joan Simon, ha comentat que la gran virtut de l'autor és la "gran capacitat" que té d'enllaçar històries i de parlar de personatges molt diversos que formen part d'estrats socials molt diferents. El títol de la novel·la està inspirat en l'opuscle que Felip Monlau va publicar el 1841, 'A terra les muralles!', en el qual defensava l'enderroc de les velles muralles de Barcelona per qüestions higièniques i socials

El 123 President de la Generalitat,assassinat (1940)

En Lluís Companys i Jover,àlies el President Màrtir (1882-1940),és un altre polític català,assassinat per un Consell de Guerra el 15 Octubre 1940.

Es tracta del Primer President del Parlament català (1932-1933),Ministre del Govern Central el segon semestre de l’any 1933 i el 123 President de la Generalitat Republicana de Catalunya  durant sis any i un primer President democràtic a Europa, assassinat per un Consell de Guerra que va dictar-ne el seu afusellament.

Va nèixer en una família pagesa amb arrels nobiliàries,seria el segon germà de vuit.De ben jove acaba el batxillerat, es trasllada a Barcelona,on fa la carrera d’Advocat Laboralista a la Universitat.Atret per la política,va fundar l’any 1900 "L'Associació Escolar Republicana (AER)",tot i essent-ne militant de la Unió Republicana (UR),influenciat per les idees republicanes,catalanistes i socials,tot i fent-lo en el marc de la crisi de la Restauració Borbònica.

Desprès dels “ Fets del Cu-Cut”,va participar en la creació de Solidaritat Catalana i quan aquesta es disgregava,va adherir-se s'adherí a la “Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR)”de la que seria president l’any 1910. Paral·lelament a la seva activitat professional d'Advocat Laboralista, col·laborava en els diaris republicans com ara “La Aurora” i “La Barricada”.Tot seguit formarà part del “Partit Reformista” del Melquiades Àlvarez i escriu en “La Publicitat”,el Butlletí del partit.

Dins la Joventut Republicana de Lleida,va participar amb Marcel·lí Domingo i Joan,mestre i Ministre d’Instrucció i en Lairet,també mestre, en el míting del Setembre-1916, que va crear el Partit Republicà Català (PRC),bo i formant part de la redacció de "La lluita”, òrgan del nou grup polític i elegit Regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1917,des d'aquest càrrec formaría part de la Comissió respecte als conflictes obrers. Amb el mestre en Layret, representava l’esquerra del partit durant els conflictes socials d'aquests anys, tot i exercint d'Advocat Laboralista,en defensa dels  militants sindicalistes.

 L’any 1920 va ser elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català (PRC), -escó que havia ocupat el mestre Layret-,però el van alliberar.Va participar, activament, en el debat sobre el terrorisme barceloní (febrer del 1921) contra el Governador  Civil Sr Martínez Anido.Va ésser un dels fundadors de la Unió de Rabassaires(UR) i altres conreadors del Camp de Catalunya l’any 1922,tot í dirigint "La Terra", òrgan de la Unió de Rabassaires.

Participaria,també, en la "Campanya de Propaganda", organitzada per la Unió de Rabassaires, que portà a la gran assemblea del 1923, en la qual va pronunciar-se contra el projecte elaborat per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest fet comportaria el suport de la Unió de Rabassaires.Durant la Dictadura primoriverenca actuava com a advocat assessor de la Unió de Rabassaires (1925), i des del 1928 va formar part dels Comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició política.

Va ser empresonat l'Octubre de l’any 1930,quan formava part del "Comitè d'Enllaç" dels tres partits republicans catalans al marge de l'Estat Català i del grup de "L'Opinió".Tot i participant en la “Conferència d'Esquerres” l’any 1931,abandona l’ERC i forma part del Directori en representació del “Partit Republicà Català”(PRC).Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 12 d'abril de 1931, a mig matí del dia 14 entrava, amb Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d'altres, a la casa de la ciutat, on va deposar l'Alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo,i prenia possessió de l'Alcaldia i des del balcó proclamava la “República a Catalunya”

A la mort d'en Francesc Macià i Llussà, en Joan Casanovas, President del Parlament de Catalunya, el va presentar com a President de la Generalitat l’1 de gener de 1934,bo i formant el Primer Govern de Concentració,donant pas a grups polítics com Estat Català, Acció Catalana Republicana, el grup de "L'Opinió", etc, que en Macià no havia acceptat, juntament amb la Unió Socialista de Catalunya i l'Esquerra Republicana.

