De l'Unionisme català al visceral Espanyolisme

Des de l'unionisme ii l'espanyolisme visceral fa mesos que han endegat la Campanya d'acusació perenne de la Catalanitat,bo i apropant-la al Totalitarisme.Justa la fusta des d'una perspectiva ideològica en què es nega qualsevol dret a decidir per al poble de Catalunya, es dóna lliçons pertot arreu. Aquells que tanquen tota porta al diàleg, es creuen amb dret d'acusar de totalitarisme, realment al•lucinant, per no fer servir altres adjectius. *Aquestes declaracions de l'exmandatària del PP (exministra, expresidenta de comunitat autònoma del cafè per a tots) no ens han vingut de nou. Per suposat que van haver-hi catalans que van donar suport a Franco, ja que mai hi ha hagut ideari homogeni en cap societat ni en cap país, i molt menys després d'una guerra civil tan crua.L'escriptor català l’Ignasi Riera és autor del llibre -Els catalans de Franco-, on fa el seguiment exhaustiu als principals impulsors del règim franquista a Catalunya durant més de tres dècades de règim, *Deixa implícit el fet que bona part de l'anomenada societat del seny, burgesos i adinerats, es van posicionar a favor del règim guanyador del conflicte bèl•lic i van col•laborar en la seva consolidació.A Catalunya,entre els més destacats són persones força influents com ara en Joan Antoni Samaranch, l'escriptor en Josep Pla, el pintor en Salvador Dalí, els polítics Josep M. Porcioles i Josep Gomis, i l'expresident del Barça Narcís de Carreras. *Quant a Joan Antoni Samaranch va ser fins la medul•la, en canvi va ser acceptat per tota la classe polñítica del seny durant la Transició. L’any 2014 fins i tot hi ha una Campanya perquè un carrer de Barcelona porti el seu nom, malgrat el seu passat polític en un règim dictatorial i les lloances que va realitzar reiteradament al règim dictatorial. Va ocupar càrrecs d'importància en l'espai esportiu internacional, una prova més de la hipocresia regnant quan es tracta d'aquells que tenen un altíssim poder econòmic. Josep Pla és un literat i periodista molt controvertit, al qual s'ha acusat històricament d'haver estat un del franquisme.Va fer duríssims atacs contra els centenars d'escriptors i intel•lectuals catalans exiliats. *Des de postulats espanyolistes es creu que se'l va censurar per no accedir al Premi de les Lletres Catalanes, quan difícilment cap Jurat el podia votar amb els seus antecedents, i pel fet que no complia les bases del premi ni de lluny. Va escriure en català, va escriure grans pàgines de la literatura, catalana, ara bé això no treu la seva col•laboració amb un règim indesitjable. *Quant a en Salvador Dalí, extravagant com ell mateix, mai va amagar la seva simpatia per un règim que va voler provocar el genocidi lingüístic i cultural de la terra que el va veure nàixer. Internacionalment se li va tancar més d'una porta justament per aquest suport.En Narcís de Carreras havia estat dirigent de la Lliga Regionalista i col•laborador d’en Cambó. Va preferir col•laborar amb el règim i ser-ne un membre més, cosa que li va permetre fer fortuna i tenir càrrecs importants dintre d'institucions que encara deixaven funcionar a Catalunya.Menys sort va tenir Sunyol, expresident blaugrana afusellat pel règim amb qui va col•laborar Narcís de Carreres.Clar i català,hi havia entusiates del Règim a Catalunya i mai no s'han amagat. *També va haver-hi centenars de milers de morts i infinitat d'exiliats, que es van veure privats de la seva terra catalana..El fet de la ciutat de Tortosa és paradigmàtic, amb el monument de la batalla de l'Ebre al mig del riu (eregit per glorificar els caidos por Dios y por Espanya) i el fet que un institut porti el nom de Joaquim Bau i Nolla, expresident del Consejo del reino i número tres del règim durant uns anys. *Ara bé, a Catalunya van tenir lloc els més importants moviments d'oposició,com ara la vaga de tramvies de 1951, la Caputxinada, els fets del Palau, la tancada a Montserrat. Es va crear l'Assemblea de Catalunya i van sorgir els Setze jutges, el moviment cultural més rellevant. La catalanitat s'eregí en la veritable impulsora de l'antifranquisme. Aquells que no deixen opinar, que volen mantenir la unitat d'Espanya sembla com l'ideari d’una unitat de destí en l'universal, gosen donar lliçons a tort i a dret.