Cent anys després (1914-2014)

De la mateixa manera que la commemoració dels tres-cents anys de la guerra de Successió i la caiguda de Barcelona envigoreixen la consciència i ens donen aliment, el que fa la Mancomunitat de Catalunya,entre els qui s'han sorprès de moltes coses que no sabien,és cert: que la relació d'organismes, institucions, xarxes, iniciatives que es van engegar en aquell moment tan intens i tan curt és francament impressionant. *La realitat és que molts d'ells, encara que anunciats o començats de manera incipient, o bé van necessitar molt de temps per desplegar-se –compareu per exemple les vuit biblioteques populars que es van poder obrir amb la realitat actual de les 216 biblioteques i els nou bibliobusos que formen part de la xarxa de la Diputació de Barcelona. *El més important del projecte: la voluntat i la consciència de transcendir allò que només era la mera suma de quatre diputacions per convertir-ho en un primer intent de superar els efectes del Decret de Nova Planta i les seves conseqüències i d'assajar de debò una institució de govern de tots els catalans. *La voluntat política d'aquella gent i, com de costum, s'han esmentat els noms dels múltiples col·laboradors de signe polític divers que van ser cridats a col·laborar amb la causa: és aquesta una menció que, essent absolutament certa, tendeix a ser magnificada en la seva reiteració, sense tenir gairebé mai en compte que l'esquerra política d'aquell moment estava completament afeblida, de manera que el projecte polític d'aquell govern conservador, inequívoc en la seva ideologia de fons, no corria cap mena de perill. *És evident que, a manca dels traspassos i del suport del govern central, quedaven àmplies parcel·les d'acció política que no estaven al seu abast. Per exemple, l'ensenyament públic en les seves primeres etapes. En aquest terreny, no s'hi podia fer res, i això que l'Estat el tenia completament abandonat, com és prou sabut. *La iniciativa del Govern Mancomunat era d'obrir-se camí en els sectors on sí que li era possible desplegar el seu esforç, per exemple en l'àmbit de l'ensenyament professional o en la formació dels mestres i la definició del moviment de renovació pedagògica. *El precedent del que va fer-se aleshores, amb tantes limitacions com tenien, continua essent, certament, un exemple i un estímul. Si es tracta no únicament d'aconseguir la plena llibertat per a Catalunya, sinó de construir un país i una governança millor, ens serà impagable recordar l'exemple, l'eficàcia i la vibració patriòtica d'aquells polítics d'ara fa cent anys.