Catalunya versus Euskal-Herria.

Me’n recordo que enllà pels anys 1980 del segle XX ,sent docent a Mungia (Viscaia) hi vaig sentir un comentari socialista:“Ens preocupa més la recuperació inguïstica i cultural de Catalunya que les bombes col.locades a Euskal-Herria”.Aquesta majúscula aberració sembla que n’hi hagi estat el “Dogma” de fer de la política española l’actual contaminació de la intel.lectualitat castellana.Dissortadament,un altre fet lamentable al segle XXI,que segueix implacable dels estaments espanyols va ser la persecució contra la llengua catalana. *De nou,en rep la llengua pròpia dels Països Catalans,a causa de la demanda de famílies,que exigeixen l’escolarització en llengua castellana dels seus fills.No el fan amb criteris acadèmics,sinó amb l’afany d’arraconar,-mitjançant la Llei- la llengua del territori que els ha acollit. *La persecució lingüística és implacable, obsessiva i irracional. En primer lloc ,s'inventen una llengua per a la parla de la Franja de Ponent.El Lapao.A les Balears i les Pitiüses s’ imposa la “Llei contra el català”,que ha superat tots els límits i ha rebut un fortíssim rebuig de la comunitat educativa,.Al País Valencià hom pretén liquidar més d'un centenar de línies en català al Sistema Educatiu Públic.No té cap importancia,que més de 80.000 famílies demanin l'escolarització dels seus fills i de les seues filles amb la llengua d'Ausiàs, la que narrava el Tirant. *Sortosament la Llengua catalana és la que sense Estat català,més parlada a Europa,la que té una Literatura més pròspera que l’apropa a les Llengües Europees més pròsperes i a més la que compta amb una “Més alta fidelitat lingüística”. *La Immersió Lingüística que practica el Sistema Educatiu Català arreu dels Països Catalans amb una gran majoria de ciutadans que encara no l’han rebutjada (sic i resic).Una majoria de ciutadans castellanoparlants,que pertot arreu dels Països Catalans,va aceptar la Llengua Catalana com a llengua vehicular.