En aquest any de 1934 presentaria la “Llei de Contractes de Conreu”.Cada cop més  refermat en el seu Nacionalisme, el portaria el 6 d'Octubre de 1934, a proclamar l'Estat Català , dins la República Federal Espanyola i a viure directament els fets del Sis d'Octubre.Condemnat a 30 anys de reclusió major pel Govern Radical-cedista de la República Espanyola, complía part de la condemna al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis).

 Alliberat per la Victòria del Front Popular (febrer del 1936), fou elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i ocupà de nou la Presidència de la Generalitat.Però,en produir-se els Esdeveniments del juliol del 1936,bé que en uns primers moments seria desbordat per les forces revolucionàries, s'esforçà a mantenir l'equilibri de les forces polítiques catalanes durant tota la Guerra Civil, dins del Govern de Concentració, fins a arribar a obtenir un govern d'unitat popular, presidit per en Josep Tarradellas, al setembre del 1936.

A l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, s'exilià a França (gener del 1939). Detingut per les forces del govern alemany, li fou aplicada l'extradició i el van dur a Espanya. Després d'un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat, el 15 d’Octubre de 1940, al Castell de Montjuïc-.Des del 1985, les seves despulles reposen en un Mausoleu, al Fossar de la Pedrera-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Analfabetisme:exigència a la Selectivitat (2012)

Hom es planteja d’apujar l’exigència lingüística a la Selectivitat amb el noble fi que els mestres del futur no facin faltes a la pissarra...no sé si es va arribar a impartir mai.

-Matem l’ortografia- era el títol d’un Crèdit Trimestral de llengua catalana, presentat en un dels cursos de Formació de Professorat per a la Reforma Educativa -cap allà els anys noranta-, i formava part d’una llista d’altres títols que pretesament havien de servir per motivar l’alumnat i fer que els mestres i els professors de català deixéssim d’obsessionar-nos amb qüestions menors, com la vocal neutra i l’accentuació, per passar a centrar-nos en el més important: "La llengua catalana com a eina de Comunicació", la producció de textos orals i escrits, el plaer de l’escriptura. Dels exercicis d’omplir buits als mots encreuats.

Benintencionadament,va ser aconseguír que els escolar adolescents s’interessessin pels aspectes més pròxims, més amens, de l’ús de la llengua,per exemple aprendre a confeccionar un telenotícies, un diari personal, fins i tot un diàleg divertit que pogués servir per lligar amb aquell noi o aquella noia tan 'guais', després l’aprenentatge dels aspectes formals, com la sintaxi o l’ortografia, vindrien per si sols, gairebé per ciència infusa: memòria visual, al capdavall.

 L'escepticisme de molts,me'n recordo  davant l'entusiasme dels "Predicadors de la Reforma", que presentaven tot allò -com si haguessin descobert la sopa d’all- amb un aire de superioritat aclaparador. Els més grans eren acusats de carques, mestretites i reticents al canvi. Així es va fer callar mestre i el professor més experimentat, amb un grapat d’anys de classes, amb una llarga trajectòria feta de pràctica i de paciència, amb un mètode d’èxit provat per aconseguir que una gran part de l’alumnat sortís de les seves aules sense fer faltes d’ortografia ni de sintaxi, i amb un correcte coneixement de les principals obres literàries catalanes.

Els dossiers, primer, i els llibres després  -les editorials ben aviat es van adaptar a la demanda-, encara que la recomanació inicial era que cada mestre i cada professor es fes el seu propi material, de l’estil de "Matem l’Ortografia" es van convertir en un aiguabarreig que incloïa, tot en un, tipologia textual, vocabulari, unes gotetes de sintaxi, unes miques d’ortografia i una pinzellada de literatura, com més 'light' millor, que no fos dit.

Hom es planteja d’apujar l’exigència lingüística a les Proves de Selectivitat per als alumnes que vulguin estudiar i fer Magisteri, amb el noble fi que els mestres i els professors del futur no facin faltes a la pissarra. Ressuscitem l’ortografia...?

Froilan Franco,àlies El Mestre.

Ruta de les Retallades catalanes (2012)

Ruta de les Ratallades catalanes

“La Ruta de les retallades” neix de la necessitat de fer visible totes i cadascuna de les escoles que el Govern de la Generalitat tanca aquest curs o tancarà en cursos propers, visitant durant quatre jornades totes les escoles que es veuran afectades per aquestes mesures. Les jornades es repartiran durant quatre caps de setmana, tres del mes dʼabril, el 14, 21 i 28 dʼabril, i el primer cap de setmana de maig, el dissabte 5 de maig .

La marxa sʼiniciarà des del Departament dʼEnsenyament de la Generalitat, a Via Augusta fins lʼEscola Pasífae (Vilanova i la Geltrú) i passant per Moja i el Vendrell. Aquesta marxa cicloturista per etapes té la convicció que al llarg dels 400 quilòmetres de recorregut podrem reflexionar, imaginar o pensar en el teixit educatiu dʼaquest país i com una crisi econòmica fa retallar la inversió de futur que és lʼeducació en favor de les elits econòmiques del país.

Emplacem a totes aquelles persones que vulguin participar de qualsevol manera; ja sigui pedalant, fent de cotxe de control, avituallaments, arribada i sortida, etc. També agrairem la col·laboració mitjançant espais de reflexió de la ciutadania, a través de les xarxes socials, cartes al director...No ens quedem a casa i col·laborem per una educació pública i de qualitat!

Tercer Congrès Internacional del Català (2014)

Mascarell planteja una "nova ofensiva" per la llengua catalana al costat del pacte fiscal

El conseller es mostra favorable a la supressió del ministeri de Cultura sempre que els recursos dedicats a la cultura "no desapareguin"

 

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha plantejat una "nova ofensiva" per la llengua catalana al costat del debat del pacte fiscal que posi sobre la taula un "pacte simbòlic" en paral·lel al debat sobre la situació econòmica.

Per aconseguir-ho, Mascarell ha fixat una quinzena d'agendes concretes que passen a nivell d'Estat, europeu i internacional, que es desenvoluparan a partir del 2012 amb l'objectiu d'orientar-ho cap al tercer congrés internacional sobre la llengua catalana, l'any 2014. Mascarell s'ha mostrat partidari de suprimir el ministeri de Cultura sempre que els recursos dedicats a la cultura "es reparteixin correctament" i "no desapareguin".

Visió del vell Sitges (Any 2012)

-Visió del vell Sitges-
A tots els sitgetans qui passen de quaranta anys

No hi havia Marycel/ni tampoc el Cau Ferrat./!Encara menys Terramar!/Ni el Kiosko.

I La Punta no era un pà de vil ciment.Mes hi havia en Pau dels Burros/i un veritable Castell.

I la Torre de les Hores l’Estaca, el senyor Fals,i l’Arcís, i en Pans i el Tigres i el Café de l’Oreián,can Ribot i can Xiquillo,l’Olzinelles i l’Hort Gran.

Americanos de veres que no havien estat  a New York, apacibles amb llur vinya i llur parany.Moscatell i Malvasia i boters a prop del mar meditrrani.Vida simple, vida clara I baralles pels locals:en Feliu amb sa trompet i el senyor Tófol Clarà.

Platja plana, platja dolça i el Camí dels Capellans; carlinades a muntanya,el Sastret, La Palla, El Gra, el Teatre Vell, el Lloro,i barcos com catedrals.

I venía en Plats-i-Olles amb terrissa i olor de sal i diligencias sonores amb el correu d’ultramar.Vida simple, vida clara,orfe d’electricitat,amb les portes ben obertes i les nits per reposar,sens planoles mecàniques ni automòvils arborats, ni propietaris en pugna ni sufragi universal.

Diada Internacional dels Arxius (9-VI-2012)

La Diada dels Arxius-

 

Què és i com ho celebrem?

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Arxius, del 4 al 10 de juny els arxius catalans obren les seves portes i organitzen de manera simultània nombroses activitats culturals (exposicions, conferències, jornades de portes obertes, etc) per tal de donar a conèixer i promoure els arxius entre la ciutadania. Aquesta és una excel·lent oportunitat per descobrir o aprendre més sobre aquests equipaments culturals de primer ordre i sobre els professionals que hi treballen i tenen cura del patrimoni documental. Hem de recordar que els serveis que s’ofereixen des d’aquests centres estan adreçats al conjunt de la ciutadania i la seva existència contribueix a la constitució i salvaguarda de la nostra memòria individual i col·lectiva.

Sabies que el 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius?

