L'Assemblea de Catalunya,40 anys després (1931-1971)

NO FA GAIRES MESOS QUE TV3 VA ESTRENAR “14 d'abril".

L’any 1931, a Catalunya, l'impuls popular congregat al voltant d'una ERC acabada de constituir va fer caure la Monarquia i va propiciar l'adveniment de la República. L'Assemblea de Catalunya, 40 anys després, va ser el mitjà aglutinador d'un ventall de Grups i d’Entitats, amb base popular, que precipatiria la fi del franquisme,que ja mostrava la feblesa al carrer i que semblava que podia ser derrotat quan, el dia 7 de Novembre del 1971,aquesta Assemblea de Catalunya va ser constituïda,hores d’ara fa 40 anys.

En els dos anys del 1931 i del 1971, s’hi troba la Iniciativa Popular en diversos processos tant de denúncia com de canvi de l'estat de coses existent.En les dues Conjuntures, la majoria de treballadors i diversos Sectors Socials més dinàmics i actius expressen la seva disconformitat amb els Règims d'Abús de Poder, d’Injustícia i de Manca de llibertats-. En tots dos processos resulta evident la Diversitat de Posicions i de Tendències que, malgrat tensions i contradiccions, no van impedir d'actuar conjuntament.En totes dues conjuntures resulta destacadíssima la capacitat d'Autoorganització demostrada a partir de formes elementals -amb l'excepció del PSUC- d'enquadrament ciutadà.Tant l’any 1931 com l’any 1971 hi havia entre els factors de consens, la Reivindicació del Reconeixement polític de Catalunya i del seu Dret a l'Autogovern. Ara bé,no cal exagerar les coincidències,perquè es tractava de diferents processos en Situacions històriques també diferents.

Un èxit electoral aclaparador que desbordava les previsions més optimistes dels vencedors, en un cas; en l'altre, la Constitució d'una Plataforma conjunta per tal d'articular l'Oposició Democràtica al franquisme i imposar el seu trànsit des de la clandestinitat fins a la visibilitat.Però la fonamental coincidència la trobem en l'Audàcia i la Intel•ligència demostrades a l'hora d'aprofitar els marges d'actuació política disponibles.I també,la capacitat d'acumular la força que proporcionava el suport popular i saber administrar-la per provocar la transgressió del marc vigent i fundar una nova legitimitat. De manera accelerada en el primer cas, quan la crisi del Règim Antic es va precipitar. De manera més lenta en el segon, quan s'acabà habilitant l'anomenada "transició política", amb tots els seus defectes i virtuts.
L'Assemblea de Catalunya va ser el Moviment de Masses, articulat en contra de la Dictadura franquista.La seva importància ha estat tan determinant que encara al segle XXI permet “establir la delimitació entre les formacions polítiques que integren el catalanisme i aquelles altres que són, des de moltes perspectives i al marge de la seva trajectòria democràtica, hereves del règim anterior i molts dels seus valors”. Des de molts punts de vista, hom diu que el Bloc de l'Assemblea de Catalunya és encara al segle XXI, substancialment, el Bloc del Catalanisme.

El Bloc de les forces del malaguanyat Estatut-2006,del progrés en matèria de llibertats, de les conquestes socials. Un Bloc que, més enllà de les complicitats i els mínims compartits, es caracteritza, encara, per la diversitat i les profundes divisions internes, algunes de les quals viuen en el cor mateix de la majoria de formacions i les sacsegen.

El que si va ser l'Assemblea de Catalunya una Escola Unitària, on van fer l'Educació Sentimental una part molt significativa dels polítics de la Transició; on es van forjar i delimitar els camps polítics.És a dir,que va ser "l' Espai on plantar l'Assemblea de Catalunya, oberta que és la llavor democràtica,que convoca, representa, debat, proposa i decideix". La demanda de “Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia”, en coordinació amb les altres formes d'oposició de tot l'Estat, encara ressona en el temps, sobretot quan el passat amenaça de tornar.

L’any 1931, la Mobilització Social es va produir durant l'impacte de la crisi econòmica de l’any 1929. L'orientació social de l'Assemblea de Catalunya es va enfortir davant també la crisi de l’any 1973. I,ara,l’any 2011 també vivim una agudíssima crisi econòmica que té diversos elements d'aquelles dues, però, incorpora nous factors que fan més difícil la seva Superació des de Catalunya,singularment si no comptem amb els imprescindibles instruments per prendre decisions que afecten el Model econòmic i social i l'Estil de vida de la gent catalana.

A Catalunya, les respostes a les situacions d'emergència i els grans processos de canvi han partit de l'empenta multitudinària i de l'audàcia d'unes direccions polítiques que han sabut assumir els objectius populars. L'Assemblea de Catalunya és la memòria història viva d'això. Va ser fa 40 anys.

Hores d’ara,l’any 2011, tenim Institucions,i,en l'horitzó els dramàtics Reptes Socials que tenim plantejats, després d'haver apagat les 80 espelmes de l’any 1931, quan l’any 2011 bufem les 40 espelmes de l'Aniversari de l'Assemblea de Catalunya, busquem el fil de la Tradició. La d'un Poder popular que, en moments decisius, ha estat la Plataforma impulsora del canvi. Canvi social i construcció nacional, les dues cares d'un futur possible, que s'inspira i parteix del passat i del present, però que no n'és l'esclau.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges