El Felibritge i els felibres a Occitània

Frederic Mistral ha passat a la posteritat per la seva vàlua com a poeta, lexicògraf i etnòleg, però també com a creador del Felibritge. El nom de ‘felibritge’ s’inspirava en una antiga oració, significava savi o entès i per extensió li van aplicar el sentit de poeta patriota. *El Felibritge va ser promogut per Frederic Mistral juntament amb el poeta Joseph Roumanille i cinc poetes de la regió d’Avinyó el 1854. Van buscar-ne els antecedents a l’edat mitjana i, en concret, en la derrota de la Corona d’Aragó a la batalla de Muret el 1213, que va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana. Poc després d’aquest fet, set poetes llenguadocians es van reunir a Tolosa i es van conjurar per seguir utilitzant la llengua materna. Aquesta trobada és l’origen dels Jocs Florals. Els primers es van celebrar el 1323 a Tolosa, i hi van participar trobadors i poetes catalans. *El Felibritge és un moviment literari que promou l’occità, amb les seves variants dialectals: el llemosí, l’alvernès, el provençal alpí, el gascó, el llenguadocià i el provençal. A més de forjar-lo com a llengua literària, els seus creadors volien arribar al màxim nombre de lectors com ho prova l’aventura editorial Armana Prouvençau i l’adopció d’una grafia que tenia en compte els hàbits lectors d’una població alfabetitzada en francès. *El 1876 el moviment felibritge, que es pretenia patriòtic i promotor d’un regionalisme literari, es va dotar d’uns estatuts, es va institucionalitzar i va fixar una estructura territorial que abastava els països d’oc i els de parla catalana. La seva acció va ser suficient per permetre la supervivència d’una literatura, però insuficient per a un discurs polític. *El renaixement de la llengua d’oc impulsada per Frederic Mistral a la segona meitat del segle XIX es converteix en mite i un referent per a Catalunya. Al 1868, els felibres són convidats a Barcelona per als Jocs Florals i se’ls n’atorga la presidència. Van ser rebuts a Figueres, Girona i a Barcelona amb cerimònies, festes i parlaments. Posteriorment s’han celebrat trobades periòdiques amb els felibres. *El Ministeri de Cultura i de Comunicació francès ha declarat el 2014 Any Mistral i el Felibritge ha manifestat que vol donar la màxima visibilitat i difusió a la commemoració fent activitats diverses .