Gesta Comitum Barcinonensium de Ripoll.

Els antics expliquen que hi havia en un altre temps un Cavaller, de nom Guifré, originari del poble d’Arrià, situat al territori del Conflent, a la vora del Riu Tet, a prop del Monestir de Sant Miquel de Cuixà.Aquest Cavaller, molt gran en riqueses, en armes i consell,va obtenir de mans del Rei de França per la seva proesa el Comtat de Barcelona. *Són els Monjos de Ripoll,qui relaten,al "Gesta Comitum Barcinonensium",la Història del Comte Guifré el Pilós.Una Història que balla entre la Llegenda i la Realitat, perquè va ser recollida en el segle XI, dos segles i mig després de la mort del nostre protagonista. *Sota domini dels Reis Francs,cal dir que el Cavaller que els Monjos de Ripoll esmenten en l’inici de la Crònica no és, en realitat, el mític Guifré el Pilós, sinó el seu pare-progenitor.Entra en escena en aquest relat un vailet,que també s'anomenat Guifré,però amb el sobrenom de Pilós,“Per la pilositat que tenia en indrets poc habituals del cos de l’home”. *El Pare-progenitor i el fill es van personar a Narbona amb l'objectiu d'entrevistar-se amb els Reials Emissaris,però es va produir una enginyosa batussa:El Guifré -pare- va matar un Franc pel sol fet d’haver-li tocat i estirat la barba. *Al punt va ser pres i, mentre se’l conduïa a França a prop del Rei,va endegar una altra nova batussa, perquè volia venjar-se de la seva captivitat:però va ser mort per la seva Escorta, a prop del Puig de Santa Maria.El seu fill Guifré el Pilós, que anava amb ell,va ser lliurat al Rei dels Francs.El Rei Franc va sentir una tendra compassió del noi Guifré el Pilós i el va confiar —sempre segons els Gesta Comitum Barcinonensium— al Comte de Flandes perquè l'orientés i l’eduqués. *Fet ja un crescut adolescent,va deixar encinta la filla d’aquest Comte de Flandes, sense que ningú no se n’adonés, tret de la mare de la filla, que va guardar el secret,molt més per vergonya que perquè hi consentís.Aquesta dona patia perquè si la notícia es difonia, la filla quedaria coberta pel deshonor i no la podria casar. *Impulsada la mare per un pressentiment, va cridar el Jove Guifré el Pilós i li va fer jurar que si aconseguia recuperar el domini del pare —que havia estat usurpat per un Noble franc anomenat Salomó—, s’uniria a la seva filla en matrimoni. *Tot seguit el va vestir,força pobrament,amb un hàbit de pelegrí, i el va enviar,sempre acompanyat d’una dona vella, a prop de la seva mare que encara vivia, vídua, al gran Territori de Barcelona.I,un cop a la ciutat, el Guifré el Pilós,-com a pobre noi- va convocar els Nobles de la seva Terra, que havien conegut el seu pare i sabien de la seva dissort, i tots ells “el prengueren com a senyor i li juraren fidelitat, comprometent-se a servir-lo. *Van fixar,tot seguit, una data i es presentaren, juntament amb el jove, a l’indret on havia decidit que Salomó, Gal per la seva Nació i llavors Comte de Barcelona, morís:i allà, amb el Consentiment general, el jove Guifré el Pilós tragué la seva espasa i el va matar, davant de tots, amb les seves pròpies mans. *Així obtingué per a tota la vida i per a ell sol el seu Comtat, situat entre Narbona i Espanya”. Després d’aquest acte de revenja, Guifré el Pilós, home de paraula, va anar a buscar la filla del Comte de Flandes per casar-s’hi. “Amb el Consell i l’ajut dels amics de la jovencella, guanyà la gràcia i l’amistat del Rei: després d’haver rebut el seu domini a les seves mans, restà molt de temps a la seva cort.” Què hi ha de cert i de llegendari en aquesta saga? *Els Gesta Comitum Barcinonensium de Ripoll”, tot i basar-se en dades autèntiques, no corresponen a una veritat literal. Els Mites, sumats a les interpretacions historiogràfiques intencionades, enterboleixen enormement l’autenticitat de la Història del Comte. Malgrat això, se’n desprèn una idea important: que Guifré el Pilós va tenir un gran prestigi, tant entre els seus contemporanis com en la posteritat.

Alumnes i Mestres contra la LOMQE i la LEC

A Catalunya, les mobilitzacions protesten també contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), malgrat els intents de la Consellera d'Ensenyament de la Generalitat, d'atribuir el malestar a la LONQE. *Mestres, professors, estudiants i famílies han secundat a Catalunya la Vaga General Educativa convocada a tot l’Estat espanyol per mostrar el seu rebuig tant a la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) com a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), en un clima de protesta generalitzada contra les retallades en l'Educació pública i privada-concertada. *En efecte, l'objectiu de la protesta a Catalunya també s'ha centrat en les mesures adoptades per la Generalitat. Així, la capçalera d'una manifestació celebrada a la Plaça d'Universitat de Barcelona resava "Ni LOMQE, ni retallades. Detinguem la LEC" i "Per a l'educació pública, cap retallada". *D'altra banda, a mig matí diversos centenars d'estudiants han tallat l'Avinguda Diagonal en els dos sentits de la marxa, a l'altura de la zona universitària, i han recorregut els carrers fins a unir-se a la manifestació del centre de la ciutat, des d'on s'han desplaçat fins al Pla de Palau, prop del Parlament. *Són tres les mobilitzacions contra les retallades en Educació i la pujada de Taxes. La UGT, considera una "novetat" gens menyspreable la "important" participació dels treballadors de lesescoles privades-concertades.La Consellera Irene Rigau ha destacat que el nombre de docents dels centres concertats que han secundat l'aturada pel que fa a la vaga anterior s'ha incrementat de dotze punts percentuals.

