Eren temps molt difícils,la Llengua Catalana era proscrita arreu de Catalunya –Escola pública i Universitat, Cultura i Premsa, Administració i Justícia...- i ben viva al carrer on dominava.
*Era el primer diumenge del mes de maig,el dijous abans apareixia el número prospecte on s'afirmava: "Lo Diari Català serà polític, eminentment polític, (...) i en política, com en tot, volem anar endavant, endavant sempre, sense que res nos espanti; sens que mai cap ensopegada nos faci trencar del camí que porta dret al nostre ideal. En política som avui partidaris de l’última paraula que ha pronunciat la ciència de gobernar-se los pobles".
*La divulgació del Darwinisme, la Narrativa d’E. Alan Poe o els articles d’Almirall -cada tres dies un- van provocar, amb un estol de corresponsals i una praxis que propugnava el Federalisme, el Republicanisme i el Catalanisme, que el Diari Català fos un èxit de lectors, d’influència i de contingut.Tot un món de referències ben valuós.Va inaugurar-se el Primer de Més de 100 Diaris en paper! Què no està gens malament per una cultura que ha viscut més anys "sota la bota militar que sota la urna democràtica".
*El Diari en Català va ser castigat i suspès tres vegades i tornava a aparèixer amb altres títols –Lo Catalanista, Lo Tibidabo, La Veu de Catalunya- no com els Diaris Bascos que són suspesos i no se’ls hi permet aixecar el cap, i quan els Tribunals els hi donen la raó, no poden, la sal no deixa sortir les flors per molt que hi hagi llavors...!
*Els articles que van ser l’Argument de la repressió són expositius del Programa: 14 de Juliol francès, la situació Russa i el Congrés Catalanista de 1880. Temàtiques cosmopolites i alhora vives en el conjunt intel•lectual del país.No va cedir i va continuar amb un Ideari que el feu ésser Bandera de sectors avançats i porta de modernitat.
La castellanització aleshores era absoluta.
*En Portada es llegia la primera Informació: «Espectacles públics: Teatre del Circo: El barberillo de Lavapiés i La voz pública». Sols anuncis diu dels nous teatres: 32 obres, només 8 en català.En pocs anys s’haurà capgirat la situació.En el món de l’edició igualment el salt catalanístic serà fabulós.
*La contribució del Diari en català en aquest procés serà espectacular. És la demostració de la normalitat. És clar que era tot crosta i ningú no en foragitava als capdavanters. Era la vàlua del contingut: no fer versos sinó oferir la modernitat: en portada una màquina d’imprimir, una altra de vapor: una locomotora, el telègraf i en espai central la identitat: el sol ixent, Montserrat, l’escut de les quatre barres, el llorer per sota que glorificava l’ideal.
*No va ser estrany que no fracassés i si morís ho fes no per deutes sinó per idees: per a unir el Catalanisme.Eren a les portes de l'any 1885 amb la conjunció dels catalanistes davant l’Agressió centralista al Dret, l’Economia i la Llengua catalana.
En va sorgir el "Memorial de Greuges"!.
Fins a la Ruptura amb en Pi i Margall el juny del 1881 que va provocar la desaparició del Diari aparegué cada dia, cap llicència festiva, donava opinió, informava, esberlava la roca que dominava la catalanitat.
*Ara que s’anuncia La Vanguardia en català i es demostra la força del mercat, la vitalitat col•lectiva cal mirar enrera i recordar-lo però també pensar en la necessitat d’un Replanteig del Periodisme català, un debat ferm, valent i profund, per a adequar-lo i fugir del tòpic tronat, maldà per a fer-lo modern i eficaç: així s’aconseguiria una millora social. Aleshores és quan el periodisme assoleix la màxima dimensió: connexió amb lectors i utilitat col•lectiva!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada