Les barraques de pedra seca,anomenades barraques de vinya.

Les barraques de pedra seca, també anomenades barraques de vinya,són construccions que servien per aixoplugar els pagesos quan calia fer alguna feina a les vinyes,allunyades del terme. *Les barraques es troben prop de feixes de conreu amb marges de pedra seca (o sigui marges de pedra sense lligar) i la majoria són a les muntanyes que avui estan obertes pel bosc, però que en altres temps van ser xermades (terres de conreu guanyades al bosc)amb vinya i garrofers. *Per a qui no conegui gaire les barraques,val a dir que són construccions de planta normalment circular fetes només amb les pedres i lloses que s’obtenien de despedregar els camps.Les lloses es posaven una sobre l’altra,convenientment travades, i s’anaven acostant les filades per tancar la volta de la barraca, amb un procediment que es coneix amb el nom de falsa cúpula. *Algunes barraques tenen elements especials. Poden ser dobles o triples.D’altres presenten uns armariets coneguts amb el nom de “barracons”,on hi guardaven les eines o el càner d’aigua. N’hi ha que tenen un pedrís per seure o una menjadora per donar menjar als animals.Les barraques normalment porten el nom del pagès que treballava les terres, altres el del nom geogràfic del lloc on es troben i en moltes no hem estat a temps de trobar algú que ens digués com es deien. *Alguns noms són evocadors: barraca d’en Pixabrosses, d’en Mariquíndol, d’en Pepeta, del Cabaler, de la Victòria...que corresponen a mots de cases i a nissagues de pagesos del poble.Les barraques de pedra seca es troben esteses per tots els països de la Mediterrània i es vinculen al conreu de la vinya.A la Comarca del Garraf sembla que les més antigües daten del segle XVIII. *Però l’arribada de la fil·loxera l’any 1891 va destruir les antigues vinyes i va esnerar la lluita dels xermataires o rabassers per tornar a treballar les noves vinyes empeltades amb ceps americans, en millors condicions. Però de fet, això ja és una altra història.A partir de la fil·loxera l’agricultura garrafenca va entrar en decadència i el mateix camí van seguir les barraques, vinculades a la vinya.