Diumenge,vint-i-set abril: Gran final a Roma

Demà,dia 27 abril 2014 última jornada de la Champions Papal.A l'Estadi: Sant Pere del Vaticà.Són dos grans finalistes: Sa Santedat Joan XXIII i Sa Santedat Joan Pau II. *Tota una gran final.El Papa Joan XXIII,nat al segle XIX,l'any 1881 és considerat el Papa més gran del segle XX. Nascut al segle XX (1920), Joan Pau II està considerat el papa més gran del segle XIX.I el Papa Joan Pau II va ser, en vida, el Papa més estimat pel món civilitzat.I en la mort, el més plorat.El Papa Joan Pau II va ser,justa la fusta, el més aplaudit.I en la mort, el més aclamat. *Coneixem l'ànima del Papa Joan XXIII mercès al seu Diari íntim. Per contra, no hi ha ànima que no conegui Joan Pau II gràcies als diaris i la televisió.Coneixem la Imatge, però no l'Ànima. *El Papa Joan XXIII va tenir un Pontificat de només cinc anys.Massa curt.El Papa Joan Pau II va tenir un Pontificat llarguíssim:35 anys. Amb el Papa Joan Pau II,aquella l'Església primaveral del Papa Joan XXIII,va entrar en els quarters d'hivern.A l'espera que el temps millorés. *El Papa Joan XXIII,força expert en els "Signes dels Temps", va millorar força l'Església Catòlica amb un mínim de temps.Seria el seu únic rècord. Mentre que el Papa Joan Pau II va guanyar molts rècords que ningú és capaç de recordar quants. Moltíssims, però no tants com records o souvenirs venuts.I tant que no va viatjar a la Lluna de miracle, però va ser un Papa Estrella.Omplia estadis i buidava temples. *El Papa Joan XXIII,-com qui no vol la cosa-, va capgirar l'Església Catòlica. En comptes de fer la volta al món,va aconseguir-ne "Que el Món fes un tomb per l'Església Catòlica".La munió de gent se'n feia creus:l'Església Catòlica avançava tot i retornant als seus orígens.És a dir,com més vella, més jove,com més pobra, més rica i com més petita, més gran.Llàstima que aquest miracle no compta. Perquè el féu en vida i només compten els que es fan després de mort. N'hi mancava un, es veu. *L'Àrbitre de l'Encontre és el Papa Francesc,que ha dit tant se val!.Ara bé,atès que l'ha ha dit -Ex Cathedra-, la seva paraula val moltíssim.No ens hi perdem pas aquesta "Prometedora gran Final",que tindrà l'excel.lent i meritòria presència del Papa Emèrit Sa Santedat Benet XVI, que no serà pas casual ni imparcial.Al.leluia ! Aviso que ja no queden entrades, però es podrà seguir per televisió, de casa estant. Bona final!

Historial de la quarta escola pública de Sitges.

L'any 2005 és aprovada per la Generalitat de Catalunya l'Escola Pública Agnès de Sitges,que iniciarà en barracons l'activitat escolar a la lana del Vinyet. *Curs 2005-2006 Primer curs de l'Escola Pública Agnès de Sitges. La Generalitat de Catalunya preveu el projecte.Es perd el Projecte de Pressupost perquè no estaven cedits els terrenys. *2006-2007 L'AMPA del centre escolar es reuneix amb l'Ajuntament de Sitges, qui assegura que no hi ha problemes amb el terreny-solar, però en realitat s'havia fet una cessió deficitària. *2008-2009 -Febrer 2009- Finalment es fa correctament la cessió dels terrenys per part de l'Ajuntament. -Juny 2009 – L'Ajuntament exigeix a la Generalitat un compromís escrit que ratifiqués els terminis fixats en el procés de construcció del centre. -Novembre 2009- El departament d'Ensenyament de la Generalitat notifica a l'Ajuntament l'inici de la redacció del projecte que havia de permetre iniciar les obres a finals de 2010 i l'entrada en funcionament del centre el curs 2011-2012. *2009-2010 La Generalitat acorda una inversió de més de 4'8 milions d'euros per a la construcció del nou equipament escolar,però l'inici de les obres del nou centre no es desencalla. -Novembre 2010- El govern tripartit aprova l'adjudicació del projecte però no existeix partida pressupostària. *2010-2011 -Gener 2011.La Regidoria d'Ensenyament anuncia que l'escola podria estar acabada l'octubre de 2011. -30 gener 2011- Els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya convoquen representants municipals i a l'AMPA de l'escola per aclarir com seria el centre. En aquell moment, el govern de la Generalitat manté els terminis fixats que havien de permetre que els alumnes disposessin del centre el *Curs 2011- 2012. El compromís no es compleix. -Juny 2011- Canvi de govern a l'Ajuntament de Sitges. L'Alcalde, Miquel Forns, i la regidora d'Ensenyament, Vinyet Lluís, inicien una ronda de reunions amb el departament d'Ensenyament de la Generalitat. Paral•lelament s'estableixen converses amb inversos privats per trobar alternatives i accelerar l'inici de construcció de l'escola. *2012-2013 -Gener 2012- La Generalitat de Catalunya inclou de nou la partida de 600.000 € en el Pressupost que ha de permetre l'inici de les obres de l'Escola Agnès de Sitges aquest mateix any 2013 La partida ha de passar el tràmit del Debat parlamentari i posterior votació de pressupostos de la Generalitat per al 2012. El Projecte encara a l’aire... L'Escola Agnès de Sitges,àlies la 4ta escola pública de Sitges s'ubicarà al barri de Quint Mar i tindrà una superfície construïda de 3.500 m2 en una parcel•la que supera els 7.000 m2. Segons el nou i segon projecte presentat inicialment per la Generalitat de Catalunya davant l'Ajuntament, l'Escola i l'AMPA, el passat 30 de gener de 2011, el disseny de la planta de l'edifici seria en forma de “ L”. En la recta més llarga s'ubicaria l'Aulari, dividit en tres plantes, i a l'altre Segment hi hauria els serveis comuns com el menjador, la sala polivalent, el gimnàs o la cuina. La part interior es destinarà a la zona d'esbarjo on s'hi inclouran les pistes esportives. -El mètode de construcció de l'escola s'anomena de “tipus industrialitzat”, és a dir, que mentre s'estiguin realitzant els fonaments, simultàniament es construeix l'edifici en una fàbrica industrial, que es traslladarà posteriorment al terreny. Aquest sistema permetria tenir enllestida l'escola en sis mesos...?? El nou equipament contempla dues línies d’Educació 'infantil i d’Educació Primària amb capacitat per a 450 alumnes i servirà per donar cobertura a la part est de Sitges, que inclou els barris de La Llevantina, Cases Noves i Plans d'Aiguadolç. L'Any 2014 i a punt el Curs 2014-2015...res de res de construcció i abandonament dels barracons.Déu n'hi dó !

