No,mai no podem pas oblidar-nos de la Mancomunitat.

La Mancomunitat de Catalunya va ser una Institució activa entre 1914 i 1925 que va agrupar les quatre Diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir Funcions purament administratives, i les seves Competències no anaven més enllà de les de les Diputacions Provincials, va adquirir una gran importància social i política:és a dir, representava el -primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la Personalitat i de la Unitat territorial de Catalunya des de l’any 1714 del segle XVIII. *Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1923), Militants tots dos de la Lliga Regionalista catalana i ben aviat es va convertir en un Ens Bàsic que va contribuir a modernitzar el país català. Una de les màximes de l’Enric Prat de la Riba va ser: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva Escola, la seva Biblioteca, el seu Telèfon i la seva Carretera». Després del cop d'Estat del General Primo de Rivera, serà l’Alfons Sala qui la va presidir entre 1923 i 1925. *En general,la Mancomunitat de Catalunya va dur a terme una important -Tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat-. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.Ara bé,no oblidem pas que la Mancomunitat de Catalunya,desfeta pel General Primo de Rivera i per la recuperació democràtica de la República Catalana va aconseguir el primer Estatut d'Autonomia català. *Un pagès del Gran Penedès, m’en parlava no fa gaires dies de la “Gran feina de Comunicacions, Carreteres, Trens i Telèfons amb els quals la Mancomunitat de Catalunya havia dotat la comarca de l’Anoia.Records de l’Enric Prat de la Riba, Impulsor d'escoles, Hospitals, Ferrocarrils, Biblioteques, des de “Pompeu Fabra fins al mateix Observatori Fabra”. *Al segle XXI, quan Catalunya, amb tot el dret, aspira a altes cotes de llibertat, trobem a faltar l'Esforç per les realitats tangibles i pràctiques de la Mancomunitat de Catalunya, dirigides al dia a dia de la Societat civil, a part de la Sobirania, es dediqui més a millorar directament la difícil vida de gran part de la Ciutadania catalana. *I tant que no podem deixar passar el primer Centenari de la Fundació de la Mancomunitat de Catalunya.Clar i català,les actuals Institucions dels Països Catalans haurien de recordar aquells Patricis catalans que van crear el -Ferment de l’actual Catalunya-. No,mai no podem pas oblidar-nos-en de la Mancomunitat de Catalunya.