Un exemple d'Estils Literaris en Català.

Hom us podria explicar un acudit d’aquells típics que diuen que “estan en una reunió d’escola una “extremenya”, una “valenciana”, i una “catalana” -en tractar-se de fets reals cal canviar les identitats, perdó, regionalitats, per tal de què ningú s’hi senti al.ludit, tot i que la -catalana és real-,quan de cop i volta aquestes s’alcen com a defensores i abanderades del Ministre d’Ensenyament Eduard Wert, decidides a dinamitar sigui com sigui i pesi a qui li pesi, - la immersió lingüística de l’escola catalana- que durant anys ha donat un bon resultat acadèmic a Catalunya, per cert, experiència que segur que pot corroborar la Protagonista Catalana de l’acudit -entenent per catalana que va néixer, créixer, educar-se, reproduir-se.... a Catalunya-. *O potser podria explicar-vos un conte que començaria així: Hi havia una vegada una tranquil.la i petita escola d’un tranquil i agradable barri de Barcelona on els nens hi anaven feliços i sense prejudicis, i, on la llengua castellana era l’idioma utilitzat en gairebé el 98% de les converses que aquests indefensos infants tenien dins i fora de l’Escola pública, sense que aquest fet hagués comportat cap problema més greu que -alguns suspensos en l’Assignatura de Llengua catalana i alguns Accents una mica dubtosos, que auguro que dins d’uns anys els hi podran suposar un petit problema, però res que no es pugui solucionar amb un bon nivell d’Alemany i d’Anglès, en presentar-se en una entrevista de feina a Catalunya…! *Però el més trist de tot és que no es tracta ni d’un acudit ni d’un conte, sinó que és una realitat pura i dura que des de fa ja uns mesos s’està vivint en moltes Escoles Catalanes, i que ara, tot i que potser era una Crònica anunciada, ens toca viure-hi. Tots aquests protagonistes, viuen a Barcelona, alguns hi han nascut i estudiat, altres s’han casat amb catalans o hi han vingut per voluntat pròpia i laboral. *Però tots hi han tingut els seus fills o els han escolaritzat aquí, triant una escola pivada concertada -ara dubto que sigui per convicció, sinó més aviat per ”obligació” o “eficiència” económica-. En definitiva, tots hi viuen sense que ningú els obligui a fer-lo. En definitiva, tan mal lloc no deu ser Catalunya quan se sap que els pares sempre busquen el millor per als seus fills…!