 

L’any 2004, en el congrés internacional d’arxius, celebrat a Viena, es va adoptar una resolució unànime de tots els participants per la qual es va demanar a les Nacions Unides la creació d’un Dia Internacional dels Arxius. Així, des de l'any 2008 i coincidint amb el 60è aniversari de la fundació del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), el 9 de juny de 1948, els arxius de tot el món celebren la seva diada.

A través del Dia Internacional d’Arxius la comunitat professional d’arxivers pretén:

• Conscienciar la ciutadania sobre la importància dels arxius perquè aquests constitueixen la base dels seus drets i de la seva identitat;
• Sensibilitzar els dirigents sobre els beneficis de la gestió documental per al bon govern i el desenvolupament;
• Sensibilitzar tant el sector públic com el  privat de la necessitat de preservar els arxius a llarg termini i facilitar l’accés als mateixos;
• Conscienciar la ciutadania sobre la singularitat dels documents conservats en els arxius;
• Promoure i millorar la imatge dels arxius a nivell mundial.

Sabies que la UNESCO reconeix la importància dels arxius? La Declaració Universal sobre els Arxius

El 10 de novembre de 2011, la UNESCO va adoptar, a la seva 36a Conferència General a Paris, la Declaració Universal sobre els Arxius. Aquest document és una expressió concisa de la importància dels arxius en la societat moderna. Remarca el paper fonamental que exerceixen en la transparència administrativa, la responsabilitat democràtica i  la preservació de la memòria social col·lectiva. La Declaració defensa  la gestió eficaç dels arxius com a una funció essencial que dóna  suport  a l'administració pública moderna, a les millors pràctiques en l'empresa privada i a un accés més fàcil a la informació per part dels ciutadans.

Un col.leccionable:el suplement la Çtrencada

                        COLECCIONABLE  la ÇTRENCADA

Només la lectura del titular de cada unitat dels 7 Suplenents publicats de l’1 de noviembre fins el darrer número en data del 5 de juny de 2012,com a regal pel diari El Punt AVUI,dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra,portats a efecte pels mateixos estudiants universitaris aconsellats i sota control dels seus professors especialistes en Periodisme,hi assenyalen l’excel.lent feina d’uns futurs periodistas catalans.Ben val la pena col.leccionar-los,enquadernar-los i arxivar-los com una Font juvenívola dels temps més contravertits d’aquests inicis del segle XXI.

*1.11.2011 “Estudiants d’Alt rendiment”. *29.112011 “Vull curar els nens que tenen cáncer com jo”. *24.1.2012 “Una opció de vida.La Música és una professió sacrificada però gratificant”. *28.2.2012 “Creuen que acabo de fer clase,però jo sóc l’Alumne”.  *27.3.2012 “Grafòlegs-Els Detectius de les Lletres”. *8.5.2012 “La creativitat sorgeix quan em fico en problemas” i *5.6.2012 “Tinta amb acompromís-Els homristes gràfics tornen a les trinxeres”

Justa la fusta,que aquests Set Titulars,elaborats i desenvolupats pels estudiants universitaris,col.leccionats i estudiats són un clam universitari d’uns futurs i estimats mestres per una regeneració de la societat catalana.Personalment haig de fer un parell d’agraïments:en primer lloc al Punt Avui per l’acceptació d’aquest nou suplement i en segon lloc a l’equip d’estudiants universitaris per la seva saviesa,a més de l’ètica i estètica en els continguts.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

De la Marca Hispànica als Comtats Catalans (2012)

 Els territoris que l’any 2012 formen Els Països Catalans van veure al llarg de la Història de la Gran Catalunya tant diferents Civilitzacions com Imperis Mediterranis: els grecs,els fenicis.els cartaginensos,els ibers,els romans,els bizantins i els musulmans ,tot i configurant un Substrat ètnic,cultural i lingüístic que hi prendrà forma ala inicis del segle VIII,perìode en el qual comença a construir-s’hi la Nació Catalana.En aquests primers moments de la constitució de la Nació Catalana,la diversitat cultural i sòcio-política dels Països Catalans seria molt important...tant que la major part del territori en formava part de les diferents estructures polítiques Musulmanes “Emirat de Bagdad,Emirat Independent de Còrdoba,Regnes de Taifas,etc...”,nascudes de la iniciada Conquesta l’any 711 per l’Exèrcit Àrab

La presència Musulmana als Països Catalans,especialment al Sud,hi ha estat molt significativa, no només per la seva llarga presència fins el siglo XIV en algunes Zones,tot i mantenint el poblament i  la població fins els inicis del segle XVII, en què són expulsats, sinó sobretot per les seves aportacions culturals, socials i econòmiques.  

Tanmateix que en la major part s’hi desenvolupava arreu la Civilizació d’Al-Andalus, al Nord,a cavall dels Pirineus,els Cristians hi inicien la Reconquesta de les terres musulmanes,bo i comenzant a “Gestar-s’hi la primeríssima Estructura Feudal dels Països Catalans”: La Marca Hispànica, província de frontera, defensiva, entre l’Imperi Franc de Carlemagne i les Zones Musulmanes.

La Marca Hispánica,per la seva banda, adopta l’ “Estructura Social Franca”,és a dir, una Classe dominant, conformada por la Noblesa: “Comtes,Marquesos, Bescomtes,Barons i Cavallers” que no hi treballava,sinó que hi vivía de les rendes de les Terres conreades pels camperols i del pillatge de les constants guerres.Aquests “Senyors Feudales Catalans”,hi lluitaran durant els segles VIII i IX perquè l’Emperador  dels francs els n’hi concedeixi el Govern dels Féus, cosa que n’aconseguirà el Comte   Guifré “el Pilós” als inicis del Segle X,,bo i  iniciant-s’hi una Independència Política  dels Monarques francs, que culminarà el Comte Borrell II, uns anys més tard.

Clar i català,si al Nord dels Països Catalans, s’hi inicien les primeres Estructures Polítiques Ondependents,i,de mica en mica la Llengua Catalana va desenvolupant-s’hi de manera total diferenciada del Llatí Vulgar, al Sud dels Països Catalans s’hi viu una època de gran floreixement tant cultural com económic a l’aixopluc dels Regnes de Taifes musulmans.En efecte,tant la indústria naval, la paperera, el tèxtil, el cuir, la seda, els articles de luxe,n’hi confereixen a aquests territoris una extraordinària riquesa i al mateix temps,unes interessants i intenses “Relacions comercials, culturals i diplomàtiques”.

Ara bé,és al Segle XIII quan,de mans del Rei Jaume I, s’hi produeix la gran Expansió Catalana.Clar i català,totalment imposibilitats de crèixer vers el Nord, a causa de la derrota de Pere I en la Batalla de Muret,els Dirigents Catalans comencen la Reconquesta,àlires la Covandona dels territoris Musulmans del Sud: les Terres de l’ Ebro, el País Valencià i les Illes Balears i les Pitiüses.

La Burguesía catalana augmentava la seva Força econòmica,i el Monarca Jaume I ,hi veu  en la Burgesia un perfecte Aliat contra la conservadora Noblesa Feudal. Així, Monarquía i Burguesía s’hi uneixen en una expansió territorial que produirà un  excel.lent Creixement Económic, vinculat a la Indústria i al Comerç, unes activitats  fortament monopolitzades per la Burguesía catalana. El Monarca Jaume I atorga, per la seva banda,molts i diversos privilegis polítics a la Burguesía,com ara el Consell de Cent (òrgan de Govern municipal de Barcelona), el Consolat de Mar (normes jurídiques contractuals dels Mercaders marítims), l’Organización Gremial o Els Furs (conjunt de normes i lleis d’un territori).

Encara així, la Noblesa Feudal veu en l’Expansión Territorial vers el Sud una magnífica oportunitat de posseir  uns nous Feus i Vassall,,cosa la qual hi participa, també, de l’Empresa de la Corona,malgrat les fortes tensions que tant interessos d’una part com de l’altra hi provoquen.Ès en aquest context, que el Monarca Jaume I conquesta l’Illa de  Mallorca el 1229, i el País Valencià entre 1232 i 1244,tot i  configurant-s’hi,ja de manera definitiva el “Marc Territorial  dels Països Catalans”,i, produint-s’hi “Una corrent Migratòria del Nord fins les noves terres del Sud.

Ara bés,el Rei Jaume I no hi planteja pas un Regne Uniforme. sinó una Confederació de de tots els territoris sobre els que governa: la mal anomenada Corona d’Aragó (sic i resic),integrada pel Principat de Catalunya, el Regne de València, el Regne de Mallorca i el Regne d’Aragó.