És una paraula , com a concepte molt antiga,és a dir que la "Catalunya Diversa "no és quelcom nou.Passa que les “generalitzacions” per a definir Catalunya o una època de la Història de Catalunya sempre es queden molt curtes.L’Historiador Pierre Vilar ens informa que la Nació Catalana,històricament- ha dubtat entre tres "Solidaritats –l’Europea,la Ibèrica i la Mediterrània-" ,la Catalunya dels segles XV al XVIII,marcada per les guerres i la pèrdua de les pròpies Institucions catalanes,va mostrar una complexitat en tots els camps que encara es deixa sentir a través de la diversa Documentació arxivística.Sobretot això és així quan s’entra en el detall i s’abandonen les Visions generalistes,que és precisament el que va demanar l’historiador italià Giovanni Levi: “La Història és la Ciència de les Preguntes Generals i de les Respostes Particulars”-. *Notables col•laboradors del Bàndol Borbònic com ara el Jurista en Francesc Ametller,que va ser clau en el redactat final del Decret de Nova Planta i del qual la Gemma Garcia aporta dades inèdites.En David Martin és qui dóna molts detalls de la trajectòria del José Molines,Ministre Català al servei de Felip Vè a la Ciutat de Roma-.
*En el terreny cultural hi ha aportacions molt interessants sobre el Joc a Barcelona que fa l’Anna Alonso o sobre les Opcions Lingüístiques que el Xavier Baró defensa la vigència del Concepte de Decadència,referent a la qüestió literària i historiogràfica del segle de l’Art Barroc,tot i anotant tres tipus d’Actituds envers l’ús de la llengua catalana:a)la defensa airosa,b)El pragmatisme en funció del receptor,c)El menysteniment o refús així com la conseqüent defensa acarnissada de la Llengua Castellana-.En el Camp Cultural,la Maria Garganté recupera la figura d’una Impressora catalana del segle XVIII,l’Antònia Ibarra que va regentar la Imprenta de la Universitat de Cervera-.
Molt interessant és l’aproximació al Setge Barceloní de 1713-1714 que fa la Mireia Campabadal a través de l’entrada en vaixell sobretot de blat i pólvora,tal com reflecteix dos Dietaris en Català,privats i inèdits-.I ja l’any 1718,en Josep M.Torres Ribé dóna a conèixer l’Episodi del Tancament de Botigues,protagonitzat pels Comerciants de diverses poblacions de Catalunya,una de les protestes per les condicions de Misèria Indescriptible en què vivía Catalunya.
"Les públiques ofenses i injustícies que en tants anys ha tolerat Catalunya del Ministeri Castellà han esdevingut notòries. Què esperem? Voldrà Catalunya tornar a subjectar-se als greuges i ultratges que per tants anys ha patit? Aquestes paraules foren dites per Manuel Ferrer i Sitges, Conseller de Barcelona, un 5 de juliol de l'any 1713. Ferrer i Sitges fou dels que s'oposà amb tota fermesa a capitular davant l'exèrcit franco-castellà de Felip V i encoratjà els patriotes barcelonins a resistir fins al final. L'aclaparadora superioritat de l'exèrcit ocupant (un soldat per cada quinze catalans) i la traïció dels anglesos, acabaren amb els fets que cada onze de setembre, amb vergonyant acceptació celebrem.
*Són paraules dites fa vora tres-cents anys però podríem fer-les nostres avui mateix per la seva insultant actualitat. Ultratges, greuges... El penúltim capítol de la llarga llista, l'afer AVE, encara crema. El pròxim...demà mateix. Mentrestant la colonització física i mental que s'inicià aquells terribles dies de fa tres-cents anys continua avançant i veiem, astorats, com la nostra classe política -junt amb bona part dels mitjans de comunicació del nostre país-, s'embadaleixen, per exemple, davant debats de dos forasters que, ai las! en l'únic que estan d'acord és en tenir Catalunya lligada de mans i peus pels segles dels segles.
Una classe política paradoxal. Diu una cosa i en fa una altra.
*Fins i tot n'hi ha que ens assegura que tot s'haurà arreglat, perquè ells són més "istes" que ningú i van a totes però s'obliden que van votar fa tan sols un any i mig la Ley de Tropa y Marineria, al Congreso de los Diputados de Madrid, amb uns sucosos recursos (d'aquells que els catalans cada any paguem a balquena) per a, curiosament, l'exèrcit successor d'aquell que entrà victoriós a Barcelona un 11 de setembre del 1714 i un 26 de gener del 1939.
Tanmateix ara diuen que no es deixaran enredar tan fàcilment i, si més no, posaran un preu més alt per a poder tornats a ser enganyats. En psiquiatria això té un nom. En política també, però per pudor, callem.
*Aquell "Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits". No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra Pàtria estimada, en la negra obscuritat d'una perpètua esclavitud" de Ferrer i Sitges als catalans que dubtaven entre servar la seva dignitat o doblegar-se a l'invasor ens fan pensar en el paper que jugaran aquells que malden per anar a la capital d'Espanya a pidolar quatre engrunes...Cal anar a la capital d'Espanya? Potser sí que cal anar-hi. Però amb el cap ben dret i decidits a dir, educadament, el que calgui com ara: Adéu Espanya !
Almansa,la gran desfeta dels aliats combatent anglesos i holandesos i portuguesos.
*La Primavera de l’any 1706,Felip Vè va fracassar en el seu intent d’ocupar la ciutat de Barcelona defensada per en Carles III-.Però,poc després,els exèrcits aliats van entrar victoriosos a Madrid,tot i que no s’hi van poder mantenir a causa del molt poc suport dels castellans cap a la figura del Rei Carles d’Àustria-.I,així els exèrcits aliats van haver de partir cap a València,seguits per les tropes borbòniques comandades pel Duc de Berwik-.La Primavera de l’any 1707 els exèrcits aliats van decidir atacar abans que l’enemic rebés reforços-.Berwik va acceptar el repte,ja que el seu exèrcit borbònic era molt superior i podia escollir posició-.Tenia 50 Batallons d’Infanteria i 81 Esquadrons de Cavalleria,és a dir,uns 20.000 infants i 8.000 genets-.L’exèrcit borbònic tenia unintats experimentades i bons Comandants-.Berwik,un bon militar,era un anglès al servei de França-.
Els exèrcits aliats,amb 42 Batallons d’Infanteria,sumaven uns 16.000 infants i 6.000 genets-.La meitat de l’exèrcit aliat es componia de Tropes portugueses,coratjoses però amb Comandaments i experiències desiguals-.El Galway,el cap dels exèrcits aliats era un francès al servei d’Anglaterra,que comportaria un Comandament amb el Portugués,el Marquèrs das Minas-.
A punt del combat entre els dos exèrcits.
*L’exèrcit borbònic,ja a la defensiva,es va desplegar a llevant d’Almansa amb la Infanteria al centre i la Cavalleria a les ales,tot aprofitant els pendents-.I així a migdia del 25 d’Abril,els exèrcits aliats es van situar en ordre de batalla-.La dreta,al Nord,es va formar amb portuguesos: cavalleria i Infanteria intercalades-.Al centre es va disposar la Infanteria;
portuguesos,holandesos,anglesos i hugonots,és a dir,protestants francesos-.L’esquerra,al Sud,aplegava Cavalleria holandesa,anglesa i portuguesa i Batallons d’infanteria anglesa-.
*El General dels anglesos no va conèixer la situació de la Batalla,però el Berwik amb una cadena de c coherent comandament,va aconseguir girar a favor seu la situació perillosa perquè va fer valer les seves reserves i la seva superioritat,guanyant la batalla-.I,així la cavalleria aliada es retirava i la infanteria es rendia-.Els aliats van perdre més de 6.000 baixes i més de 10.000 presoners i els Borbons van perdre menys de 2000 combatents-.
*Les converses de pau protagonitzades per anglesos i francesos van deixar de banda els catalans-.A les autoritats de Catalunya només els quedava la rendició incondicional o una resistència numantina contra un enemic molt superior-.La matinada de l’11 de setembre de 1714l,les forces borbòniques van llençar el definitiu atac contra la capital de Catalunya,és a dir,contra Barcelona-.
L’Abril de l’any 1709,amb la caiguda del Castell de Santa Bàrbara d’Alacant,tot el territori valencià va quedar sota domini dels exèrcits del Rei Felip Vè.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada