dimarts, 11 de febrer del 2014

Abril-2014:Cent anys de la Mancomunitat de Catalunya.

Abril-2014:Cent anys de la Mancomunitat de Catalunya 1914-1925 (I) La Mancomunitat de Catalunya va ser una Institució activa entre 1914 i 1925 que va agrupar les quatre Diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. *Tot i que havia de tenir Funcions purament administratives, i les seves Competències no anaven més enllà de les de les Diputacions Provincials, va adquirir una gran importància social i política:és a dir, representava el -primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la Personalitat i de la Unitat territorial de Catalunya des de l’any 1714 del segle XVIII. *Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1923), Militants tots dos de la Lliga Regionalista catalana i ben aviat es va convertir en un Ens Bàsic que va contribuir a modernitzar el país català. Una de les màximes de l’Enric Prat de la Riba va ser: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva Escola, la seva Biblioteca, el seu Telèfon i la seva Carretera». Després del cop d'Estat del General Primo de Rivera, serà l’Alfons Sala qui la va presidir entre 1923 i 1925. *En general,la Mancomunitat de Catalunya va dur a terme una important -Tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat-. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.Ara bé,no oblidem pas que la Mancomunitat de Catalunya,desfeta pel General Primo de Rivera i per la recuperació democràtica de la República Catalana va aconseguir el primer Estatut d'Autonomia català.El camí envers al Cementiri de Montjuïc de Barcelona passa per davant del Monument Funerari de l’Enric Prat de la Riba, primer President de la Mancomunitat de Catalunya, a principis del segle XX passat. *Un pagès del Gran Penedès, m’en parlava no fa gaires dies de la “Gran feina de Comunicacions, Carreteres, Trens i Telèfons amb els quals la Mancomunitat de Catalunya havia dotat la comarca de l’Anoia.Records de l’Enric Prat de la Riba, Impulsor d'escoles, Hospitals, Ferrocarrils, Biblioteques, des de “Pompeu Fabra fins al mateix Observatori Fabra”.Al segle XXI, quan Catalunya, amb tot el dret, aspira a Altes cotes de llibertat, trobem a faltar l'Esforç per les realitats tangibles i pràctiques de la Mancomunitat de Catalunya, dirigides al dia a dia de la Societat civil, a part de la Sobirania, es dediqui més a millorar directament la difícil vida de gran part de la Ciutadania catalana. I tant que no podem deixar passar el primer Centenari de la Fundació de la Mancomunitat de Catalunya.Clar i català,les actuals Institucions dels Països Catalans haurien de recordar aquells Patricis catalans que van crear el -Ferment de l’actual Catalunya-. No,mai no podem pas oblidar-nos-en de la Mancomunitat de Catalunya. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Froilan Franco11 de febrer del 2014, a les 8:57

    6 Abril 2014
    L’Acte més destacat d’aquesta Efemèride serà la Inauguració de l’Exposició Commemorativa que tindrà lloc -Diumenge 6 d’abril de 2014-, coincidint amb el Centenari de l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya. L’exposició se celebrarà de forma simultània a les Quatres Províncies Catalanes, tindrà el seu eix central al recinte de la Fira de Barcelona, construcció promoguda per Puig i Cadafalch.
    Amb un Programa d'actes, el paper cabdal que van jugar en la creació de la Mancomunitat, la federació de les quatre diputacions catalanes que va constituir el primer gran èxit del catalanisme polític des de la desfeta del 1714. El seu primer president i ànima del nou organisme, Enric Prat de la Riba, va plantejar la Mancomunitat com “l'embrió d'un futur Estat català autònom dins d'Espanya”, segons assegura l'historiador Jordi Llorens a La Mancomunitat de Catalunya 1914-1925.“Era, en definitiva, la voluntat de construcció d'un país”

    ResponElimina
  2. Froilan Franco11 de febrer del 2014, a les 9:11

    Antecedents històrics
    La “Diputació del General de Catalunya”
    L'autonomia política de Catalunya dins l'Estat espanyol descansa no sols en la voluntat actual dels seus ciutadans i en les lleis vigents, sinó també en una memòria històrica de llarga durada i, més concretament, en un antecedent medieval -la Diputació del General de Catalunya- que els legisladors de 1931 van creure oportú d'invocar com a Base legitimadora de l'Autogovern contemporani.
    El passat polític de Catalunya com a col•lectivitat diferenciada territorialment i dotada d'institucions pròpies, representatives i autònomes respecte del poder sobirà de les monarquies compostes catalanoaragonesa (1283-1516) i hispànica (1516-1808) i de l'Estat constitucional espanyol (des de 1812), es descompon en quatre etapes separades per tres grans ruptures en l'ordre juridicopúblic:

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)