La Diputació de LLeida creu que Catalunya vol ser Sobirana

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha afirmat aquest dimecres que la diada de Sant Jordi mostra al món que Catalunya vol ser sobirana, durant la tradicional recepció als escriptors lleidatans que organitza la institució. "Sant Jordi és una mostra del nostre afecte a la nostra terra, llengua i identitat i aquest any és una mostra per ensenyar al món qui i com som i el que volem ser, que és sobirans", ha afirmat. En la recepció als autors de Lleida a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Reñé ha presentat el llibre 'Les Terres de Lleida des de l'aire', editat per la Diputació de Lleida i Pagès Editors. L'obra recull 156 fotografies aèries de les 13 comarques lleidatanes, realitzades des de l'aire amb un helicòpter d'aeromodelisme de competició, teledirigit amb una càmera reflex digital incorporada. Les fotos estan acompanyades de textos d'autors de Lleida com Josep Vallverdú, Isidre Domenjó, Ignasi Aldomà, Manel Figuera, Joan Bellmunt, Francesc Canosa, Jordi Mir, Núria García Quera, Francesc Pascual, Eloi Planes, Marta Alòs, Jaume Adam i Josèp Lois Sans Socasau. Durant l'acte, Reñé ha felicitat l'editor Lluís Pagès, assistent a l'acte, per haver rebut aquest dimarts la Creu de Sant Jordi per la seva aposta pel llibre en català.

La diada de Sant Jordi-2014

La diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, és una festa que amb els anys ha adquirit un to reivindicatiu de la cultura catalana, per això molts balcons de la ciutat s’engalanen amb la senyera, com passa en més dates assenyalades del país. La celebració té la cultura i l’amor —representats amb el llibre i la rosa— com a elements protagonistes i a Barcelona situa el punt de trobada principal a les Rambles, que s’omplen de gom a gom amb parades de llibreters i floristes. Per Sant Jordi és habitual trobar llibres en totes les llengües que es parlen a Catalunya, però hi ha moltes parades especialitzades en el llibre en català perquè és considerat un dia de promoció i defensa de la cultura i la llengua catalanes.

L'espoli als Països Catalans és de cinc segles (1500-2014)

Un estudi presentat pel “Cercle Català de Negocis” sosté que la Cancelleria Reial Catalana va pagar l’expedició de Colom a Amèrica.L’informe es basa en el fet que els Viatges es van pagar amb Ducats, la Divisa catalana.Quants anys fa que Catalunya finança l’Estat espanyol...? El Cercle Català de Negocis (CCN) ha mirat de respondre a aquesta pregunta. I la resposta....? Cinc segles. *L’Entitat Sobiranista va presentar un estudi històric que sosté que la Cancelleria Reial Catalana hauria pagat “íntegrament” l’expedició de Cristòfor Colom de la Descoberta d’Amèrica. Això, malgrat que, temps després, Castella “se l’hagi apropiat”.L’informe, introduït per l’historiador Jordi Bilbeny –gran defensor de la Catalanitat de Colom– i el professor d’ESADE Josep Comajuncosa, gira entorn del fet que, tant l’expedició com la retribució dels mariners, com altres pagaments relacionats amb el viatge, es van fer amb la mateixa moneda: el ducat. *Frai Bartolomé de las Casas, a Historia de las Indias, cita que Colom hauria rebut entre 3.000 i 4.000 ducats del duc de Medinaceli. I Juan Solórzano y Pereira, el 1629, al primer volum de De Indiarum lure, també en parla per documentar els recursos que els reis van posar a disposició de l’expedicionari: tres naus armades, una tripulació de 120 homes i 17.000 ducats. Són només dos dels exemples. L’estudi indica que no només la primera expedició, la de la descoberta d’Amèrica, va ser finançada amb ducats, sinó que el segon viatge de Colom a l’anomenat Nou Món també ho va ser. I que alguns dels mariners que van participar en les expedicions ho van fer per divuit, vint o set peces d’aquesta moneda. *El matrimoni dels Reis Catòlics havia unit el Regne de Castella i la Corona d’Aragó, que mantenien, però, dues Tresoreries separades, segons la documentació. En l’estudi s’afirma que el ducat era la moneda corrent als territoris de la Nació Catalana, ja des de la primera meitat del segle XV, fins i tot a Sicília i Nàpols. En canvi, no hauria estat introduït a Castella fins després de l’expedició de Colom. A Historia de la moneda española, l’Octavia Gil sosté que no va ser fins a la segona reforma monetària dels Reis Catòlics, el 13 de juny del 1497, que s’hi va adoptar. *Més enllà de la divisa, l’estudi del CCN assenyala que els comprovants de pagament es van dipositar a l’Arxiu Nacional de Barcelona.500 anys després, igual l’estudi obre l’interrogant de si l’expedició va ser cent per cent castellana i es va finançar amb moneda d’aquí o si, com defensa Bilbeny, es va preparar del tot a Catalunya. En tot cas, censura que “anys després Castella es va apropiar dels afers del Nou Món i es va fer seva la conquesta”. I la gran onclusió és que cinc-cents anys no han servit per avançar: “Castella es fa seu allò que vol de Catalunya.”

Descobreixen el primer Exoplaneta habitable.

Només coneixem un planeta en què existeixi la vida: la Terra. Quan busquem vida fora del sistema solar ens dirigim a planetes amb característiques similars a les de la Terra", ha dit Elisa Quintana, científica investigadora de l' institut SETI, dedicat a la recerca de vida en altres llocs de l'Univers... *Es diu Kepler-186f,té una mida semblant al de la Terra i es troba situat a uns 500 milions d'anys llum.Ès el primer planeta més semblant al nostre que s'ha trobat.El descobriment ha estat possible gràcies al telescopi espacial Kepler. *Un equip d'astrònoms ha trobat el primer Planeta Extrasolar de la grandària de la Terra i que orbita una altra estrella a la denominada "zona habitable", aquella en què hi ha la possibilitat que hi hagi aigua líquida en la seva superfície. *El descobriment de Kepler-186f és un pas molt significatiu cap a la recerca de planetes com el nostre", ha dit Paul Hertz, director de la divisió d'astrofísica de Nasa. "Missions futures de la NASA, com el Transiting Exoplanet Survey Satellite i el telescopi espacial James Webb, descobriran els exoplanetes rocosos més propers i determinaran la seva composició i condicions atmosfèriques, continuant amb la recerca de veritables mons similars a la Terra". *Kepler - 186f es troba en el sistema solar Kepler - 186 system, a uns 500 anys llum de la Terra, en la constel·lació de Cygnus. El sistema compta amb almenys cinc planetes que orbiten en un estel la grandària i massa és, aproximadament, la meitat de la del nostre Sol. Aquesta estrella està classificada com una nana vermella, un tipus d'estrelles que representen el 70 per cent de les que component la Via Làctia. *Les nanes vermelles són les més nombroses i d'elles pot venir el primer signe de vida en altres llocs de la galàxia", afirma Quintana. Kepler - 186f orbita la seva estrella cada 130 dies i rep un terç de l'energia que la Terra rep del sol. "Que es trobi a la zona habitable no significa que el Planeta el sigui: la seva temperatura depèn en gran mesura del tipus d'atmosfera", ha dit Thomas Barclay, investigador científic. *Kepler - 186f es pot considerar com un cosí de la Terra, més que un bessó", ha assenyalat. Els quatre planetes companys de Kepler-186f orbiten el sol cada quatre, set, 13 i 22 dies respectivament, fent que siguin massa calents per albergar la vida com la coneixem.

El Diputat en Corts Victor Balaguer i Sitges (1886)

Sent Alcalde de Sitges,en Josep Vidal i Martí,alumne del mestre en Joan Tarrida i Tardà,va enrunar el Castell Medieval per construir la Casa Consistorial,passa a la Memòria Històrica Local com el Promotor d'una Biblioteca Municipal l'any 1886,-el mateix any que neix el Setmanari l'Eco de Sitges- És President de la Junta Local d’Instrucció Pública,informa els membres-vocals sobre el Reial Decret sobre "Llibertat d’Ensenyament,de 5/II/1886" pel qual es declara en vigor els Decrets de 27/VII/1875 i el de 29/IX/1874,que engrandiran la Cultura a Sitges mitjançant la creació d'una Biblioteca Municipal. *Diplomàticament explora les intencions del Diputat en Corts pel Districte de Vilanova i la Geltrú,en Víctor Balaguer i Cirera,per tal de saber si -el nostre Diputat encara persisteix- en la seva idea de donar a la Vila de Sitges els volums per duplicat (sic),ja existents a la Biblioteca-Museu de la seva titularitat a Vianova. *La idea de l’Ajuntament de crear una Biblioteca Municipal,de sobte es va apressurar,no només a reiterar l’oferta de la tramesa ,sinó que,a hores d’ara,ja n’està disposat a remetre’ls-hi algunes capses de llibres,tot podent assegurar-ne que ja és un fet l’existència d’una Biblioteca Popular Municipal i no pas sense cap fonament,sinó amb la base d’alguns centenars (sic) de volums,com poques poblacions de la importància de Sitges els hi hagin tingut en el seu inici. *El President de la Junta Local d’Instrucció Pública,per unanimitat acorda que consti en Acta la “nostra més cordial aprovació” al procediment de l’Ajuntament de Sitges en crear la Biblioteca Popular Municipal,sota l’excel.lent protecció i els ajuts de l’eminent literat,en Víctor Balaguer i Cirera,tanmateix Diputat en Corts pel Districte de Vilanova i la Geltrú. *Publicat l’Eco de Sitges l’1 de març de 1886 per l’il.lustre patrici sitgetà,en Josep Soler i Cartró,amb el recolzament de l’Inspector municipal de Sanitat,en Gaietà Benaprès i Mestre,d’en Bonaventura Julià i Massó i del mateix Alcalde,en Josep Vidal i Martí,amb data de 28/Abril/1886,la Junta Local d’Instrucció ública,presidida per en Josep Vidal expressa l’agraïment envers en Víctor Balaguer,qui des del Ministeri de Foment a Madrid ja hi havia enviat una magnífica col.lecció de làmines de Calcografia Nacional per al guarniment de la Biblioteca Popular Municipal,a més de l’aprenentatge del veïnat que els hi examinarà detingudament. *Finalment,el maig-1886,el Consistori municipal ja en té aprovat el Reglament de Règim Intern per tal de regir aquesta important Institució de la Vila,així com,també,el nomenament de Bibliotecari en favor del Tinent d’Alcalde-1,en Gaietà Benaprès i Mestre,membre de la Junta Local d’I.P.-.Que la inauguració oficial serà durant el mes d’agost-1886-. *Clar i sitgetà que en Víctor Balaguer i Cirera,mercès al seu agraïment com a Diputat en Corts per Vilanova i la Geltrú,sempre hi era a punt per un Sitges cultural-.A la Sala de Juntes de l’Ajuntament de la Vila,hi consta públicament com a Fill adoptiu de Sitges-La solució la dóna la celebració del Centenari de la seva mort a Vilanova i la Geltrú..Estudiosos vilanovins així com sitgetans ens en fan una crida a la generositat.L’agraïment és la memòria del cor,sitgetans!-.

Rosa Sensat i Vilà,pedagoga universal catalana.

L’any 1923 publicava un llibre singular i innovador:"Les Ciències en la vida de la llar", en què en el pròleg recordava breument el paper que la dona havia tingut en altres èpoques i continuava exposant els avanços femenins en el moment actual, que no sempre eren compresos o compartits per tota la societat. *El gruix de la introducció, però, el reservava a l'exposició del paper que la dona havia de tenir en els temps moderns i, en conseqüència, al tipus d'educació que necessitava.La dona ha lluitat, i lluita encara coratjosament, tenaç i ardida, per les seves reivindicacions. Fa molt bé. *Tal vegada la inferioritat en què tants segles ha viscut, ha portat a la lluita com a reacció consegüent a tota opressió i esclavatge, estridències i exageracions lamentables. No pas per elles, sinó perquè és de justícia, un dia l'un, un dia l'altre, aniran conquerint tots els seus drets. *Al segle XXI la dona ha tingut ocasió de demostrar amb fets la seva aptitud per a totes les professions i el tremp del seu caràcter; i això li ha valgut un gran avenç en el camí de les concessions.Té accés a les Carreres lliberals; pot lluir la toga de doctor; practica la Medicina; la Universitat i les Acadèmies li obren les portes oferint-li llocs en lliure concurrència amb l'home. *En aquest punt les coses, sociòlegs i estatistes resten consirosos i perplexos. Pot una societat basada en la justícia negar a la dona la igualtat que reclama com a membre de la gran família humana? Per altra part,no contribuirà aquesta concessió a allunyar-la de la seva llar?.Pot consentir, una societat conservadora i curosa del seu perfeccionament, la destrucció de la família, primera cèl•lula social? *Quan la dona tingui consciència que el seu paper dins la família és tan espiritual, tan noble i elevat com l'exercici de la medicina o de l'advocacia; quan cregui que donar fills al món i ciutadans dignes i honrats a la Pàtria és tan meritori com defensar els seus drets davant les Cambres; quan vegi que no és incompatible el compliment dels seus deures amb les aspiracions del seu esperit vers les esferes superiors de la cultura…! *Mai no tingueu por que deserti la dona de la seva llar, on la criden els instints de la seva naturalesa i les tasques més dolces i plaents, que en seran encara més presidides per les llums de la intel•ligència i del saber. S'han de refondre en un de sol aquells dos tipus d'oposició; a) El de la dona instruïda i b) El de la dona de de la seva casa,bo i considerant la primera com a condició obligada de la segona; s'han d'ennoblir les funcions domèstiques, aixecant-les del descrèdit en què havien caigut ben injustament, i considerant-les derivades de la mateixa ciència.

