Gesta Comitum Barcinonensium de Ripoll.

Els antics expliquen que hi havia en un altre temps un Cavaller, de nom Guifré, originari del poble d’Arrià, situat al territori del Conflent, a la vora del Riu Tet, a prop del Monestir de Sant Miquel de Cuixà.Aquest Cavaller, molt gran en riqueses, en armes i consell,va obtenir de mans del Rei de França per la seva proesa el Comtat de Barcelona. *Són els Monjos de Ripoll,qui relaten,al "Gesta Comitum Barcinonensium",la Història del Comte Guifré el Pilós.Una Història que balla entre la Llegenda i la Realitat, perquè va ser recollida en el segle XI, dos segles i mig després de la mort del nostre protagonista. *Sota domini dels Reis Francs,cal dir que el Cavaller que els Monjos de Ripoll esmenten en l’inici de la Crònica no és, en realitat, el mític Guifré el Pilós, sinó el seu pare-progenitor.Entra en escena en aquest relat un vailet,que també s'anomenat Guifré,però amb el sobrenom de Pilós,“Per la pilositat que tenia en indrets poc habituals del cos de l’home”. *El Pare-progenitor i el fill es van personar a Narbona amb l'objectiu d'entrevistar-se amb els Reials Emissaris,però es va produir una enginyosa batussa:El Guifré -pare- va matar un Franc pel sol fet d’haver-li tocat i estirat la barba. *Al punt va ser pres i, mentre se’l conduïa a França a prop del Rei,va endegar una altra nova batussa, perquè volia venjar-se de la seva captivitat:però va ser mort per la seva Escorta, a prop del Puig de Santa Maria.El seu fill Guifré el Pilós, que anava amb ell,va ser lliurat al Rei dels Francs.El Rei Franc va sentir una tendra compassió del noi Guifré el Pilós i el va confiar —sempre segons els Gesta Comitum Barcinonensium— al Comte de Flandes perquè l'orientés i l’eduqués. *Fet ja un crescut adolescent,va deixar encinta la filla d’aquest Comte de Flandes, sense que ningú no se n’adonés, tret de la mare de la filla, que va guardar el secret,molt més per vergonya que perquè hi consentís.Aquesta dona patia perquè si la notícia es difonia, la filla quedaria coberta pel deshonor i no la podria casar. *Impulsada la mare per un pressentiment, va cridar el Jove Guifré el Pilós i li va fer jurar que si aconseguia recuperar el domini del pare —que havia estat usurpat per un Noble franc anomenat Salomó—, s’uniria a la seva filla en matrimoni. *Tot seguit el va vestir,força pobrament,amb un hàbit de pelegrí, i el va enviar,sempre acompanyat d’una dona vella, a prop de la seva mare que encara vivia, vídua, al gran Territori de Barcelona.I,un cop a la ciutat, el Guifré el Pilós,-com a pobre noi- va convocar els Nobles de la seva Terra, que havien conegut el seu pare i sabien de la seva dissort, i tots ells “el prengueren com a senyor i li juraren fidelitat, comprometent-se a servir-lo. *Van fixar,tot seguit, una data i es presentaren, juntament amb el jove, a l’indret on havia decidit que Salomó, Gal per la seva Nació i llavors Comte de Barcelona, morís:i allà, amb el Consentiment general, el jove Guifré el Pilós tragué la seva espasa i el va matar, davant de tots, amb les seves pròpies mans. *Així obtingué per a tota la vida i per a ell sol el seu Comtat, situat entre Narbona i Espanya”. Després d’aquest acte de revenja, Guifré el Pilós, home de paraula, va anar a buscar la filla del Comte de Flandes per casar-s’hi. “Amb el Consell i l’ajut dels amics de la jovencella, guanyà la gràcia i l’amistat del Rei: després d’haver rebut el seu domini a les seves mans, restà molt de temps a la seva cort.” Què hi ha de cert i de llegendari en aquesta saga? *Els Gesta Comitum Barcinonensium de Ripoll”, tot i basar-se en dades autèntiques, no corresponen a una veritat literal. Els Mites, sumats a les interpretacions historiogràfiques intencionades, enterboleixen enormement l’autenticitat de la Història del Comte. Malgrat això, se’n desprèn una idea important: que Guifré el Pilós va tenir un gran prestigi, tant entre els seus contemporanis com en la posteritat.