Dia Internacional de la No Violència contra les Dones

L’afany de dominació és inherent a l’ésser humà i la història de la humanitat n’és una esfereïdora mostra plena de sadisme, de martiri i de sang.

*Una "Diada Internacional de la no-Violència contra les dones, el dia 25 de Novembre,ja és una constatació d’aquesta "Xacra Social" que afecta totes les classes socials.És molt important que existeixi una Diada així, perquè, mercès a això, són força les viles i les ciutats que organitzen actes de tota mena que no sols ajuden a conscienciar la societat, sinó que contribueixen a fer que també les víctimes de maltractaments prenguin consciència de l’estat en què es troben.

*En els casos de maltractaments, la víctima experimenta un sentiment de culpabilitat tan gran que està convençuda que és ella, amb la seva conducta, qui provoca la violència del maltractador;és a dir,que el viu com un càstig merescut o, en el millor dels casos, com la reacció pròpia d’algú temperamental però en el fons ‘bona persona’, cosa que és letal perquè, com més s’allargui aquesta situació més difícil li serà sortir-se’n.

*I no sortir-se’n significa entrar en una espiral de sotmetiment cada cop més humiliant o, encara pitjor, perdre-hi la vida.

*Un dels problemes que presenta aquesta "Xacra Social" és la seva invisibilitat. Em refereixo al fet que és la mateixa víctima qui l’amaga per vergonya o perquè el seu grau d’autoinferiorització és tan gran que no la percep com a negativa. I sovint es tracta d’una inferiorització que prové de la infantesa provocada per l’ambient familiar en què va viure o pels abusos que va patir.

*Quan ja de grans el seu home maltracta o n’abusa físicament, aquestes dones l'accepten amb docilitat perquè només hi veuen una extensió del que van viure de petites i no els sembla anormal.De víctimes, però, n’hi ha de moltes menes. Molts infants, per exemple. Infants de totes les edats i persones grans que, pel seu estat d’indefensió, mai no diran res. Com tampoc no diuen res els homes que pateixen violència psicològica per part de la seva parella a causa de la vergonya que el fet els provoca.

*N'és obvi que la violència contra les dones és la més clara i la que té més víctimes. I serà molt difícil eradicar-la. A Catalunya s’ha avançat molt, és cert, i alguns Ajuntaments estan fent molt bona tasca en aquest sentit.Hi ha maltractadors rics, pobres, forts, febles, catòlics, jueus, islamistes, agnòstics, ateus, empresaris, treballadors, aturats, votants de dreta, votants d’esquerra, antisistema, metges, advocats, manyans, pastissers...

*L’afany de dominació és inherent a l’ésser humà i la "Història de la Humanitat" n’és una esfereïdora mostra plena de sadisme, de martiri i de sang. De la mateixa manera que hi ha pobles que necessiten dominar altres pobles per apaivagar el seu complex d’inferioritat, també hi ha homes que, estimulats pel món androcèntric en què vivim, necessiten maltractar una dona per sentir-se més homes.

*Crec, per tant, que som els homes en general, per la nostra condició d’iguals en termes de gènere, els qui més podem contribuir a residualitzar la violència contra les dones. I això es fa avergonyint els homes que la practiquen.Déu n'hi dó !