Casilllas corona la Deessa Cibeles a Madrid

19a COPA DEL REIAL MADRID Casillas corona la Deessa Cibeles al final de la festa per la Copa del Rei *El capità del Reial Madrid, Iker Casillas, ha estat l'encarregat de tancar els festejos de l'equip blanc per la consecució del seu dinovè títol de la Copa del Rei, amb l'habitual cerimònia de la visita al monument de la Deessa Cibeles, on el mostoleny ha col·locat una bufanda a la Deessa del madridisme. *El Madrid ha arribat a la plaça madrilenya passades les 4.00 hores, moment en el qual el porter madridista ha agafat el camí de la passarel·la que l'Ajuntament va instal·lar per a l'ocasió, per acabar la llarga festa dels milers d'aficionats del Reial Madrid presents allà. *Arbeloa i Ramos han estat els encarregats d'encapçalar la comitiva blanca a Cibeles. Aquest últim ha carregat el trofeu durant diversos moments del trajecte, i ha hagut d'aguantar les bromes que es van repetint des de la caiguda de la Copa de fa tres anys. *Poc després, tal com estableix el protocol, Casillas ha estat l'encarregat d'oferir el títol a la Deessa Cibeles i col·locar-li la bufanda madridista. Bale, un dels principals protagonistes del partit, ha gravat cadascun dels detalls de la seva primera gran celebració amb l'afició merengue a l'emblemàtica plaça. *Aquest acte ha posat el punt final a la celebració, a falta de les visites oficials protocol·làries de les celebracions de la dinovena Copa del Rei en la història del club capitalí. Un títol que va aconseguir unes hores abans, a Mestalla (València), on va doblegar el FC Barcelona en una final vibrant que va acabar 2-1 favorable al Reial Madrid gràcies al velocista Bale al minut 85

Les barraques de pedra seca,anomenades barraques de vinya.

Les barraques de pedra seca, també anomenades barraques de vinya,són construccions que servien per aixoplugar els pagesos quan calia fer alguna feina a les vinyes,allunyades del terme. *Les barraques es troben prop de feixes de conreu amb marges de pedra seca (o sigui marges de pedra sense lligar) i la majoria són a les muntanyes que avui estan obertes pel bosc, però que en altres temps van ser xermades (terres de conreu guanyades al bosc)amb vinya i garrofers. *Per a qui no conegui gaire les barraques,val a dir que són construccions de planta normalment circular fetes només amb les pedres i lloses que s’obtenien de despedregar els camps.Les lloses es posaven una sobre l’altra,convenientment travades, i s’anaven acostant les filades per tancar la volta de la barraca, amb un procediment que es coneix amb el nom de falsa cúpula. *Algunes barraques tenen elements especials. Poden ser dobles o triples.D’altres presenten uns armariets coneguts amb el nom de “barracons”,on hi guardaven les eines o el càner d’aigua. N’hi ha que tenen un pedrís per seure o una menjadora per donar menjar als animals.Les barraques normalment porten el nom del pagès que treballava les terres, altres el del nom geogràfic del lloc on es troben i en moltes no hem estat a temps de trobar algú que ens digués com es deien. *Alguns noms són evocadors: barraca d’en Pixabrosses, d’en Mariquíndol, d’en Pepeta, del Cabaler, de la Victòria...que corresponen a mots de cases i a nissagues de pagesos del poble.Les barraques de pedra seca es troben esteses per tots els països de la Mediterrània i es vinculen al conreu de la vinya.A la Comarca del Garraf sembla que les més antigües daten del segle XVIII. *Però l’arribada de la fil·loxera l’any 1891 va destruir les antigues vinyes i va esnerar la lluita dels xermataires o rabassers per tornar a treballar les noves vinyes empeltades amb ceps americans, en millors condicions. Però de fet, això ja és una altra història.A partir de la fil·loxera l’agricultura garrafenca va entrar en decadència i el mateix camí van seguir les barraques, vinculades a la vinya.

Història d'una demanda escolar a Sitges (2005/2014)

Història d'una demanda a la Vila de Sitges Durant l'estiu-2005 i ja en Mòduls prefabricats a la Plana del Vinyet,àlies Can Pei! *2005-2006 Primer curs de l'Escola Pública Agnès de Sitges. La Generalitat de Catalunya preveu el projecte. Es perd el Projecte de Pressupost perquè no estaven cedits els terrenys. *2006-2007 L'AMPA del centre escolar es reuneix amb l'Ajuntament de Sitges, qui assegura que no hi ha problemes amb el terreny-solar, però en realitat s'havia fet una cessió deficitària. *2008-2009 -Febrer 2009- Finalment es fa correctament la cessió dels terrenys per part de l'Ajuntament. -Juny 2009 – L'Ajuntament exigeix a la Generalitat un compromís escrit que ratifiqués els terminis fixats en el procés de construcció del centre. -Novembre 2009- El departament d'Ensenyament de la Generalitat notifica a l'Ajuntament l'inici de la redacció del projecte que havia de permetre iniciar les obres a finals de 2010 i l'entrada en funcionament del centre el curs 2011-2012. 2009-2010 La Generalitat acorda una inversió de més de 4'8 milions d'euros per a la construcció del nou equipament escolar,però l'inici de les obres del nou centre no es desencalla. -Novembre 2010- El govern tripartit aprova l'adjudicació del projecte però no existeix partida pressupostària. 2010-2011 -Gener 2011.La Regidoria d'Ensenyament anuncia que l'escola podria estar acabada l'octubre de 2011. -30 gener 2011- Els Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya convoquen representants municipals i a l'AMPA de l'escola per aclarir com seria el centre. En aquell moment, el govern de la Generalitat manté els terminis fixats que havien de permetre que els alumnes disposessin del centre el curs 2011- 2012. El compromís no es compleix. -Juny 2011- Canvi de govern a l'Ajuntament de Sitges. L'Alcalde, Miquel Forns, i la regidora d'Ensenyament, Vinyet Lluís, inicien una ronda de reunions amb el departament d'Ensenyament de la Generalitat. Paral•lelament s'estableixen converses amb inversos privats per trobar alternatives i accelerar l'inici de construcció de l'escola. 2012-2013 -Gener 2012- La Generalitat de Catalunya inclou de nou la partida de 600.000 € en el Pressupost que ha de permetre l'inici de les obres de l'Escola Agnès de Sitges aquest mateix any 2013 La partida ha de passar el tràmit del Debat parlamentari i posterior votació de pressupostos de la Generalitat per al 2012. **El Projecte encara a l’aire... L'Escola Agnès de Sitges,àlies la 4ta escola pública de Sitges s'ubicarà al barri de Quint Mar i tindrà una superfície construïda de 3.500 m2 en una parcel•la que supera els 7.000 m2. Segons el nou i segon projecte presentat inicialment per la Generalitat de Catalunya davant l'Ajuntament, l'Escola i l'AMPA, el passat 30 de gener de 2011, el disseny de la planta de l'edifici seria en forma de “ L”. En la recta més llarga s'ubicaria l'Aulari, dividit en tres plantes, i a l'altre Segment hi hauria els serveis comuns com el menjador, la sala polivalent, el gimnàs o la cuina. La part interior es destinarà a la zona d'esbarjo on s'hi inclouran les pistes esportives. -El mètode de construcció de l'escola s'anomena de “tipus industrialitzat”, és a dir, que mentre s'estiguin realitzant els fonaments, simultàniament es construeix l'edifici en una fàbrica industrial, que es traslladarà posteriorment al terreny. Aquest sistema permetria tenir enllestida l'escola en sis mesos...?? El nou equipament contempla dues línies d’Educació 'infantil i d’Educació Primària amb capacitat per a 450 alumnes i servirà per donar cobertura a la part est de Sitges, que inclou els barris de La Llevantina, Cases Noves i Plans d'Aiguadolç. 2014-2015 Seguim en barracons i fins quan...?

República Catalana com Estat de la Federació Ibèrica

14 d'Abril 1931.En Francesc Macià i Llussà proclama la República Catalana.Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alacal Zamora amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. *En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. *Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. *En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. *Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya! Barcelona, 14 d'abril de 1931

El Felibritge i els felibres a Occitània

Frederic Mistral ha passat a la posteritat per la seva vàlua com a poeta, lexicògraf i etnòleg, però també com a creador del Felibritge. El nom de ‘felibritge’ s’inspirava en una antiga oració, significava savi o entès i per extensió li van aplicar el sentit de poeta patriota. *El Felibritge va ser promogut per Frederic Mistral juntament amb el poeta Joseph Roumanille i cinc poetes de la regió d’Avinyó el 1854. Van buscar-ne els antecedents a l’edat mitjana i, en concret, en la derrota de la Corona d’Aragó a la batalla de Muret el 1213, que va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana. Poc després d’aquest fet, set poetes llenguadocians es van reunir a Tolosa i es van conjurar per seguir utilitzant la llengua materna. Aquesta trobada és l’origen dels Jocs Florals. Els primers es van celebrar el 1323 a Tolosa, i hi van participar trobadors i poetes catalans. *El Felibritge és un moviment literari que promou l’occità, amb les seves variants dialectals: el llemosí, l’alvernès, el provençal alpí, el gascó, el llenguadocià i el provençal. A més de forjar-lo com a llengua literària, els seus creadors volien arribar al màxim nombre de lectors com ho prova l’aventura editorial Armana Prouvençau i l’adopció d’una grafia que tenia en compte els hàbits lectors d’una població alfabetitzada en francès. *El 1876 el moviment felibritge, que es pretenia patriòtic i promotor d’un regionalisme literari, es va dotar d’uns estatuts, es va institucionalitzar i va fixar una estructura territorial que abastava els països d’oc i els de parla catalana. La seva acció va ser suficient per permetre la supervivència d’una literatura, però insuficient per a un discurs polític. *El renaixement de la llengua d’oc impulsada per Frederic Mistral a la segona meitat del segle XIX es converteix en mite i un referent per a Catalunya. Al 1868, els felibres són convidats a Barcelona per als Jocs Florals i se’ls n’atorga la presidència. Van ser rebuts a Figueres, Girona i a Barcelona amb cerimònies, festes i parlaments. Posteriorment s’han celebrat trobades periòdiques amb els felibres. *El Ministeri de Cultura i de Comunicació francès ha declarat el 2014 Any Mistral i el Felibritge ha manifestat que vol donar la màxima visibilitat i difusió a la commemoració fent activitats diverses .

No,mai no podem pas oblidar-nos de la Mancomunitat.

La Mancomunitat de Catalunya va ser una Institució activa entre 1914 i 1925 que va agrupar les quatre Diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir Funcions purament administratives, i les seves Competències no anaven més enllà de les de les Diputacions Provincials, va adquirir una gran importància social i política:és a dir, representava el -primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la Personalitat i de la Unitat territorial de Catalunya des de l’any 1714 del segle XVIII. *Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1923), Militants tots dos de la Lliga Regionalista catalana i ben aviat es va convertir en un Ens Bàsic que va contribuir a modernitzar el país català. Una de les màximes de l’Enric Prat de la Riba va ser: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva Escola, la seva Biblioteca, el seu Telèfon i la seva Carretera». Després del cop d'Estat del General Primo de Rivera, serà l’Alfons Sala qui la va presidir entre 1923 i 1925. *En general,la Mancomunitat de Catalunya va dur a terme una important -Tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat-. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.Ara bé,no oblidem pas que la Mancomunitat de Catalunya,desfeta pel General Primo de Rivera i per la recuperació democràtica de la República Catalana va aconseguir el primer Estatut d'Autonomia català. *Un pagès del Gran Penedès, m’en parlava no fa gaires dies de la “Gran feina de Comunicacions, Carreteres, Trens i Telèfons amb els quals la Mancomunitat de Catalunya havia dotat la comarca de l’Anoia.Records de l’Enric Prat de la Riba, Impulsor d'escoles, Hospitals, Ferrocarrils, Biblioteques, des de “Pompeu Fabra fins al mateix Observatori Fabra”. *Al segle XXI, quan Catalunya, amb tot el dret, aspira a altes cotes de llibertat, trobem a faltar l'Esforç per les realitats tangibles i pràctiques de la Mancomunitat de Catalunya, dirigides al dia a dia de la Societat civil, a part de la Sobirania, es dediqui més a millorar directament la difícil vida de gran part de la Ciutadania catalana. *I tant que no podem deixar passar el primer Centenari de la Fundació de la Mancomunitat de Catalunya.Clar i català,les actuals Institucions dels Països Catalans haurien de recordar aquells Patricis catalans que van crear el -Ferment de l’actual Catalunya-. No,mai no podem pas oblidar-nos-en de la Mancomunitat de Catalunya.

David Jou i Andreu,Fill Predilecte de Sitges

""Memòria de Navegacions és un Llibre Autobiogràfic"" *Tot i que l’autor, David Jou i Andreu, no se situa com a Protagonista de la seva -Història Personal- sinó com a -Relator de Records del Sitges de Preguerra i dels anys de Navegació per totes les rutes del petroli, a l’Atlàntic, el Carib, el mar Roig i la Mediterrània. *El llibre "Memòria de Navegacions" és una aportació a la Història Oral feta per un infant que viu la guerra en un poble de la costa catalana, per un oficial de la Marina Mercant dels anys de la postguerra i per un Ciutadà que, de retorn a casa, viu els anys del darrer franquisme i de la transició democràtica. *El lector/a hi trobarà també una -Síntesi dels treballs d’investigació de l’autor-, centrats sobretot en l’Emigració Sitgetana a Andalusia i a Amèrica en els segles XVIII a XX. *David Jou i Andreu,nat a Sitges l'any 1924 és Capità de la Marina Mercant i Historiador de Sitges i Catalunya, "Ha navegat gairebé un quart de segle fent les Rutes del petroli" i va ser responsable de les Instal•lacions Marítimes de les Refineries de Cartagena i Tarragona. *Com a historiador, ha investigat els fenòmens migratoris en relació amb Sitges i és autor, entre d’altres, d’estudis sobre l’emigració sitgetana a Andalusia i a Amèrica. És fill de l’escultor noucentista Pere Jou.

Cent anys després (1914-2014)

De la mateixa manera que la commemoració dels tres-cents anys de la guerra de Successió i la caiguda de Barcelona envigoreixen la consciència i ens donen aliment, el que fa la Mancomunitat de Catalunya,entre els qui s'han sorprès de moltes coses que no sabien,és cert: que la relació d'organismes, institucions, xarxes, iniciatives que es van engegar en aquell moment tan intens i tan curt és francament impressionant. *La realitat és que molts d'ells, encara que anunciats o començats de manera incipient, o bé van necessitar molt de temps per desplegar-se –compareu per exemple les vuit biblioteques populars que es van poder obrir amb la realitat actual de les 216 biblioteques i els nou bibliobusos que formen part de la xarxa de la Diputació de Barcelona. *El més important del projecte: la voluntat i la consciència de transcendir allò que només era la mera suma de quatre diputacions per convertir-ho en un primer intent de superar els efectes del Decret de Nova Planta i les seves conseqüències i d'assajar de debò una institució de govern de tots els catalans. *La voluntat política d'aquella gent i, com de costum, s'han esmentat els noms dels múltiples col·laboradors de signe polític divers que van ser cridats a col·laborar amb la causa: és aquesta una menció que, essent absolutament certa, tendeix a ser magnificada en la seva reiteració, sense tenir gairebé mai en compte que l'esquerra política d'aquell moment estava completament afeblida, de manera que el projecte polític d'aquell govern conservador, inequívoc en la seva ideologia de fons, no corria cap mena de perill. *És evident que, a manca dels traspassos i del suport del govern central, quedaven àmplies parcel·les d'acció política que no estaven al seu abast. Per exemple, l'ensenyament públic en les seves primeres etapes. En aquest terreny, no s'hi podia fer res, i això que l'Estat el tenia completament abandonat, com és prou sabut. *La iniciativa del Govern Mancomunat era d'obrir-se camí en els sectors on sí que li era possible desplegar el seu esforç, per exemple en l'àmbit de l'ensenyament professional o en la formació dels mestres i la definició del moviment de renovació pedagògica. *El precedent del que va fer-se aleshores, amb tantes limitacions com tenien, continua essent, certament, un exemple i un estímul. Si es tracta no únicament d'aconseguir la plena llibertat per a Catalunya, sinó de construir un país i una governança millor, ens serà impagable recordar l'exemple, l'eficàcia i la vibració patriòtica d'aquells polítics d'ara fa cent anys.

Les AMPA de Catalunya contra la Pobresa Infantil.

La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) ha reivindicat polítiques educatives i socials per eradicar la Pobresa Infantil, i ha mostrat el seu especial rebuig a les -Retallades en Educació- "on els perjudicats són els alumnes". *La FAPAC l'ha afirmat a la XXXVI Assemblea General celebrada a la ciutat de Vic (Barcelona), que ha comptat amb més de Cent Associacions de diferents escoles del territori sota el lema "Nosaltres no tanquem", com a mostra de reivindicació davant del tancament de Línies i Escoles públiques, segons ha informat l'entitat en un comunicat. *Les AMPA assistents han reclamat a les Administracions que intervinguin amb polítiques més efectives per solucionar la pobresa infantil i facin un esforç per garantir la igualtat d'oportunitats entre tot l'alumnat, ja que es tracta "d'un factor decisiu per millorar l'èxit educatiu". *Les principals línies d'actuació que ha fixat la FAPAC passen per continuar evidenciant les insuficients beques-menjador, garantir l'Escola Inclusiva i mantenir una activíssima resistència davant de la LOMQE,tot i treballant per superar aquesta Llei "sectària i partidista". En el transcurs de l'Assemblea, també s'han publicat els 15 projectes finalistes als premis FAPAC, que es podran votar a través de la pàgina web de l'entitat fins al 30 d'abril.

Primer Centenari de la Mancomunitat (1914-2014)

Antecedents històrics La “Diputació del General de Catalunya” *L'autonomia política de Catalunya dins l'Estat espanyol descansa no sols en la voluntat actual dels seus ciutadans i en les lleis vigents, sinó també en una memòria històrica de llarga durada i, més concretament, en un antecedent medieval -la Diputació del General de Catalunya- que els legisladors de 1931 van creure oportú d'invocar com a Base legitimadora de l'Autogovern contemporani. *El passat polític de Catalunya com a col•lectivitat diferenciada territorialment i dotada d'institucions pròpies, representatives i autònomes respecte del poder sobirà de les monarquies compostes catalanoaragonesa (1283-1516) i hispànica (1516-1808) i de l'Estat constitucional espanyol (des de 1812), es descompon en quatre etapes separades per tres grans ruptures en l'ordre juridicopúblic: *El triomf militar de la Monarquia absoluta sobre les institucions autònomes de Catalunya el 1714, al final de la Guerra de Successió, que tancà el llarg cicle de vigència de la Diputació del General i instaurà el règim de la Nova Planta; El col•lapse de la monarquia absoluta i la refundació constitucional d'Espanya consumada per les Corts de Cadis el 1812, en què la figura de la Diputació fou redissenyada com a consistori representatiu de la Província dins un ordenament uniformista del territori espanyol i un model progressivament centralitzat d'exercici del poder, muntat (a la teoria i, sobretot, a la pràctica) a base d'una cadena jeràrquica de càrrecs unipersonals; la substitució de la monarquia constitucional espanyola pel règim republicà el 1931, que donà satisfacció a les demandes catalanes d'autonomia madurades al llarg de l'etapa anterior i instaurà la Generalitat moderna.

Setmana Catalunya - Amèrica 2014

La Setmana Catalunya - Amèrica va néixer com a iniciativa cultural per posar en valor les relacions històriques entre Catalunya i Amèrica a través del coneixement mutu de la cultura i de la vinculació patrimonial i cultural sitgetà. *En aquesta segona edició, la Setmana manté el mateix format que en l'anterior amb un tronc principal de 6 concerts que se celebraran al Saló d'Or del Palau de Maricel. L'acordionista Gorka Hermosa, que interpreta música catalana i argentina, i el reconegut pianista Albert Guinovart, compositor d'obres tan conegudes com el musical Mar-i-Cel, són alguns dels noms més coneguts del programa. *Paral·lelament, l'Estudi d'en Vidal acollirà l'exposició Viatges d'anada i tornada. Comissariada per la Historiadora de l'Art, Beli Artigas, la mostra fa un recorregut a través de la biografia de 10 protagonistes sitgetans que, entre finals del segle XVIII i principis del XX, van deixar Sitges en cerca d'una vida millor a Cuba. *L'exposició s'inaugurarà l'11 d'abril a les 19 hores. De forma complementària als concerts, es realitzaran rutes guiades per l'Arquitectura dels Americanos i dels Modernisme, que es podran reservar a través de l'empresa AGIS amb la possibilitat de realitzar la ruta i assistir al concert en una única activitat. *El programa de la 2ª Setmana Catalunya – Amèrica inclou també tres conferències a càrrec de Vinyet Panyella, Patrícia Caicedo i Joan Garcia Targa, respectivament. La directora gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, oferirà la conferència -Del Born al Plata-, que versarà sobre el periple americà de Santiago Rusiñol, en el viatge més exòtic que va emprendre l'artista modernista. *La darrera conferència serà la del doctor en Història d'Amèrica i Arqueòleg, Joan Garcia Targa, qui presentarà -La música a les cultures indígenes-. L'objectiu, donar una visió general sobre la música a les cultures indígenes americanes a Mèxic abans de l'arribada dels conqueridors espanyols.

La ucraïnesa Regina guanya el Concurs Maria Canals

La pianista ucraïnesa Regina Chernychko, de 27 anys, ha guanyat el 60è Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona. *L'ha fet durant la Prova final que ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana, segons ha informat aquest dijous el Certamen. *Els membres del jurat, presidit per Carlos Cebro, han decidit atorgar-li el primer premi, dotat amb 15.000 euros i una sèrie de recitals i gires per Catalunya, Espanya i l'estranger. *La Chernychko (Charkiw, 1986) ha ofert concerts amb l'Orquestra Filharmònica de Charkiw, la Simfònica de Roma, l'Orquestra Mediterrània de Cambra i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), entre d'altres, i ha rebut premis com el Diploma F.Chopin, l'Stupen K.Masterstvu i el Ricard Viñas de Lleida. *El Palau de la Música va acollir la nit d'aquest dimecres,dia 2 d'abril 2014 la prova final del certamen, amb els tres finalistes: la guanyadora Chernychko i els russos Serguei Belyavskiy (segon), de 20 anys, i Tatiana Chernichka (tercera), de 29. *El Premi del Públic ha recaigut en el jove Serguei Belyavskiy, qui també ha guanyat el Premi del Jurat d'Estudiants; la cerimònia de lliurament dels premis es farà aquest dijous al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

La darrera Sorpresa de l'Informe PISA (2014)

L'informe PISA, aquest estudi que preocupa periòdicament les autoritats per la trista radiografia que fa del nostre sistema educatiu, encara dóna sorpreses. Resulta que gairebé 1 de cada 4 escolars catalans de 15 anys són incapaços de resoldre problemes de la vida quotidiana. Al conjunt de l'Estat, la taxa encara és pitjor. *Qüestions com ara decidir quin és el millor trajecte en transport públic per arribar a un lloc, triar el moble més barat de característiques semblants en un catàleg o programar un aparell d'aire condicionat se salden amb errors estrepitosos. Naturalment, no han faltat els que, un cop més, han acusat l'escola de ser la responsable del desastre i han exigit, amb gran circumspecció, solucions instantànies. Això és tant com ignorar els ritmes de l'educació no ja a l'Estat espanyol, sinó al món. Però hi ha molt més a dir. *En primer lloc, resoldre problemes de la vida quotidiana no és responsabilitat única de les escoles, sinó de les famílies. La institució escolar fa la seva feina, que queda diluïda si no té el suport de les famílies. *En segon lloc, molts cops ens pensem que una resposta errònia en un exercici inspirat en la realitat equival a una incapacitat de resoldre el problema en la vida real. Caldria veure aquests mateixos alumnes enfrontats a problemes autèntics, al carrer, per veure com els solucionarien. *Hi hauria sorpreses. Sobretot perquè aquesta classe de problemes pràctics es resolen amb el vell sistema de l'assaig i de l'error. En tot cas, l'informe sí que ens hauria de fer reflexionar si no hem de canviar l'ensenyament perquè estigui més centrat en la pràctica i menys en la teoria. S'aprèn el que es fa. L'informe és un indicatiu que no s'ha de magnificar