A la mort de Vítitza l’any 710,el seu fill Àkhila,afrontat en la Successió del Tron a en Roderic,es va refugiar a la Hispània Oriental,mentre el Roderic governava la resta de la Península Ibèrica.Els partidaris d’Àkhila demanaven ajuda als Sarraïns,que derrotaren en Roderic i van ocupar els territoris que aquestdominava l’any 711.Després de negociar-ne amb els Àrabas,que lio ferien el retorn de lesseves propietats personals si els entregava el Regne.
Àkhila abanonaria la Hispània Oriental,però els seus Magnates no van aceptar el Pacte i nomenaren Rei l’Ardó l’any 713,qui va mantener-se uns quants anys a la Tarraconense Orientalni a la Septimània.Tanmateix,l’any 725 Anbasa completava l’ocupació àrab de Septimània,un fet que posà fi al Regne Visigòtic,tot i que durant un quant temps,sota el Domini Islàmic es va mantener la Població cristiana amb els seus Comtes,Jutges i Bisbes
Tanmateix,hi va haver una forta Emigració entre els Estaments dirigents,envers el Nord o vers Provença i Itàlia.Es va produir,així mateix,una Migració interior,amb una tendencia a la Ruralització i al Desplaçament vrers les Comarques muntanyenques.L’any 731,el Berber Munusa,un Valí de Septimània,es va revel.lar contra els Àrabs del Califat de Còrdova,però va ser sotmès a Llívia pel Valí cordovès Abd al-Raomn ibu Abd Allh,el qual continuaba l’fensiva Musulmana fins a la seva derrota a Poitiers l’any 732 davant l’Exèrcit franc del Carles Martell.
Però l’acció Reconqueridora de la Dinastia Carolíngia no va arribar a ocupar Septimània,i amb ella el Rosselló,fins l’any 759.Catalunya restava,però,dins l’àmbit del Domini àrab.Tanmateix,durant l’Assemblea de Paderborn l’any 777 es va presentar davant Carlemany el Governador de Barcelona i Girona Ibn al-Arab,per tal de demanar ajut a canvi d’una certa Submissió,per constituir-e independent alhora que Còrdova i de Bagdad-.
Interessat,Carlemany penetraría a la Península Ibèrica amb dos exèrcits,un per Navarra,comandat per ell mateix,i l’altre pel Portús o Panissars,al qual es va unir a Barcelona Sulaymn al-Arab:aquests dos exèrcits,quue van coincidir a Osca,davant la negativa del Valí de Sarragossa d’obrir-les les portes i després d’un Perìode de Negociacions,emprengueren la retirada,durant la qual van sofrir la important desfeta de Roncesvalls.Malgrat la derrota,l’avanç franc continuaría i hom creu que l’any 782 ja havien pres l’Alt Empordà.
L’any 785 els homes deGirona van lliurar la ciutat a en Lluís el Piadós,des de l’any 781 Rei d’Aquitània.Poc abans del 789 l’Urgellet havia passat al Domini franc i,juntament amb la Cerdanya i el Conflent,era sota la Jurisdicció d’un Comte Borell,segurament hispanovisgot.A la fi del segle VIII la Frontera amb els ârabs devia arribar fins a la Tordera i el Montseny pel cantó del Comtat de Girona,encomanat al Comte Rostany,i fins al Congost,el Nord del Pla de Bages i Coll de Nargó per la banda dels dominis del Borrell.
La contínua penetració franca era,afavorida per les dissensions entre les Autoritats musulmanes de l’antiga Tarraconense-.Així Lluís el Piadós va organitzar l’any 800 una Campanya vers Barcelona que va fracasar.L’any 801,però,una Assemblea reunida a Tolosa va decidir una nova Expedició a Barcelona i probablement també a Lleida i a Tortosa per tal d’establir jhn Territori amb sòlides Fronteres amb el Riu Ebre i el Riu Cinca.El setgge de Barcelona va durar tot l’estiu i caiguda la ciutat,Lluís el Piadós va ecomanar aquest Comtat a Berà.
La Frontera devia restar fixada vers el Riu Gaià.L’any 810 Carlemany va signar un Acord de Pau proposat per al-Akam i la Frontera està estabiltzada.Circunstàncies posteriors no li permeteren grans canvis durant tres segles,un fet que determinaría la “Diferenciació entre la Catalunya Vella,reconquerida a la fi del segle VIII i començament del segle IX,i la Cataluna Nova,que en seria principalment des de la fi del segle XI fins a mitjan del segle XII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada