Mossèn Antoni Batlle i Mestre,sitgetà de soca-rel

Mossèn Antoni Batlle i Mestre (Sitges 1888 – Barcelona 1955),va ser capellà i pedagog. Va participar activament en el Congrés Litúrgic de Montserrat el 1915, del qual en sorgiria una profunda renovació del culte a l’Església Catalana. *En crear-se l’any 1924 la Secció de Joventut del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, mossèn Batlle hi va exercir les Funcions de Consiliari. El 1930 va fundar, a la Parròquia de Jesús de Gràcia, la Secció de Minyons de Muntanya -Mare de Déu de Montserrat- la primera de caràcter Catòlic que es fundava als Països Catalans. *L’integraven, majoritàriament,els nois del Centre Moral, de les Escoles del Patronat Domènech i de la pròpia Parròquia. Dos anys més tard, a les Carmelites del C/ Montseny, hi organitzava el “Primer Nucli Escolta Catòlic Femení, l’Agrupament". *Com a pedagog, va col•laborar, entre d’altres, amb la Pedagoga universal Maria Montesori entre els anys 1917 i 1922. La Guerra Civil española el va obligar a exiliar-se a Suïssa i, en retornar acabada la malaurada Contesa,va participar, activament, en la molt difícil i complicada -reorganització de l’Escoltisme català. Va morir el 26 de novembre de 1955. *L’any 2014 hom destacarà el paper de l'Escoltisme a Catalunya,com una “Escola de Democràcia i Civisme”, i la seva llarga influència en la vida política i social dels catalans. Hi podríem afegir molts més noms de les arts i les ciències i més polítics d'un ampli ventall d'ideologies. Personalment en voldria afegir-hi que això va ser possible mercès a una gent catalana que sabia el que calia, i voldria destacar-ne el capellà sitgetà Mossèn Antoni Batlle i Mestre, que des de la seva incòmoda posició tant hi va col•laborar. *Mossèn Antoni Batlle i Mestre és en l'any 2014 un personatge quasi oblidat a la capital de Catalunya, amb un jardinet C/Al seu nom al barri de Gràcia i prou.Clar i sitgetà, entre tants polítics i agents socials -tocats per l'Escoltisme-, formats al redós de Mossèn Antoni Batlle i Mestre,per què no el podríen donar molt més relleu a la seva figura? Hem de recordar,per exemple, que en els “Fets del Montnegre” va merèixer el nom de -cura indigno-, i en el Telegrama que l'Abat Escarré va enviar en motiu del seu traspàs hi deia: “Home consagrat a la nostra joventut amb heroica abnegació, fins quasi un martiri.” *El rector de la Parròquia de Sitges mossèn Bricullé va descobrir les seves aptituds per la música i la vocació de sacerdot. Amb el seu suport entrava el 1903 al Seminari de Tarragona,on va ser deixeble del Cardenal Gomà i cursava els estudis sacerdotals i el doctorat en filosofia (1905) i teologia (1910). Abans de ser ordenat sacerdot, passà un curs, el 1911-1912, internat al Seminari Conciliar de Barcelona , a la seva diòcesi d'origen com era preceptiu. *Era una època convulsa en el camp social, polític i cultural, l'avenç cap a la normalització de la cultura catalana era un fet ben establert I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), el moviment obrer prenia força amb la creació de Solidaritat Obrera, i encara eren recents els fets de la Setmana Tràgica de 1909, esclat social amb la vaga contra la mobilització de la guerra a l'Àfrica amb les seqüeles de les cremes de convents, esglésies, la repressió, la complaença de la burgesia, les recriminacions dels intel•lectuals com ara J. Maragall.